Daun pepaya dan ...

sayur daun pepaya pahit!

Pare dan ....

sayur pare pahit!

Tetapi, sesungguhnya ...

lebih pahit kehidupan!

(Itulah kata-kata mendiang istriku, Dewi Sumarwiyati)

21 Sep 2008

19 comentarios · Escribe aquí tu comentario

mayca1523 dijo

¿El La,la,la lo iba a cantar Serrat? Esto sí que no me lo esperaba.
Un beso Rauxa.

21 Septiembre 2008, 17:17

fernandomaria dijo

Efectivamente, Cristina, menos mal que se dedicó a la canción. Tal vez sea egoista, pero es que si no no lo habríamos podido disfrutar. Todo las canciones de Serrat son dignas de ser escuchadas.
Un beso.

21 Septiembre 2008, 19:35

relbalfe dijo

Hola Cristina: ¿qué te voy yo a decir de Serrat que tu no sepas? Es un excelente trabajo, y las fotografías de Serrat, con barba, jejejeje. M'AGRADA MOLT!!!!! (ME GUSTA MUCHO, va por ti Lola).
Bueno, un besito.

21 Septiembre 2008, 22:07

pedro dijo

Mayca1523, el "La la la" me mola más cantao por Serrat que por Massiel. En youtube lo puedes ver. Ya verás que caña.

Cristina, como me costó mucho descargarme cosas de Galiana por emule, he hecho un experimento, a ver si me ha salido bien, he colgao algunas canciones suyas. Si le gustan a la peña pondré más. Es Galiana: nuestro Serrat.

http://boomp3.com/listen/c16dfjequ_j/jos%C3%A9-mar%C3%ADa-galiana-guardame-un-roalico

http://boomp3.com/listen/c16dtb5en_s/jos%C3%A9-mar%C3%ADa-galiana-a-solas

http://boomp3.com/listen/c16dvn891_k/jos%C3%A9-mar%C3%ADa-galiana-andaba-el-oto%C3%B1o-en

22 Septiembre 2008, 01:59

NEKANE dijo

Gracias Cris por estos instantes, por cierto:
HOY SOMOS TIOS NUEVOS, UN SOBRINO HA LLEGADO YA,
PARA EL MAS JOVEN COMPONENTE DE LA COMUNIDAD, ERIK,
ENTRAR AL BLOG DE CARISDUL, ESCRIBE UNA NANA.
CARIS HA SIDO "MADRE" DE NUEVO!!!!!!!
FELICIDADES!!!!!!!!!

22 Septiembre 2008, 12:27

NEKANE dijo

PARA EL COMPONENTE MAS JOVEN DE LA COMU.
AHORA CUMPLIRÁ SUS PRIMERAS 48 HORAS,
"ERIK," BIENVENIDO, ENTRAR AQUI Y PONER ALGO....
TODOS UNIDOS, UNO TIOS DE UN SOBRINO CAIDO DEL CIELO...
Por favor, escríbeme una nana será mi mejor regalo.
Escrito por: mariagraciaborrego el 21 Sep 2008 - URL Permanente
http://lacomunidad.elpais.com/mariagraciaborrego/2008/9/21/por-favor-escribeme-nana-sera-mi-mejor-regalo-

22 Septiembre 2008, 20:01

Patita de Goma dijo

eooooooooo, que pasa en el otro post?? no se pueeden dejar comentarios.......... JOAN MANUEL SERRAT: CUARENTA AÑOS DE CANCIONES (I)

besitos

23 Septiembre 2008, 17:00

Cristina dijo

Pues si Mayca, y por ironías de la vida Massiel ganó con la cancioncilla de marras. Ahora que visto el desplante que le hicieron a Serrat con la lengua, pienso que hizo muy bien en mandarlos a la porra. Además los años ponen a cada uno en su sitio, y actualmente basta comparar las carreras musicales de Serrat y Massiel... huelgan comentarios!!!

PD He sido lo bastante generosa para referirme solo a la carrera musical ......

23 Septiembre 2008, 19:11

Cristina dijo

Pedro, escucharé a Galiana. Saludos

23 Septiembre 2008, 19:16

Cristina dijo

Pata, me encantaría saber que le pasa al puto post. Es algo así como los ojos del Guadiana, que a veces se ven y a veces no se ven, pues con los comentarios del primer post de Serrat pasa igual. Gente ha podido comentar, otros no ... y yo he hecho todo lo que se me ha ocurrido.

