Alina, zău că iar mi-ai plăcut...

A lo que iba. Han decidido quitar de un plomazo 60 rótulos, entre plazas y calles, del nomenclátor sevillano. La comisión, en la que se encuentra el señor Torrijos, ha decidido quitar a aquellos que hayan participado o destacado en algún campo en la época franquista o que hayan defendido los intereses de los rebeldes en La Guerra Civil. Y digo yo, que una guerra se produce cuando existen dos o más combatientes. O nosotros en España somos más especiales que nadie.

Uno de los cambios más destacables dentro del callejero es el de la plaza de la Alianza, situada junto a los Reales Alcázares, que pasará a llamarse de Indalecio Prieto. Sí como lo oyen. Este señor, republicano por los cuatro costados, fue ministro de hacienda y de obras públicas cuando era Niceto Alcalá-Zamora Presidente de la República. Cuando estalló la guerra pasó a ser ministro de Marina y Aire (la de bombitas que tiraría este señor) y posteriormente pasó a ser ministro de Defensa, con lo que el cargo conlleva, más aún cuando se está en plena Guerra Civil. Además este señor  no creía en la igualdad entre el hombre y la mujer. Cuando fue derrotado en las elecciones de 1933 echó la culpa de todo al voto de la mujer. Lanzó por primera vez el detestable grito bolchevique de “¡No pasarán!” contra los carlistas y los reaccionarios en El Imparcial. En el intento social-comunista de acabar con la república democrática en octubre de 1934, fueron dos lugartenientes de Indalecio Prieto dirigidos personalmente por él, quienes asumieron el mando de la revolución asturiana: Teodomiro Menéndez y Ramón González Peña. Y para colmo practicó el pistolerismo. Durante las elecciones de noviembre de 1933, concretamente el 07-11-33, anunció en un mitin de Granada con la advertencia de "levantar la tapa de los sesos de un balazo al que se cruce en su camino".

Y ahora va nuestro señor Alcalde y dice que hay que fomentar los valores constitucionales para evitar que se repitan situaciones de intolerancia y violación de los derechos humanos como los vividos en esos momentos. ¡Esto es de risa!

Y esto es solo una plaza. También se pretende quitar del nomenclátor sevillano a personajes como el Presidente del Gobierno por aquel entonces, Carrero Blanco, quien sufrió uno de los atentados terroristas más trágicos que se recuerden y al cual deberían de respetar como una víctima del terrorismo más. Pio XII, un auténtico defensor de la paz con gestos que se concretaron en la oposición a la guerra  y en la ayuda a las víctimas y a grupos especialmente perseguidos, y que ha provocado que el Cardenal, Carlos Amigo, ataque esta gran desfachatez. Y numerosos personajes que en aquella época tuvieron gestos de un cierto calado en la ciudad. Este es el caso del fundador del Diario ABC, Torcuato Luca de Tena, que fundó la edición de Sevilla con motivo de la Exposición Iberoamericana de 1929, y que además, oído a lo que voy a decir, murió siete años antes de la sublevación de los rebeldes en Melilla en 1936. ¡Tiene mandanga la cosa!

Pues así están las cosas en nuestra ciudad. Estamos en manos de un grupo de  señores que tienen como objetivo mantener en las retinas de los más jóvenes aquellos acontecimientos pasados con el fin de atraer más y más votantes. Pero como viene siendo ya tradición en este gobierno municipal, ni las mayores de las desfachateces logran hacerla con el más mínimo de seriedad.

Una crítica, ben directa, a tots [o gairebé] tots els rètols indicatius de Barcelona [una crítica que amplio a la resta del país, a casa meva en tenim un on es pot llegir "Fresser" i ja fa uns quants anys "Puicerdà"]. Si ens els mirem podem trobar el "carrer Concell de Cent", el "carrer Valencia" o l'"Estació del Nort". Només són algunes perles... Us convido a llegir l'article.

[ Avui - 24 d'abril de 2008 ]

Aquesta informació s'ha elaborat gràcies a Xavier Vidal i Maria Victòria Maduells, veïns de Vallcarca.

Llengua · Alguns dels rètols dels carrers de Barcelona contenen faltes d'ortografia. D'altres recuperen la correcció després de la denúncia de 'La notícia del lector'

LA NOTÍCIA DEL LECTOR

Laia Curcoll / Maria Ortega

De Concell de Cent a Valencia per enfilar després cap a Roselló. De dues en dues. Les faltes d'ortografia que presideixen molts dels rètols de la ciutat de Barcelona es compten a parells. Hem perdut el nord?, es podria preguntar qualsevol davant de la parada d'inici i final de la línia 54 d'autobusos de TMB que exhibeix sense complexos un majestuós: "Estació del Nort". Cauen accents, falten lletres i, en alguns casos, fins i tot, inventen paraules. La cultura dels rètols és complexa, però tot i així s'haurien de cuidar les formes.

Un viaducte és un "pont que forma part d'una carretera o d'una via de ferrocarril que travessa una vall profunda", segons el Centre de Terminologia de Catalunya. En canvi, viada és un mot que s'associa a l'alimentació: cansalada viada, per exemple.

Això, però, no és impediment perquè alguns es facin la norma a mida. En uns dels semàfors de l'avinguda Vallcarca, del districte de Gràcia de Barcelona, hi ha un rètol que indica l'inici de la "Viada de Vallcarca". Es refereix al viaducte de Vallcarca, que travessa l'antiga riera del mateix nom i és la principal via d'accés al barri del Coll per la part més occidental. Però, de fet, si un usuari busca el carrer Viada de Vallcarca a la guia on line de l'Ajuntament, hi apareix un missatge que assegura que el carrer en qüestió no existeix a les bases de dades. Als cartells, sí.

"Estem desconcertats amb el criteri que fa servir l' Ajuntament de Barcelona per a la senyalització del nostre barri", lamenten dos veïns de la zona, Xavier Vidal i M.Victòria Maduell. Expliquen, també, el cas d'una indicació de l'alberg Mare de Déu de Montserrat, situat a l'avinguda Mare de Déu del Coll. En la senyalització, per abreviar el nom, hi figura "V. de Montserrat", i es queixen perquè en català "sempre s'ha dit Mare de Déu i no pas Verge", posant l'èmfasi en la maternitat i la fecunditat més que no pas en la castedat, com fa el castellà.

Accents a l'Eixample

El mateix nomenclàtor de Barcelona reflecteix aquesta tradició catalana: a l'índex de carrers de la guia de Barcelona hi ha vint carrers, avingudes, passejos o places que porten el nom d'una Mare de Déu i en canvi un sol carrer de la Verge, al districte de Ciutat Vella.

Menys discutible és que Concell de Cent fa mal a la vista. I que si Calàbria, com a paraula esdrúixola, porta accent, també n'hauria de portar València. És la incoherència d'un rètol groc que anuncia canvis en la circulació com a conseqüència d'obres, a l'Esquerra de l'Eixample. Com a mínim, però, aquest senyal escriu bé el mot recomanat, que apareix com a recomenat en un altre cartell, aquest cop al carrer París, on, a més, es pot llegir el nom Roselló. En aquest cas, es tracta d'una errada reiterativa, ja que La notícia del lector ja va denunciar fa uns mesos la caiguda de la dobla essa de Rosselló.

El càlcul, en aquests dos últims casos, surt a dues faltes per rètol. Una mitjana gens menyspreable, tenint en compte que, com a màxim, inclouen deu paraules. Em pardut el Nort?