no-oblidem « WordPress.com Tag Feed

The Miniature Earth, o l'actual món amb únicament 100 habitants

Mailo — Tue, 27 May 2008 20:03:19 +0000

El Projecte The Miniature Earth pretén mostrar les desigualtats del món en que vivim reduint la societat a una comunitat de 100 persones, en la que les proporcions d'avui en dia s'han mantingut. El resultat descoratja: de les 100 persones totals, 43 viurien sense sanitat bàsica i 18 sense una font d'aigua potable, un total de 6 persones posseirien el 59% de la riquesa total, 13 estarien famolencs, 14 no sabrien llegir i únicament 3 tindrien accés a internet. Trist, molt trist.

A la seva pàgina ens mostren una animació web on recullen totes aquestes dades i algunes altres.

[Aquest projecte es publica des de 2001, i les dades es van actualitzant segons els informes creats per Nacions Unides i altres fundacions totalment fiables]

P.D.: He trobat l'animació al YouTube i us la deixe aqui:

Al tall - Lladres que entreu per Almansa

Mailo — Sun, 27 Apr 2008 22:52:14 +0000

Aprofitant la diada del 25 d'abril, dos clàssics de la música folk del País Valencia. Us deixe amb dos dels clàssics més afalagats dels Al Tall, dos himnes que han marcat història i que han sigut la referència de més d'una generació.

No s'ensenya a les escoles

com van esclafar un país

perquè d'aquella sembrada

continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliveraras

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d'ella governeu.

Al Tall - Lladres que entreu per Almansa

[audio="http://www.goear.com/files/sst/7a6f51fd42bcf1ec91f6b9c1cbe102d3.mp3"]

Al Tall - El cant dels Maulets

[audio="http://www.goear.com/files/sst2/abc5d75e5e2332d518add2b69089c2cd.mp3"]

25 d'abril

Mailo — Sun, 27 Apr 2008 20:50:30 +0000

Potser que haja sigut per falta de ganes, però fins a avui no he volgut tingut temps d'escriure aquest post. El tema a tractar és que divendres passat era 25 d'abril. I el 25 d'abril és una dada que cal i es necessari recordar, no deixar que caigui en l'oblit.

[A Xàtiva, Felip V, qui va calar foc la cuitat sencera, s'acostuma a representar cap per avall, en senyal de rebuig]

Fa 301 anys, el 25 d'abril de 1707, va tenir lloc la Batalla d'Almansa, en la que Felip V va vèncer l'arxiduc Carles d'Àustria. Aquesta batalla, que fou simplement una més de les de la Guerra de Successió, comportà l'ocupació del Regne de València per part de la Corona de Castella, així com la pèrdua dels furs per l'impossició dels Decrets de Nova Planta.

Aquest post no està escrit simplement amb la intenció de commemorar aquesta dada, no. Alhora de fer memòria, també vull fer una petita crítica. La veritat és que no sé ben bé perquè s'ha pres aquesta decisió, però aquest any tant la manifestació com el concert que es celebren al voltant d'aquesta dada en commemoració han tingut lloc a Alacant. No ho sé perquè, però ha sigut una putada de les grans. M'haguera agradat anar-hi, però el fet de ser a Alacant m'ha tirat cap enrere (he de remarcar que la proximitat del ViñaRock així com les obligacions estudiantils també han influït prou, però si hagués sigut a València hauria sigut més provable que hagués anat). I si m'ha tirat cap enrere a mi que soc de València, no vull ni pensar quanta gent de Castelló es va quedar ahir a casa. Per la mateixa regla de tres, i per evitar discriminacions, allò normal ara és pensar que l'any vinent tant la mani com el concert seran a Castelló, i supose que gran part dels alacantins també es quedaran a casa. No vull ser centrista ni discriminar, però crec que el millor és continuar com ha sigut fins ara, celebrant-se a València, ja que, a pesar de ser la capital, està situada al mig del país. (Teniu en compte que aquesta reflexió i la sentència final l'he feta sense saber com va anar la mani d'ahir ni tampoc com de multitudinària fou l'assistència, però la raó i la lògica m'han portat a pensar que aquesta fou inferior a la que normalment solen obtenir les manis a València).

(Us deixe el link d'un text que Guillem Ferrando va esciure l'any passat per commemorar el 25 d'abril i que ja vaig publicar al fotolog. El podeu llegir clicant ací)

16 anys sense Asimov

Mailo — Sun, 06 Apr 2008 14:23:14 +0000

L'autor de "La fundació" (i de prop de dos-cents llibres més de ciencia-ficció i divulgació científica), va morir justament el dia d'avui, 6 d'abril, de l'any 1992.

