Resulta que dissabtepassat vam anar amb els amiguetes a fer una visita guiada per La Barcelona dels Montcada, del Museu d'Història de la Ciutat. En un moment, la guia ens va explicar que la Reina Elisenda de Montcada, darrera esposa de Jaume II, va decidir crear un monastir on aniria a passar la resta dels seus dies per netejar l'ànima, que es veu que se la sentia força bruta (ai, aquesta reialesa...). Es tracta del futur Monestir de Pedralbes, al barri de Sarrià de Barcelona. Resulta, però, que a l'hora de triar el lloc la senyora no ho tenia massa clar. Es veu que, en ser reina, tenia la possibilitat de clavar-lo on li donés la seva també reial gana i aixó li complicava la vida.

Total, que hi ha una llegenda que diu que va agafar tants pernils de porc com llocs li agradaven i en va deixar un a cada possible emplaçament: allà on el pernil assecat quedés més bó, alla farien el monastir. Per tant, la Reina Elisenda no solament tenia l'anima bruta, sinó que tenia un bon gust gastronòmic de cal Déu!! No hem pogut saber si la reina es va alimentar de pernils curats a Sarrià la resta dels anys que va viure o no. Però queda clar que sí que en sabia, de viure i menjar bé...

Per cert, visca la República!

Massitet 

Com resulta que he signat contra els transgèncis al Principat i m'he imprès la llista per tenir-la en compte a l'hora de fer les nostres compres, he pensat que potser algú més podia estar-hi interessat, i per aixó he fet aquest petit post.

Salut! (mai t'han ben dit...)

Massitet

Ara, per seguir amb la cadena del premi al bloc amic, ens toca a nosaltres donar-lo a tres blocs. Com els ha passat als cafeters noctàmbuls, la cosa ha estat complicada: entre tant de blocaire, tres premis ens resulten pocs per reconèixer a tots qui nosaltres voldríem! En tot cas, aquí va la nostra sel·lecció, amb l'argumentació corresponent per a cada bloc escollit:

Amphitrion: Com que algú sembla que ha volgut emprar un intercanvi d'opinions racionals i lliures entre Ignacio i Massitet per fotre cissanya entre tots dos i atiar un conflicte que creiem que no existeix, volem ratificar la nostra amistat amb ell. Que sí, que sí, que a Ignacio el respectem molt!

Delicies del rebost: Sara Maria ens va donar fa un temps el premi Calidesa i és, sense cap mena de dubte, una de les persones que més ens visita i comentaris ens deixa. A nosaltres també ens agrada visitar-la tot sovint. O sigui, que si tenim un bloc amic és els seu. I, què collons! Ja teníem ganes de donar-li un premi des que ella ens el va donar a nosaltres!

Cuinar és generós: El Manel no feia ni quinze dies que ens coneixia i ens va donar el premi Calidesa. Això si que és calidesa i la resta tonteries!!! Des de llavors, com amb la Sara Maria, ja teníem ganes de donar-li un premi. A més, resulta que tenim lligams mesocomunicatius des dels primers vuitanta. Qui hi ho havia de dir! De tot cor, Manel!

Massitet i kisumenja

Per als qui no sabeu gairebé de què va la cosa, això de gastrosfera.cat és una de les pretensions d'aquest bloc: recollir tots els blocs de cuina escrits en català que coneixem i posar-los a disposició de tots els qui vulguin utilitzar-los. Teniu aquest recull a la columna esquerra del bloc. Per cert, si teniu un bloc on parleu de cuina ( de manera monogràfica o amb certa regularitat) i us fa gràcia constar en aquest recull, no dubteu en dir-nos-ho, eh?

SI al proper Sopem en bloc acudim tots, acabarem necessitant un saló d'aquests per banquets!

Massitet

Vinga va, participeu! Són tres minuts (us ho asseguro; jo ja l'he fet) i no és res compromés. Aquí està el post on trobareu l'explicació de la cosa i l'enllaç al document de word on està l'enquesta.

