La comarca del Pallars Sobirà disposa de 25 edificis d'antigues escoles de poble per habilitar i reconvertir en habitatges de protecció oficial. El consell comarcal va plantejar als ajuntaments la possibilitat de convertir aquests edificis en habitatge social.
Amb l'objectiu de fer un cens real de les escoles rurals en desús que es podrien reconvertir en habitatges es va demanar als ajuntaments que fessin un llistat amb els edificis susceptibles de ser rehabilitats que tenien al municipi. En total són 25 edificis, i el primer de posar-ho en pràctica serà el de Soriguera. Gràcies a un conveni signat entre l'ajuntament i el departament de Medi Ambient i Habitatge, es recuperaran cinc edificis d'antigues escoles. En concret, els dels nuclis de Malmercat, Baro, Tornafort, Estac i Arcalís. L'alcalde de Soriguera, Vicenç Mitjana, va explicar que en l'actualitat s'estan redactant els projectes i que al finalitzar-ne el redactat es podrà conèixer el nombre d'habitatges que hi haurà a cada edifici. Està previst que els projectes estiguin enllestits al mes de setembre.
El Sobirà i el departament de Medi Ambient i Habitatge van firmar el conveni per dur a terme el projecte de conversió dels antics habitatges de mestres de pobles de la comarca en pisos. Pràcticament en tots els municipis de la comarca hi ha l'edifici de les escoles, molts s'utilitzen com a local social però en altres casos han estat recuperats per a usos diversos.
A Llessui, per exemple, les antigues escoles es van convertir recentment en el Museu del Pastor. El de Pujalt, en Museu de les Papallones i el de Sorre en local social.

Font: SEGRE, dijous 17 de juliol del 2008 (enllaç)

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Crònica d'A.O.R. des de Pujalt i Sort
Font: LA MAÑANA, divendres 11 de juliol del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

El Museu de les Papallones de Sort s'ha proposat donar a conèixer les diferents espècies de papallones que hi ha a la zona. És per això que ha senyalitzat una ruta de les papallones en què poden veure's volar la majoria del centenar d'espècies diürnes que hi ha als voltants. Així mateix, en la ruta s'han instal·lat plafons amb indicacions de deu espècies i del seu hàbitat, així com l'època de l'any en què poden veure's i la planta que les nodreix.

Font: SEGRE, dimecres 11 de juny del 2008 (enllaç)

Amb l'objectiu de poder oferir als turistes que visiten el Pallars Sobirà una informació detallada sobre els atractius turístics de la comarca, l'Oficina de Turisme del Pallars Sobirà ha organitzat un seguit de visites guiades dirigides a empresaris de la comarca. La primera sortida, que es va dur a terme el passat dia 6 de maig, es va visitar el Museu de les Papallones de Pujalt, el Museu del Pastor de Llessui i a la tarda, la vintena d'assistents van participar d'una visita guiada per Sort.
Estan previstes un total de vuit sortides que es duran a terme els dimarts de maig i juny. A part de donar informació a empresaris i tècnics del sector turístic de la comarca, les sortides tenen com a objectiu establir un punt de trobada d'intercanvi d'experiències.
Els participants van conèixer l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, entitat dedicada a la gestió i divulgació dels recursos culturals d'aquestes valls. A les properes sortides els visitants coneixeran indrets com el Centre d'Interpretació de l'Aigua amb una visita a la Central Hidroelèctrica de Tavascan, en la qual es dóna informació del funcionament d'aquesta central que compta amb més de setanta-cinc quilòmetres de canonades subterrànies.
No faltarà la visita al municipi de Baix Pallars, conegut per les salines i el Monestir de Santa Maria, ubicats a Gerri de la Sal i la visita aquest dia 27 als ponts medievals de la Vall de Cardós i el taller tèxtil de Ginestarre.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 27 de maig del 2008 (enllaç)

