Aşa cum i-am prevenit pe liberali - care ar fi trebuit s-o conteste rapid la Curtea Constituţională, preşedintele Traian Băsescu a întors la Parlament legea nelegiuită a furtului proprietăţii, iniţiată de PC-PSD-PD-L. PNL a votat împotriva acestei tentative de crimă legislativă.

Cu instinct politic, preşedintele Băsescu a desfiinţat nelegiuirea, numind-o, corect, o nouă naţionalizare. Şi a avut un mesaj ţintit-ochit: publicul de dreapta. Prin care să-şi remotiveze bazinul electoral dinamic.

Tupeul lui de a invoca propriile acte - Mihăileanu, Ciclop n-a putut părea decât firesc, în contextul prestaţiei unui politician care ştie ce vrea: al doilea mandat. Şi dacă va continua aşa, îl poate avea.

Băsescu a mai comis un gest spectaculos: delimitarea de PD-L. Când, răspunzând unei întrebări privitoare la faptul că PD-L a votat legea renaţionalizării, a spus: "Întrebaţi-l pe domnul Boc". Şi a adăugat că nu el decide ce face PD-L. Mai ales că face numai tâmpenii.

Oricum, preşedintele Băsescu s-a asociat în imagine cu PNL, pentru că a respins o lege respinsă şi de liberali. O lege criminală.

P.S. Şi s-a delimitat, scurt, şi de Adrian Bold, arhitectul-şef demis de primarul Oprescu, afirmând că, după 12 ani, un om mai e cazul şi să plece acasă. După ce s-a folosit de el. Aviz amatorilor.

Băsescu. Traian Băsescu. Nu?!

P.S. Despre dosarele mineriadelor în cazul Ion Iliescu - Pristanda dixit - "curat neconstituţional, da' umflaţi-l oricum"

iata si link -ul pentru a-l copia in browser-ul dvs daca script-ul video nu functioneaza:

http://www.youtube.com/watch?v=lhxYr6h0cOw

Va las sa-l savurati si sa aflati ceea ce deja stiti: suntetm putred de corupti.

Daca mai e ceva de comentat, comentati. Interesante sunt si comentariile de pe Youtube, la documentarul respectiv. Uimitor cum romanasii nostri dau vina pe tigani pentru tot raul din lume care li se intampla. Halal gandire..Bravos natiune!

Enjoy! si nu uitati sa dati spaga ca altfel ne pierdem identitatea nationala:)))

Aaa!... si nu mergeti la vot...lasati pensionarii lui Iliescu sa decida. E mai bine asa...

Gracies, Sr. President.

Senyores i senyors Diputats.

Vull en primer lloc agrair al Molt Honorable President de la Generalitat la seva compareixença a petició pròpia i la intervenció amb la que ha obert aquest debat. És així com se serveix l'interès de Catalunya. Mirant la realitat de cara. Sense defugir els aspectes negatius. Sense amagar-se al darrera de la manca de competències i recursos. No mirant tan sols a Madrid esperant a que escampi. Renunciant a la petita política plena de gesticulació, declaracions buides i alarmisme. Cercant consensos. Anant per feina. Com està fent el Govern de Catalunya. A començar pel seu president i sumant tots els esforços en una mateixa direcció.

La Conselleria d'Economia i Finances dissenyant l'estratègia i aconseguint l'acord amb els agents socials. La Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, en permanent contacte amb el món empresarial, les universitats i els centres de recerca, impulsant el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, pitjant l'accelerador de la inversió pública i la llei de barris. La Conselleria de Treball millorant les capacitats del Servei d'Ocupació de Catalunya i les seves Oficines de Treball, donant suport a l'emprenedoria i millorant el nostre sistema de formació professional, en col·laboració estreta amb el Departament d'Educació. La Conselleria d'Agricultura, Alimentació i Acció rural, impulsant la renovació del camp català i la competitivitat del sector agroalimentari. La Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, desenvolupant el Pacte Nacional per a l'Habitatge. La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania impulsant les polítiques de suport a les famílies i el Pacte Nacional per a la Immigració. També els Departaments de Salut (amb la recerca biomèdica), Cultura (amb les indústries culturals i audiovisuals), Governació (amb la cooperació amb els Ajuntaments) i Justícia (amb un fort grau d’inversió). Aquesta és la prioritat del govern, de tots els Departaments: superar les actuals dificultats econòmiques amb la màxima rapidesa possible.

Un debat rigorós sobre la situació econòmica requereix evitar el partidisme. La ciutadania, amb raó, ni ho entendria ni ens ho perdonaria. Per tant, el nostre grup vol contribuir modestament a un diagnòstic real de la situació i a la recerca del consens sobre les polítiques bàsiques que ens han de permetre sortir de la crisi com més aviat millor i com més forts millor.

Hem de començar dient que aquesta és una crisi global, que té unes causes fonamentalment exògenes. Des de fa més d'un any la conjuntura econòmica internacional és negativa. Aquí tot just comencem ara a sentir els seus efectes. Però la crisi hipotecària als Estats Units ve de lluny i està provocant una important restricció del crèdit i de la liquidesa a nivell mundial.

Permetin que citi algunes dades. El preu del petroli. Recorden la crisi del 1993? El preu del petroli era de 17 dòlars/barril, 16 dòlars el 1994, 17 el 1995, 20.6 el 1996, 19 el 1997. Deu anys més tard, el 2007, el preu del petroli era de 54 dòlars/barril el gener i de 91 dòlars/barril el desembre. El gener de 2008 el preu del barril era de 92 dòlars i a finals de juny superava els 132. Avui 138. El 80% de l’augment de la nostra taxa d'inflació es deu a l'increment del preu del petroli i a l'augment del preu dels aliments.

A diferència de la crisi del 1993, ara no tenim cap control sobre la paritat de la nostra moneda, ni sobre els tipus d'interès. És la primera “crisi euro”. En una Europa que dubta. I permetin-me que per això celebri la ratificació ahir al Senat espanyol del Tractat de Lisboa.

El dilluns el Conseller Castells era rotund al respecte en la seva intervenció davant del Cercle d'Economia. Cito literalment: “No sé si hem parat massa atenció a que aquesta és la primera crisi important que pateix el nostre país en plena era de globalització i formant part de la zona euro. I això modifica, i de quina manera, el terreny i les regles del joc. Avui la capacitat d'actuació dels governs, també la del govern central, és limitada. No podem recórrer, com en el passat, a modificar el tipus de canvi per compensar les pèrdues de competitivitat derivades d'una major inflació o una menor productivitat, ni a utilitzar el tipus d'interès o les variables monetàries, per adaptar-les a la fase del cicle en que es troba específicament la nostra economia. L'única manera de mantenir i recuperar els nivells de benestar i prosperitat és millorant la nostra productivitat”. Acaba la cita.

Aquesta crisi està fent caure a molts del cavall del neoliberalisme. Ara tothom reclama regulació i intervenció dels poders públics. També a Estats Units. Amb Bush ocupant encara la presidència. Els mateixos que cridaven fa un any que l'Estat els feia nosa, avui demanen que intervingui. Benvinguts. Els adoradors de la mà invisible demanen ara intervencions més tangibles. Benvinguts.

Però el fet que la crisi sigui global, que les seves causes siguin fonamentalment exògenes i que la moneda única i l'autonomia dels bancs centrals resti marge de maniobra als governs no pot ser en cap cas una excusa per a la inacció. Com ho ha demostrat en la seva intervenció el president Montilla.

L'economia catalana té trumfos a la mà. El seu creixement sostingut al llarg de molts anys ha permès consolidar unes bases sòlides. Durant els darrers 12 anys el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,5%, 1,3 punts per sobre de la zona euro. Avui, la renda mitja dels catalans és un 12% superior a la renda dels europeus de la zona euro. Un recent informe de l'OCDE diu que el sector industrial català presenta fortaleses competitives tant en activitats d'alta tecnologia com de mitjana i baixa tecnologia. L'atur és del 7% (l'any 1993 era del 20%). Els tipus d'interès estan al voltant del 6% (lluny del 10% de 1993). El grau d'obertura de l'economia catalana és del 70% en termes del pes de les importacions i les exportacions en el PIB. 15 punts per sobre d'Espanya. Catalunya representa el 29% de les exportacions espanyoles, i el 40% si mirem només les exportacions d'alt contingut tecnològic.

Recordem que l'Estat tenia un dèficit del 6% front el lleuger superàvit d'avui. Que el deute ha baixat del 62% al 36%. Per cert, potser això aconsella flexibilitzar alguns criteris d'estabilitat macroeconòmica per fer front a la crisi. Mantenir rígidament, dogmàticament, els criteris d'estabilitat pressupostària pot ser un greu error en moments de crisi. Hi ha empreses que poden superar la crisi si no es tanquen les aixetes del crèdit. A l'activisme de l'Institut Català de Finances, que caldrà seguir impulsant, caldria afegir-hi una major valentia de l'Instituto de Crédito Oficial que aprofito per reclamar des d'aquí.