Volver a editar, publicar en el futuro, volver a subir las canciones usando boom. mp3 (primero las subí con IMEEM).... pero na de na. Sigue funcionando cuando le pasa por los "güevos", o sea que tendrás que volver a probar suerte.

Por lo menos este funciona bien, Besazo!!!!

23 Septiembre 2008, 19:25

frasier dijo

Ufffff, ¡casi nada!
He tenido la suerte de escuchar en directo a Serrat tres veces pero hubo una a solas con el piano de Ricard Miralles que fué estremecedor, además fué en un pequeño teatro y en una total comunión con el público.
Me pasa como a Patita, no puedo comentar en el otro post de Serrat, pero bueno, con este me he consolado al menos, con recuerdos de siempre.
Un beso

24 Septiembre 2008, 10:12

julio navarro (jpolinya) dijo

La verdad es que hubiera sido una pérdida el que se hubiera seguido dedicando a uno de sus primeros oficios: sexador de pollos.

Va fer bé intentant una missió impossible, encara ara, com era la de representar Espanya a l'Eurovision, cantant en català. Li costà l'ostracisme durant un llarg temps, però això el va portar a Sudamèrica, on va triomfar, i a ser el cantant universal que ara és.

Quant als seus companys "jutges", no sempre ho van encertar. I els atacs que li van dirigir, injusts, recorde encara sentir a Pi de la Serra cantar la seua

Sóc el millor"

La pluja rellisca per sobre els teulats
la mullena xopa els desemparats.
Sóc de la Nova Cançó, sóc el millor, sóc el millor.

La lluna es reflecta sobre el mar lluent,
la ciutat és plena, l'aigua va caient.
Sóc de la Nova Cançó, sóc el millor, sóc el millor.

Les gotes que cauen de del dalt cap abaix
esclaten a terra fent bassals i xaf.
Sóc de la Nova Cançó, sóc el millor, sóc el millor.

Jo canto i la pluja cau desobedient
i la gent rellisca efectivament.
Sóc de la Nova Cançó, sóc el millor, sóc el millor.

El món és injust! Qui ho va dir? No ho sé.
Jo ara que canto m'ho passo molt bé.
Sóc de la Nova Cançó, sóc el millor, sóc el millor.

Domino la rima i toco molt bé
si es moda queixar-se jo hi soc el primer
domino dos llengües amb naturalitat
"castellà" i "català" amb gran dignitat.
Sóc de la Nova Cançó, sóc el millor, sóc el millor.

Recorde també una pel·lícula en la que feia de protagonista, i en la que se sentien unes quantes cançons d'ell, el que no sé és si la música sencera era seua o no.

Gràcies per la teua història.

24 Septiembre 2008, 13:10

Juanra dijo

Cristina he disfrutado mucho de la bibliografia del Nano, es curioso pero según iba leyendo e ibas diciendo canciones me pasaban por la mente, han sido himnos de mi vida pues eso, toda mi vida.
Luego he visto que las tenías colgadas, todas esas canciones, ¿sabes? en cuanto llegue a casa me pongo el dos pajaros a tiro de Serrat y Sabina. Que me has entrado el "mono" de Serrat

Un beso

24 Septiembre 2008, 13:18

Lita Gomez dijo

es una gozada muchisimas gracias

24 Septiembre 2008, 20:25

lola75 dijo

Estás haciendo un biografía completísima de Serrat...Yo diría que Serrat , en el fondo, no dudó un momento en elegir camino, ..lo tenía ya dibujado...