L'Hotel Pessets, de Sort, és la primera parada de la nostra ruta i, de fet, no direm que és l'única manera d'entrar a la comarca (perquè hi ha moltes altres maneres de principiar una ruta pel Pallars Sobirà) però el que sí que és cert és que anar a dinar a l'Hotel Pessets equival a començar amb molt bon peu. Aquest hotel, tant en la seva ubicació actual, com en la seva anterior etapa (quan ocupava l'edifici modernista del carrer Diputació [sic]), sempre ha format part de la vida social de Sort i les seves sales i estances han viscut aniversaris, bodes, negocis i celebracions de vàries generacions de pallaresos i forasters.
Sempre hi ha alguna cosa que comença o acaba a l'Hotel Pessets. Parlant amb Ramon Aytés, propietari del restaurant, m'assabento que les postres anomenades Filiberto, que el Blas del restaurant Nice de la Seu d'Urgell prepara ocasionalment, tenen l'origen aquí. El Filiberto era el gat de l'hotel i es veu que el Quico (del Pigal-Casa Kiko, de Llessui), quan hi treballava, li va dedicar unes postres que, posteriorment, es va endur al seu restaurant de Llessui... i a Llessui resulta que hi va estar treballant també el Blas del Nice, i allí es on les va aprendre i d'on se les va endur cap a la Seu d'Urgell, que és on nosaltres les vam conèixer.
Al Pessets les històries acostumen a tenir vàries generacions i molts capítols. L'hotel sempre ha mantingut una estreta relació amb els clients (pensem en l'arrós Pepe Pla, en honor al metge de la Pobla, bon gastrònom i amic de la casa) i els clients l'han correspost amb la mateixa fidelitat. Aquesta constant, aquesta vinculació afectiva al territori i a la gent, marca el caràcter i la personalitat de la gent.
El Pessets, però, té tant passat com futur. Avui, de la mà de Segundo Fernández (cap de cuina) i Meritxell Tartera (responsable de la secció de postres), el restaurant manté escrupulosament les referències a la gastronomia pallaresa però hi incorpora totes les possibilitats creatives de l'avantguarda culinària. Ramon Aytés dirigeix la sala amb soltesa i aconsegueix que el vertigen i l'última hora es difuminin en la calma distesa de sempre: aquesta és la fòrmula genial del Pessets.
De l'arròs de ceps, morro i orella, al mega-conguito gelat amb crema de taronja, hi ha una distància, un camí d'anada i tornada que l'Hotel Pessets recorre amb èxit des de l'any 1860.

Després de dinar anem a Pujalt, a visitar el Museu de les Papallones de Catalunya. Allí passarem tota la tarda parlant amb Alfons G. Dolsa i M. Teresa Albarràn, els entomòlegs que el dirigeixen i que hem destacat, al final d'aquestes pàgines, com a personatges singulars de la comarca. Des de Pujalt, baixem fins a Sort, agafem la C-13 direcció Llavorsí, seguim per L-504 i, quan trobem la bifurcació cap a la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, connectem amb la L-510, que ens porta fins a Araós. Allí ens desviem a la dreta i pugem per la pista que va a les Bordes de Virós; després de Bordes, a uns cinc quilòmetres, trobarem, finalment, el Refugi Gall Fer i la gent de Yeti Emotions: la nostra propera parada.
El refugi té capacitat per acollir fins a vint-i-cinc persones.
Dormim en lliteres, en una sala comú situada a la planta de dalt; els baixos es reparteixen entre un espai reservat per a la gent de Yeti, un menjador i una sala polivalent que s'utilitza, gairebé sempre, com a aula pedagògica.
(...)

