En una col.laboració amb metges sense fronteres, un grup de persones van viatjar per Sierra Leona, Liberia, Sudan i Kènia documentant les vides d'un grup de dones increïblement valentes.

Amb motiu del dia internacional de la dona, varies pancartes amb les cares d'aquestes dones van ser exposades a Brusel.les.

Aqui teniu el tràiler oficial:

[dailymotion id=x4lv1b]

La pàgina oficial del projecte es: womenareheroes

Videos amb els cartells a Brusel.les:

brusels 1

bruxelles 2

brusels 3

trobat via : wooster collective

Dissabte vam haver de passar unes 6 hores a les sales d'espera d'urgències a l'Hospital Esperit Sant, a Santa Coloma. No es res greu, només un refredat fort amb molta tos, i jo anava d'acompanyant. Però em vaig adonar de que 6 hores donen per força coses i anècdotes.

La gràcia es que només arribar ens van agafar, la espera va venir després a l'hora de fer unes plaques.
El temps el vaig matar bastant en llegir. Mentre la pacienta dormía vaig agafar la llibreta i vaig amagar'm-hi al darrera i amb el boli vaig intentar captar una mica el mon hospitalari.

Primer vaig poder fer 3 vinyetes noves de Papelomondo, que aviat trobareu a la Universal, i després, converses estranyes.

D'entre les més curioses, la un home i dona grans, que semblàven amics o coneguts que coincideixen a Urgències. Aquest parell feia servir mol l'eufemisme per parlar. El millor un que va anar a la llibreta.

- ¿La Carmen sigue tan hermosa? - pregunta ell
- Si, más que yo. Y mira que yo estoy... - respon ella.

Aquí vaig deduïr que la paraula "hermosa" es refería a "gorda". Que maco es el vocabulari humà.

Després el metge. Feia molt de temps que no sortía content de una visita mèdica. I com que sempre ens queixem d'ells, crec que també cal dir-ho quan et sents ben tractat. Un paio de l'est, pel cognom acabat en -escu. Simpàtic, amb interés per pillar el que podía quan li parlàvem en català, i que va esplaiar-se a explicar símptomes possibles i funció dels medicaments. A més, amb bon sentit de l'humor, ja que no va dubtar a corroborar les meves insinuacions de que amb whisky es cura tot. Vam estar una estona xerrant amistosament sobre com es curàven aquests refredats abans, amb begudes, plantes i xarops varis. Però a l'hora de la veritat, pren-te els medicaments que et diu el metge. En resum, qua després de 6 hores, ens vam sentir ben tractats.

I val a dir que l'hospital de l'Esperit Sant, recentment reformat, es potser l'hospital més maco i modern que hagi visitat.

esboços de sala d'espera

Ahir, vaig anar a veure Juno. Està bé. És curiosa, entretinguda. Potser m'havien dit que era tan bona que és el que passa després, potser no la trobes per tant. En realitat el que m'al·lucina d'aquestes pelis és que hi hagi nens o adolescents amb una capacitat de fer discursos, tenir  converses, pendre decisions, fer uns raonaments tan i tan acurats, madurs i coherents que tú et sents estúpid quan  no saps què fer o què dir en situacions que no són ni de lluny tan enrevesades com les que ens descriuen. No està malament.