També tenim la fortalesa que ens proporciona l'Acord estratègic amb els agents socials promogut pel Govern. Aquesta és la millor recepta per afrontar una difícil situació econòmica: iniciativa política, acció de govern i consens social.

Però també tenim algunes febleses. El sector immobiliari, el pes del qual és inferior a Catalunya que en el conjunt d'Espanya, està en una situació molt delicada, després de massa temps de posar al mercat un volum d'habitatges superior al que la nostra economia podia absorbir. Estem registrant un increment de l'atur, bàsicament en el sector de la construcció, però no només en aquest. Tenim episodis de deslocalització i tancament d'empreses. Però també d'empreses que s'instal·len aquí. I d'empreses catalanes que s'instal·len a d'altres països.

El nostre grup parlamentari dóna ple suport al govern en les línies d'actuació que el president ha plantejat. En les mesures que ajuden a contrarestar la caiguda de l'activitat econòmica. En les mesures de contenció i estalvi. En els pactes nacionals. En les mesures pal·liatives pels sectors socials que es poden veure més especialment afectats per la crisi. I en l'impuls a la transformació del model de competitivitat que necessita la nostra economia.

Lògicament, amb més recursos i el ple desplegament de l'Estatut estarem en millors condicions per fer-ho. Catalunya ha de fer un salt endavant en matèria d'infraestructures del transport i les comunicacions. Hem de poder treure el màxim profit del potencial dels nostres ports i dels nostres aeroports. Cal millorar les nostres xarxes de distribució elèctrica, les nostres interconnexions, la nostra capacitat de generar energies alternatives. Hem de resoldre definitivament els nostres problemes hídrics. Cal impulsar la reforma de l'educació i la formació professional. Cal apostar de forma decidida per la recerca i la innovació. Aquests són els objectius de la nostra acció de govern.

Però aquests són també objectius de país que requereixen també d'un cert grau d'unitat nacional. No s'espantin. No demanem a l'oposició que deixi de ser-ho ni d'exercir la seva funció. Però alguns d'aquests objectius requereixen d'unitat catalanista. I alguns d'ells requereixen també d'intel·ligència i coordinació en les nostres aliances i la nostra col·laboració amb forces polítiques d'àmbit estatal.

Sortir de la crisi econòmica requereix també d'exercicis de responsabilitat en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent. No ens podem permetre perdre un any d'aplicació de la Disposició addicional 3a de l'Estatut. Sortir de la crisi és incompatible amb promoure inestabilitat política. Avançar en l'autogovern és incompatible amb fer el joc per activa o per passiva amb els que han impugnat el nostre Estatut o volen separar els nens a l'escola en funció de la llengua.

Acabo, Sr. President.

Atacar la crisi implica, en primer lloc, posar-se al costat dels que més la pateixen. Amb els que pateixen i patiran situacions d'atur. Amb els que han de fer front al cost creixent de les hipoteques. Amb els que veuen com es redueix la seva capacitat adquisitiva. Per això, Molt Honorable President de la Generalitat, voldríem també concrecions del seu compromís de mantenir el pes de les polítiques socials. Perquè no volem que els més febles hagin de pagar el cost de l'ajustament econòmic. Els de sempre no han de pagar pels errors, imprevisions i excessos d’uns pocs.

Afortunadament Catalunya té un teixit productiu potent, divers i competitiu, té uns empresaris que arrisquen i un sindicats responsables. Catalunya té els millors centres de formació i de recerca. Tenim la millor gent. Catalunya té capacitat d’emprendre, d’innovar i d’arriscar. Per això ens en sortirem. I crec que val la pena que la nostra intervenció acabi, precisament, amb aquest missatge de confiança.

Gràcies, Sr. president, senyores i senyors Diputats.

Gracies, Sr. President.

Senyores i senyors Diputats.

Vull en primer lloc agrair al Molt Honorable President de la Generalitat la seva compareixença a petició pròpia i la intervenció amb la que ha obert aquest debat. És així com se serveix l'interès de Catalunya. Mirant la realitat de cara. Sense defugir els aspectes negatius. Sense amagar-se al darrera de la manca de competències i recursos. No mirant tan sols a Madrid esperant a que escampi. Renunciant a la petita política plena de gesticulació, declaracions buides i alarmisme. Cercant consensos. Anant per feina. Com està fent el Govern de Catalunya. A començar pel seu president i sumant tots els esforços en una mateixa direcció.

La Conselleria d'Economia i Finances dissenyant l'estratègia i aconseguint l'acord amb els agents socials. La Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, en permanent contacte amb el món empresarial, les universitats i els centres de recerca, impulsant el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, pitjant l'accelerador de la inversió pública i la llei de barris. La Conselleria de Treball millorant les capacitats del Servei d'Ocupació de Catalunya i les seves Oficines de Treball, donant suport a l'emprenedoria i millorant el nostre sistema de formació professional, en col·laboració estreta amb el Departament d'Educació. La Conselleria d'Agricultura, Alimentació i Acció rural, impulsant la renovació del camp català i la competitivitat del sector agroalimentari. La Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, desenvolupant el Pacte Nacional per a l'Habitatge. La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania impulsant les polítiques de suport a les famílies i el Pacte Nacional per a la Immigració. També els Departaments de Salut (amb la recerca biomèdica), Cultura (amb les indústries culturals i audiovisuals), Governació (amb la cooperació amb els Ajuntaments) i Justícia (amb un fort grau d’inversió). Aquesta és la prioritat del govern, de tots els Departaments: superar les actuals dificultats econòmiques amb la màxima rapidesa possible.

Un debat rigorós sobre la situació econòmica requereix evitar el partidisme. La ciutadania, amb raó, ni ho entendria ni ens ho perdonaria. Per tant, el nostre grup vol contribuir modestament a un diagnòstic real de la situació i a la recerca del consens sobre les polítiques bàsiques que ens han de permetre sortir de la crisi com més aviat millor i com més forts millor.

Hem de començar dient que aquesta és una crisi global, que té unes causes fonamentalment exògenes. Des de fa més d'un any la conjuntura econòmica internacional és negativa. Aquí tot just comencem ara a sentir els seus efectes. Però la crisi hipotecària als Estats Units ve de lluny i està provocant una important restricció del crèdit i de la liquidesa a nivell mundial.

Permetin que citi algunes dades. El preu del petroli. Recorden la crisi del 1993? El preu del petroli era de 17 dòlars/barril, 16 dòlars el 1994, 17 el 1995, 20.6 el 1996, 19 el 1997. Deu anys més tard, el 2007, el preu del petroli era de 54 dòlars/barril el gener i de 91 dòlars/barril el desembre. El gener de 2008 el preu del barril era de 92 dòlars i a finals de juny superava els 132. Avui 138. El 80% de l’augment de la nostra taxa d'inflació es deu a l'increment del preu del petroli i a l'augment del preu dels aliments.

A diferència de la crisi del 1993, ara no tenim cap control sobre la paritat de la nostra moneda, ni sobre els tipus d'interès. És la primera “crisi euro”. En una Europa que dubta. I permetin-me que per això celebri la ratificació ahir al Senat espanyol del Tractat de Lisboa.

El dilluns el Conseller Castells era rotund al respecte en la seva intervenció davant del Cercle d'Economia. Cito literalment: “No sé si hem parat massa atenció a que aquesta és la primera crisi important que pateix el nostre país en plena era de globalització i formant part de la zona euro. I això modifica, i de quina manera, el terreny i les regles del joc. Avui la capacitat d'actuació dels governs, també la del govern central, és limitada. No podem recórrer, com en el passat, a modificar el tipus de canvi per compensar les pèrdues de competitivitat derivades d'una major inflació o una menor productivitat, ni a utilitzar el tipus d'interès o les variables monetàries, per adaptar-les a la fase del cicle en que es troba específicament la nostra economia. L'única manera de mantenir i recuperar els nivells de benestar i prosperitat és millorant la nostra productivitat”. Acaba la cita.

Aquesta crisi està fent caure a molts del cavall del neoliberalisme. Ara tothom reclama regulació i intervenció dels poders públics. També a Estats Units. Amb Bush ocupant encara la presidència. Els mateixos que cridaven fa un any que l'Estat els feia nosa, avui demanen que intervingui. Benvinguts. Els adoradors de la mà invisible demanen ara intervencions més tangibles. Benvinguts.

Però el fet que la crisi sigui global, que les seves causes siguin fonamentalment exògenes i que la moneda única i l'autonomia dels bancs centrals resti marge de maniobra als governs no pot ser en cap cas una excusa per a la inacció. Com ho ha demostrat en la seva intervenció el president Montilla.