Personalment, és una autor que admire i del que he llegit algunes cosetes com "La trajedia de la luna", "El electron zurdo" o "Yo, robot" entre d'altres, per influència del meu pare (tot s'ha de dir, a casa ben be tindrem una quinzena dels seus llibres).

Isaac Asimov està considerat com el millor escriptor de ciencia-ficció, gràcies a la seva Saga de la fundació.

[Aquest és altre post de l'estil del de Luther King, escrit simplement per honorar i recordar]

-Paràgraf cèlebre d'Asimov publicat al blog

"I have a dream"

Mailo — Fri, 04 Apr 2008 21:22:23 +0000

Avui, 4 d'abril, es compleixen quaranta anys de l'assassinat del Novel de la Pau Martin Luther King. El líder del Moviment pels Drets Civils als Estats Units fou assassinat a Memphis metre es preparava per liderar una marxa local en ajuda i recolzament del sindicat d'escombraires negres de la ciutat.

Encara que solament siga amb un simple i senzill post, sempre va bé fer memòria i recordar, per evitar que caiguen en l'oblit, aquells que van dedicar la seva vida a lluitar per un món millor.

-"I have a dream" (Traducció al castellà del seu mític discurs)

8 de març, dia de la dona treballadora

Mailo — Sat, 08 Mar 2008 21:09:13 +0000

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa

i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercé Marçal

Jaume I, 800 anys després

Mailo — Sat, 02 Feb 2008 13:10:19 +0000

- - - - - - - - - - -

La conquesta

Una vegada ocupada Mallorca en l'any 1230 i allunyat el perill musulmà del Mediterrani, a l'any 1233 es planificà la campanya a Alcanyís, desenvolupada en tres etapes:

La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Peníscola.
La segona abasta la zona central amb la conquesta de València (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Montsó de 1236 van concedir l'ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d'octubre.
La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquesta entre Aragó i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les àrees de reconquesta de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).

La creació del regne

La noblesa aragonesa considerava les terres conquerides a València com una prolongació dels seus senyorius. Jaume I, però, tenia un estil polític extratemporani que a l'actualitat es podria anomenar com a federalisme, tal com que es demostrà l'establiment de la Cancelleria de Barcelona, i unes corts privatives per a cada regne, cosa que permeté la creació d'una consciència diferenciadora de cada territori durant el seu regnat. Així, convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política, jurídica, i econòmica pròpia expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d'Aragó, fet que va provocar l'airada reacció de la noblesa aragonesa. Per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia, i posteriorment atorgà a la Ciutat de València una ordenació política i administrativa: el costum, de caràcter municipal, que va ser revisada l'any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l'any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l'oposició de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislació, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians.

- - - - - - - - - - -

I per últim, seguint la bona proposta del Vicent Partal i utilitzant-la com a excusa per a deixar de bombardejar-vos amb dades i noms històrics (que en abundància acaben cansant), us deixe ara un fragment del Llibre dels Fets. I sense ànim de plagiar-me reproduiré també el fragment que narra l'entrada de les tropes del rei al meu poble, a Bétera.

254. E nos estan aqui al Pug tenguem hi la quaresma, e la Regina tench la meyat de la quaresma en Almenara tro a la Pasqua: e nos anam tener la Pasca ab ella. E passada la Pascha ab ella ensemps uenguem nos ne al Pug, e sempre al tercer dia de Paschas uench nos missatge ·I· sarray de Paterna cubertament ab cartes de tota la aljama quens retrien la vila el castell. E uench nosen altre de Betera e de Bufila ques retrien aytambe. E nos dixem los que iriem la, e quant hi seriem que fossen apparaylats de retre los dits castells, e quels obseruariem lur ley e totes les costumes que hauien en temps de sarrains, e quels fariem gran be. E quan uench al quart dia segons que nos hauiem empres ab els fom la be ab ·C· cauallers, e la Regina fo ab nos: e exiren a nos tots los sarrains e les sarraines ab gran alegria, e dixem los e quels affranquiriem per ·II· anys per el mal que hauiem pres. E els faeren a Deu gracies de les bones paraules que los hauiem dites, e hobriren nos les portes, e entram dins, e lexam aqui la Regina ab cauallers tro a ·X· en bastiment, e puys haguem Betera e Bufila, e puys tornam nos ne al Pug.

[NOTA: per a aquells despistats, remarcar que el post d'avui té el seu origen en l'homenatge dels 800 anys del naixement del Rei Jaume I, que es compleixen justament avui, 2 de febrer de 2008.]

Informació extreta de la viquipèdia.