«Tejero salió del Congreso diciendo: "Yo tengo ganas de que alguien me cuente qué es lo que ha pasado". Cuando recuerdo el 23-F siento una terrible vergüenza por la imagen que se dio del Ejército. Fue una patochada.» Si una pífia ens va estroncar tantes coses, imagineu-vos on seríem si ho haguessin fet "seriosament"!

«Toda la vida se ha hablado con ETA, unos y otros, porque me parecería absurdo que no se hiciera. Es una obligación. La paz hay que buscarla siempre, no a cualquier precio, pero hay que buscarla.» Amb això hi estic d'acord: la pau cal buscar-la, cal construir-la.

[En referència a ETA i els GAL] «Lo principal se sabe ya, y lo que no, no sé si es bueno que se sepa. (...) No se lo dije a [Baltasar] Garzón, estaría feo hablar ahora». Quines barbaritats deu saber aquets home, que no els hi ha dit ni a un jutge?!

Andrés Cassinello, Tinent General retirat. Entrevista a El País, 18 de maig de 2008

Molt important ha sigut el resultat obtingut amb algunes regions del món. Pel que fa a Àfrica, 53 països han arribat a un grau d’acord molt elevat, el que l’ha convertit en la regió que major consens ha aconseguit. El seu plantejament demana una total prohibició sense excepció de les submunicions de dispersió. Per potenciar el seu compromís comú es celebraran una reunió regional africana el march vinent.

Amèrica Latina ha tingut un paper important a a través de la participació de 21 països, que liderats per Argentina i Mèxic, gaire bé aconsegueixen una posició comuna de suport al procés d’Oslo. És interessant la proposta provinent de Lima de fer d’Amèrica Latina una zona lliure de municions clúster, que ha continuat estant present entre els objectius dels latinoamericans i que potser es concreti en les properes conferències.

Els estats europeus, Canadà i Australia (EUA no estaven presents, com és costum) són els que més problemas han posat al procés. Especialment els principals productors presents a la Conferència: Regne Unit, Alemanya i Suissa, entre altres. Les seves argumentació s’ha centrat en les necessitats militars oblidant la perspectiva humanitària. No cal oblidar el paper positiu per a aconseguir el millor tractat posible des d’un punt de vistà humà de l’anfitriona Austria i del país promotor del procés, Noruega.

Pel que fa a l’Orient Mitjà, encara que es tracta d’un grup on hi ha molts països afectats, la negociació per una posició que done suport a una prohibició total, no sembla fácil.

Finalment, la regió d’Àsia i Pacífic s’ha posicionat de manera majoritària per la prohibició total de les bombes clúster. Tanmateix, Japó, un dels principals productors, té una posició més propera a la dels països europeus que pretenen posar trabes a la consecució d’un bon tractat.

Ja s’està preparant la propera conferència de Wellington. Cal preparar-se per a participar amb el major nombre de forces possible, per continuar treballant per acoseguir el millor tractat possible, en què es prioritzen els intereresos de les persones, enfront els interesos dels militars.

Jordi i Eleonora