martes, 19 febrero 2008

EL CARDENAL-ARZOBISPO DE VALENCIA, AGUSTÍN GARCÍA GASCO, BAJO SOSPECHA: LE PIDEN PÚBLICAMENTE QUE ACLARE EL DESTINO DE UNA HERENCIA DE 23 MILLONES DE EUROS EN ONTINYENT

Las hermanas María y Carmen Nadal donaron a Cáritas, la parroquia de Santa María y una casa de ejercicios espirituales un legado que ahora controla el arzobispado a través de tres fundaciones. Ricard Gallego, Ontinyent
El testamento de las hermanas María y Carmen Nadal Guerrero establecía que un 10% de su herencia debía ser destinada a Cáritas Interparroquial de Ontinyent, un 20% para obras parroquiales de Santa María de Ontinyent y otro 10% para la Casa de Ejercicios Espirituales de Santa Anna, también de Ontinyent. El 60% restante se debía destinar a becas a seminaristas pobres de Valencia (15%), obras en una iglesia de Estepona (30%) -localidad malagueña de donde era natural su madre y estaba la mayor parte de la herencia- y otras obras misioneras (15%). Informa el diario LEVANTE-EMV.

Pasados dos años desde que se distribuyó la millonaria herencia, procedente de una multimillonaria reclasificación de terrenos en la Costa del Sol, feligreses de Ontinyent han pedido públicamente que el arzobispado aclare el destino de los 23,3 millones de euros -3.887 millones de pesetas- que debían haber engrosado las cuentas de las tres entidades mencionadas. Por el contario, todo este dinero ha pasado a ser controlado por el arzobispado a través de tres fundaciones creadas ad hoc, bajo el nombre de Pía Memoria de Doña María Catalina Nadal Guerrero.

¿Dónde está la herencia de “les senyoretes de Nadal”?. Estos feligreses consideran que el líquido obtenido por la venta de los terrenos que formaban parte del legado de las conocidas como senyoretes de Nadal, debieron ser ingresados en una cuenta bancaria a nombre de cada una de estas entidades. El albacea de la herencia, que en el momento del reparto era el anterior párroco de Santa María, Fernando Cremades, hoy en Oliva, en lugar de repartir el dinero entre los "legatarios beneficiarios", tal como se especificaba en las últimas voluntades testamentarias, optó por entregar los pagarés enviadas desde Málaga al arzobispado de Valencia, que el 25 de noviembre de 2006, ante las primeras voces discrepantes procedentes de Ontinyent, visitó la ciudad para anunciar la creación de tres fundaciones con el encargado de gestionar el legado. Desde ese momento, el control de todo el dinero pasó a manos de la jerarquía eclesiástica valenciana, que aún no ha hecho pública la composición de los patronatos que dirigen las tres fundaciones. La inquietud entre la filigresía de Ontinyent ha ido en aumento al comprobar que no pueden gestionar de manera autónoma el dinero heredado de las hermanas Nadal y que la aprobación de los proyectos que se vienen presentando ante el arzobispado se eternizan.
El arzobispado ha optado por no hacer a Levante-EMV valoración alguna.

Sus orígenes se remontan a la Edad de Bronce pero el primer documento escrito aparece en el "Llibre del Repartiment" cuando el rey Jaume I el Conqueridor concede las tierras a P. y A. Vacher y R. Gallach en 1248. Por privilegio del rey Alfonso V el Magnánimo los señores de Malferit toman posesión de Aielo en 1445 y no es hasta 1858 cuando se restituye el pueblo pasando a sus habitantes con la abolición del señorío.

Aielo de Malferit desde el Pont d'allà baix

En el casco histórico encontramos el Palau del Marqués de Malferit cuyo origen se remonta al S. XV aunque sufrió modificaciones en los S. XVII y XVIII por lo que exteriormente tiene un aspecto neoclásico rematado por una blaustrada con el escudo de los Malferit.

Palau del Marqués de Malferit

Durante la edad media la población estuvo amurallada y hoy en día se conservan restos de lienzos adosados a las casas que dan a la huerta del Clariano, conservándose el Portal del Carmen, antigua puerta que daba acceso al pueblo y en donde se exhibe una imagen de la Virgen del Carmen.

Portal del Carmen

El Hospital de Beneficencia de aspecto modernista con su fachada principal decorada con "trencadís" data de 1910 y es rematado por la imágen de la Concepción. Era regentado por monjas franciscanas hasta que en la decada de los 60 pasó a ser centro escolar y en el que recibí las primeras clases de primaria por Sor Carmen, encargada de los niños, pues las niñas debían estar separadas a cargo de Sor Herminia...¡que pena, eran otros tiempos!

Hospital de Beneficencia

En la parte norte de la población destaca la Ermita del Calvari del S. XVIII dedicada a San Joaquín y Santa Ana, enmarcada por un bello paseo de cipreses columnares y las casetas de las estaciones o pasos del Calvario. En su interior además de las figuras de los santos citados encontramos la de San Engracio Mártir, patrón de la población.

