Exemple d’aquestes situacions es poden comprovar a la nova avinguda Miquel Navarro on circular amb cotxe resulta complicat, però amb bicicleta o senzillament a peu esdevé un problema per sortejar els continuats desperfectes del ferm.

Però si aquests casos son un problema, per a persones impedides o les dependents de cadires de rodes o també els centenars que es desplacen al parc de la canaleta amb carros de xiquets, tenen molt més difícil si cap poder creuar pel pas de peatons d’una banda a l’altra de la mateixa avinguda i han de sortejar com poden els desperfectes.

BLOC amb INICIATIVA i VERDS emplaça la regidoria d’urbanisme a que solucione amb urgència aquest greuge i que realitze un bon ús dels impostos recentment cobrats incloent una partida per a aquests quefers.

El passat 4 de juliol finalitzava l'I Curs de Patrimoni Cultural i Natural destinat a guies i informadors turístics en actiu celebrat a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Un grup de 35 persones ha tingut l'ocasió de conèixer el ric patrimoni de la comarca així com els seus recursos potencials de la mà d'experts de la Safor: arquitectura, arqueologia, recursos naturals, documentació històrica, etnologia… i aproximar-se, així a l'evolució del territori a través de la lectura del patrimoni local.

L'experiència ha resultat molt satisfactòria tant per a docents com per a alumnes, que han animat a les entitats organitzadores a realitzar activitats conjuntes i una pròxima edició. Els participants han passat a formar part d'una borsa de guies locals especialitzats per a les accions que es desenvolupen per la comarca vinculades a itineraris visitables en l'actualitat.

Des de Joves Socialistes del País Valencià manifestem que el fet de donar l’ assignatura en una llengua estrangera, la qual els alumnes desconeixen al no ser llengua pròpia del País Valencià, és un insult als joves valencians. Joves que no poden aprendre res en una llengua estrangera que no dominen. Per a fer això, abans s’ha de fer una forta inversió per ensenyar l’anglès des de primària a tots els alumnes, i no fer com fa el PP, que deixa augmentar cada vegada més les mancances de l’educació pública.

Segons paraules de la Secretària d’Educació, Anna Igualde, “ des de Joves Socialistes del País Valencià recolzem al 100% la implantació d’aquesta assignatura a totes les escoles i instituts del País Valencià i, no deixarem de denunciar els entrebancs de la Generalitat Valenciana pel que fa a l’educació en valors dels escolars valencians, valors democràtics, no els que demostra el senyor conseller Font de Mora, que només vol fer batalla política del futur dels nostres joves”

Anna Igualde,

Secretària de Política Educativa

JSPV

Podeu descarregar-vos des d'ací la nota de premsa:

nota_de_premsa_curs_guies_i_xarxa

Pel que fa a l’Ecomuseu Vernissa, tot i que la vessant turística no és un dels seus objectius principals, sí que ho és que el patrimoni cultural i natural de la Vall de Vernissa tinga una bona difusió, especialment entre els visitants locals i estrangers, i amb la major sensibilitat possible cap al patrimoni.  D’aquí la importància que les persones que facen arribar eixe patrimoni als visitants el coneguen en profunditat prèviament.

A més, creiem que és molt interessant la proposta de treballar en una xarxa des d’on s’analitzen les necessitats de les diferents entitats i del patrimoni mateix.

El passat dimecres dia 14 de maig la CAM, a través de la seua Obra Social, va lliurar els ajuts destinats al voluntariat d’aquest any, coneguts com VOLCAM.  Un d’ells va anar a parar a un dels projectes concrets de l'Ecomuseu Vernissa Viu, l’anomenat "Voluntariat en l’itinerari pels conreus valencians".

Amb aquesta iniciativa es pretén crear un grup de 15 voluntaris (aproximadament) que, durant l'estiu, donaran suport tècnic a les parcel·les agrícoles i forestals que estan adherint-se als projectes de custòdia de l'Ecomuseu Vernissa Viu, a banda de rebre formació de tipus mediambiental. Aquest grup de voluntaris estaran acompanyats i orientats per un equip de tècnics professionals, que dirigiran les tasques a realitzar en les parcel·les en qüestió. La participació és lliure, a partir de 18 anys.

Fotografia: Xavier Ródenas i Rebeca Pascual, el dia del lliurament del premi, amb els amics del Centre Excursionista de València.

Una nova empresa entra a formar part del projecte d'ecomuseu Vernissa Viu com a entitat col·laboradora.

'Bruc Associats' és una cooperativa de serveis ambientals que treballa des de la vessant de la conservació i l'estima de la natura. En els seus treballs sempre va per davant el respecte al medi ambient i a tots els qui treballen per ell. D'un temps ençà, Bruc Associats està participant activament en diferents projectes del nostre ecomuseu, en tasques de transport, de preparació, d'assessorament... A més, actualment estan realitzant la millora selvícola del camí de la Font dels Llibrells i del seu entorn.

Bruc Associats ha signat un acord de col·laboració amb l'Ecomuseu Vernissa Viu i és 'Entitat col·laboradora' del projecte. Des d'aquest modest quadern, volem agrair la feina que els socis de Bruc (Raül Pere i Vicent) estan fent per dur endavant aquesta realitat que és el nostre Ecomuseu.

Gràcies, amics.

Amb motiu de l’intercanvi amb els joves de l’Ecomuseo della Judicaria, el Col·lectiu Vall de Vernissa organitzà una exposició sobre paisatges de la Safor a Almiserà.

L’exposició mostra diferents paisatges de la comarca, amb impactes o esdeveniments importants al llarg dels passats 25 anys. Riuades, pràctiques poc respectuoses amb el medi ambient... Però també espais preciosos, tranquils, habitables... que encara conserva el nostre entorn més proper. La mostra, que rep per títol “Paisatges de la Safor. Fins on arribarem?” ha estat cedida per a l’ocasió per la Plataforma pels pobles de la Safor; els seus autors principals són Xavier Ródenas i Jesús Villaplana.

Fins el proper 24 de maig, podreu contemplar la mostra fotogràfica al primer pis del Centre Social d’Almiserà.

