Forçat a jugar sempre en camp contrari, la posició política del catalanisme a l’estat és d’una gran feblesa. El desequilibri demogràfic, combinat amb l’estructura constitucional i la manca d’autèntics mecanismes de poder, deixen Catalunya en una situació de precarietat constant. En aquest context, l’única arma de pes en mans del nacionalisme català és la pulsió caïnita dels propis polítics espanyols. Només amb la força de l’odi del PP contra el PSOE, del PSOE contra el PP, es pot anar fent forat a la paret gruixuda que barra totes les aspiracions del país.

Estigmatitzant la dreta espanyola, atiant el pànic a l’espanyolisme sense complexos del PP, el catalanisme ha col·laborat a fer bo l’espanyolisme amb vaselina del PSOE. Tot plegat, oblidant que quan no hi ha equivalència entre el PP i el PSOE, quan el diàleg només és possible amb l’esquerra espanyola, es perd l’única estratègia guanyadora a que podem aspirar ara per ara. Quan els vots del catalanisme només poden ser per al PSOE, aquests vots perden tot el seu sentit i tot el seu poder. Quin poder de negociació es pot tenir quan no hi ha alternativa possible? Fins i tot acceptant que el catalanisme del PSC és autèntic, la seva capacitat de pressió i exigència davant del PSOE és nul·la quan els socialistes catalans no tenen res a aportar. Amb aquestes regles, el PSOE no pot perdre a Catalunya i per tant tampoc no hi té res a guanyar.

El brindis al sol del Parlament de Catalunya, demanant el cessament de la ministra Álvarez sense més conseqüències, és el darrer gest d’un catalanisme impotent segrestat pel PSOE. Els 18 diputats de CiU i ERC a Madrid, sumats als 148 del PP, permetrien superar els 164 del PSOE i reprovar la ministra allà on fer-ho té un efecte real. És clar, però, que això és fer volar coloms. Ens hem posat tant de peus a la galleda de l’esquerra espanyola que ni tan sols quan els beneficis son evidents tenim el valor de votar de costat amb el PP. Així doncs, dilluns al matí la ministra continuarà al seu despatx i Catalunya haurà fet visible, un cop més, la seva total indefensió.

La política del sobiranisme a Madrid és política internacional, un joc que forçosament cal plantejar en clau pragmàtica i no ideològica. Si CiU va ser capaç de pactar amb el PSOE de la LOAPA, Banca Catalana i l’AVE a Sevilla, el catalanisme d’avui ha de poder, amb tota l’enemistat i la mala llet que calgui, pactar amb la dreta espanyola quan sigui beneficiós per al país. Mentre no siguem capaços de sortir del joc espanyol, aquesta és l’única estratègia possible par al país. Mentre el PSOE no sigui vist com el que és, un PP d’esquerres, Catalunya serà esclava del PSOE. Esclava de l’estat.

Hi ha qui s’entesta a entendre el sistema de relacions polítiques amb etiquetes, nosaltres som els bons i els altres els dolents. Ho hem viscut en el passat i per desgràcia constatem que ara, tot i canviar els actors, continua la mateixa tònica. Des d’Esquerra diem el mateix que el primer dia. El nostre treball polític és en positiu, mai en contra de ningú i allò que prioritzem a l’hora d’establir un acord de govern és la viabilitat de les propostes, del treball envers el poble i la seva gent. Les eleccions del 27 de maig deixaren un panorama obert en el qual forçosament calia establir complicitats entre dues o més forces polítiques per formar una majoria de govern. I això és el que hem fet des d’Esquerra de forma ben legítima i sense caure en desqualificacions i gestos barroers.

I ho hem fet perquè volem seguir sent presents en els grans projectes que Arbúcies té plantejats: la millora dels serveis municipals; planificant i construint nous i funcionals equipaments al servei de la ciutadania i impulsant des de l’ajuntament les accions necessàries per garantir el desenvolupament sostenible de la nostra vila.

Malauradament hi haurà qui farà del “sempre negatiu” l’eix vertebrador del seu discurs. En la mateixa fermesa del passat us diem ara que no caurem en el parany. Tot el contrari, Esquerra segueix treballant per poder donar resposta a les necessitats i serveis que se’ns planteja en l’actualitat: vetllar per la qualitat de l’àmplia llista d’activitat física i salut que s’ofereix al pavelló de Can Pons per a tots els nous usuaris, més i millors mitjans per l’activitat dels vigilants, donar cobertura a la demanda de places del Jardinet fins a poder traslladar el servei al nou equipament, realitzar el màxim d’iniciatives formatives dirigides a tota la població en la modalitat reglada, en resum, treballar pels serveis i el dia a dia de tots els arbuciencs.

text de l'Altaveu núm. 13

Nota informativa de l'acord (pdf)

Acords de govern per a la legislatura 2007- 2011 (pdf)

Arbucienques i arbuciencs,

Esquerra, CUPA i PSC des de la nostra respectiva autonomia i conscients de la responsabilitat política emanada de la voluntat popular constatem:

Que en les eleccions municipals d'enguany el poble d'Arbúcies ha escollit lliurement els seus representants polítics, de tal manera que cap grup no ha assolit la majoria absoluta. La realitat política d’Arbúcies, tal i com s’ha expressat a les urnes, certifica la fi de les majories absolutes i obliga als representants electes a exercir el diàleg per l’assoliment del consens, dels acords i d’aquells pactes necessaris que permetin configurar un equip de govern que es tradueixi en una majoria estable i sòlida vertebrada en uns eixos d’actuació coherents i comuns per afrontar amb garanties els reptes d’Arbúcies dels propers 4 anys.