Els plats previstos al programa

El primer que hem après a fer és una amanida amb pedrers d'ànec, pera confitada, fruits vermells i vinagreta de mel. A banda dels ingredients que es veuen en el nom del plat, cal dir que la base de l'amanida era escarola i també portava unes anous caramelitzades. Un plat molt interessant, amb el contrast de sabors i textures: la pera confitada (de fet, cuita amb vi i sucre; per aixó les voretes són vermelles), l'escarola amarga i cruixent, els fruits vermells acidosos; les nous cruixents i dolces; i els pedrers potents, greixosos i dolcencs (estaven saltats amb mel). Molt interessant, de debó. I la presentació que ens ha ensenyat ha fer l'Iker la fa, a sobre, molt atractiva. O no?

Amb els que ens ha robat els cor a tots dos l'Iker és amb l'arròs cremós amb tripa de bacallà i botifarra negra. L'ha fet amb un fumet blanc de peix, la tripa de bacallà, la botifarra blanca i julivert. També hi ha afegit cruixent de pernil del país. Descomunal! Des d'avui mateix ens declarem addictes a la tripa de bacallà! Molt, molt melosa, te la trobaves i es desfeia la boca contrastant amb l'arròs al dente, la botifarra densa i potent; i el pernil moooooooolt cruixent. De nou, contrastos de sabors i textures. Sabor de mar i sabors terra: un mar i muntanya sofisticat i ben diferent. Oh, per favor! Quin plat tan rodó i tan bó!

I el postre havia generat moltes, moltes expectatives però solament ha satisfet les de kisumenja. A Massitet l'ha deixat una mica frustrat, encara que reconeix que és una opció molt interessant per sorprenent: mousse d'idiazabal fumat amb intxaursalsa (salsa d'anous, en basc). Reinterpretació del clàssic postre del nord de la península basat en formatge i fruits secs, juga de nou amb el contrast de textures (formatge cremós i anous líquides) i amb els sabors: a fi de comtes, la mousse de formatge és salada i la salsa dolça. Com ha dit Iker, "un postre que no és dulce del todo". Doncs això...

Un parell de bonus tracks
Els tres plats que hem descrit fins ara són els que estaven previstos al programa que podeu consular al web de la Boqueria. Però és que Iker és un tio molt solidari i ens ha regalat dos bonus track, dos receptes no previstes de regal. La primera la podeu veure a al foto del postre: palets hojaldrats (pastafullats???) de pipes i olives arbequines. Molts sabrosos i cruixents, contrastaven amb el postre i són, des del nostre punt de vista, un pica-pica excel·lent. De fet, Iker explicava que el va crear com a entrant per a un restaurant on va treballar i que acompanyava amb olives arbequines i oli fet amb les mateixes olives. La segona solament l'ha esbossat mentre preparava la tripa de bacallà per a l'arròs: daus de tripa embolcallats de cansalada viada i muntat sobre poma caramelitzada. Deu ser brutal!! Trobem que serà el nostre primer contacte amb la tripa, just abans de fer l'arròs...

I qui és l'Iker Erauzkin?
Doncs és un cuiner amb força reconeixement que, després de treballar a diversos restaurants, ara treballa com a assessor gastronòmic per a diversos restaurants, editorials i altres empreses vinculades a la gastronomia. Per cert, ens ha encantat, ens ha fet molta gràcia saber que és autodidacta i que la seva mestra va ser... la seva àvia! Segur que a molts us sonarà el seu nom de Descobrir Cuina, publicació per a la qual ha fet diversos treballs en els darrers anys. També ha editat un parell de llibres dels quals no us puc dir res perquè no els coneixem. Podeu trobar més informació en el seu web. En tot cas, a nosaltres ens sembla una molt bona decisió la seva nova feina: per 20 euros avui hem après un munt de coses! Eskerrik asko, Iker!

En tot cas, ens ha semblat un molt bon professional amb les idees clares: té una línia molt definida (renovació de la cuina traadicional, ja ho heu vist), sap què vol fer, com ho vol fer i sobretot, perquè ho fa. Ho sigui, idees clares i coherència. Ah, i no fotem! Controla les tècniques de cuina que empra perfectament! I pel que hem vist avui, en controla unes quantes. Però també li volem reconèixer una cosa molt important quan estem parlant de cursets de cuina: és una persona encantadora i un molt bon docent (motivador i comunicador).

No és una amenaça, però que se sàpigue que tornarem...

Massitet i kisumenja