Serrat será inmortal..sobre todo para la generación que hemos crecido con él de la mano...

un beso

25 Septiembre 2008, 07:59

psiquiatradefamilia dijo

Y ahora lo que yo querría leer, son tus impresiones subjetivas sobre Serrat, sobre qué ha significado para tí y para la generación que crecimos escuchándole, tanto los que entonces eran jovencitos, como adolescentes, y como niños.
¿Más difícil?
Pero ahí no me voy a aburrir, ni a bostezar... Jajaja

01 Octubre 2008, 19:21

uru dijo

Fantàstic, ja ho tens bé!!!. Vaig llegir aquest Serrat 2 però no vaig poder deixar-te missatge. Estàs fent un treball extraordinari, moltes gràcies. M'agrada molt Serrat però reconec que de la seva vida ni fava!!!
A mi també m'agradaria llegir les teves impressions, com bé diu Psiquiatradefamilia, però amb biografia inclosa.
petons

02 Octubre 2008, 17:02

mari dijo

Por fín e podido oir a Serrat en el primer articulo de él me quedé con las ganas de comentar, no sé porqué no salian los laterales, como ahora y no me dejaba comentar, preciosa a mi la que más me gustan de él, paraules d´amor, Mediterraneo, Que bonita és Badalona pueblo en que yo nací, y no sé tiene una muy bonita que no la encuentro no sé si era princesa que cantaba como su madre la peinaba o algo así esa también es una de mis favoritas, a ver si me la encuentras.Un petò t´estima Lilly.

02 Octubre 2008, 19:05

-Quema. Queema. ¡Queeema!- Y la mujer cae de lleno al piso de mármol. Los ayudantes de azul y blanco la agarran de los brazos, tres de cada lado para ser exactos, y la llevan a su asiento.

El pastor sigue con su soliloquio “sprayetista”. Al mejor estilo “llame ya”, intenta venderle a su audiencia cosas que no sirven de nada. Nunca sirvieron y nunca lo harán. Tierra directamente importada de Jerusalén. Agua del río Jordán. Arena de la playa del Mar de Galilea. Hasta tienen, en oferta limitada y sólo si llama dentro de los próximos 2 minutos…prepárense… ¡trozos del Manto de Jesús! Sí, escuchó bien. Encontraron el manto en el que fue envuelto el cadáver de Jesús hace 2.000 años, lo dividieron en trozos –multiplicando sus partes al mejor estilo “peces y vino”- y los venden al por mayor.

La gente se agita en sus asientos, impaciente por tener en sus manos el jabón que limpia todo pecado. De ser dueños de un frasquito de aceite que cura mal de amores, adicciones al alcohol, al tabaco y hasta tumores. Pero para obtener todos estos bienes provenientes del paraíso, “tienen que pagarle a dios , para que dios pueda ayudarlos”, exclama el pastor. “Tienen que pagar el diezmo. No sólo de sus sueldos, sino también de su jubilación”. Y los asistentes de azul y blanco comienzan a caminar por los pasillos. Mirando a los feligreses fijamente y con cierta severidad, restriegan bolsones de terciopelo frente a sus rostros. Este proceso se ve acompañado de cantos populares y bailes “xuxescos”, mientras el pastor les recuerda que “el que más da, es el que más recibe”. Al pararme para irme sigilosamente, uno de los muchachos encargado de la colecta me pregunta si pagué. Al decirle que no recibirían ni un peso mío, me mandó literalmente al infierno. Sus insultos aún hacían eco cuando crucé los portones de entrada y salí a Avenida Corrientes.

Ku suka dirimu disaat aku bimbang

Akan tetapi, dirimu membuat aku sadar

Bahwa masih ada jalan lain di dunia ini

Seiring waktu berganti hari demi hari

Aku sadar

Dirimu s’lalu mengusik tidurku

Dan s’lalu menghiasi hari-hariku

Ya, tuhan

Mengapa baru aku sadari aku suka kamu

Sejenak terlintas dalam lamunku

Dapatkah kita bersatu sehidup semati

Menjalani hidup yang fana ini

Namun, itu semua adalah khayalan belaka

Karena ku tahu suatu saat nanti

Kita akan berpisah

Dan itu akan mambuatmu terluka

Harapku suatu saat nanti

Kita akan bertemu

Untuk s’lama-lamanya

Pare, March18, 2005.

Prayit

Ahir, xerrant xerrant vam començar a parlar dels traus que cadascú ens havíem fet. Jo en tinc dos: un a la cella dreta i un altre a la barbeta.

El primer me'l vaig fer amb uns tres anyets. Com que els meus pares treballaven bastant, al matí em cuidava una senyora, una espècie de mainadera ja gran de 50-i-pico anys, la típica tieta soltera. Em solia cuidar des de les 7 del matí i al migdia em duia a casa els avis, on dinava i passava la tarda.