L'economia catalana té trumfos a la mà. El seu creixement sostingut al llarg de molts anys ha permès consolidar unes bases sòlides. Durant els darrers 12 anys el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,5%, 1,3 punts per sobre de la zona euro. Avui, la renda mitja dels catalans és un 12% superior a la renda dels europeus de la zona euro. Un recent informe de l'OCDE diu que el sector industrial català presenta fortaleses competitives tant en activitats d'alta tecnologia com de mitjana i baixa tecnologia. L'atur és del 7% (l'any 1993 era del 20%). Els tipus d'interès estan al voltant del 6% (lluny del 10% de 1993). El grau d'obertura de l'economia catalana és del 70% en termes del pes de les importacions i les exportacions en el PIB. 15 punts per sobre d'Espanya. Catalunya representa el 29% de les exportacions espanyoles, i el 40% si mirem només les exportacions d'alt contingut tecnològic.

Recordem que l'Estat tenia un dèficit del 6% front el lleuger superàvit d'avui. Que el deute ha baixat del 62% al 36%. Per cert, potser això aconsella flexibilitzar alguns criteris d'estabilitat macroeconòmica per fer front a la crisi. Mantenir rígidament, dogmàticament, els criteris d'estabilitat pressupostària pot ser un greu error en moments de crisi. Hi ha empreses que poden superar la crisi si no es tanquen les aixetes del crèdit. A l'activisme de l'Institut Català de Finances, que caldrà seguir impulsant, caldria afegir-hi una major valentia de l'Instituto de Crédito Oficial que aprofito per reclamar des d'aquí.

També tenim la fortalesa que ens proporciona l'Acord estratègic amb els agents socials promogut pel Govern. Aquesta és la millor recepta per afrontar una difícil situació econòmica: iniciativa política, acció de govern i consens social.

Però també tenim algunes febleses. El sector immobiliari, el pes del qual és inferior a Catalunya que en el conjunt d'Espanya, està en una situació molt delicada, després de massa temps de posar al mercat un volum d'habitatges superior al que la nostra economia podia absorbir. Estem registrant un increment de l'atur, bàsicament en el sector de la construcció, però no només en aquest. Tenim episodis de deslocalització i tancament d'empreses. Però també d'empreses que s'instal·len aquí. I d'empreses catalanes que s'instal·len a d'altres països.

El nostre grup parlamentari dóna ple suport al govern en les línies d'actuació que el president ha plantejat. En les mesures que ajuden a contrarestar la caiguda de l'activitat econòmica. En les mesures de contenció i estalvi. En els pactes nacionals. En les mesures pal·liatives pels sectors socials que es poden veure més especialment afectats per la crisi. I en l'impuls a la transformació del model de competitivitat que necessita la nostra economia.

Lògicament, amb més recursos i el ple desplegament de l'Estatut estarem en millors condicions per fer-ho. Catalunya ha de fer un salt endavant en matèria d'infraestructures del transport i les comunicacions. Hem de poder treure el màxim profit del potencial dels nostres ports i dels nostres aeroports. Cal millorar les nostres xarxes de distribució elèctrica, les nostres interconnexions, la nostra capacitat de generar energies alternatives. Hem de resoldre definitivament els nostres problemes hídrics. Cal impulsar la reforma de l'educació i la formació professional. Cal apostar de forma decidida per la recerca i la innovació. Aquests són els objectius de la nostra acció de govern.

Però aquests són també objectius de país que requereixen també d'un cert grau d'unitat nacional. No s'espantin. No demanem a l'oposició que deixi de ser-ho ni d'exercir la seva funció. Però alguns d'aquests objectius requereixen d'unitat catalanista. I alguns d'ells requereixen també d'intel·ligència i coordinació en les nostres aliances i la nostra col·laboració amb forces polítiques d'àmbit estatal.

Sortir de la crisi econòmica requereix també d'exercicis de responsabilitat en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent. No ens podem permetre perdre un any d'aplicació de la Disposició addicional 3a de l'Estatut. Sortir de la crisi és incompatible amb promoure inestabilitat política. Avançar en l'autogovern és incompatible amb fer el joc per activa o per passiva amb els que han impugnat el nostre Estatut o volen separar els nens a l'escola en funció de la llengua.

Acabo, Sr. President.

Atacar la crisi implica, en primer lloc, posar-se al costat dels que més la pateixen. Amb els que pateixen i patiran situacions d'atur. Amb els que han de fer front al cost creixent de les hipoteques. Amb els que veuen com es redueix la seva capacitat adquisitiva. Per això, Molt Honorable President de la Generalitat, voldríem també concrecions del seu compromís de mantenir el pes de les polítiques socials. Perquè no volem que els més febles hagin de pagar el cost de l'ajustament econòmic. Els de sempre no han de pagar pels errors, imprevisions i excessos d’uns pocs.

Afortunadament Catalunya té un teixit productiu potent, divers i competitiu, té uns empresaris que arrisquen i un sindicats responsables. Catalunya té els millors centres de formació i de recerca. Tenim la millor gent. Catalunya té capacitat d’emprendre, d’innovar i d’arriscar. Per això ens en sortirem. I crec que val la pena que la nostra intervenció acabi, precisament, amb aquest missatge de confiança.

Gràcies, Sr. president, senyores i senyors Diputats.

Ei bine, avem zero barat. [Sa nu fiu gresit inteles: in privat avem mai multe modele care sunt urmate, emulate, invidiate. In public insa aceste modele nu sunt marturisite, nici laudate, darmite imbratisate.] Poate ca totusi un model identificabil exista, dar dezbaterea publica ne-a distras atentia de la el. Poate ca nu am discutat discutia cum trebuie.

Moromete, sa purtam discutia cum trebuie, shall we? [inseamna ca iti raspund cat de curand]

Pe de alta parte cred ca elemente gen prezenta la dezbaterile din comisii, plen si vot sunt relevante pentru oricare dintre parlamentari. Criterii de acest tip nu or sa ne ajute sa determinam cine e cel mai bun parlamentar dar or sa ne ajute sa vedem care sunt cei rai. Pana la urma nu cred ca merita sa revina in Parlament un individ sau o individa care nu a avut nici o contributie legislativa si eventual nu a participat decat la vreo 20% dintre comisii si voturi.

Cred ca ar trebui sa evaluam si activitatea "din teritoriu" a unui parlamentar, adica daca se duce si face ceva si in colegiul unde este ales. Pana la urma uninominalul asta aparent care ne asteapta ar trebui sa contruiasca o legatura mai buna intre cel care alege si cel care este ales.

Pe de alta parte ar trebui ca partidele din .ro sa se obisnuiasca cu o seaprare a partidului-din-Parlament (cum zice englezul) de partidul in sine. La noi liderii de partid sunt si lideri pe la Camera sau Senat, asta daca nu sunt presedinti sau prim ministrii sau ministrii. Asta inseamna ca fizic oamenii nu au timp si de comunicare, si de administrare de partid si de atributiile functiei.

Solutia cea mai simpla este sa separam lucrurile. Daca esti purtator de cuvant la partid renunta la functia publica, ca sa poti sa te dedici mai bine comunicarii. Daca esti lider de grup parlamentar ai grija ca activitatea politica propriu-zisa sa vorbeasca mai mult si mai bine decat declaratiile politice. Dca esti sef de camera mai putin la televiziune. Sau daca apari la televiziuni cauta sa ai macar o prezenta medie la voturi si la comisii.

Pana la urma totul se reduce, din nou, ca multe alte "probleme" ale politicii din .ro la faptul ca partidle noastre nu au oameni care sa faca totul, motiv pentru care putinii oameni pe care ii au trebuie sa faca de toate. Ma gandesc ce mult ar castiga acel partid care ar reusi sa atraga cu adevarat oameni cat sa isi permita sa separe parlamentarii de alesi locali si de activistii de partid...

Si Pirelli, a Manresa, és la creu, Henkel Ibèrica a Malgrat n’és la cara. Després de l’anunci del tancament de la planta d’aquesta població del Maresme i del trasllat de la producció i dels treballadors a Montornès del Vallès per reduir els costos de producció, es va iniciar una negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors que ahir va concloure amb bones notícies: una compensació d’entre 6.000 i 15.000 euros per als treballadors que continuïn a la planta de Montornès, la posada a disposició d’una línia d’autobusos per anar a la nova fàbrica i, entre altres condicions, una indemnització de 42 dies per any treballat per als treballadors que no vulguin traslladar-se a la fàbrica del Vallès.

La situació econòmica es preveu complicada probablement per als propers dos anys, i haurem d’enfortir-nos com a país per poder-hi fer front. Ahir el govern del Principat aprovava el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, que ha de servir per ajudar a passar d’una economia basada en mà d’obra intensiva i poc qualificada a una economia del coneixement i de producció d’alt valor afegit. Des de l’entrada dels governs d’esquerres, s’ha reformulat la formació professional i, malgrat el llarg camí que queda per recórrer, hi ha hagut una adaptació important a la realitat socioeconòmica de cada territori i a les necessitats laborals del mercat. I finalment, s’ha avançat en el suport a les llars per fer front a les despeses d’accés i manteniment d’habitatges.

