La notícia ha estat com una gerra d'aigua freda, congelada i ens ha vingut així, de cop, imaginant-nos-la però evitant-la. La impotència i un gran mal sabor de boca se'ns ha apoderat i no hem estat capaços de fer res més que sortir al carrer i caminar. I caminar més i més. Ara cap avall, ara a la dreta, ara gira per aquí, ara per allà. Inconscientment escapavem del que ens venia a sobre: l'espera. Espera eterna i indesitjada. Espera amb un inequívoc sentiment de ràbia barrejat amb fàstic i por de no ser capaços d'aconseguir-lo. I hem caminat fins que, cansats, hem reposat sobre l'herba. Arrecerats pels arbres ens sentiem segurs i lluny de la fatal notícia.

I és que l'iPhone s'havia esgotat i fins dilluns no hi hauran més. No som ningú. No, no ho som.

Badalona té un gran patrimoni de l'època antiga així que per què no el deixem veure? Ja he explicat la meva (genial, crec jo) proposta per convertir en museu-atracció turística el barri de Dalt la vila. La meva idea es basa en tirar tots edificis que es troben des de la Via Augusta fins a l'autopista i des de l'avinguda President Companys fins a Martí Pujol (aquest punt pot variar ja que no sé fins a on arribava la muralla d'aquell sector, però imagino que no em dec equivocar gaire del lloc exacte), deixant a la vista totes les restes romanes i crear una gran cúpula de vidre i ferro per preservar-les. Ja us dic que, no entenc per què, aquesta proposta no ha agradat gaire a la gent del barri a la que li he comentat...

Òbviament, l'autopista fora. Bé, soterrada. I línies de metro per tota la ciutat. El bus el podem treure, que no té prou glamour i no m'agrada, no l'agafo gairebé mai: per anar apretadet i, en segons quins casos, prefereixo anar caminant, que si pogués, pel mateix preu i condicions aniria en metro, que em pot portar més lluny.

Badalona necessita creure's que és una ciutat important i actuar com a tal. Prou d'edificis cutres i simples. Vull construccions agosarades, singulars, que creïn polèmica perquè en un futur esdevindran obres d'art dels actuals Gaudís. Badalona necessita créixer i fer-se veure, decidir en allò que importa, semblar-se en aspectes com aquests (i crec que en cap més) a L'Hospitalet.

Ser, realment, la tercera ciutat del país.

Va Serra, posa-li collons! O sinó tu, Falcó, fes-hi alguna cosa! Ja sabem que en Vives no ho farà... I no pretendreu que ho faci en García Albiol, oi? Si surt ell jo m'exilio a Barcelona! Promès.

Vídeo via micac0

Vés a treballar, envia als teus nens a l'escola, segueix la moda, comporta't amb normalitat, camina per la vorera, mira la tele, estalvia per a quan siguis gran, obeeix la llei i repeteix amb mi: sóc lliure.

Via Microsiervos

Oh sí, sóc lliure! Però lliure de què? Lliure per a què? Si no som més que un grapat de sòmines enamorats i volàtils, penjats i sonats que busquem allò que té un altre tot i sabent que no ho podrem aconseguir encara que ens hi esforcem com el qui més, si sabem que no arribarem al lloc on hem d'arribar perquè no serem capaços de fer el que cal per allargar la mà i estirar-nos i amb les cames, d'un bot, impulsar-nos.

Suposo que estic en la edat de sóc un merda, tot és una merda, collons quina merda i tot allò que tingui merda, però és que en segons quins moments seria més fàcil no ser-hi!

I a sobre, m'estic convertint en un exagerat i faig les coses massa més grans del que són. Suposo que hi trobo una diversió extra removent-me les vísceres perque sí.

Tranquils. Ja arribarà demà i estaré com si res. O millor deixeu-me demà passat.

Tot i així perdria bastants moments, potser d'allò més simples i idiotes, però tan importants com el que més. Moments que m'ensenyessin petites claus que potser un dia em servirien per obrir noves portes o, potser, antigues que s'havien tancat. Moments que m'ajudarien a saber més de les persones que tinc al meu voltant, algunes d'elles íntimes i d'altres només saludades.

Molaria ser gran però prefereixo viure cada instant, no com si fos l'últim, ja que la meva por no m'ho permet, però sí donant-los la importància que els correspon.

Sí, sé que no és el tipus d'entrades que faig normalment, però m'ha sortit així.

No és vida, no. Estudiar, no és vida.

Necessito les vacances per omplir-les de coses importants com passar-m'ho bé i lligar-me a una turista, ja que les d'aquí no les consegueixo enganyar.

Bé, tot això és per la seva última entrada al seu bloc, que es diu com aquest: Comprendre (bé, Comprender, que ella escriu en castellà) una passada de lletretes juntes i paraules que jo mai no sabria juntar amb lògica. No és que siguin paraules extranyes, no. Només que el que volen significar en el seu conjunt m'ha tocat la fibra. Potser ho llegireu i no sentireu res però la veritat és que a mi m'ha remogut alguna cosa per dins.

I res més. Només volia compartir amb tots els que entreu a llegir les meves paranoies i la resta de xorrades que poso per aquí.

I ara un vídeo que he vist avui al matí (després del de la Karmele) i que també m'ha deixat en "mode eing??". Tv3 recuperant un gran revival ben friki. Jo diria que el principal i més famós freak de la història de la tele d'aquí. Com a mínim, que jo ara recordi.

Jo no dic que no m'agradi la Wii, eh! Que a mi el tennis del Wii Sports m'agrada però què vols que et digui... una consola on no s'hi pugui jugar al GTA IV... No és una consola seriosa! Per cert, jo des que va morir la meva playstation2 no tinc consola i em preguntava si algú em volia regalar la PS3 amb el GTA IV. Jo no sóc de celebrar sants, però cony, si algú em regalés una consola el dia 30 de maig, Sant Ferran, no us diria que no.

Ben mirat potser llavors ens queixaríem de tants dies sense fer res (perquè acabaríem sense res a fer, segur). Potser voldríem tindre menys dies i les empreses es queixaríen dels pocs dies de feina i no tindríem cap de setmana, al final. No ho sé. Potser cada ics setmanes hauria d'haver un pont o una festivitat d'aquestes llargues. Si fóssim Europa amb el seu clima més fred i sense tanta calor i angúnia, sense anar al metro com en una llauna de sardines: no per anar-hi apretats sinó per tota la suor de la gent de bon matí/tarda, podríem fer classes fins més tard. No cal tindre vacances d'estiu tan llargues, al final acabes sense saber què fer. Valdría més la pena de tindre les festes repartides com en la resta del món fresc. No és que els guiris sempre tinguin vacances, el que passa és que les tenen més repartides i poden permetre's el luxe de vindre a qualsevol època de l'any, cosa que per a nosaltres és gairebé impossible.

Em tocarà anar a viure a la fresca... Per cert, me'n vull anar de viatge! Gent, fem les maletes que ja ho tinc tot mirat :)