D’altra banda, aniré traduint una sèrie de recomanacions des de la pàgina web del fabricant austríac de canyes per a clarinet Peter Leuther Reeds (cliqueu ací per a enllaçar amb la web de PL Reeds). Amb una periodicitat d'una setmana o dues, aniré postejant cadascuna de les 13 recomanacions que ens dona aquesta web. Espero que us siguen de profit:

Què hem de fer si...

1. La canya és massa blana: en aquest cas, podem subjectar la canya un xic més amunt en el broquet (o "boquilla"), per tal de veure si es fa més dura (presenta més resistència en l'emissió de l'aire). Si és així, cal que tallem una petita porció (menys de mig mil·límetre) de la punta de la canya amb un tallacanyes (o un paper de vidre), intentant que conserve la forma original. Repetim: només hem de tallar una part molt xicoteta de la canya; si posteriorment la canya encara és blana, repetirem l'operació. Un altre remei és llimar la superfície inferior de la canya, enfocant el punt de pressió dels dits a la base o part grossa de la canya. Açò fa augmentar l'obertura de la canya respecte del broquet i conseqüentment fa que la canya augmente la seua resistència a l'emissió de l'aire (és a dir, que es face menys blana).

El primer dia es va visitar l´estudi PFSAU i es va fer visita d'obra de Casa3 de Canovelles.

El segon dia, l´estudi visitat fou ADD+arquitectura. Seguidament, les jornades van continuar amb les ponències dels membres.exe, i el debat obert sobre els temes exposats. Les jornades van acabar amb la visita d´obra del CEIP La Perla de Rubí.