S’ha fet tot això amb un model de finançament que situa les finances de la Generalitat del Principat en una situació de precarietat absoluta davant les turbulències dels mercats financers, i que costa cada any, en forma d’espoli fiscal, el 9% del PIB de Catalunya. Caldrà afrontar la negociació del nou sistema de finançament amb la màxima ambició per aconseguir, dins els límits del sistema pactat a l’Estat per Mas i Zapatero, un augment de la capacitat pressupostària del govern de Catalunya, tot sabent que a la propera legislatura haurem de plantejar el concert econòmic com a solució a l’espoli i a la precarietat que patim. La intervenció de Joan Puigcercós aquest matí al Parlament ha anat en aquesta línia, i l’actuació política d’Esquerra també.

Dar dacă trasăm colegii care cuprind tarlale numai de la un partid atunci boboru' votător care e în contra partidului desenator din colegiile respective e descurajat şi nu votează.

iar cateva randuri mai jos:

...desenatorii pot să-şi canalizeze mai bine resursele, fac mai puţină propagandă unde câştigă sigur, bagă mult unde au şanse bune şi nu se interesează de rest prea mult.

Chiar daca nu impartasesc felul in care Dan duce pana la capat rationamentele sale, sunt de acord cu temele pe care le lanseaza [cu cele mentionate mai sus]. Doua efecte de luat foarte serios in seama privind trasarea colegiilor ar putea fi intr-adevar: a). participarea scazuta la vot [mai scazuta decat pana acum] si b). alocarea resurselor.

De notat totusi ca impartirea colegiilor nu poate in nici un fel sa manipuleze voturi sau sa extraga rezultate sigure. Colegiile friendly au o probabilitate mai mare de eligibilitate decat celelalte. In tot acest timp competitorii sunt expusi nu numai focului inamicului [candidatii altor partide], ci pot fi afectati si de friendly fire [colegii de partid], pentru ca prin noua lege electorala nu mai avem un sistem de liste inchise.

Primul efect [participarea la vot scazuta] este o provocare pentru democratie in general, iar al doilea pentru democratia interna de partid [aici aveam un comentariu cinic, dar l-am sters pentru ca nu imi place cinismul in general, iar in politica il detest de-a dreptul].

Exista totusi si lucruri bune. Da.

  Stire : Un chestionar completat sub acoperirea anonimatului de 94 membri ai Parlamentului britanic arata ca 19% au experimentat probleme psihice, in timp ce 86% au spus ca slujba lor este foarte stresanta, informeaza Reuters.
Intrebare : daca am milita pentru o Lege privind un  examen psihiatric aplicat tuturor membrilor Parlamentului Romaniei inainte de inmanarea mandatului ?

Cati dintre ei ar fi de acord ?

Cati ar trece examenul ?

Nu stiu ce au evaluat cei de la IPP si mai ales care au fost criteriile de evaluare [astept studiul sa ma lamuresc], insa citind informatiile de pe site-ul parlamentului privind "activitatea parlamentara in cifre" a alesilor imi fac o cu totul alta imagine. Mai jos dau cateva exemple:

Ion Iliescu
Mircea Geoana
Vasile Blaga
Marko Bela
Cristian Diaconescu
Crin Antonescu
Viorel Hrebenciuc
Daniela Popa

fara a uita, desigur, de unicul si irepetabilul
Corneliu Vadim Tudor.

Pana voi citi studiul IPP imi pun intrebarea [absolut ingenua] cum trebuie definit parlamentarismul si cum ar arata un model de parlamentar-model? Ca sa stim macar ce vrem, la o adica.

I.
uitandu-ma la propagarea in blogosfera a disputei cu Pavel Lucescu imi dau seama de posibilitatea uriasa pe care o aveti sa faceti cunoscut publicului cititor dedesubturile si maruntaiele votului uninominal [numit asa din ratiuni de retorica politica, sic!], care de fapt este mixt proportional [nici nu putea fi altfel devreme ce asa ceva s-a dorit de la bun inceput]. Invelit in coaja apetisanta a unei dispute [intelectuale - ceva rarissim la noi] poporul va da pe gat medicamentul, chiar daca este amar [anost / incurcat / foarte complicat]. Motivatia voastra e beton, DAR...  

Nu pot sa nu constat in acelasi timp ca tocmai acribia de care dati dovada va transforma in alegerea ideala pentru un anumit gen de intoxicare, ce se insinueaza acum in noua media pentru a patrunde mai tarziu transfigurata in media traditionala. Cu alte cuvinte tema "votului uninominal care nu este uninominal" face acum gradinita [la voi], urmand ca de la toamna sa intre la scoala [unde va putea fi folosita de baietii mari]. After all, pentru ca propaganda sa functioneze ai nevoie de propagare, iar Internetul ofera asta din plin.

Insotita de parti pris-urile eventuale din blogosfera [au inceput deja sa apara], aceasta penetrare a temei disputei voastre creeaza un nimb de autenticitate si in acelasi timp de legitimitate prin adeziunile pe care le provoaca. This is how the story goes... 

II.
O scurta privire asupra materiei pe care o disputati arata urmatoarele lucruri:

• - noul sistem de vot are paternitate incerta - este greu de atribuit cuiva anume [eventual lui Cristian Pirvulescu] pentru ca dezbaterea publica nu s-a purtat pe principii, ci pe proiecte diferite; pentru ca nu poate fi atribuit cuiva anume inseamna ca este foarte usor de atribuit global intregii clase politice actuale [se intelege, clasa politica aia invederat rea];
• - mecanismul de atribuire a mandatelor este complicat - de altfel nici distinctiile si diferentierile facute in disputa voastra nu sunt imediat evidente, ci tin mai degraba de o cunoastere specializata. Intr-o lume ideala cititorii [cei interesati] ar investi timp si energie intelectuala ca sa-si faca o parere competenta. In realitate nu se intampla asa. Numai daca iei in calcul volumul fiecareia dintre replicile voastre [peste 5.000 de semne lejer fiecare], respectiv efortul necesar pentru a le citi pana la capat, intelegi dimensiunea problemei. Nuantele si diferentierile academice necesare unei informari corecte cad astfel din start. Chiar presupunand bunele intentii, concluziile sunt condamnate la superficialitate;    
• - meritele noului sistem nu sunt aparente, insa defectele, da. In plus, acestea din urma sunt comparate cu defectele vechiului sistem [pe care nu l-am considerat bun]. Semnalez aici o alta anomalie: tema alegerii uninominale a presedintilor de consilii judetene [practic nedezbatuta public si facuta text de lege peste noapte] a acaparat si domina astazi tema alegerii parlamentarilor [subiect dezbatut cu intensitate mai multi ani la rand]. Sub impactul acestei anomalii impresia ca ceva nu este in ordine este intarita;
• - tema uninominalului are o intensa incarcatura emotionala datorita tematizarii politice excesiv conflictuale din ultimii ani. Exista un substrat resentimentar considerabil al alegatorilor fata de parlament si fata de partidele politice, care porneste din frustarile legate de reprezentativitate si de greutatea votului lor in general. Peste acest substrat emotional deja exploatat politic se suprapune acum frustrarea legata de influenta [presupus negativa] a 'baronillor locali' asupra alegerilor din toamna;
• - temei uninominalului ii pot fi asociate teme secundare sau poate fi ea insasi adaugata altor teme politice de impact. La un pol 'baronii penali' - la celalalt tema celor 322. Posibilitatile de combinare sunt multiple, iar plaja de utilizare larga.  

III.
Istoria disputei voastre merita si ea mentionata. Nu natura reala a votului asa numit uninominal este chestionata aici, ci raspunsul la intrebarea: "Pe cine favorizeaza noul sistem de vot?". Evenimentele din Comisia de Cod Electoral par a justifica aceasta intrebare, atat timp cat presa tine reflectoarele pe negocierile de acolo [bine ca face asta], creand toate aparentele ca exista o miza politica importanta in trasarea colegiilor electorale.

In timp ce Pavel Lucescu cauta sa expliciteze miza [asigurarea a cat mai multe "triunghiuri de aur" pentru fiecare partid], voi contestati pur si simplu importanta mizei in raport cu noutatea sistemului de vot, si nu importanta mizei per se. In timp ce Pavel Lucescu popularizeaza ideea ca trasarea colegiilor electorale [respectiv negocierile aferente] poate influenta decisiv felul in care se castiga voturile [respectiv rezultatul voturilor], voi sustineti ca nu influenteaza decat ierarhia interna a candidatilor unui partid [cu un corolar al lui Hrebenciuc: bulversarea structurilor de partid]. Abordarea lui Pavel Lucescu este hard [maximalista], a voastra este soft [minimalista].

In ambele situatii insa, chiar daca ajungeti la concluzii diferite, argumentatia pleaca de la un loc comun [pe care nici unul dintre voi nu il contesta]: a). exista ceva de impartit [miza nelegitima]; b). imparteala se face intr-un mod netransparent sau neprincipial [metoda nelegitima]; c). cei care traseaza colegiile profita direct de imparteala [beneficiarii nelegitimi]. Conotatiile sunt evidente, insinuarile la fel.