L’Ecomuseu Vernissa Viu organitza una setmana d’activitats per als joves de l’Ecomuseo della Judicaria per la Safor. Les activitats inclouen des de passeigs, tallers, visites guiades i actuacions musicals. També estan obertes al públic de la Safor.

Dissabte, 26 de setembre, a les 09:00 h., a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Safor (Rep. Argentina; Gandia) es presentaran ambdós ecomuseus. L’acte està obert al públic.

20 joves de l’Ecomuseo della Judicaria visitaran la Safor del 23 al 30 d’abril. Aquesta activitat forma part d’un programa d’intercanvi que estan celebrant els dos ecomuseus. Del 26 de maig fins el 2 d’abril passats, 16 joves saforencs viatjaren a la regió de Trentino (a Itàlia); durant la seua estada per la Giudicarie, els joves saforencs van poder conéixer les iniciatives de l’ecomuseu italià, van tastar el menjar tradicional, van passejar per paratges diversos, van visitar museus... La seua experiència ha quedat reflectida en el quadern que els membres de l’ecomuseu publiquen a Internet (www.vernissaviu.wordpress.com).

A partir de dimecres 23 d’abril, seran els joves italians els qui visitaran la nostra comarca. Al llarg de la setmana visitaran diversos municipis: Potries, amb motiu de la ruta de l’aigua; Gandia, per a presentar ambdós ecomuseus (dissabte 26, a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Safor (Rep. Argentina; Gandia; de la capital saforenca visitaran, a més, el Palau Ducal i la marjal); Oliva (amb la seua Xarxa de Museus); i, per suposat, els paratges dels municipis que integren el projecte d’ecomuseu (Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova). Al llarg del recorregut, s’han plantejat activitats, taules redones, demostracions, passeigs tranquils i asserenats, etc. En la programació destaquen actuacions de música tradicionals, com les de banda (La Rotovense Musical), la Rondalla Agredolç i la Muixeranga, i d’altres novelles, com la d’Escak al rei, un grup d’ska-punk format per joves de la vall del Vernissa.

En el programa col·laboren fins a 21 organitzacions. L’Ecomuseu convida el públic saforenc a seguir aquest esdeveniment de caire pedagògic per tal de reflexionar sobre la comarca, les seues potencialitats i els recursos que cal preservar.

PROGRAMACIÓ (EN PDF): intercanvi2008val

Francesc Ferrer començà explicant la raò del nom de la col·lecció Rent. Una paraula de “resonàncies evangèliques que representa al mateix temps un homenatge als creadors de l’associació La Paraula Cristiana”, el butlletí de la qual es titulava Rent. Ferrer destacà, a més, el fet que “ací la religió sempre ha sigut en castellà” i destacà el “compromís de la col·lecció amb la llengua catalana”.

Agustí Colomer, també va voler “incidir en el fet que aquesta col·lecció de literatura siga en valencià” ja que “cap altra col·lecció de caire religiòs ho és”. L’editorial Denes era la que més havia publicat en català, “una de les poques amb eixa sensibilitat”, destacava Colomer, qui lamentava que “no n’hi ha una cultura religiosa en valencià”. Per aquest motiu, el director de la col·lecció considerava el projecte “agossarat, però no temerari”. A més, Colomer afirmà que “Rent naix amb l’ànim de fomentar el diàleg fe-cultura” i destacava la voluntat de “trencar amb la visió antiga de la literatura religiosa, amb una col·lecció contemporània”.

Enric Ferrer, per la seua banda, destacava que la col·lecció estiguera “feta des de València”. El crític literari afegia que “no podem construir el futur d’una cultura, sense les arrels”. El primers dels llibres publicats ha sigut En el món, però no del món. Selecció de sermons, de l’anglès John Henry Newman. L’obra fa referència a una sèrie de temes centrats en la fe cristiana entesa com a relació personal amb Déu. Els sermons es troben en el context de l’Anglaterra de la primera meitat del segle XIX i, segons Ferrer, “marquen l’experiència espiritual de l’autor”. A més, tenen lloc en un temps de “confrontació tremenda entre la ciència naixent i la religió”, afirmà Ferrer, qui afegia que Newman “intentà no tancar portes, sinó obrir perspectives”.

L’altre títol de la col·lecció és Isaïes, profeta de Nadal, del valencià Martí Domínguez Barberà. L’obra subratlla el deler de l’esperança messiànica que alberga el poble d’Israel. Així, Domínguez acosta al lector a la figura d’Isaïes a través de la recreació literària de l’esperit profètic. Enric Ferrer destacava que l’obra naix en els anys seixanta, “anys del concili”, i en un context literari valencià en què “els poetes, sobretot, parlen de Déu amb una línia existencialista, en la qual Déu apareix com un tu a qui confiar els nostres problemes”. El que fa Domínguez és “configurar una vivència de la fe sense massa reflexió teològica o bíblica”, afegí Ferrer.

El Col·lectiu Vall de Vernissa presentà dissabte passat un nou número (el dotzé) de La Falzia, la revista cultural que edita des de fa quatre anys a la comarca. Més color, millor disseny i noves seccions estan presents en un exemplar que ens parla de nou de memòria i patrimoni, de tota mena de patrimoni –des de la figura del Crist de Castellonet, el rellotge de l’Ajuntament de Potries o el joc de la pilota valenciana-. No debades, la portada i entrevista central d’aquest número estan dedicades a Paco Faus, Paquito rata, jugador de pilota als anys 1930-1950. El seu autor, Josep Maria Ferrairó, de la mà del pilotari, ens apropa a la realitat d’una comarca i una població que vivia intensament aquest esport valencià; la radiografia dels anys 50 del passat segle és sucosa: jugadors, valoracions de les millors partides de raspall al carrer, espais aprofitats per al joc, etc.; també, la duresa, el treball, la “felicitat sense un tros de pa”... La memòria d’aquest rotoví s’ha demostrat admirable.

L’amollonament de la finca dels Garcia, la història del rellotge del consistori potrier, els 300 anys de la batalla d’Almansa, l’homenatge a Joan Pellicer...: són exemples d’història local i de medi ambient presents en una publicació que tresca el camí d’abastar la comarca i diverses temàtiques valencianes. La revista, però, atén altres vessants, com la música (amb una entrevista al grup VerdCel), publicacions recents, passeigs fotogràfics (com el realitzat per Rubén Costa) i altres seccions “novelles”, com la proposta de pàgines webs o el rèquiem pel Borones.