A mi m'encantava enfilar-me sobre el sofà i saltar. M'ho passava pipa. I com que a la Maria, aquesta senyora, jo li encantava, em deixava fer i no em deia res. Encara ara me'n recordo, deu ser dels primers records que tinc. Resulta que un dia em vaig enfilar al sofà, vaig saltar... i patapam! Vaig caure contre el cantell de la butaca! Era una estructura rígida, de fusta, i en angle... 

M'hi vaig fotre de lloros i em vaig obrir la cella, amb un bon set.

La Maria, en comptes de trucar els meus pares i dur-me a l'hospital, va optar per la Solució B. Sabia que a casa meva érem una mica "alternatius" (fa trenta anys ser "alternatiu" quedava més raro que avui en dia) i fèiem servir moltes medicines naturals. Una d'elles era fanc d'aquest verd (tipus "Fang del Mar Mort") que venen a les botigues naturistes i que a banda de per mineralitzar la pell i purificar-la, serveix per rebaixar inflamacions, etc.

Total, que va agafar el trau, va ajuntar els dos trossos de cella i va fotre-hi una bona capa de fang per damunt. 

Es va curar súper bé i ràpid, perquè al cap de quatre o cinc hores, quan van venir els meus pares, ella i jo estàvem jugant la mar de bé.

Encara recordo veure el meu pare arribar, veure taques de sang pel terra, l'Òscar amb mitja cara recoberta amb fang i dient, amb un filet de veu "què ha passat??".

Es va cicatrizar de seguida, però en no haver-me dut a l'hospital i no haver-m'ho cosit, m'ha quedat la cicatriu bastant visible.

Però saps què? Que m'agrada. És un tret meu més!! De vegades em miro el mirall i la trobo súper xula!!! :-)

El segon trau me'l vaig fer cap als 8 anys.

En aquella època vivíem en una casa bastant gran al centre de Sabadell i entre la sala d'estar i el menjador hi havia dos esglaons. Que jo, com a bon noi de 8 anys que ho sap tot i que què li has de dir, sempre pujava i baixava saltant, a peu coix, arrossegant-m'hi, etc.

Un vespre teníem convidats a sopar i em van vestir ben mudat i jo, sentint el pes de la responsabilitat, vaig decidir pujar aquests dos graons correctament.

El primer cop que ho feia!!!!

(I l'únic que ho vaig fer, vistos els resultats!!!)

Vaig relliscar i catalaixxxxxxx!!!! Em vaig fotre de lloros, xocant amb el mentó contra la punta d'un dels esglaons.

El següent que recordo és el meu pare, portant-me en braços corrents cap al cotxe per nar a l'hospital i tot jo banyat de sang. En passar pel rebedor, recordo mirar-me al mirall i veure la barbeta ben vermella de la sang i, entremig, un bon tros blanc de l'os.

En un moment d'aquells de serenitat enmig de la tormenta, recordo pensar "mira, que curiós!!!".

El següent que recordo és -aquest cop sí- estar en una camilla del Taulí, amb una tela blava davant perquè no veiés res, el meu pare a la dreta i el metge a l'esquerra que em deia "ja està. Eh que no ha estat res?" I jo pensar "ah, ja està??? Doncs m'ha fet pessigolles i prou!".

Em van posar tres punts que l'endemà vaig ensenyar ben cofoi a classe.

Imagine se não existissem placas de trânsito com o sinal de "PARE" e uma grande empresa fosse responsável por criá-la. Imaginou? Agora pegue uma boa idéia e fique fazendo retoques e mais retoques até  não se lembrar mais da original. Este é a tema desse vídeo. Mostrar que muitos retoques podem ser mais danosos para uma grande idéia que a falta de muito acabamento.

Que Deus abençoe a todos.

Próximamente publicaré mi declaración de intenciones para este nuevo curso, que traerá algunos cambios. Pero eso es otra historia. Ahora disfrutad la canción.

Meskipun Aku tinggal di kawasan kediri, sebelum aq datang sendiri kesini aku hanya mengenal 1 lembaga kursusan yaitu BEC,Kala itu aq berfikir klo aq join di BEc pasti butuh waktu lama min 6 bulanan. Akhirnya aq konsultasi ma saudara aq yang kebetulan jadi teacher di salah satu lembaga kursusan di pare. Karena aq menginginkan memperlancar speaking aq d tempatkan di access(accurate american english school).