Esquerra, CUPA i PSC, en base a la coherència ideològica i programàtica d’esquerres, exerceixen la responsabilitat política de procurar que el poble d’Arbúcies es doti d’una majoria de govern que aporti la solidesa i l’estabilitat necessària per governar i realitzar els projectes necessaris.

Seguint aquestes premisses bàsiques els grups polítics d'Esquerra, CUPA i PSC hem iniciat un procés d'anàlisi i contrast dels respectius programes consensuant els eixos estratègics de futur i de progrés pel poble d'Arbúcies.

És per això que actuant amb responsabilitat, coherència i llibertat d’acció hem arribat a un acord de govern d’esquerres de majoria i representativitat.

L'acord es fonamenta a partir dels valors essencials de la democràcia, la participació ciutadana, la vocació de servei a les persones i entitats, la transparència, la cooperació i l’eficiència de la gestió municipal, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i la promoció del treball per a la millora del benestar i la qualitat de vida de totes les arbucienques i arbuciencs.

Finalment us volem fer arribar el nostre més ferm compromís de treball per Arbúcies. Un compromís basat en la il•lusió del projecte, l’esperit constructiu i la voluntat de servei envers la ciutadania.

RC diu que votar ERC és lo mateix que votar a Sabater.

Lo partit Republicà Català, que es presenta per primer cop a les municipals de Tortosa, ha sofert una campanya dura.

No deixa de ser curiós que un partit al que alguns mitjans han anomenat de mediàtic, tingue problemes seriosos en poguer fer arribar el seu missatge a la ciutadania. Crec, sincerament què perquè et penges quatre vegades més que un altre partit a les faroles de Tortosa, la gent no et votarà més o menys. I si els partits creuen lo contrari, crec que tenen en molt poca consideració al poble. Què es pensen que no podem pensar per natros mateixos? Un altra cosa molt diferent és que la informació que el Partit Republicà Català volia fer arribar al poble, fos deliberadament tapada i censurada. Hem hagut de patir, destrosses de cartells a les poques hores d’haver estat posats (per cert, prou alts per a necessitar una escala per arribar-hi). Però el grau màxim d’esta situació va arribar amb lo gran debat que es va fer a l’auditori Felip Pedrell al qual no mos van deixar participar. Potser tenien temor d’una dona?

Tot i així, i després d’escoltar atentament un debat ensopit i extremadament avorrit, en el qual, los partits se repetien amb programes meravellosos i en moltes ocasions completament calcats uns dels altres, un debat, en el qual, ningú va voler explicar clarament a la ciutadania los seus pactes preferencials que després de les eleccions, quan tots s’haiguen tret ja les caretes, tots vostès sabran per fi; vam pensar que tampoc era tan estrany que no mos vulguessen al debat.

Un partit com lo partit Republicà Català que avisa clarament que ERC tornarà a fer alcalde al Sr. Sabater, de la mateixa manera que ha fet president de la Generalitat al Sr. Montilla, i que deixa ben claret que ell, al contrari que ERC, no pensa pactar amb cap partit espanyolista, no interessa al debat.

Un partit com RC, que vol llistes obertes, limitacions de mandats a 8 anys, que es digen, ans de les votacions, clarament los pactes preferencials, per a no enganyar més a la ciutadania i que vol mecanismes de sanció als partits que en–son-demà de les eleccions, ja no se’n recordaran d’estos programes de contes de fades, no interessava que pogués parlar als debats.

Tot i així, lo partit Republicà Català, i tota la seua llista, amb Núria Menasanch al cap davant, està content d’haver pogut participar en lo joc democràtic i creu que ha estat una experiència molt enriquidora. Nogensmenys, demana per a este diumenge que la gent participe en les votacions per a intentar canviar de veritat les coses des de la base.

PER CATALUNYA, TORTOSA ÉS CAPITAL !!!!

Núria Menasanch i Martí

Alcaldessable del RC

Es pot destacar que segons l'alcalde de Móra, el pacte amb Esquerra es repetirà perquè fins ara ha estat com un viatge de nuvis. Sobre aquestes afirmacions fonts properes a ERC de Móra d'Ebre ens han fet arribar un correu electrònic en què afirmen que no estan enamorats dels socialistes, sinó que l'any 2003 van triar el pacte d'esquerres perquè era el més convenient per a Móra, i que es consideren alternativa de govern. En qualsevol cas es reserven el dret de triar la núvia si els surten pretendents.

.Alguns companys, com a mi mateix, ens ha costat molt parar aquest any, supose que estem impacients de tants reptes com tenim per assolir en el proper curs polític. La nostra primera contesa electoral (i per duplicat), un any per endavant amb molts més companys, amb més projectes, amb més mans per fer front a tants problemes que ens hipotequen el benestar, però que mai ens prendran la il.lusió per la feina que fem.

Pocs dies enrere, vam prendre la que potser és una decisió clau. Unànimement, decidiem el camí que creiem més valent i més adient per seguir d’ara mateix fins al 2007. Volem un pacte complet, il.lusionant, valent, amb un projecte, i només teniem per davant un pedaç, que no feia front a la demanda del poble valencià, que arraconava l’àmbit municipal i les grans ciutats, tant maltractades com és conjunt del nostre torturat territori. No ens veiem en un “apanyo”, còmplice de possibles pactes amb la dreta en l’àmbit municipal. Lluny dels sectarismes dels que segurament interessadament serem acusats, no es tracta de fugir d’un pacte, sinó de més pacte.

Així, d’ací unes setmanes, estrenarem llibres i apunts, però la nostra il.lusió serà la de sempre, la que fa anys que ens mou a seguir endavant, perquè, la nostra terra, mai fa vacances.