Diumenge

Baixem carretera avall i, al desviament de la Vall de Cardós, agafem la 504 cap a Ainet. Allí ens esperen la Rosa i el Joaquim, de Cal Joanet. Amb ells veurem com es fa un bon iogurt i, encara millor, farem uns tastos per aprendre a percebre gustos, matisos, textures i acidesa.
Hem arribat a Ainet resseguint una reputació que ultrapassa les fronteres comarcals. Els iogurts de Cal Joanet els distribueixen, la Rosa i el Joaquim, pels dos Pallars i la Val d'Aran, a alguns establiments de Barcelona i, a Lleida, a la prestigiosa Pastisseria Tugues i a La Formatgeria del mercat de Ronda-Fleming, un altre comerç d'altíssima qualitat. Nosaltres l'havíem adquirit, a Lleida, de manera puntual, però a la Pensió Nadalet ens el van servir a les postres i ens van fer recordar aquell gust que ja coneixíem. Tenint l'obrador tan a prop, no podíem deixar d'anar-hi.
Els iogurts de Cal Joanet es beneficien del clima, la terra i les pastures d'aquest territori. De fet, podríem dir que en són un resultat directe. La llet prové d'unes vaques frisones que no han tingut altra menja que els bons aliments que proporciona aquest territori; la Rosa i el Joaquim es limiten a processar-la i a envasar-la. De tot plegat en resulta un iogurt que manté tota la neta (que no és excessiva) i al qual no cal que afegim cap sucre (ja que l'acidesa és tan baixa que es pot menjar sense haver-n'hi de posar). És un iogurt fet d'un dia per l'altre que manté íntegre el gust de la llet i evoca la frescor oxigenada d'aquesta comarca.
La crisi lletera de la Seu va obligar el Joaquim i la Rosa a buscar una alternativa, una altra manera de guanyar-se la vida. Van començar a fer iogurts amb una màquina de magdalenes i fent-se veure a la Fira de la Vaca Bruna de Sort. Ara, deu anys després, l'empresa (ells dos) s'ha consolidat però l'empenta i l'esperit amb què encaren la feina és el mateix d'abans; que tothom tasti, una sola vegada, el iogurt natural de Cal Joanet; després, un dia o un altre, ja hi tornaran..., que és, exactament, el que ens ha passat a nosaltres.

D'Ainet pugem cap a Ginestarre i, a mesura que anem engolint revolts i guanyant altura, anem perdent cobertura. A mesura que ens atansem a Ginestarre, el cotxe es va fent petit i notem una particular pressió atmosfèrica: la volta del cel, desproveïda de núvols i pietat, ens aclapara amb la seva extensió desorbitada. Perduda, ja, tota cobertura, només ens queda la carretera i una sola connexió: el Taller d'Artesania Tèxtil Ginestarre, de Rosa Mari Tejedor.
El taller, de fet, és una peça de casa seva, unes golfes de fusta i finestrals, amb prestatgeries plenes de cabdells de llana, sedes, cotons, llis i alpaques. Hi ha també una part d'exposició, amb els productes que la Maria té a la venda, i una taula per dissenyar, i un lloc per tallar tela... i dos telers (un de centenari), al mig de l'estança, que reben la llum portentosa de la vall i aquesta letargia de pau que ho impregna tot.
La Maria va començar reproduint mantes pallareses i ha acabat fent mantes de tota mena, xals, bufandes, cortines, tovalloles, armilles, plaids... Ella fa tot el procés: el disseny, la confecció (pinta, també, les samarretes i es prepara ella mateixa els guarniments que ha d'utilitzar) i la distribució. Tota la seva producció són peces úniques («per a ser una fàbrica no em cal tot això») que tenen, a l'origen, una motivació infal·lible («no m'agrada que em mani ningú, faig el que m'agrada») i això fa que convèncer els clients no li costi gaire («ho venc tot»).
«Segons la peça, necessito un dia i mig per preparar l'ordit. Disposar correctament tres-cents deu fils és una qüestió de paciència i il·lusió», ens diu. El resultat? Un mostrari de peces singulars, d'altíssima qualitat, originals i artesanes al cent per cent: una perfecta cobertura.
Sortim del taller de la Maria i emprenem el camí de tornada. La ruta s'ha acabat. Al passar per Sort, fem un cop d'ull al Pessets, i seguim avall. Les estretors viàries de Gerri de la Sal ens obliguen a alentir la velocitat i durant uns segons som a punt de girar cua: ens hem deixat tantes coses...
Lector, vés-hi!