Pada bulan 1,2,3 aq fokus pada speaking..tapi lama2 aq jadi penasaran ma grammar yang katanya kbanyakan orang di pare bahwa ga join 1 hari saja bisa bikin pusing kepala(berlebihan mode on)hehee..Akhirnya aq nyari teacher yang bener2 enak n nyaman..tapi aq tidak pernah meninggalkan speaking karena aku tinggal di asrama(english area). Di dormitory ini minimal 85% harus ngomong english klo tidak bakalan kena punishment..tapi tenang aja di asrama access ini ada freetalk nya lhooo..mulai dari jam 23.00-04.00 WIB. Sekarang klo nonton pilem2 barat jadi lebih asyik aja cz lumayanlah uda bisa mendengar apa yang mereka bicarakan tanpa melihat text, meski enggak 100% sii..demikian juga jadi demen ma lagu2 barat..palagi nyanyi bareng ma penyanyi aslinya...hehehehehh

Al manxec José Bono se li entèn tot. No enreda ningú, ni possiblement en té ganes. L'altre dia va dir el que a Catalunya la gran majoria tenim clar: els 25 diputats del PSC a les darreres eleccions estatals, es deuen més a l'efecte Zapatero -i Felipe, afegiria jo- que no pas al pretès perfil propi del socialisme català del PSC. Això, que pot semblar una idea ocurrent, és una evidència quan es confronta amb dades, com les que ja vaig publicar al seu dia en un comentari en aquest mateix bloc. El bo de les declaracions d'en Bono és que finalment algú, de les seves pròpies files, ha gosat dir-ho públicament.

És evident que les declaracions d'en Bono s'incardinen en una clara ofensiva del PSOE per deixar clar que la broma "nacionalista" del PSC té un limit: l'interès del PSOE, i conseqüentment, el de l'Estat. El reguitzell de declaracions d'aquests darrers dies, de tots els barons socialistes, van en el mateix sentit. Pel que sembla la capacitat de sofriment del PSC és més aviat escassa, i ja en plena canícula -i sense que els focus de la premsa hi paressin massa atenció- s'han fet enrera de tot el dit fins ara, i han promès al PSOE que la pressió màxima que farà el PSC no serà, en cap cas, la de votar no als Pressupostos Generals de l'Estat. O sia, i pel qui no ho hagi entès encara, que el PSC atacarà al PSOE amb pòlvora mullada.

Declaracions, declaracions i més declaracions... i res més. "Den lo que buenamente puedan, que ya cuadraremos los números de la Generalitat cómo podamos" serà la frase final del Conseller Antoni Castells, quan el Gobierno de España decreti que s'aprovaran els seus pressupostos, com ells volen, i acabin qualsevol possible debat, agradi o no... amb el celèbre i castís "se acabó lo que se daba". La pregunta què ens haurem de fer a continuació és la següent: I després de tot plegat, què? Perquè no cal enganyar-se més, l'estratègia d'Esquerra d'atraure al PSC cap al catalanisme polític s'haurà demostrat impossible, atesa la nul·la voluntat d'aquest de desmarcar-se del PSOE. L'ofegament de la Generalitat i l'expoli fiscal que pateix el país, seguirà "ad infinitum". L'Estatut, pendent de la sentència del Tribunal Constitucional, podrà rebre finalment sepultura, pels segles dels segles Àmen! Davant d'aquest panorama sembla evident que alguna cosa haurà de passar al país. Els polítics que estiguin preocupats pel futur de Catalunya, no podran continuar fent com si res no hagués passat. Hauran de fer un pas endavant, en un sentit o altre. L'impàs que es produirà obligarà a prendre, segons el meu criteri, dues decisions. O bé convocar un referèndum per anul·lar l'Estatut aprovat, o bé convocar eleccions nacionals?