Però La Falzia no s’adreça únicament a un públic adult; al seu interior, inclou La Llavoreta, la revista per als més menuts, que presenta un dossier d’activitats, passatemps, cançons i refranys al voltant de la Pasqua. Aquest suplement ha estat coordinat per Conxa Garcia i Vicent F. Canet. La revista es pot sol·licitar per correu electrònic (info@valldevernissa.org) o a la pàgina web (www.valldevernissa.org). A més, en breu estarà disponible a les principals llibreries i papereries de la comarca.

Durant l’acte, la coordinadora de l’ecomuseu Vernissa Viu, Rebeca Pascual, presentà les activitats, projectes i reptes plantejats des d’aquest nou òrgan de gestió cultural: segons Pascual “és prioritari que es conega millor el projecte: les seues característiques, els seus objectius, la metodologia i els subprojectes que el conformen. Igualment és essencial la creació d’eines que faciliten i agiliten el lligam més actiu i continuat de la població amb l’ecomuseu”.

 400 anys de Llocnou de Sant Jeroni. 

Un dels moments més importants de les activitats realitzades dissabte fou la conferència que duia per títol Llocnou, 400 anys. Un pròleg: l’abans de la fundació, a càrrec de Jesús E. Alonso, historiador i arxiver de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia. En ella, Alonso relatà el paper dels monjos del monestir de Sant Jeroni en l’origen del nucli que hui és Llocnou de Sant Jeroni: primer amb l’expulsió el 1506 dels moros del Rafalet de Bonamira i posteriorment amb l’assentament dels nous colons cristians sobre el camí reial. Tal com ens deia Alonso, citant el pare Castillo, “en aquel tiempo tal vez se gobernaría esta casa [el monestir] por teólogos y no por labradores; y no todas las metafísicas suelen salir bien en la práctica”. I és que l’anticipada expulsió dels moriscos a Llocnou –com un segle després ocorreria a la resta del País Valencià- va causar molts problemes a l’hora de conrear les terres.

L’alcalde de Llocnou, Pep Climent, i el president del Col·lectiu, Miquel Camarena, explicaren les activitats que des de l’Ajuntament i l’associació preparen de cara a la celebració, el 2009, del quatre-cents aniversari del municipi saforenc. Tots dos animaren, a més, els habitants i associacions a sumar-se en el disseny de la celebració.

Rebeca Pascual 

Aprofitem la nova Falzia per presentar-vos el que hem fet de nou a l’Ecomuseu durant els últims mesos. Un dels reptes més importants que té l’Ecomuseu ara mateix és que la població s’hi involucreu.

Per a això creiem que és prioritari que conegueu millor el projecte: les seues característiques, els seus objectius, la metodologia i els subprojectes que el conformen. Igualment és essencial la creació d’eines que faciliten i agiliten el lligam més actiu i continuat de la població amb l’ecomuseu.

Per a aconseguir aquests propòsits, entre d’altres, estem encetant noves línies de treball, com:

-         La redacció de diversos subprojectes per a la celebració de xerrades i jornades de sensibilització i de formació, on  aprofundirem, amb l’ajuda d’experts i mitjançant tallers pràctics, en el concepte d’ecomuseu i en el concepte de custòdia del territori (eina que permetrà la conservació del patrimoni natural i cultural de l’ecomuseu).

-         Dins d’aquesta mateixa línia d’informació i formació, penjarem en breu al quadern de l’Ecomuseu un resum dels continguts que es van tractar durant la V reunió de la xarxa de custòdia del territori, on, com sabeu, vam assistir el passat octubre.  Al resum podreu conéixer millor en què consisteix aquesta eina.

-         Per a la sensibilització i la formació dels més menuts, la implicació dels col·legis de la vall en l’Ecomuseu és una altra de les iniciatives redactada, sota el nom Els divendres de l’Ecomuseu.

-         A més, i amb l’objectiu de crear els elements de participació de la població, hem redactat un altre subprojecte per a l’empenta del voluntariat. Proposem la creació d’una bossa de voluntaris, que ens ajudaran a realitzar treballs de camp com: entrevistar la població; assenyalar itineraris; replantar conreus tradicionals per a la creació de l’Itinerari dels conreus, etc.

-         Hem redactat també el subprojecte sobre la difusió del patrimoni de l’aigua al Vernissa, que inclou unes altres jornades i exposicions, per tal de fer difusió del patrimoni de la vall.

-       Continuant amb la tasca de recuperar i difondre el patrimoni, estem continuant el projecte anomenat Arxiu de Cultura Material i Fotogràfic, amb el qual farem un recull i edició parcial del material oral, etnològic i gràfic de la Vall de Vernissa. 

Per a la realització pràctica d’aquests subprojectes, hem sol·licitat el seu finançament a les obres socials de les caixes d’estalvis i també de les Conselleries de Cultura, de Medi ambient i de Turisme. Durant els últims quatre mesos hem presentat huit sol·licituds, de les quals sis estan pendent de resolució (en dues no hi ha hagut sort). Però de segur que properament el vent ens bufa a favor i podrem així dur endavant tots els subprojectes.

Us mantindrem informats de tot a través del Quadern de l’Ecomuseu, que, com veieu, també podeu tenir en paper a dintre de La Falzia.

LA GENERATITAT SÓLO SATISFACE EL 1,2 % DE LOS JÓVENES INTERESADOS EN LAS AYUDAS A LA VIVIENDA.

El secretario general de Juventudes Socialistas, Voro Costa, reprobó hoy las declaraciones realizadas por la directora general de la Vivienda y Proyecto Urbanos, María Jesús Rodríguez, según las cuales “parece un éxito que durante 22 días laborables en el mes de enero se hayan aprobado 73 ayudas”.

Según Costa, Rodríguez reconoce en su comunicado que “solo han funcionado las tres ventanillas de las capitales de provincia, por lo que el incumplimiento del covenio con el ministerio de vivienda es una realidad indisimulable, pues de las 17 ventanillas comprometidas solo tres funcionan”.