Judecand aceste 3 elemente [parca ar fi luate dintr-un roman de Agatha Christie] prin prisma caracteristicilor enuntate ceva mai sus poti observa ca sansele ca argumentele de tip rational [oricare ar fi ele] sa razbata sunt foarte mici, efectul fiind in schimb de intarire a presupozitiilor initiale [pe sistemul nu iese fum daca nu este foc]. Cu alte cuvinte constructia elaborata a disputei nu este decat un vehicol pentru constructia, respectiv fixarea unor legaturi [conexiuni, raporturi etc.] in constiinta publica referitoare la compozitia parlamentului viitor, tema o intoxicare, iar continutul un mesaj manipulator. 

Si toate acestea pur si simplu pentru ca la toamna, dupa ce vom fi ales noii nostri reprezentanti in parlament, formula politica mai departe posibil de utilizat sa fie:  "Baronii locali/capitani de judet + Comisia de Cod Electoral + Parlamentul viitor ≥ 322".

IV.
Nu incerc sa va fac nici voua, nici lui Pavel Lucescu, un proces de intentie. Cred ca ati preluat, dezvoltat si propagat o tema care serveste mai curand unor scopuri politice de grup si nu generale. Atata tot.

Ein Interview gehört für meinen Berufsstand zum Arbeitsalltag. In der vergangenen Straßburgwoche hat mich Wiebke Ecklé von HitRadio OHR interviewt. Dieses Interview wird mir aber in Erinnerung bleiben, weil dieses Interview während eines Spaziergangs aufgezeichnet wurde. Eigentlich sollte dieses ein Laufinterview werde, wie ich es in der Vorbesprechung mit Frau Ecklé vereinbart hatte. Am verabredeten Tag plagte mich aber meine Nasennebenhöhle und meine Laufschuhe kamen nicht zum Einsatz. Das Interview fand aber trotzdem statt. Aus dem Laufinterview wurde ein Interviewspaziergangs rund um das Europäische Parlament. Während des Interview haben wir eine Idee aus der Interviewvorbesprechung aufgegriffen, dass man rund um das Parlament eine Laufstrecke anlegen könnte. Ich finde diese Idee super! Man könnte zum Beispiel einmal im Jahr einen Parlamentslauf durchführen.

Ich hoffe diese Idee lässt sich in die Tat umsetzen. 

14.07.2008

Partidul Liberal califica activitatea Parlamentului drept una iresponsabila si defectuoasa, situatie  generata de coalitia comunista condusa de  PCRM. Degradarea actului legislativ este confirnat  de nivelul scazut de incredere a populatiei in Parlament (27,5%, conform Barometrului de opinie publica din aprilie 2008), precum si de numarul crescand al actiunilor de protest ce au loc in fata legislativului. 

Presedintele APCE Luis Maria de Puig,  in cadrul recentei vizite la Chisinau a subliniat ca RM nu va fi scoasa de sub monitorizare pana cand  CoE nu va avea certitudinea clara ca in RM au loc reforme. Daca CoE  nu va certifica implinirea democratica a RM, daca nu va exista perceptia clara ca in Moldova democratia este ireversibila, integrarea europeana va fi imposibila. 
Carente serioase persista in domeniile cheie ce atesta o societate democratica: libertatea presei, independenta justitiei, drepturile omului, economia de piata. 

Parlamentul nu a activat in scopul democratizarii societatii si in interesul cetatenilor care doresc integrarea europeana, lucru remarcat in mai multe randuri de institutiile internationale ( CoE, UE, OSCE, etc.) care au atentionat asupra faptului ca Legislativul de la Chisinau nu aduce in concordanta cu standardele europene un sir de legi, inclusiv legea cu privire la procuratura, legea cu privire la politie, legea cu privire la SIS, legislatia care discrimineaza persoanele cu dubla cetatenie, legislatia cu privire la autonomia locala, Codul Electoral, Codul Audiovizualului.

Partidul Liberal condamna majoritatea parlamentara pentru actiunile ce intra in contradictie cu principiile democratiei si drepturile omului, fapt observat cu precadere in cazul aprobarii modificarilor din Codul Electoral, privitor la interzicerea blocurilor electorale, majorarea pragului electoral pana la 6%, precum si interzicerea dublei cetatenii pentru functionarii publici (inclusiv viitorii parlamentari).

PL dezaproba in mod transant atitudinea si comportamentul Parlamentului RM, manipulat si dirijat de guvernarea comunista si partidele aservite acestuia, fata de problemele stringente cu care s-a confruntat republica pe parcursul perioadei 2007-2008. In acest sens, PL evidentiaza situatiile create in Adunarea Populara Gagauz Yeri, Consiliul Municipal Chisinau si in mai multe consilii raionale, in care comunistii au pierdut puterea locala. Din decembrie 2006, cand a fost adoptata Legea cu privire la Administratia Publica Locala, Parlamentul tergiverseaza votarea Legii cu privire la Statutul Municipiului Chisinau.

In conditiile in care agricultorii din RM se confrunta cu dificultati majore legate de calamitati naturale, cresterea brusca a preturilor la carburanti, politica fiscala defectuoasa, preturi mici de achizitie a produselor agricole, intarirea artificiala a leului si descurajarea exportului, Parlamentul a lasat agricultura si satele in voia soartei, limitandu-se la Conceptia Nationala „Satul Moldovenesc”.    

Lipsa de reforme a adus intr-o situatie catastrofala majoritatea categoriilor de cetateni: pensionari, studenti, pedagogi, lucratori medicali, procurori, judecatori, politisti, functionari publici si alte categorii de  bugetari. Aceasta situatie a facut sute de mii de cetateni, in special tinerii, sa imigreze in cautarea unui trai mai bun. 

PL remarca faptul ca Parlamentul RM a dat dovada de abordare superficiala si simplista si in cazul Legii cu privire la migratia de munca, care a fost adoptata (5 iulie curent) fara a lua in calcul interesele reale ale cetateanului simplu. Legiuitorii au decis complicarea si birocratizarea la maximum a acestui proces, fapt ce ar putea contribui in viitor la intensificarea migratiei neconforme cu legislatia si mai putin la asigurarea drepturilor cetatenilor din RM peste hotare.

PL dezaproba adoptarea de catre  Parlamentul RM a  Conceptiei de Securitate Nationala a RM care isi propune drept scop prioritar mentinerea statutului de neutralitate pentru RM, precum si recunoasterea acestuia de catre actorii internationali importanti (SUA, UE). Calificam acest act drept incercare a guvernarii comuniste de a distanta RM de procesele firesti pentru spatiul ex-socialiast si post-sovietic de integrare in spatiile european si cel euroatlantic, promovand astfel interesele geopolitice ale Rusiei in regiune. Pe langa faptul ca, majoritatea comunista din actualul Parlament lipseste cetatenii RM de securitatea si siguranta oferita in cadrul spatiului euroatlantic, Parlamentul a exclus din Conceptia de Securitate Nationala clauza potrivit careia se cere in mod expres evacuarea fortelor armate rusesti din raioanele de Est ale RM. Prin aceasta actiune conducerea comunista doreste sa absolve Rusia de responsabilitatea pe care aceasta o poarta pentru perpetuarea conflictului transnistrean. Fractiunea comunista a legislativului a respins de nenumarate ori initiativele opozitiei de a include pe ordinea zi problema conflictului transnistrean, inclusiv  informatii cu privire la negocierile desfasurate de catre Presedintele RM, Vladimir Voronin, in solutionarea conflictului. Constatam ca Presedintele Voronin nu a avut mandatul Parlamentului de a purta negocieri cu Moscova in aceasta problema.  

 Partidul Liberal constata ca desi conform Constitutiei in RM puterea apartine Parlamentului, Presedintele RM, Vladimir Voronin, a uzurpat puterea si detine controlul deplin asupra Parlamentului. Presedintele PCRM, facind abuz de functia de Presedinte a statului, foloseste toate parghiile pentru a se mentine la putere, apeland la metode sovietice de control  asupra organelor de drept: politie, procuratura, instante judecatoresti. Opinia publica este puternic manipulata prin intermediul Teleradio-Moldova, institutie publica finantata din banii cetatenilor  la care pana in prezent partidele de opozitie nu au acces, or aceasta institutie este finantata din banii cetatenilor.  Astfel are loc incalcarea grava a unui drept fundamental - dreptul cetateanului la informatie, ceea ce il lipseste de posibilitatea de a alege in mod liber si constient Parlamentul RM.