Esperant equivocar-me, crec que el més normal és que el Tripartit, amb totes les contradiccions amb què s'ha acostumat a viure, opti per seguir manant, delegant en els partits que en formen part la reivindicació per entretenir la ciutadania el màxim possible, allargant el nostre suplici fins al 2010, quan s'hagin de convocar noves elecccions. I si no es pot aconseguir complir amb el mandat de 4 anys, allargar-lo quan més temps millor. Amb aquest objectiu, doncs, no hi haurà ni referèndum ni noves eleccions. Hi haurà baralles entre Esquerra i Convergència i Unió, perquè a Esquerra els convè tenir -com l'aire que respiren- un enemic per justificar el seu seguidisme del PSC. Tot el que calgui per no qüestionar-se les seves més que evidents errades estratègies polítiques. I això serà tot. Potser les entitats subvencionades intentaran forçar alguna "mani" per pressionar als polítics, però no deixarà de ser foc d'encenalls. A Catalunya, companys, no hi ha capacitat de fer res. I això no és culpa de ningú, en concret, és culpa de pràcticament tothom. Com es diu en el fútbol, la victòria té un pare, la derrota en té molts. Fins que no hi hagi voluntat de trencar la baralla, no hi haurà res a pelar. I quan parlo de trencar la baralla no parlo de definir cap escenari futur concret (independència, modificació de la Constitució, etc...), perquè n'hi ha molts de possibles. El futur no es podrà dibuixar mentre aquesta voluntat de fer foc nou no hi sigui; mentres tant els espanyols podran dormir tranquils: tot serà teatre... i a més, teatre dolent.

Trebuchet

You can download the paper model from:

http://members.home.nl/papermodels/html/downloads.htm

“Pares

Com un pare o mare mínimament responsable es pot oblidar un fill al maleter d’un cotxe? O anar a una reunió de tres hores i deixar al nen a dins de cotxe totalment tancat a ple sol de Sevilla? O deixar que un nen de 7 anys vagi tot sol per Tortosa caient a un canal?

Hi ha coses que no entenc. Potser si que es com deia La Vanguardia hi ha una generació de pares i mares ultrapassats pels fets, despistats o simplement incapaços d’assumir la responsabilitat de tenir cura d’una altra persona que depèn totalment de tu.

I que es pot fer? Aviat hi haurà algun polític de torn que demanarà un certificat d’idoneïtat per ser pares, o un carnet de manipulador de nens, o alguna bestiesa d’aquestes. Jo simplement demano que tots siguem més responsables. Ser pare i mare, no és només unes hores del dia, sinó les 24. La paternitat o maternitat un cop adquirida ja no te’n pots desentendre. Ja ho ets per tota la vida i com a tal responsabilitat vitalícia cal posar-hi tots els sentits i no relaxar-nos ni un segon. Perquè com diu la dita, el que no passa en un any passa en un segon!

Habis 'jalan2'.....ketemu blognya 'drjulia'....

wah....bahan2nya buanyak sekali.....

tapi tertarik juga tuk masak pare....^_^

dengan bahan yang simpel dan gampang.....

hasilnya.......

BAHAN & BUMBU:

*** pare 1bh, belah, buang tengahnya, potong2.

*** tahu 4bj, potong dadu, goreng sebentar.

*** teri 50gr, buang kepalanya, goreng.

*** bwg merah 4bj, iris halus.

*** bwg pth 2bj, iris halus.

*** cabe merah 3bj, iris serong.

*** tomat 1/2bj, potong2.

*** gula dan garam secukupnya.

*** minyak untuk menumis.

*** air 50ml

CARA:

1. Uleni pare dgn garam, cuci, ulangi 2x. Rebus sebentar diair mendidih.

2. Tumis bwg merah n bwg pth sampai harum, masukkan cabe dan tomat, tuangi air kira2 50 ml.

3. Masukkan pare dan tahu, bubuhi garam dan gula..

4. Koreksi rasanya....terakhir masukkan teri...angkat.

Els pares de la maria rosa, jo i el pare al voltant d'un dolmen neolític. N'hi ha força per la zona.

Entrant a l'aigua a Llançà.

Jo (visca l'egocentrisme!!)

La Maria Rosa i jo

Podeu veure'n més, de fotos, aquí.

Mas nakakainis kapag madami kang ginagawa pero alam mong mas madali yung ginagawa mo kapag may kasama ka gumawa nito na mas dapat naghihirap kaysa ikaw.