Por otra parte, el secretario general de JSPV advirtió que “se han hecho 1.493 solicitudes y solo se han aprobado 73, es decir, menos del 5% de las tramitadas”.

Por lo que se refiere al número de consultas la directora general de la Generalitat ha cifrado en 6.000 lo que para Costa demuestra “el gran interés que las ayudas del Gobierno despiertan entre los jóvenes y subraya el intento de bloque de la Generalitat, pues indica que se han visto una media de 2.000 consultas por ventanilla, lo que hace que en 22 días una media de atención por llamada de poco más de 5 minutos”.

Para Costa “es evidente que si el Consell pusiera en marcha las 14 ventanillas que faltan el número de consultas atendidas podría ser mayor y los trámites más ágiles, pudiendo aumentar el número de tramitaciones y las ayudas concedidas por mes”.

El dirigente de Juventudes criticó que la Generalitat “presente como éxito lo que debería de ser una vergüenza, 36 ayudas en Valencia, 25 en Alicante y 12 en Castellón”.

En el darrer "Butlletí Municipal" emès per l'ajuntament, l'equip de govern feia unes declaracions poc i gens objectives sobre els fets que ens van portar a abandonar el Ple Ordinari. Interpretaven d'una manera surrealista la situació, i la descrivien a "la seva manera": sense rigurositat (veieu l'article anterior). Tant és així, que es feien els estranyats i explicaven que desconeixien haver donat cap motiu per provocar aquesta situació. Un fals pretext per fer creure a la opinió pública, a tots vosaltres, que era un muntatge premeditat per part nostra. L'únic cert, és que nosaltres, coneixedors de les pràctiques de l'Equip de Govern, dúiem un manifest per llegir, únicament, en cas de no ser atesos i veuren's obligats a marxar en senyal de protesta. A marxar, si es donava el cas que l'alcaldessa eludís els seus deures i obligacions. A marxar, només, si ella evitava atendre les preguntes que ha respondre durant el punt de "Precs i Preguntes" d'un Ple Ordinari.

Per explicar la situació i els fets varem emetre un comunicat de premsa a "El 3 de vuit", al "Punt", i altres mitjans de comunicació. Va ser publicat el 28/12/07 a la primera plana de "El 3 de vuit". És convenient que el que està passant a Puigdàlber, gracies al govern de la Sra. Maria Elias, transcendeixi més enllà del nostre municipi. Per tal de donar a conèixer quant poc democràtic pot arribar a ser un ajuntament que prometia "molt i més" als seus ciutadans. A continuació reproduïm la nota de premsa, on expliquem els motius als veïns i veïnes i al propi equip de govern (que fa veure que no els coneix).

Nota de Premsa :

El grup d’ IUP (Independents Units per Puigdàlber) abandona el Plenari 20-12-07 i assegura que un demòcrata no pot tolerar actituds com la de la Sra. Maria Elias, Alcaldessa de Puigdàlber, perquè fer-ho representaria l´acceptació i connivència amb un estil de govern que el nostre país va superar fa més de 3o anys.

El grup dels Independents Units per Puigdàlber (IUP), que durant les darreres eleccions municipals va ser la força més votada amb un 46% dels vots, els informem que els nostres tres regidors van haver de prendre la decisió d’abandonar el Ple Ordinari que, ahir dia 20 de desembre de 2007, es celebrava a l’Ajuntament de Puigdàlber. Aquesta és una decisió motivada per la conjunció de fets lamentables que s’han anat succeint des de que l’equip de govern, format per una coalició entre CiU i PM (PSC), nomenés a la Sra. Maria Elías Alcaldessa de Puigdàlber.

A continuació fem saber que :

Ahir dia 20-12-2007 la Sra. Maria Elías Alcaldessa de Puigdàlber es va negar a llegir i a contestar, totes i cada una de les preguntes que 10 dies abans li havíem presentat per escrit i amb registre d’entrada a l’ajuntament. No va voler donar resposta a les múltiples preguntes, i no va voler respondre-les tot i constar en el darrer dels punts de l’ordre del dia. I també :

Vulneració reiterada i creixent de drets :

1. La Il.lma. Sra Maria Elias Alcaldessa de Puigdàlber ha sotmès al nostre grup a una progressiva i creixent escalada de privació dels drets que com a regidors ens atorga la Llei Municipal i Règim Local de Catalunya.

2. Des de fa més de 5 mesos, hem dirigit per escrit i amb registre d'entrada, una seixantena de preguntes a la Sra. Alcaldessa, i només ha respost a una sola de les nostres qüestions.

3. Se'ns ha impedit veure un determinat expedient tot hi havent-lo demanat per escrit fins a 4 vegades, i se'ns dificulta l’accés a la documentació que, per llei, ha d’estar a l’abast dels grups municipals.

4. El passat dia 16 de setembre de 2007 s'havia de celebrar el ple ordinari corresponent. La Sra. Alcaldessa Maria Elías va decidir suspendre´l, sense ni tant sols notificar-ho al nostre grup, ni per escrit, ni verbalment.

5. En els plenaris, la Sra. alcaldessa ens retira reiteradament la paraula, mentre permet que els regidors del seu grup pugin intervenir sense límit de temps. Fins hi tot, els hi ho permet en qualsevol debat encara que exposin temes que no estan a l'ordre del dia. L’alcaldessa ens nega la llibertat d'expressió.

6. Quan considerem que un tema és prou important per que consti en l'acta d’un ple, l'alcaldessa posa la nostra petició a votació. Evidentment tot el seu grup vota en contra per així esborrar, de les actes i de memòria històrica del municipi, tot allò que no l'interessa o li pot afectar perquè podria evidenciar temes d'incompatibilitat i de possible prevaricació.

7. Al portaveu del nostre grup se’l va fer fora d’un petit despatx de l’ajuntament quan prenia unes notes. No se li ofereix cap alternativa, ni cap taula ni cadira, quan ha de consultar la documentació referent als punts de cada una de les ordres del dia dels plenaris. Se li ha dit que si vol escriure o llegir, que ho faci al mostrador de l’ajuntament.