Partidul Liberal cere Parlamentului RM sa convoace de urgenta o sesiune extraordinara pentru:

- excluderea din Codul Electoral a  interdictiei de  creare a  blocurilor electorale;
- micsorarea pragului electoral;
- anularea interdictiilor privind ocuparea unor functii publice de catre  persoanele cu dubla cetatenie;
- modificarea Codului Audiovizualui, care sa prevada expres obligarea Teleradio-Moldova  de a organiza emisiuni  de dezbateri de interes public pe teme politice, economice, sociale, culturale,   precum si sa ofere saptamanal spatiu de emisie partidelor politice, in ore de maxima audienta, pe tot parcursul anului;
- ajustarea  legislatiei cu privire la sistemul judecatoresc, procuratura, politie, Serviciul de Informare si Securitate la standardele europene;
- adoptarea Legii despre Ajutoarele Sociale;
- adoptarea legii cu privire la subventionarea agriculturii; 
- adoptarea unui pachet de legi cu privire la integrarea tineretului in societate (credite preferentiale pentru studii si locuinta; eliberarea de impozit pe venit a persoanelor juridice care angajeaza tineri in primii 2-3 ani de activitate a acestora; scutirea de impozite si taxe a tinerilor intreprinzatori in primii 5 ani de antreprenoriat );
- majorarea salariilor functionarilor publici, tuturor salariatilor din sfera sociala si celorlalte categorii din sfera bugetara tinand cont de costul minim de consum, dar nu mai putin decit acesta;
- majorarea pensiilor pensionarilor la nivelul cosului minim de consum;
- liberalizarea economiei pentru atragerea capitalului strain in RM;

PL indeamna CoE, UE, OSCE si alte institutii internationale sa fie mai insistente fata de guvernarea comunista, in  problemele ce tin de libertatea presei, independenta justitiei, drepturile omului, ajustarea la standardele europene a legilor cu privire la procuratura, politie, SIS, legislatia care discrimineaza persoanele cu dubla cetatenie, legislatia cu privire la administrarea locala, Codul Electoral, Codul Audiovizualului.

sursa

Pasaricilor nu va mai agitati : nestiinta de carte , pitipongeala si cocalarismul fac cariere de succes in Romania. Cum asa ? Uite asa : cica Nutica - timida si Honorius - cosuri multe au decis ca europarlamentarismul e de ei. Drept pentru care taticii Traenel&Silvius vor sa-i trimita la Bruxelles de la anul, idee logica, in Romania pute a DNA . In fond or fi Bamboo-uri si p-acolo, in plus poti sa te dai cu Lamborghini fara sa te ia politia ca ai carnetul suspendat sau sa te pipai cu Hrebe jr  fara sa se ia Mirciulica Badea de celulita ta.

Astia sunt modelele generatiei care si-a dat bacul , nu mai plangeti cu lacrimi de crocodil pe mormantul invatamantului.

Ziceti ca ar fi  de ras cuplul asta in P.E. ? Pai sa schimbam brandul de tara , nu  ?

"  Romania, veselie si succesuri  "

Renata Verejanu, presedintele Federatiei din Moldova a Asociatiilor, Centrelor si Cluburilor UNESCO (fmaccu), Daniel Verejanu, presedinte-fondator al Cluburilor Consiliului Europei, Silvio Matos, Vicepresedintele Federatiei Europene a Cluburilor UNESCO, Dumitru Ficuta,presedintele OMCT-Bacau, Yamac Telly, reprezentantul OMCT in Turcia - pana la intalnirea cu presedintele Parlamentului R.Moldova

Stimaţi colegi,

Onorată asistenţă,

Suntem la sfârşitul penultimei, iar din septembrie vom intra în ultima sesiune a prezentei legislaturi, care se va încheia cu alegerile parlamentare din primăvara anului 2009. Totalurile pe care am putea să le facem ar viza nu numai segmentul de timp cuprins doar de ultima sesiune, dar şi o scurtă evaluare a perioadei care s-a scurs din momentul formării actualului Parlament, precum şi creionarea câtorva priorităţi politice ale statului pentru perioada care a rămas până la următoarele alegeri.

Dacă există vreun merit al actualului Parlament, dincolo de orice polemici, confruntări sau speculaţii, fireşti pentru un sistem democratic, acesta rezidă în menţinerea stabilităţii politice care a permis funcţionarea normală a instituţiilor statului. Nu este cazul să facem înşiruiri triumfaliste şi totuşi trebuie să menţionăm că Legislativul nostru a adoptat un număr important de acte care asigură armonizarea cadrului legislativ naţional cu normele şi standardele europene. Avem o nouă legislaţie care vizează independenţa justiţiei, activitatea cultelor religioase, activitatea şi finanţarea partidelor politice, domeniul audiovizualului, Curtea de Conturi, Comisia Electorală Centrală şi libertatea întrunirilor. Suntem conştienţi însă că avem de realizat câteva reforme vitale pentru buna funcţionare a statului de drept, acestea reprezentând şi angajamentele noastre faţă de Consiliul Europei şi Uniunea Europeană: rolul, locul şi funcţiile procuraturii într-un stat democratic, consolidarea independenţei puterii judecătoreşti şi a autonomiei administraţiei publice locale, asigurarea libertăţii de expresie, implicit prin deetatizarea şi încetarea finanţării instituţiilor de presă de la bugetele locale, asigurarea unei protecţii reale a drepturilor şi libertăţilor fundamentale ale omului. Aceste restanţe care ţin de domeniul legislaţiei, dar şi al practicilor, trebuie onorate cât mai curând posibil întrucât există şanse reale ca Republica Moldova să obţină în 2009 suspendarea procedurii de monitorizare din partea Adunării Parlamentare a Consiliului Europei şi avansarea în obţinerea unui nou statut, mai avantajos, în raporturile noastre cu Uniunea Europeană. Abordarea constructivă a priorităţilor naţionale trebuie să-i determine pe toţi actorii politici responsabili să evite tensionarea artificială a situaţiei politice prin specularea sau supralicitarea unor subiecte sensibile, cu mare potenţial conflictual, cum ar fi cele de ordin identitar, etnic, lingvistic sau religios. Partidul Popular Creştin Democrat consideră că aceste subiecte nu trebuie să împartă societatea în învingători şi învinşi, consensul şi stabilitatea politică constituind valori mai importante decât diferenţele dintre noi. Preocupările noastre majore trebuie să se axeze pe rezolvarea problemelor de ordin economic şi social.

În acest context este bine să nu ne scape din vedere mizele jocului geopolitic din regiune, poziţionarea corectă a Republicii Moldova şi reacţia adecvată la influenţele din exterior. Astfel, nu putem rămâne indiferenţi faţă de acţiunile unor provocatori politici, care se erijează în apărători ai valorilor naţionale şi democratice, dar sunt în realitate instrumente puse în serviciul intereselor imperiale ale Kremlinului. Anume aceşti aventurieri, tocmiţi pe bani grei, aţâţă spiritele şi caută să răstoarne echilibrul politic pentru a vulnerabiliza ţara şi mai mult în faţa presiunilor Moscovei. Tot ei sunt prieteni ai separatiştilor şi răsfăţaţii presei galbene cumpărate pe bani murdari, proveniţi din privatizări frauduloase, contrabandă şi surse oculte din afară. Pentru aceste persoane aflarea în politică se reduce la interesul de a aduna averi pe căi ilicite şi de a obţine mandate de deputaţi pentru a scăpa de puşcărie.

O chestiune fundamentală pentru menţinerea independenţei statului nostru şi a perspectivelor lui de integrare europeană o reprezintă problema transnistreană. PPCD apreciază că este necesară renunţarea la iluzia că diferendul transnistrean poate fi rezolvat în mod echitabil şi durabil fără înlăturarea singurei lui cauze: prezenţa ilegală a trupelor militare ale Federaţiei Ruse pe teritoriul nostru naţional. Considerăm de asemenea că orice abordare superficială a acestei chestiuni şi acceptarea unei pretinse soluţionări rapide, fără înlăturarea factorului de presiune militară externă, reprezintă o capcană care poate fi fatală pentru ţara noastră. Să nu uităm, stimaţi colegi, care este esenţa legii adoptate de noi prin consens la 22 iulie 2005 privind principiile de reglementare a diferendului. Această lege reprezintă un scut politico-juridic solid şi o platformă constructivă de negocieri cu Moscova. Noi trebuie să urmărim restabilirea părţii stricate a construcţiei noastre statale, nu să distrugem întregul după modelul strâmb al separatiştilor. Noi vrem să reunim Transnistria la Republica Moldova, nu să anexăm Republica Moldova la Federaţia Rusă prin intermediul Transnistriei. Eventuala modificare a Codului electoral în ajunul alegerilor şi acordarea de cote în legislativul naţional pentru exponenţii regimului separatist, ca şi forţarea participării regiunii ocupate militar la viitoarele alegeri parlamentare, constituie o ameninţare gravă pentru stabilitatea politică a ţării şi contravin Declaraţiei de Independenţă, Constituţiei şi legii din 22 iulie 2005. Este cazul să arătăm din nou că Federaţia Rusă este singura ţară din lume care nu recunoaşte şi nu respectă neutralitatea Republicii Moldova, consfinţită de Constituţie, care interzice orice prezenţă militară străină pe teritoriul nostru. Orice încercare de a-i acorda regiunii transnistrene un statut mai ridicat decât autonomiei gagăuze îi va determina pe liderii de la Comrat să pretindă un tratament egal şi, prin urmare, ridicarea statutului autonomiei găgăuze. O astfel de evoluţie a lucrurilor ar arunca ţara într-un blocaj decizional şi paralizie instituţională, provocând confruntări ireconciliabile şi punând sub semnul întrebării însăşi existenţa statului.