Alfons G. Dolsa i M. Teresa Albarràn

Alfons G. Dolsa i M. Teresa Albarràn són dos prestigiosos entomòlegs que fa més de trenta-set anys que es dediquen a l'estudi dels insectes i, concretament, de les papallones. Actualment viuen a Pujalt, on dirigeixen el Museu de les Papallones de Catalunya i on supervisen les instal·lacions de la nova seu del museu (que serà, ens asseguren, el més important d'Europa). De fet, és tanta la seva curiositat científica i són tantes les àrees que els interessen, que la nostra conversa s'allarga, durant tota una tarda, recorrent disciplines, teories i caixes de papallones.
L'Alfons i la M. Teresa són especialistes en biogeografia i van ser els primers a utilitzar el GPS per dissenyar mapes de distribució d'espècies. Van ser els primers al món a parlar de contaminació lumínica, com es desprèn dels seus treballs publicats el 1975 i traduïts a les principales llengües científiques: en ells exposen que l'enllumenat públic no ha d'agredir els insectes i que s'hauria de fer amb llums de sodi de baixa pressió. Posseeixen una de les biblioteques de papallones més grans del món. Van crear el primer Museu Virtual de Papallones i van ser els responsables, per a Microsoft Network (la prehistòria d'Internet), d'un fòrum de natura en llengua castellana per a tot el món («ja fèiem xats aleshores!»).
El llistat dels seus mèrits ocuparia tot l'espai de què disposem. Ens expliquen que han perseguit papallones des de Sud-Àfrica fins a Eivissa, que han destrossat set Land Rovers i que ho han sacrificat gairebé tot per aquesta passió. Sentir les seves explicacions és un plaer, no hi ha millor recurs retòric que saber d'allò que vols parlar, tenir clar què vols dir i fer-ho amb entusiasme; i ells en saben, d'insectes, i saben el que volen dir, i tenen una manifesta capacitat didàctica. I això, a nosaltres, ens regala un discurs fascinant.
L'Alfons i la M. Teresa, com a bons lepidopteròlegs, són capaços d'explicar-nos la realitat a través del comportament i els hàbitats de les papallones. Abans que es parlés de globalització i mundialització, ells ja qüestionaven la cadena tròfica i parlaven d'una xarxa multicapa, amb molts nusos que ho interrelacionen tot. L'Alfons va haver d'estudiar informàtica per poder dissenyar un programa que els permetés fixar amb la màxima exactitud possible el lloc de cada captura (els seus mapes de distribució de les espècies tenen una precisió de ±10 metres, quan el normal és 10x10 km) i això el porta a interpretar la realitat de forma molt més acurada, i aquesta interpretació els permet explicar fets tan actuals (i tan vells) com el conflicte sobre el canvi climàtic. Tot el «nostre» món es pot observar i entendre en aquest reducte preciós del poble de Pujalt, aprenent de les papallones.
L'Alfons i la M. Teresa són dos savis, dos persones que han consagrat la seva vida a una dedicació gairebé bohèmia: perseguir papallones. Com va dir el nostre poeta, Magí Morera: «Mariposa, tú y yo somos pequeños; / menguados son mis sueños y tus galas; / tú, que puedes volar, no tienes sueños; / yo, que puedo soñar, no tengo alas». El somni de l'Alfons i la M. Teresa és el nou museu; les seves ales... una exposició de 4.000 papallones i un fons científic de 27.000.