8. La Sra. Alcaldessa Maria Elías ha signat un decret en el qual ens priva tenir accés al Sr. Secretari-Interventor, persona i càrrec que ha d’estar a disposició de tota la corporació. Al mateix temps, també priva a qualsevol ciutadà de Puigdàlber s’hi pugui adreçar.

9. La Sra. alcaldessa va ordenar endarrerir 30 minuts el Ple Ordinari d’ahir dia 20 de desembre de 2007, ja que un dels seus regidors no estava present.

10. El "Butlletí Municipal" és una "mena d'eina propagandística" usada d'un forma que es pot entendre com a potencialment partidista. Hi manca la rigurositat, l'objectivitat i cauen en l'error constant de fer frívoles insinuacions per la lliure interpretació del lector. Tanmateix, el nostre grup, tot i estar recolzat per un 46% de la població, no hi pot participar. Es va començar a publicar sense informar-nos i després de reclamar en un Plenari el dret a participar-hi, encara no ens ho han permès. L'alcaldessa ens va dir que "creia que no hi hauria cap problema", mentre van passant els dies, setmanes i mesos, i es seguiex publicant a porta tancada. El butlletí sembla "segrestat".

IUP
Grup Municipal
Independents Units per Puigdàlber

Escrivim sempre "Butlletí Municipal" entre cometes, ja que lluny de semblar el butlletí d'una corporació (informatiu, objectiu, rigurós, amb dades contrastades i en el que hi han de participar tots els grups amb representació a l'ajuntament), resulta ser algo exclusiu de l'equip de govern. S'hi llegeigen insinuacions i opinions partidistes. S'hi escriu el que a ells els interessa i com els interessa, o s'eludeixen punts importants. És algo que més aviat recorda una extensió del que abans rebia un altre nom. Ara, amb el trist greuje que les despeses de la publicació van càrrec dels veïns i veïnes. Si aquesta és la transparencia i la infomació que els grups de Convergencia i Progrés Municipal ens prometien durant les darreres eleccions, pot ser que ens hagin donat gat per llebre.

Aquest dijous, després de quatre o cinc reunions per concretar el treball i preparar documentació, hem començat els treballs de camp del projecte anomenat "La Xarxa Natura 2000 a la Vall del Vernissa". Com no, el nostre estimat company José Mª Peiró, s'ha oferit a col·laborar i assessorar Anabel en els treballs de camp i d'oficina, mentre que Xavi Ródenas els recolzarà en tot el que puga.

La idea es recórrer els espais LIC's (Llocs d'Interés Comunitari) presents a la Vall del Vernissa. Els LIC's són els espais protegits per la Unió Europea, així com els Parcs Nacionals ho són de l'Estat o els Parcs Naturals, de la Generalitat. Els LIC's pertanyen a l'anomenada Xarxa Natura 2000, la xarxa d'espais naturals protegits de la UE. El treball que farà Anabel consisteix en recórrer aquests LIC's (capçaleres dels barrancs de Ròtova i Almiserà), d'aproximadament unes 30 ha de superície, i seleccionar unes parcel·les per analitzar la vegetació, els elements singulars, la maduresa, l'erosió...; tractar les dades i, posteriorment, proposar accions de gestió o de custòdia del territori (conèixer els propietaris, proposar compensacions per la conservació dels territoris afectats pels LIC's, buscar compensacions europees...).

Dijous va fer un espectacular dia que ens va permetre pujar a la font dels Llibrells per observar el territori i els límits a estudiar, provar les fitxes de camp i baixar pel barranc de les Galeries per disfrutar de nou de les aigues vives del barranc.

Anem fent... Vos tindrem informats. Salut!

Aquesta setmana han finalitzat els treballs d'inventariat dels elements singulars naturals de la vall del Vernissa que, a través d'una beca de col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (EPSG), ha estat desenvolupant l'alumna Elena Gómez Moscardó, de Manuel i estudiant de Ciències Ambientals. Li han estat ajudant, en la dura tasca de recòrrer els cinc municipis de la nostra vall, el seu pare (a la foto), Rebeca Pascual, alguns companys del Centre Excursionista de Ròtova i, en la última fase, el company Jose Mª Peiró.

La feina d'Elena ha estat un treball molt acurat, amb moltes hores de calor i també de frescoreta, que ha servit per recórrer, primer sobre foto aèria (foto adjunta) i després sobre el terreny totes les zones arbrades més madures de la vall i buscar a través de transectes linials els elements singulars (arbres, roques, matolls, fauna...) que en cadascuna de les zones arbrades podien aparèixer.

S'ha pentinat pràcticament tota la vall, tot i que evidentment han quedat algunes raconades de difícil accés o d'edat molt jove per estudiar. Això ha suposat una feina molt complicada i de moltes hores de caminades. Per als treballs s'ha utilitzat tot un conjunt d'eines forestals com la forcípula, la cinta diamètrica, la barrena de Pressler...

Des d'aquest full informatiu, volem agrair a Elena el seu gran esforç i el seu treball que per descomptat ha sigut un pas de gegant cap al coneixement de la nostra vall i per a la restauració i protecció del seu patrimoni.
ENHORABONA!

Volem agrair al seu pare les hores de companyia i l'ajut prestat i, també, als companys que l'han acompanyada.
D'aquest treball també eixirà el seu treball final de carrera del que segur obtindrà una qualificació magnífica.
Sort i fins prompte. Continuem comptant amb tu.

 

A la fotografia, Rebeca Pascual i Pedro Ciscar. 

1. Pedro Ciscar, coordinador de la publicació:

1.1. Presentació de La Falzia, la veu dels pobles silenciosos, núm. 10:

- Entrevista realitzada a Joan Pellicer a principi d’any.

- El Tio Pep va vindre a Muro (secció El Balcó), a càrrec de José Antonio Llorens.

- També destaca l’article “Trencar l’enfit: Un ritual de la medicina màgica valenciana”, a càrrec de Francesc Devesa.

- Secció Fulls no-vells: internet, música i humor en valencià.

- Maria Josep Escrivà ens presenta al poeta Pere Ciscar .

- “Eximén Pérez de Figuerola, senyor de Ròtova”, a càrrec de Juan Francisco Pardo Molero. 