Stimaţi colegi, nu trebuie să uităm pentru nici o clipă că ţinta geostrategică a Kremlinului în perspectiva viitoarelor alegeri parlamentare este formarea unei majorităţi postelectorale obediente care să instaleze un preşedinte slugarnic, a căror misiune s-ar reduce la legalizarea prezenţei militare ruse pe teritoriul Republicii Moldova. O altă miză a acestei strategii neoimperiale este preluarea controlului asupra instituţiilor de stat şi implicit asupra procesului decizional al ţării. Partidul Popular Creştin Democrat nu va admite nici dinamitarea Republicii Moldova din interior şi nici strangularea ei din afară. Numai naivii şi aventurierii nu pot înţelege că un nou plan Kozak nu va trece şi numai inconştienţii călcă de două ori pe aceeaşi greblă.

Stimaţi colegi, Partidul Popular Creştin Democrat este singura formaţiune politică din ţară care şi-a exprimat tranşant de la această tribună atitudinea în legătură cu manifestările tot mai agresive şi neruşinate ale unor grupuri marginale şi încercările de a impune practicile sexuale anormale ca pe o normalitate. Este amoral să transformi o chestiune intimă, cu atât mai mult o deviaţie, în subiect de propagandă homosexuală şi de demonstraţie publică. Sub presiunea unor cercuri imorale şi anticreştine, Ministerul Justiţiei elaborează o lege zisă cu privire la nediscriminare, prin care se încearcă legiferarea acestor practici ruşinoase care constituie un atentat direct împotriva instituţiilor fundamentale ale societăţii noastre: Familia, Biserica şi Şcoala. În felul acesta sunt atacaţi copiii noştri, este agresat viitorul neamului nostru. PPCD împărtăşeşte viziunea creştină asupra omului şi a lumii ca operă a lui Dumnezeu. Ca oameni politici nu putem face abstracţie de faptul că ţara noastră este în proporţie de peste nouăzeci la sută ortodoxă şi aproape sută la sută creştină. Iar noi, ca aleşi ai acestui popor, trebuie să îi apărărm interesele şi să veghem la respectarea moralei publice.

Stimaţi colegi, PPCD salută reluarea dialogului între Republica Moldova şi România. Raporturile noastre trebuie să cunoască o dinamică pozitivă pe plan politic, economic şi cultural. A venit momentul să depăşim frustrările istorice şi limitele de percepţie ale noilor realităţi geopolitice după dispariţia URSS. Interesele naţionale ale Republicii Moldova şi ale României sunt complementare, şi nu divergente. Intensificarea raporturilor dintre ţările noastre trebuie să conducă în mod logic la încheierea tratatului de bază, a acordului de frontieră şi a celui privind micul trafic de frontieră. Ne bucură şi faptul că a fost reluată discuţia privind deschiderea unor noi consulate ale României în Republica Moldova şi, eventual, a unor noi consulate ale Republicii Moldova în România. Asemenea decizii ar fi în interesul cetăţenilor ambelor state şi ar consolida relaţiile de cooperare şi parteneriat între ele.

PPCD acordă o importanţă deosebită şi relaţiilor Republicii Moldova cu Ucraina, care este un partener politic şi economic strategic. Aspiraţiile europene şi reformele democratice din această ţară, consolidarea independenţei şi creşterea rolului ei pe arena internaţională impune o cooperare strânsă între statele noastre în avantajul ambelor părţi. Succesul proiectului european al Ucrainei va determina în mare măsură succesul european al Republicii Moldova. Le suntem recunoscători prietenilor noştri ucraineni pentru contribuţia lor la monitorizarea frontierei noastre de răsărit pe segmentul transistrean, desfăsurată cu asistenţa Uniunii Europene. PPCD consideră că, fiind situată între România şi Ucraina, Republica Moldova este interesată în mod special de dezvoltarea parteneriatului strategic tripartit între ţările noastre.

Stimaţi colegi, Partidul Popular Creştin Democrat este profund angajat în promovarea intereselor naţionale ale ţării şi în continuarea procesului de construcţie a Republicii Moldova ca stat democratic, funcţional, stabil şi prosper. Iată de ce îndemnul nostru este să ne conjugăm eforturile pentru a demonstra că ţara noastră poate fi un proiect de succes spre binele cetăţenilor ei.

Vă mulţumesc!

Vlad CUBREACOV, preşedinte al Fracţiunii Parlamentare a PPCD

11 iulie 2008

El Diputat de CiU al Parlament i Alcalde de la localitat de Sort, Agustí López, va acusar ahir el Govern tripartit de nomenar els delegats al Pirineu «segons el lloc de residència de la persona nomenada, freqüentment d'ajuntaments governats per CiU per carregar de pes polític els caps de l'oposició».
Actualment, el Pirineu compta amb vuit representants de la Generalitat, entre els quals hi ha el delegat territorial (Víctor Orrit, alcalde de Tremp, del PSC); el director dels serveis territorials de Política Territorial (cap de l'oposició del PSC a la Seu); els responsables d'Interior i Medi Ambient (tots dos vinculats a ICV de la capital de l'Alt Urgell), i el coordinador de Governació (Josep Maria Ardanuy, regidor d'ERC a Tremp).
Agustí López va anunciar ahir la presentació d'una proposta de resolució a la cambra catalana, amb la finalitat d'instar el Govern a «iniciar un procés de diàleg i de concòrdia amb el món local de les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, per consensuar el desplegament dels serveis territorials dels diferents departaments amb criteris de funcionalitat, eficàcia i equilibri territorial».
Segons López, el procés s'ha fet fins ara «amb improvisació i falta de planificació».

Font: SEGRE, dijous 10 de juliol del 2008 (enllaç)

In ultimul timp, recunosc, nu prea m-am uitat la televizor. Nu sunt sigur daca exista un motiv anume, probabli din lipsa calitatii emisiunilor de televiziune, sau a calitatii media in general. Am ajuns la concluzia ca bine fac, ma declar deplin multumit de sursele alternative de informare, care de multe ori nefiltrate fiind, reflecta mult mai precis realitatea. Nu se pierde nimic, nu se castiga nimic, la fel ca si in expresia: "Nimic nu se pierde, nimic nu se consuma, totul se transforma".

Astazi totusi printr-o minune, l-am deschis si tot facand surfing printre canale, mi-a cazut atentia pe o stire fantastic de ciudata. Era vorba despre un proiect de lege care a fost votat de parlament, cu unanimitate de voturi (...cu unanimitate ... de voturi ... wow!), si care obliga televiziunile sa prezinte stiri in proportie de 50% bune si 50% rele. Nu m-am uitat in acel moment in oglinda, dar sigur daca faceam acest lucru as fi descoperit o masca. Nici nu cred ca puteam sa raman altfel. Si uite asa am urmarit si grupajul urmator de stiri, am urmarit si alte canale, sa fiu sigur ca nu am auzit doar partial despre ce este vorba. Nu, nu auzisem gresit, auzisem bine. Am sperat apoi ca astazi este 1 Aprilie, si nu a fost nici asa. Legea asteapta doar sa primeasca verde din partea presedintelui.

Sarind peste problemele de asamblu, si anume, ce conditii trebuie sa indeplineasca o stire ca sa poata intra intr-o anumita categorie, cum vor fi prezentate acestea, una calda una rece, doua- doua, etc, m-am intrebat, firesc zic eu, cum se poate ca in Romania secolului XXI membra cu drepturi depline in Uniunea Europena, sa se adopte asemena legi? Oare chiar asta era singura si ultima problema de rezolvat? Sau probabil, nu stiu eu, si aceasta este cheia pentru toate problemele. Nu am citit textul legii, nu am cum deocamdata, si nici nu-mi doresc acest lucru, sper sa reuseasca cineva sa o rapuna, inca inainte ca aceasta sa-si intre in drepturi. Oricat de flexibila ar fi, totsi ideea de a exista o asemena forma de cenzura, suna mai mult decat monstruos.

Sper sa nu ne intoarcem in timp cu 19 ani, la acele vremuri negre, niciodata si nimic, sa nu atenteze la libertatea de exprimare, libertatea de alegere, la valorile democratice in general. In cazul in care legea se va aplica, inseamna ca eu "sunt dus cu pluta", si nu mai fac diferenta intre normalitate si anormalitate, intre democratie si dictatura.

Silvio Matos, Presedintele Juriului International, Vice-presedintele Federatiei din Europa a Asociatiilor, Centrelor si Cluburilor UNESCO,
Renata Verejanu, Presedinte-fondator al Retelei OMCT,
Laurentiu Popovici, sectia Protocol,
Vazghen Oganesian, membru al Juriului International
ultima zi de mai 2008,
pe treptele Parlamentului

Link

Grüne bedauern
Abgeordneter Dr. GRÜNEWALD (G) bedauerte, dass die SPÖ nicht den Mut habe, in dieser Phase dem Regierungspartner zu widersprechen. Studiengebühren träfen vor allem den Mittelstand, sagte er, und Studierende arbeiteten heute so viel wie nie zuvor, um ihren Lebensunterhalt zu finanzieren. Die Studierenden müssten zahlen, um überhaupt studieren zu können.