Text de Ramon Rubinat
Fotos de Betty Borrallo

Font: TERRITORI LLEIDA, entrega 9a (enllaç)

Les cues, tant a la carretera com en algunes activitats turístiques, van marcar el segon dia de pont a les comarques de Lleida. Així, durant tot el matí els accessos al Principat d'Andorra per la frontera hispanoandorrana van registrar retencions que en alguns moments van superar els 12 quilòmetres. L'afluència de turistes amb motiu del pont del dia 1 de Maig va provocar complicacions en la circulació, que es van allargar des de les onze del matí fins més tard de la 1 del migdia. La cua a la carretera N-145 va arribar fins al municipi de les Valls de Valira i va superar la capital de l'Alt Urgell, informa Cynthia Sans.
Un altre punt on ahir es van poder observar llargues cues va ser la plaça de Boí, punt de partida dels taxis que cobreixen la ruta pel Parc Nacional d'Aigüestortes. Al llarg de tot el matí, es van arribar a acumular grups de cinquanta persones que esperaven el seu torn per pujar al Parc Nacional. S'ha de destacar que Boí i Espot són els únics llocs des d'on surt el servei de taxi d'Aigüestortes, informa Josep de Moner.
Sobre aquest fet, el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Xavier Moncayo, va destacar que el bon temps «ha afavorit les activitats a l'aire lliure, especialment les que ofereixen un contacte directe amb la natura». Així, a més de les excursions pel parc nacional, va assenyalar l'«alta afluència» que estan registrant les empreses d'esports d'aventura del Pallars Sobirà, sobretot, les aquàtiques, beneficiades també pel cabal de la Noguera Pallaresa.
No obstant, segons Moncayo, també les activitats culturals estan tenint una bona acceptació durant aquest pont. A tall d'exemple va esmentar el museu de Joguets de Verdú, el Diocesà de Lleida, el de les Papallones de Pujalt o l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu.
Pel que fa a l'ocupació, el director del Patronat de Turisme va recordar que s'estan complint les previsions tant al Pirineu com al Pla, on l'ocupació és del 80 i 60 per cent, respectivament.

Font: SEGRE, dissabte 3 de maig del 2008 (enllaç)

És el moment de gaudir de les aigües braves del Pirineu. El piragüisme, l'hidrospeed, l'hidrotrineu, les canoes inflables, el caiac o el barranquisme són algunes de les propostes de les empreses de Lleida que conviden a aventures aquàtiques, aèries, a peu o a pedal. A mitjans març una vintena d'embarcacions van baixar les aigües braves del Noguera Pallaresa per donar el tret de sortida a l'aventura de la campanya 2008.
Cada temporada apareix alguna "parauleta" nova per definir aquests moments únics per als nèofits en els esports d'aventura. Els més coneguts, el ràfting i el ponting, van arribar a Lleida i a Espanya de la mà d'un dels emprenedors del Pirineu, el loter de Sort Xavier Gabriel. «Una tarda de 1986, mentre pescava, vaig veure que baixaven pel Noguera Pallaresa uns francesos en una barca i vaig pensar que era una idea genial». Així recorda Gabriel la creació de la primera empresa d'esports d'aventura d'Espanya, poc abans d'instal·lar un pont comprat a França per posar de moda el ponting.
Llavorsí és avui dia un dels llocs de moda per als més afeccionats al ràfting. A través d'una de les seves empreses, Roc Roi, arriben cada estiu, entre molts altres aficionats, uns 1.500 anglesos disposats a deixar-se esquitxar per les aigües del Noguera Pallaresa. «Ara que es parla tant de sequera, això és un oasi enguany per les darreres nevades», diu Manel Irimia, responsable d'una de les empreses més conegudes, Rafting Llavorsí. Amb 22 anys en el negoci, assegura que les activitats més tranquil·les i més ecològiques, com el senderisme o les rutes a cavall o amb bicicleta, comencen a guanyar terreny a les aventures de risc en els quals el que es busca es descarregar adrenalina. «El ràfting segueix sent el rei, perquè es fa en grup, en llocs que en general la gent no coneix i la diversió està assegurada», afirma Irimia.