1.2. La Falzia, 11. “III Monogràfic: II Jornades Josep Camarena”:

Resum dels actes de les II Jornades Josep Camarena. Reportatge fotogràfic.

- “Josep Camarena: historiador de la Safor”, a càrrec de Jaume Castillo.

- “Oració reflexiva per Josep Camarena”, a càrrec d’Ignasi Mora.

Projectes per a la Safor i les CCV.

- “La flora de la Safor com a atractiu turístic”, a càrrec de Rebeca Pascual.

- “Guia botànica de la Vall de Gallinera”, a càrrec de Xavier Martínez Fort.

- “El museu de Potries, quimera o realitat”, a càrrec d’Albert Vàzquez. 

2. Rebeca Pascual, coordinadora del projecte Ecomuseu Vernissa Viu:

A més de La Falzia i de nombroses activitats, sabeu que des del Col·lectiu Vall de Vernissa estem duent a terme també el projecte de l’Ecomuseu Vernissa Viu. I aprofitem aquesta presentació de La Falzia per informar-vos de les novetats de l’ecomuseu, que han estat:

• La participació en la trobada europea d’ecomuseus a Casentino (Itàlia), a últims de setembre, on van intervindre per part del nostre ecomuseu Pau Rausell (doctor en Economia de la U.V.) i Jordi Puig (coordinador de l’Ecomuseu Vernissa Viu).  Allà van tindre ocasió de conéixer altres experiències d’ecomuseus, i establir una connexió que de segur enriquirà mútuament els nostres projectes. 

• D’aquesta trobada va sorgir la idea d’un intercanvi de joves de la Vall del Vernissa i la Safor per conéixer l’Ecomuseu della Judicaria, i que tindrà lloc dels dies 25 de març al 2 d’abril de l’any que ve.  

• També, hem participat en la V Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori, que va estar celebrada a Es Mercadal (Menorca) durant la setmana passada i on va intervindre Xavier Ródenas (coordinador de l’Ecomuseu Vernissa Viu) per donar a conéixer el nostre projecte.  I on hem aprés millor el concepte de custòdia del territori; hem conegut les entitats de custòdia capdavanteres a l’Estat espanyol i el seu mode de funcionar;   hem aprés, mitjançant tallers, com s’ha d’establir un contracte de custòdia; hem vist algunes iniciatives de custòdia que ja funcionen molt exitosament a Menorca, etc.

• I per últim, la millor de les novetats de l’Ecomuseu ha estat la concessió del Premi Margalló 2007 pel Centre Excursionista de València al projecte Catàleg de Custòdia de l’Ecomuseu Vernissa Viu, que rebrem el proper dia 16.  Aquest catàleg de custòdia, per al qual hem rebut el premi, serà una eina molt útil per aconseguir trobar entitats que custodien el nostre patrimoni, i que ens ajudarà així a aconseguir els objectius del nostre projecte.

• Aquest premi és per a nosaltres important, per qui l’atorga, el Centre Excursionista de València, amb una trajectòria molt meritòria, de més de 60 anys.  I ens suposa un gran estímul per seguir endavant; amb major responsabilitat i també amb major il·lusió.

Des d'Avinença, l'associació que promou la custòdia del territori al País Valencià, se n'han fet ressò en dues notícies al seu web i se sumen a les felicitacions que hem rebut d'arreu del nostre entorn:

- "L’Ecomuseu Vernissa Viu, premi Margalló 2007".

- "Premi de Medi Ambient MARGALLO 2007 ".

A més, diversos mitjans de comunicació també s'han fet ressò del premi (Vilaweb, Pàgina 26, Saforguia, Guia-activ, Las Provincias i L'Avanç). I Levante-EMV:

El catàleg de custòdia que projecta l’Ecomuseu, que ha sigut motiu del premi, pretén ajudar a crear mecanismes de finançament per als propietaris que vulguen conservar i/o restaurar els seus béns de caire cultural, etnològic o natural.

Miquel Camarena (president del Col·lectiu Vall de Vernissa): “aquest és un reconeixement important, sobretot per qui l’atorga: una entitat amb més de seixanta anys i amb una trajectòria molt meritòria en la divulgació i protecció del medi ambient al País Valencià”.

“Aquest premi ens fa veure que anem pel bon camí i ens ajuda a poder transmetre aquest missatge a la societat”.

“El guardó, però, no ha de servir, en cap cas, per a recrear-nos; haver sigut mereixedors del Premi Margalló 2007 implica també una gran responsabilitat: la de dur a terme un projecte difícil però il·lusionador; i, com estem comprovant cada dia que passa, molt viable”.

AGRAÏMENTS: 

El Col·lectiu Vall de Vernissa agraeix públicament al Centre Excursionista de València el reconeixement i, a tots els organismes, entitats i persones a títol individual, pel seu recolzament incondicional. En especial, ens agradaria anomenar l’Obra Social La Caixa i el Centre Excursionista de Ròtova, que enguany acompleix 25 anys en la defensa del medi ambient a la nostra comarca.

També, com no, el CEIC Alfons el Vell, l’EPSG, el Dept. d’Investigació en Economia aplicada a la cultura (amb Pau Rausell al capdavant); a José Maria Peiró, Xavier Ródenas i Rebeca Pascual. A totes les persones que han dedicat “un minut” a atendre el projecte, a aquells que ens recolzat, als becaris i becàries que hi col·laboren, als membres del Col·lectiu Vall de Vernissa i als habitants de la vall del Vernissa i la Safor.

Rebeca Pascual, en boca del grup gestor de l’Ecomuseu Vernissa Viu, informà els membres del Col·lectiu de la concessió del Premi Margalló de medi ambient 2007, en la reunió ordinària que tingué lloc el passat dissabte 13 d’octubre.

La Bienal del Premi Margalló celebrada enguany culmina amb l'adjudicació del premi d’aquest any per part del jurat composat per Patricia Callghan, Alberto Sendra, Carles Maria Mansanet i Carles Ferrís a més de José Manuel Almerich com a secretari del jurat.

Aquests especialistes i defensors de l’excursionisme científic van determinar que el Premi Margalló 2007 anara per unanimitat a l'entitat: Col·lectiu Vall de Vernissa pel Projecte “CATALEG DE CUSTODIA DE L´ECOMUSEU VIU DE LA VALL DE VERNISSA”.