An den medizinischen Universitäten aber würden rund 300 Studierende aufgrund organisatorischer Mängel ein bis zwei Semester verlieren, sie müssten aber weiter ihre Gebühren entrichten. Auch das Betreuungsverhältnis sei unterdurchschnittlich und die Aufwendungen pro Studierenden seien sogar gesunken. Das habe nichts mehr mit Qualität zu tun, kritisierte Grünewald und wies darauf hin, dass jedes investierte Geld in den Bildungssektor eine hohe Rendite trage. Außerdem sei die Akademikerquote in Österreich mit 37 Prozent pro Jahrgang, gemessen am EU-Durchschnitt von 53 Prozent, viel zu gering.

Auch Niederwieser (SP) kontra Wahlversprechen. Broukal fehlte: Broukal hatte abgedankt
Abgeordneter DDr. NIEDERWIESER (S) verteidigte die Haltung seiner Fraktion. Die Studiengebühren stellten ein wichtiges hochschulpolitisches Thema für die SPÖ dar, bekräftigte er, sie seien aber nur ein Teil dessen, was eine gute Universitätspolitik ausmache. In den letzten eineinhalb Jahren sei man ein gutes Stück weitergekommen, betonte er und erinnerte an die Erhöhung der Studienbeihilfen. Man habe auch an einem neuen Universitätsgesetz gearbeitet, das, was Bundesminister Hahn vorgelegt habe, sei aber nicht zufriedenstellend gewesen. Die SPÖ wolle die Koalition mit der ÖVP mit Anstand zu Ende bringen, so Niederwieser weiter, außerdem gebe es keine Mehrheit für die Abschaffung der Studiengebühren, da ÖVP, FPÖ und BZÖ für deren Beibehaltung seien.

Brinek (VP) spielt auf kontraproduktive Querfinanzierung des AKH durch MUW an
Abgeordnete Dr. BRINEK (V) entgegnete Grünewald, das Betreuungsverhältnis von 1 zu 17 liege im OECD-Durchschnitt. Falls es diesbezüglich in einigen Bereichen Schwierigkeiten gebe, müssten diese durch die Universitäten selbst gelöst werden. Es gebe kein Recht auf einen Betreuer, sondern ein Recht auf Betreuung. Außerdem könnten die Universitäten Schwerpunkte setzen. Brinek gab zu, dass es an den Medizinuniversitäten Schwierigkeiten gibt, da die Ärzte zu sehr mit der Krankenversorgung beschäftigt seien. Brinek sprach sich dafür aus, Lösungen zu entwickeln und nicht schwarz zu malen. Auch sie erwähnte die Erhöhung der Stipendien und meinte, dass man in der Forschung stärker als bisher Schwerpunkte setzen müsse. Weder die Zugangsbeschränkungen noch die Studienbeiträge stellen ihrer Meinung nach
eine Hürde dar.

Abgeordneter Dr. ZINGGL (G) wiederholte die scharfe Kritik Grünewalds an der SPÖ und merkte an, die Studiengebühren seien ein Symbol für den Kurs der SozialdemokratInnen. Er konnte nicht verstehen, dass die SPÖ heute nicht die Chance ergreift, jene Studierende zu unterstützen, die arbeiten müssen. Offenbar habe sich die SPÖ abermals von der ÖVP über den Tisch ziehen
lassen, resümierte er.

FP widerlegt SP-Argumente
Abgeordneter Dr. GRAF (F) stellte klar, dass die FPÖ einer Abschaffung der Studiengebühren zustimmen würde, weshalb die Argumente Niederwiesers falsch seien. Die FPÖ habe zwar als Regierungspartei damals mit der ÖVP die Studienbeiträge eingeführt, weil dies aus Budgetgründen erforderlich gewesen sei. Sie habe aber durchgesetzt, dass die Mittel zweckgebunden für die Verbesserung der Lehre verwendet werden sollen. Der FPÖ wäre es damals auch lieber gewesen, die Einnahmen aus den Studiengebühren den Universitäten zur autonomen Verwendung zu übergeben. Damit sei man aber nicht durchgekommen. In der Zwischenzeit würden aber die Einnahmen aus den Studiengebühren nicht mehr zweckgebunden ausgegeben, weshalb die FPÖ heute keine Notwendigkeit mehr sehe, diese aufrecht zu erhalten.

Keine Werkstudenten im BZÖ-Klientel?
Abgeordneter Mag. DARMANN (B) wies im Gegensatz dazu auf die, seiner Meinung nach, positiven Auswirkungen der Studiengebühren hin. Die Studienzeit habe sich seit deren Einführung durchschnittlich stark verkürzt und die Anfängerzahlen an den Universitäten seien um rund 20 Prozent, jene an den Fachhochschulen um rund 50 Prozent gestiegen. Außerdem bedeute ein Betrag von 370 Euro pro Semester einen Beitrag von 2 Euro pro Tag, und das sei für eine Hochschulausbildung durchaus gerechtfertigt. Darüber hinaus gebe es auch Sozial- und Leistungsstipendien. Für die Erhöhung der Akademikerquote spielen laut Darmann die Studienbeiträge keine Rolle. Vielmehr bedürfe es einer besseren Vorbereitung und Bewusstseinsbildung.

(BR; Parlam. Korresp.)

A més de l'econòmic, els britànics també superen als espanyols en matèria de pau. A part del poder i del renom que puguin tindre a nivell mundial han sabut gestionar els seus problemes interiors de terrorisme amb molt bons resultats. Parlo, bàsicament de l'IRA, l'Irish Republican Army (Exèrcit Republicà Irlandès). El que en va ser cap d'aquest grup armat, Martin McGuinness, està a l'Iraq durant tot aquest cap de setmana per intentar fer que els xiïtes i els sunnites signin la pau. McGuinness no ve a ser res més que l'equivalent al cap d'ETA irlandès. A més també és un dels líders del Sinn Féin que, salvant les distàncies, vindria a ser la Batasuna d'allà. Les distàncies de les que parlo entre els dos partits polítics són que els nord-irlandesos tenen el dret i la llibertat de votar-los en el cas que ho vulguin (i de fet ho fan ja que actualment estan al govern autònom) i els bascos no. Amb una llei com la de partits es va fer un gran cop a la llibertat de les persones que no poden votar allò que voldrien i que, en el cas que vulguin seguir excercint el seu dret a vot han de canviar la seva elecció o votar en blanc, tot i que la majoria desisteixen i es queden a casa. Llavors podríem dir que el que va fer el Parlament espanyol, doncs, és el mateix que fan els terroristes: deixar a algú sense veu. D'acord, els segons els hi deixen perquè els hi treuen la vida, però què és sinó la pèrdua de la llibertat?

A Euskadi, els partits polítics són perseguits si les idees no s'escauen i els seus líders són jutjats. I els empresaris que són extorsionats per ETA, en el cas que paguin, també. A Irlanda del Nord poden ser escollits i estar al govern si és el que la majoria ha votat, encara que no sigui el que volen els que manen al país.

Ara em pregunto jo, aquesta llei de partits, a part d'aplicar-se a aquells que donen suport a aquells grups que maten, perquè no s'aplica a aquells que donen suport a altres tipus de morts. M'explico. Els terroristes com els de la organització ETA maten buscant la independència i la llibertat d'Euskal Herria. En altres casos, d'altres partits han sorgit homes i dones que han donat suport a guerres cruels on es mata per qüestions molt menys sentimentals i de les que, èticament ens poguem sentir orgullosos, per petroli i diners tot i que dient que és per alliberar a tot un poble de les urpes d'un home molt i molt dolent. Jo en cap cas estic defensant a ETA. Comparteixo bàsicament un dels seus propòsits però em no crec que el camí pel que van sigui l'oportú ni el més indicat. Una via seria, crec jo, la de dialogar, tal i com va passar a Irlanda del Nord i en la que es va arribar a un acord que s'està complint des de fa uns quants anys. A Euskadi s'ha intentat un acostament, tant per part dels socialistes de Zapatero com per part dels populars d'Aznar en la seva bona primera legislatura, tot i que es queixessin de que ho féssin posteriorment els primers. Potser no voldrien que l'home del talant no els deixés sortir a la foto i perdéssin el crèdit que els votants indecisos tenen en els líders del PP i, per tant, no tinguéssin opció alguna a guanyar les eleccions.

Potser el que li falta a Espanya és una mica més de democràcia i llibertats. Si mai algun territori es vol independitzar qui són ells per dir-ne el contrari? Com ja va dir algú que no recordo: "No ens deixaran marxar mai, som nosaltres els que ens n'hem d'anar."

Com canvien les coses d'un país a un altre, no?