Pinakanakakainis kapag madami kang ginagawa pero alam mong mas madali yung ginagawa mo kapag may kasama ka gumawa nito na mas dapat naghihirap kaysa ikaw at hindi pa siya nagrereply.

heben, pare. heben.

This event supported by Pertamina with their product “Pertamina Enduro 4T”.

One of the touring purposes is the endurance from Jakarta to Bromo East Java (vice versa) but this event called as “Road to Unity for Tiger Community” with long distance at least 2,050 km.

Mount Bromo 3392 M and Mount Semeru 3676 M (photographer bro Dondee)

Saturday 8 April 2006 at 07.00 AM all bikers from Jakarta should stand-by in the meeting point in Jl. Sabang Jakarta Pusat where this place also known as the central meeting point of all HTML members on weekly basis.

This program said as a part of recreation touring but it was also included endurance test the engine oil of “Pertamina Enduro 4T”.

On the other hand, “Safety Riding Campaign” as the major program and prior should be practiced into HTML member. The campaigns as the commitment between HTML and Pertamina were supported safety riding on the national program.

"Pertamina Enduro 4T" also provides a free jacket, pin and T’shirt which to be used for all HTML Bikers and we wore a same uniform.

As usual before start all motorbike in physically and gear apparel bikers should be checked and screened in details following to the HTML Standard Operating Procedures (SOP). It was very details, professionally screening where all riders could not avoid this procedure in order to make sure everything warranted must safe, and participants are ready to go.

Following to HTML rules that each group should be divided into 3 groups maximum 8 riders. This small group a part of new rule from HSRT (HTML Safety Riding Team).

All bikers who start from Jakarta would met friends with HTML Jogja in Semarang City Central Java and thereafter the journey continued to Batu, Malang East Java.

Due to the a long distance journey, there were a good opportunity for all bikers who wants to develop his riding skill, especially to perform the individual skills, for instance how to become the Road Captain, VO, Sweeper, Technical Officer and Group Leader. Here everybody can enjoy with the replacement position after their finish at least for one or two sections trip.

It was 7 (seven) days spent the journey and it was really very tight schedule.

Day 1: Jakarta - Pamanukan – Cirebon - Tegal - Semarang.

Day 2: Semarang - Salatiga - Suruh - Gemolong - Sragen - Ngawi - Caruban - Nganjuk - Kertosono – Pare - Kandangan - Pujon – Batu – Malang.

Day 3: Malang - Lawang - Pasuruan – Probolinggo and Bromo.

Day 4: Bromo – Pasuruan – Madiun – Magetan – Karanganyar – Solo – Jogja.

Day 5: Jogja stay for one day.

Day 6: Jogja – Magelang – Weleri – Pemalang.

Day 7: Pemalang – Cirebon – Subang – Cikampek – Karawang – Bekasi – Jakarta.

Photos are exclusive taken by Bro Dondee and Fajar Is:


Bro Dondee

Around Bromo

An early morning waiting Sunrise in Bromo

Sunrise coming in Bromo

Background the Mount Semeru (3676 M)

Photo with tourist from UK with background the Mount Semeru (3676 M)

Photo with the group of HTML Member who joined touring to Bromo

The HTML Bikers

In Top of Mount Bromo (3392 M)

In Top of Mount Bromo (3392 M)

Stairs to reach the Top of Mount Bromo (3392 M)

Group HTML Member

HTML Bikers Action in Bromo sand

My style with Honda Tiger 200cc in Bromo sand

Bro Dondee

Return To Jakarta

The End.

El meu pare, el Bienve, està a l'hospital. Portava unes 3 setmanes amb arrítmies, punxades al cor quan feia algun sobreesforç com ara caminar més de 100m o jugar a esquaix, pessigolleix al braç, que també tenia mig adormit... L'home passava olímpicament fins que, quan ja no podia fer més de tres passes per causa del dolor, la seva dona li va demanar hora al cardiòleg.

Hi va anar dimarts. El cardiòleg li va fer un electrocardiograma i li va fer un volant perquè ingresser ipso facto a l'hospital. Es veu qeu, sense enterar-se'n, havia tingut una angina de pit (i ell diu q es pensava que era algun mal gest jugant a esquaix!!). Cap a les 23.30h de dimarts ingressava a la Delfos. Li van enxufar electrodes per tot el cos i, per wifi, li van començar a monitoritzar totes les constants i el sucre, tensió arterial, colesterol, etc.