Aquest catàleg és un dels instruments pensats per posar en pràctica la custodia del territori a la Vall. Inventariar, registrar i catalogar el Patrimoni Cultural i Natural amb la implicació social i empresarial necessaris per aconseguir un model de turisme sostenible a través del’Ecomuseu Viu de la Vall de Vernissa.

El criteri del jurat està basat fonamentalment que és el projecte que recull més fidelment l´esperit que la fundació Centre Excursionista i el Premi Margalló ha mantingut des de la seua creació al 2001. És el Projecte que més municipis, més gent i més territori implica a més de la divulgació i la defensa activa del medi ambient.

L’acte de lliurament del premi dotat amb 3000 € pel nostre soci protector Joaquim Michavila, serà a la Gala de Premis del CEV del divendres 16 de novembre a la Gala de Premis que el CEV organitza en la seua seu social.

Volem agraïr la participació dels altres projectes i recordar que estem ja treballant en el proper premi que es convocarà a la primavera del 2009.

Els premiats:

2001

Colla ecologista la Carrasca d’Alcoi pel projecte de campanya de divulgació de la Vall de la Canal (termes de Xixona i Alcoi) i de sensibilització dirigida a la seua conservació.

2003

Acció Ecologista-Agró "La Marjal d’Almenara". Treball de recuperació de la marjal, mitjantçant un model de gestió participatiu a més a més d’una campanya de Educació Ambiental al voltant d’aquesta zona humida del Camp de Morvedre.

2005

Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida – CEVA. "Quaderns didàctics associats a la construcció del centre d’interpretació ambiental del Benicadell” Tres itineraris didàctics autoguiats, destinats al visitant del Centre d’Interpretació l’Ametla de Palla.

2007

Col·lectiu Vall de Vernissa . “Catàleg de custòdia de l'Ecomuseu Viu de la Vall de Vernissa”. Aquest catàleg és un dels instruments pensats per posar en pràctica la custodia del territori a la Vall. Inventariar, registrar i catalogar el Patrimoni Cultural i Natural per a l'impuls de l’Ecomuseu Viu de la Vall de Vernissa.

La Xarxa de Custòdia del Territori és una organització sense ànim de lucre, fruit de la convergència de diverses organitzacions i persones que veuen la necessitat d’impulsar l’ús de la custòdia del territori. Aquesta V Reunió de la xct porta per lema: “Un acord d’avui per al demà. Consolidem la custòdia del territori", i es planteja com un fòrum de coneixements i debat de cara a consolidar la custòdia del territori.

Podeu trobar més informació a la següent adreça: www.custodiaterritori.org/vreunio

Des de l’Ecomuseu Vernissa Viu hi assistirem per donar a conèixer el nostre projecte de custòdia (hi realitzarem una comunicació i exposarem un pòster divulgatiu de l’ecomuseu). Alhora, aprofitarem per conèixer els projectes que duen a terme les altres associacions de custòdia assistents; debatrem sobre l’estat actual del territori; pensarem en les opcions de futur, etc.

A la trobada, participaran Rebeca Pascual i Xavier Ródenas, ambdós tècnics de l'Ecomuseu, en una comunicació sobre el nostre projecte. A més, el Col·lectiu ha sigut beneficiari de dues beques per a poder desplaçar-se als actes, que inclouen despeses i allotjament.

Serà, de segur, una experiència enriquidora per al nostre Ecomuseu. Us en mantindrem informats.

La jornada d’arqueoturisme a Llíria ens va semblar una cita molt interessant per a donar a conéixer el projecte Vistoria centrat en el Castellet de Bernabé entre els anomenats “stakeholders” i rebre alhora l’opinió d’aquests.

Des de l’Ecomuseu Vernissa Viu  pensem que el poblat ibèric del Castellet de Bernabé té moltes possibilitats com a atractiu o recurs turístic, ateses les seues condicions d’ésser un dels poblats ibers millor conservats del País Valencià, situat a un paratge natural molt bell, dins el terme municipal de Llíria, municipi que compta amb altres atractius turístics molt interessants i amb un equip de gent que està treballant de valent per a donar a conéixer turísticament el seu patrimoni.

No obstant això, pensem que el Castellet de Bernabé és molt més que un atractiu o recurs turístic. El Castellet de Bernabé és un bé cultural molt especial dins el patrimoni cultural valencià, la presència del qual  enriqueix la nostra cultura i a nosaltres mateix.

Creiem que és molt important que els gestors o tècnics encarregats del seu desenvolupament turístic tinguen sempre present l’essència de l’element que es vol mostrar, per a poder aconseguir així un veritable turisme sostenible.  Cal que  apreciem el Castellet de Bernabé  per si mateix i no en funció de les rendes que ens pot aportar.

Per això, segons el nostre parer, és d’especial importància que la població local conega i estime el seu patrimoni, que els llirians coneguen, estimen i s’identifiquen amb el Castellet de Bernabé  perquè sàpiguen apreciar-lo com es mereix; perquè no es convertisca en només un element que ens pot aportar benefici econòmic; i perquè no s’haja de tornar a soterrar si algun dia deixa d’aportar diners. 

Altres aspectes que creiem que mereixen especial atenció són:

·         El concepte de capacitat de càrrega: l’excés de visitants podria perjudicar greument l’atractiu del castellet. Podria alterar la percepció de tranquil·litat i pau del lloc; podria dificultar el correcte seguiment de les explicacions del guia; podria destorbar la feina del guia turístic en les seues tasques de control del comportament i de transmissió de coneixements, etc.

·         Manteniment de l’entorn natural: creiem que l’entorn natural del Castellet de Bernabé és el principal valor afegit que posseeix. Aleshores, cal tindre especial atenció amb la seua conservació.

Perquè només aconseguirem una sostenibilitat real si treballem amb el màxim respecte i estima cap al nostre patrimoni natural i cultural. De més a més, caldria un vertader compromís en la conservació “legal” del seu entorn; si ho hem entés bé, l’entorn d’afecció adquirit per l’Ajuntament és insuficient, ja que el paisatge protegit ha de tindre a veure més amb les característiques i necessitats del bé que no amb les possibilitats materials de qui ho ha de custodiar (en aquest cas, l’Ajuntament). Evidentment, cal la intervenció de la Conselleria de Cultura o la inversió a través de l’1 % ministerial.