Ermita del Calvari

La iglesia parroquial de Sant Pere es del S. XVIII y consta de tres naves con crucero y cúpula central, además de la capilla del Cristo de la Pobreza. Exteriormente destaca el esbelto campanario cuyas campanas toqué en más de una ocasión cuando para tomar la comunión además de la catequesis se debía ejercer de monaguillo.

Iglesia de Sant Pere

Numerosas son las rutas de senderismo las que se pueden realizar por los alrededores de Aielo de Malferit como las del Pí de Cairent, el Pont de l'Arcà o el Pont d'allà baix. Este último puente data del S. XVI y consta de gruesos pilares hexagonales con cinco arcos de medio punto que permiten el paso del río Clariano camino de la Serratella y del municipio de Ontinyent.

Las fiestas patronales  de "Moros i Cristians" se celebran del 5 al 8 de agosto aunque los días previos hay vaquillas ("vaquetes al carrer"), "nit de paelles" y otros actos culturales.

En Aielo de Malferit nació el 3 de agosto de 1944 Luis Manuel Ferri Llopis, conocido artísticamente como Nino Bravo. El gran cantante valenciano tiene en Aielo de Malferit como homenaje de sus paisanos el Museo Nino Bravo.

Cassola d'arrós al forn

El plato estrella de la gastronomía es la "cassola d'arrós al forn", además de la "coca de pimentó i tomaca", pudiéndose acompañar por los cada vez más preciados vinos de la D. O. Valencia, subzona Clariano, de la cercanas poblaciones de Moixent o de Fontanars dels Alforins. 

En reposteria destaca los "pastissets de moniato" o los duros "carquinyols" acompañados de una copita de café licor, "perfecto amor", nuez de Cola Coca, "lágrimas del contribuyente" o de anís Aielo que se elaboran en la misma población. En verano se toma como refrecante el típico "llimonet" o "canari" a base de limón y cazalla con agua fría.

Como canta Raimon "¡Qui perd els origens perd l'identitat".

Porque el sexo es Salud, Diversión y Complicidad.

CAMA DE ROSAS

Reúne a tus amigas y organiza una inolvidable velada erótica. 

reuniones@camaderosas.com o llama al teléfono 692 02 04 20.

Després de quatre intensos dies despres del tancament de les emissions de TV3 al port de la Carrasqueta a Xixona al cor de l'Alacantí, aquesta vesprada un raconet de València i de Sueca i d'Ontinyent s'han convertit en un clam contra el tancament de les emissions de la que ja fa molts anys també és la nostra televisió. Aquests dies han sigut de gestions, encartellades i un fum de mails i sms que a aquestes hores de la nit i malgrat el cansament valen la pena.

Al voltant de 600 persones s'han concentrat a les places de l'ajuntament de Sueca a la Ribera Baixa, vora el monument a Joan Fuster, i a d'Ontinyent a la Vall d'Albaida, mentre que els valencians ho feiem a la Plaça de la Mare de Déu, mirant de reüll al proper Palau de la Generalitat. A totes un crit comú, sí a TV3, una televisió que també la volem a les nostres comarques; espais que formen part del nostra mateix país.

Sens dubte una gran resposta a una mobilització preparada en pocs dies, a causa del tancament perpetrat amb "nocturnitat i alebosia" pels censors de la Generalitat Valenciana, i que amenaça a repetir-se en els propers dies als cims del Bartolo, el Montdúver i la Serra Perenxina. Quan això passe, ja serem milers i milers de valencians els que estarem als carrers reclamant que es respecte una cosa tant senzilla com els drets humans, i una cosa tant nostra com un espai comunicatiu català, comú per als ciutadans de tots els Països Catalans.

Cal avisar als executors dels tancaments, que als carrers no només ens trobarem "els de sempre", els que hem crescut a l'ombra de les nostres viles i ciutats batallant per un futur millor. Aquesta vegada també ens acompanyarà gent de tot arreu, alguns dels quals ni tant sols parlants de la nostra llengua, però que no toleren que es violente d'aquesta manera una decisió tant personal com és l'eina amb que cobriran moltes estones de lleure, o estaran informats d'allò que passa al món, o simplement sabran si demà s'hauran d'abrigar més perquè a les seues comarques amenaça fred i ho diuen els xicots del temps de TV3.