L'home s'avorria com una ostra, tancat a l'habitació i ressignat a passar l'estona a base de sudokus i novel.les històriques de suspens, fins que li van dir els resultats de les proves: estava bé de tensió, colesterol i sucre, però li haurien de fer un cateterisme perquè etnia una artèia del cor híper obstruïda. Li van programar l'operació per l'endemà (ahir dijous) a les 17h.

Total, que ahir al migdia el van començar a depilar de cintura en avall i cap a les 17 el vana fer entrar en quiròfan per practicar-li el cateterisme. El que li van fer és un tall a la cama dreta tocant a la ingle per ficar-li, per dins de l'artèria, un catèter que anirien fent entrar, artèria amunt, fins al cor per poder veure, mitjançant la microcàmera, què hi té al cor i com d'obstruït està.

Això de fer-li entrar la cosa aquesta artèria amunt  fins al cor és com gore, perquè va lligada a un fil de fibra òptica que li surt de la vena per la cama i que és el que transmet les imatges i les ordres...

Total, un cop al cor, la sort va ser que dels quatre accessos al cor, només 1 estava embussat, però ho estava moltíssim. La resta estaven bé. Es veu que si els haguessin vist tots quatre taponats, li haguessin hagut de fer un bypass a cor obert! Huuurtx!!!! :-(

Un cop van veure això, van decidir-se a actuar: van inflar el catèter aquest rotllo globus per poder operar i li van treure el bloqueig (de colesterol) i li van ficar com unes molles en lloc seu a la vena. Es veu que aquestes micro molles asseguren que no es torni a bloquejar (??!!).

Li van treure tot per la raja de l'artèria a la cama, li van cosir i apa, a les 20h ja estaven. A passar la nit en observació a l'UCI, i andando!

Avui ja el passsaran a planta i s'hi estarà fins que el dilluns o dimarts el metge li doni l'alta.

I ja estarà.

Les causes de l'angina de pit? Bueno, que no es cuida:

- Fuma un paquet de Ducados diari des dels 14 anys o abans

- Menja fatal: molta quantitat i molt antidietètica (carn a cada àpat, poques amanides, poca verdura, molts embotits, etc)

- Beu massa: un gotet de vi en cada àpat i una ampolla de conyac cada 2-3 dies (!!)

- També crec que hi ha un tema d'autoestima o com n'hi vulguis dir: és de la generació que els homes hem de ser durs, no ens hem de queixar, ho hem de suportar tot, cuidar-se és de nenes i mariques... I sempre ha treballat molt en feines d'estrés (sector banca i finances) i ha pensat que l'estrés és normal i es combat menjant bé i fent la copeta, i no relaxant-te o canviant l'estil de vida. També crec que mai tampoc li van donar una educació afectiva i sentimental adequada.

Ja fa un parell d'anys li van detectar principis de diabetis, colesterol pels núvols i hipertensió. A part que medeix 1,80 i pesa prop de 100kg!

Arran d'allò va modificar la dieta, eliminant els embotits i introduint -amb la moderació que ens caracteritza- les amanides i la verdureta. Però en dos anys de "menjar sa" i fer, segons ell molt d'esport (una partida d'esquaix a la setmana amb un amic gordo com ell) no s'ha aprimat ni un quilo...

Ara tenia el sucre perfecte i el colesterol i la hipertensió a nivells acceptables, però segueix fumant com un carreter i no menja prou bé (per més que digui). I el cos l'ha avisat.

Per sort no ha estat res, es cura fàcil i tal, però haurà de deixar de fumar, fer més i millor exercici i cuidar-se. Si ho fa, tot perfecte!

El que no pot ser és que un home de 51 anys sembli que en tingui 65!!

Sé que sóc molt crític. A veure, no se'm malinterpreti: estic preocupat i content que tot hagi quedat en una mena de susto, però no s'ha cuidat mai en sa vida i, o canvia l'estil de vida, o el proper cop serà pitjor. :-(

Durant una llarga estona es van quedar mirant-se en silenci, mentre els ulls d'ambdós espurnejaven.

I aleshores el xiquet va créixer i es va donar una òstia contra la realitat. Com que el pare va morir jove i no li ho va poder retraure.