·         Senyalització molt respectuosa amb l’entorn: Cal senyalitzar la ruta fins el castellet  de manera clara i senzilla, amb l’objectiu d’impactar el mínim possible en l’entorn natural (amb el màxim respecte cap a l’essència del lloc, doncs si no fós així, perdria el seu encís natural).

·         L’arqueologia com a atractiu turístic: Explicar-li a la gent com ha sigut el procés de descobriment del mode de vida del poblat ibèric del Castellet de Bernabé  pot ésser també un atractiu, aprofitant a més el fet de què l’arqueologia està “de moda”.

·         Cal una major participació en la creació del producte públic que se’n derive. I en ell haurien de poder participar les associacions conservacionistes, inclús en la creació d’un consell assessor.

·         Cal crear, a més, alguna mena d’associació que promoga la seua difusió en els àmbits universitaris i científic a nivell mundial. Creiem que el mateix Pierre Guerin en podria donar les raons pertinents perquè açò es duguera a terme.

Finalment us agraïm de nou l’oportunitat que ens vau oferir de poder participar d’aquesta jornada d’arqueoturisme. Per a nosaltres ha sigut molt enriquidor conéixer el Castellet de Bernabé, així com el projecte Vistoria i tota la gent que esteu duent-lo endavant.

Bon dia a totes i tots, des de la Fundació La Caixa i des del Col·lectiu Vall de Vernissa, a qui represente, volem fer-vos partícips de la iniciativa que durem a terme ban aviat a l'interior de la Safor.

A la comarca de La Safor i al cor de les comarques centrals valencianes, aquesta Vall la conformen cinc municipis (Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almiserà i Alfauir). Els municipis de la vall adés dits conformen un espai ancestralment definit per lligams geogràfics -tots en el llit del riu-, històrics, mediambientals i, per damunt de tot, de convivència social que dissenyen un territori amb una remarcada bellesa i amb un llegat històricocultural impagable per a tots els valencians. El projecte, a més, es desenvolupa en l'entorn de quatre BIC's (Bé d'Interés Cultural), el més important dels quals és Sant Jeroni de Cotalba.
La Vall del Vernissa es troba a la comarca de La Safor, que combina les zones litorals explotades pel turisme "Sol-platja", amb les primeres estribacions muntanyoses de l'interior del País Valencià. Aquesta situació fa que aquests indrets d'interior, on és localitza la Vall del Vernissa, estiguen en una situació delicada, degut a que són zones susceptibles de ser objecte de futurs projectes turístics molt agressius sobre el territori.

El projecte, esdevé, de facto, l'alternativa que havien demanat les autoritats locals per dinamitzar els nostres pobles, però amb la premissa amb què nosaltres volíem acarar el futur: sense perdre el patrimoni que posseïm ni les nostres senyes d'identitat. Ans al contrari, suposa una recuperació patrimonial posada al servei del desenvolupament dels nostres pobles. Respon a la necesitat de dinamitzar un desenvolupament local guiat pel seny, per tal d'afegir alternatives a l'actual procés de dependència, crisi socio-econòmica i pérdua de valors patrimonials (culturals, naturals...). Generar mecanismes que permeten minimitzar la problemàtica citada.

En definitiva, a la creació d'una alternativa turística fonamentada en la sostenibilitat dels recursos i en la valorització del patrimoni, que enllaça amb la necessitat d'infrastructures i fenòmens culturals.

Els dirigents dels municipi són partícips de la iniciativa. Però el treball no ha fet més que començar. Per això, des del Col·lectiu engegarem un treball d'informació als veïns dels beneficis que suposen aquestes inversions en aquests municipis saforencs.
Hem d'agrair als ajuntaments per mostrar-se receptius a allò que els hem plantejat. I els hem de demanar, no obstant, que vetlen pel nostre paisatge i per les restes que volem ara conservar; sense aquests elements -el paisatge i els béns- aquest projecte no té sentit; i no ens valdran mitges passes ni, solament, les paraules.

El Col·lectiu està preparat per treballar conjuntament amb els cinc ajuntaments. Els nostres dirigents són receptius. I ara, La Caixa esdevindrà el primer motor que faça realitat el que tots hem somiat alguna vegada: veure en peu el patrimoni, entendre el paisatge i veure viva la vall del Vernissa. Significa que el projecte arranca; i això ja és un bon començament.

Un dels punts a tindre en compte quan considerem la idea de l'ecomuseu és el fet de regenerar espais degradats i abandonats, recuperar-los i donar-los nous usos; aquest darrer pas és especialment important si atenem l'estudiós Pau Rausell: "preservar significa no sols conservar sinó que implica atorgar nous usos socials als béns i als espais protegits de desaparició". El nou espai que hem creat, o el vell espai recreat o regenerat, esdevé un referent insubstituïble per tal d'interpretar el mateix territori.
A més, seguint les tesis del mateix estudiós:
"La gestió del patrimoni és un dels vincles més evidents entre cultura i economia per l'efecte que té sobre els fluxos de visitants. La conversió de cultura en turisme pot ser un dels elements que més ha fet per visualitzar la relació i la potencialitat de la cultura com a factor de desenvolupament territorial".

L'ecomuseu aplicat a aquest territori és una idea pionera en terres valencianes. Suposa, evidentment, un event sense precedents ací, però que ha estat executat amb èxit a altres indrets d'Europa; a més, inclou fórmules noves i originals de funcionament que el fan esdevindre autònom i autogestionable. Entre elles, la possibilitat que les nostres empreses invertisquen en el patrimoni natural i cultural, que esdevinguen pilars que ajuden a conservar el territori.

Hem de dir que la primera fase del projecte -aquella que hem convingut a anomenar "els conreus valencians"- està pressupostada en 100.000 euros, dels quals La Fundació La Caixa aportarà 50.000.

Pròximament, realitzarem una presentació on serem presents tots els qui hem treballat en el projecte, els qui ens han recolzat i els ajuntaments, que han accedit a col·laborar-hi.