Ens hi trobaran a tots i no pararem fins que no s'asseguen a parlar amb el Govern de Catalunya i es signe l'acord de reciprocitat que legalitzarà, per fi les emissions de TV3 després de 21 anys (curiosament els que tinc jo). Al cap i a la fi és simplement una qüestió de normalitat.

ps: Des d'aquest bloc vull enviar una abraçada ben forta als companys i les companyes de Sueca que avui han vist com un acte al Casal Jaume I de la capital de la Ribera Baixa era interromput per una colla de salvatges espanyolistes disfressats de blaveros (com si hi haguera alguna diferència). Aquesta abraçada la vull fer extensiva a l'Èric Bertran i al Víctor Alexandre, ponents en la presentació de "l'Èric i l'exèrcit del Fènix" per l'esforç d'atravessar el país en tren tal i com està el pati, i per seguir batallant

Hem estat des de l'estiu traguent les cançons per al nou disc i no sé si recordarem com es fa un concert, però tenim moltes ganes de tocar amb els companys d'enguany i amb els de l'any passat. Arribem al pub Lima i la Tama verdeta de el corredor polonès esta ja montada, però no hi ha ningú, anem descarregant i arriba Vicent gataquer. Camilo, arriba i em porta el capçal del bassman acabat de reparar, ara ja podem provar so. De seguida arriben Gon, Xarlee i rafa. Comencem a provar, pareix que la sala te bona acústica.

Poc a poc van apedregant la resta, Ramon, Albert i Víctor de 121db i poc després tota la “troupe” de Bakanal. Proven tots so, nosaltres com que Llorenç esta venint de Madrid agafem al gran Jordi de el corredor, el multiinstrumentista de Gataca que tenim llogat a hores ens ha fallat hui. El tècnic de so no és precisament Brian Eno, així que Tamaro, el guitarra de bakanal i Pere van a intentar arreglar-ho.

Uff, com passen les hores, ja és hora de sopar, ens han preparat una minicarpa on han deixat entrepans de sobrasà, pernil, yòrk i formatge, i també birra a go-go i algo de ginebra. És fa l'hora i la gent ja ha començat a entrar, pareix que hi haurà una bona entrada hui. Segons em diu un component d’un grup que és diu Red Roja: “hui hi ha gent perquè no hem tocat nosaltres a un altre pub del poble que si no hagués vingut ningú a veure-vos”. Li done les gràcies per fer-nos tan gran favor, deuen ser els rolling stones d'ontinyent.

Comença el tourbolet!!!, em fique a primera fila per a veure a bakanal, volia veure com tocaven una de les dos noves aportacions del tourbolet 2007, damunt compartim segell discogràfic, així que supose que ho faran bé. Efectivament, jo diria que són els incubus del país valencià, però tenen més: una astella rapejant, una xica que canta molt molt bé, però el més espectacular per a mi és la tercera veu, que a més de tocar dos djembés te a satanàs en la gola, que brutal és la conjunció d'este atípic grup coral!!.

Després anaven 121db però en el descans, eixiren uns terroristes de les cançons tradicionals, anomenats Rapsodes, que amenitzaren l'espera rapejant orxatera valenciana i cançons d'eixe tipus, amb bases de rap. I sense adonar-se'ns eixiren 121db, i ens portaren a tots la velocitat i l'aire fresquet de la seua música, llàstima que Ramon estigués lesionat del peu i no pogueren esplaiar-se com els hagués agradat, però molt bé. Enguany hi ha molt de nivell en els dos nouvinguts.

Tornaren a eixir els rapsodes i després anem nosaltres; mare meua!, sis mesos sense pujar a un escenari, a veure que passa. Puje i estaven davant l'escenari tots els suecanots, Xefo, Gon, pareixia el dia de la festa final a l'Alcúdia, però també estava Seppi i més penya d'ontinyent. Anem alla. Quan em vaig adonar ja estaven els rapsodes agafant els micros altra vegada, ara eixien acompanyats per Mireia, que contestava cantant les frases dels dos figures. Hui hem complit, ens ha eixit bé.

Beep, beep, beep…

quasi cinc minuts va estar Xarlee fent ruidets amb el seu ordinador i marc mentre preparava l'escenari per a l'orgia musical de el corredor. Començaren i… caguen l'ou van a fer un concert amb cançons noves!, menys mal, així no tindre que escoltar com Pablo nomena el meu nom entre Carmele Marchante i Boris Karloff. Bé, estos xics sempre em sorprenen, Xarlee trenca corda en la primera cançó; xe, que ganes tenia de veure'ls!.

Bé, i quan anava a arrear-me el tercer o quart cubata arribà l'hora dels herois de la nit, tocar els últims és sempre una valentia, la gent ja va molt mal i has de fer-ho molt bé per a cridar l'atenció. Però Gataca no falla, amb un començament de cançó i concert diferent a l'habitual ens portaren cap al seu mon mig oníric mig real. Ostia, hui Gon tindrà feina hi ha un xic que va cego que vol que vaja a cantar-li a l'orelleta, i esta violent perquè passen d'ell. Collons, he eixit fora a que em pegue l'aire, al backstage estan els corredors em quede un poquet amb ells i torne a entrar, però ja s'acabat, llàstima, estos concerts es fan curts, ara queda xarrar un poc amb tots , beure un poc més i quan ens tiren del pub, a casa. Bon dia tourbolet.