Per visitar - Museu de Papallones

Les antigues escoles de Pujalt, el lloc que va inspirar a Jaume Cabré les primeres pàgines de Les veus del Pamano, són plenes de papallones. Alberguen el Museu de les Papallones de Catalunya, el fons dels entomòlegs Alfons Dolsa i Teresa Albarran, que en uns mesos es traslladarà a un nou edifici. Dolsa diu que cada any les més de 25.000 papallones atrauen 10.000 visitants. La seva preferida duu el nom de la seva muller, mariateresa. Fa una mida de 31 mil·límetres i té les ales anteriors d'un color vermell metal·litzat.
El museu, que pot ser visitat tots els dies, de 10 a 13.30 i de 17 a 20 h, organitza sortides guiades, tallers, concursos fotogràfics i trobades amb les estrelles.

Més informació a la xarxa - Per consultar

www.sort.cat, Ajuntament de Sort
www.lleidatur.com, Patronat de Turisme Terres de Lleida
www.papallones.net, Museu de les Papallones
www.elportaldelspallars.com, Ajuntament de Llavorsí

Crònica de Rosa Matas des de Sort
Font: REVISTA RURAL, núm. 39, abril 2008 (enllaç)

El Museu de les Papallones de Catalunya, en el núcleo de Pujalt, municipio de Sort, se inauguró en 2002, en las antiguas escuelas de la localidad como ubicación provisional. Cuando hace casi 6 años de aquella inauguración ya se tiene la vista puesta en la que será la puesta en marcha del nuevo edificio en el que ya se está trabajando y está previsto que pueda entrar en funcionamiento este mismo año 2008.
El nuevo Museu no se moverá de la localidad de Pujalt y se situará a unos 50 metros del actual edificio, concretamente en la antigua cuadra y pajar de Peret.
El nuevo edificio contará con tres plantas. En la primera se ubicará la sala de exposiciones. La segunda planta del museo tendrá una sala de audiovisuales que servirá también para realizar talleres con los colegios, de sala de reuniones y para realizar todas aquellas actividades relacionadas con la naturaleza y la biodiversidad. En la tercera planta habrá una área científica con un laboratorio y un fondo científico de más de 25.000 ejemplares de mariposas y una extensa biblioteca y archivo documental relacionado con todas las mariposas.
Esta obra solucionará la falta de espacio del nuevo Museu que en tan sólo seis años de funcionamiento se ha convertido en un referente turístico en la comarca del Pallars Sobirà y el número de visitantes no ha dejado de aumentar durante este tiempo, acercándose a los 10.000 visitantes anuales.
La inversión destinada a esta obra es de 550.000 euros y los financia el Ministerio de Cultura del Gobierno del Estado gracias a una enmienda presentada por el grupo de Convergència i Unió (CiU) en el Senado durante el ejercicio de 2007.
Con el nuevo edificio finalizado y trasladado el Museu de les Papallones de Catalunya, los vecinos de Pujalt podrán volver a disponer de un local social que perdieron con la puesta en marcha del Museu en el 2002.

Municipio de museos

El municipio de Sort, con poco más de 2.000 habitantes, dispone de 3 pequeños museos en marcha. El Museu de les Papallones, anteriormente citado, el del Pastor en Llessui y el del Camí de la Llibertat, ubicado en la antigua prisión de Sort.
En previsión hay el Centre d'Interpretació de l'Electricitat del Pirineu, que se ubicará en la antigua central hidroeléctrica de Sort, y el Museu d'Història Comtal del Pallars que recogerá el material de la exposición dedicada a Hug Roger III. También se trabaja en la conversión del Xalet de Fassman en Casa-Museu.

Crònica de Marta Lluvich des de Pujalt
Font: LA MAÑANA, dimarts 11 de març del 2008 (enllaç)