L'escriptora de Tremp Maria Barbal va protagonitzar ahir una conferència a Rialp en què, sota el títol La meva literatura, va desgranar la seua carrera com a escriptora i la seua vinculació amb el Pallars. L'actor Carles Canut, de Gerri de la Sal, era l'encarregat de llegir fragments de les seues obres. Entre les paraules de Barbal i la veu de Canut, el més d'un centenar d'assistents van disfrutar d'una vetllada en què tots dos van mostrar «ser pallaresos tant de naixement com de cor», segons Barbal. L'acte formava part del cicle de conferències que organitza el Club Vall d'Àssua a Rialp des de fa quinze anys.
L'escriptora va deixar clara la seua vinculació amb el Pallars. Nascuda a Tremp el 1949, Barbal té arrels tant per part de pare com de mare a la vall d'Àssua, zona on s'ubica la seua primera novel·la, que la va fer coneguda, Pedra de tartera. Segons va explicar, aquesta obra la va fer «escriptora». Canut va llegir dos fragments del llibre, sobre el qual no li van faltar elogis, i va recordar l'èxit que ha tingut a Alemanya. Barbal també va parlar de La mort de Teresa, que li va servir «per aprendre a escriure bé i per provar estils nous». El volum conté diferents narracions, totes ambientades al Pallars. A continuació va tindre lloc una lectura de part de Mel i metzines, ambientada a Rialp. A la mateixa xarrada, Barbal va reconèixer que havia tingut una petita crisi després d'escriure Càmfora. «Ja està superada però llavors em semblava que [no] podia escriure més sobre el Pallars sense repetir-me». Tot i això, el 2005 va tornar al Pallars amb País íntim, que continua amb l'argument de Pedra de tartera però situat dos generacions després. País íntim li va servir per «aplicar tots els coneixements adquirits» durant els vint anys que van passar des de la seua primera novel·la.
La xarrada s'alternava amb les lectures de fragments de la seua obra per part de l'actor Carles Canut.
Els ajuntaments de Sort i Rialp han iniciat un projecte, que amb el nom La vall d'Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la, pretén promocionar la vall d'Àssua a través de dos novel·les que han aconseguit un gran èxit de públic com són Pedra de tartera, de Maria Barbal, i Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, totes dos ambientades en aquesta vall. Cada establiment turístic de la zona tindrà una petita biblioteca amb les obres traduïdes en diversos idiomes i es promouran diferents itineraris per conèixer els paisatges reals i de ficció que apareixen a la novel·la.

Crònica de Mariona Canals des de Rialp
Font: SEGRE, dijous 21 d'agost del 2008 (enllaç)

Durante los meses de octubre y noviembre de este año, las productoras catalanas Diagonal TV y Mallerich Films junto con Televisió de Catalunya, grabarán una miniserie que contará la historia de la novela de Jaume Cabré Les veus del Pamano.
Es por ello que, para dar una mayor verosimilitud a la ambientación de la historia, que se rodará en la zona que describe la novela original de Cabré, las productoras han organizado un casting para los pequeños papeles y la figuración de la película, que serán llevados a la pantalla por la gente del Pallars Sobirà y que tendrá lugar el próximo día 5 de septiembre en la Oficina de Turisme del Pallars Sobirà.
En este casting se buscarán sobretodo niños de diferentes edades y actores con experiencia en el teatro amateur. Cabe recordar que la trama principal de la novela de Cabré acontece en la Vall d'Àssua, un valle poco conocido del Pallars Sobirà, muy cerca de la capital de la comarca, Sort, y narra una historia que aborda temas como la recuperación de la memoria histórica, de actos heroicos y cobardes que acontecieron durante la época franquista, de la reflexión sobre el poder, de la apariencia o generosidad. La novela de Cabré trata los tiempos difíciles que sucedieron a la Guerra Civil española, cuando un maestro de escuela, Oriol Fontelles, acompañado de su mujer embarazada, llega a una pequeña y aparentemente idílica comunidad del Pirineo catalán donde, poco a poco, se encontrará envuelto en una doble vida que nunca se descubrirá, hasta que, 50 años más tarde, una maestra de escuela descubre su diario secreto entre las ruinas del antiguo colegio. Intrigada por su contenido, se dispone a aclarar las verdaderas circunstancias de la vida y la muerte de su autor.
Fue a principios del 2004 cuando salió a la venta Les veus del Pamano (Ed. Proa). Durante este tiempo se ha llegado a más de 30.000 ejemplares vendidos en nuestro país. En el 2005 consiguió el Premi de la Crítica Catalana y en la reciente Feria del Libro de Frankfurt, junto a Pedra de tartera de Maria Barbal, fueron las dos novelas triunfadoras del certamen.
Ahora, tras haber conseguido ser traducida al castellano, alemán, italiano, húngaro, rumano o esloveno, también se han vendido los derechos televisivos y cinematográficos para llevar la historia de la novela a la pantalla. La miniserie estará dirigida por Lluís-Maria Güell, que cuenta con reconocidas series en su currículum como Ventdelplà, Amar en tiempos revueltos o La señora.

Font: LA MAÑANA, dimecres 30 de juliol del 2008 (enllaç)

La editorial Columna Edicions ha anunciado la publicación de una edición de lujo de la novela Pedra de tartera, de la escritora de Tremp Maria Barbal. La noticia viene precedida por el éxito que la novela cosechó en Alemania, y más concretamente, durante la Feria del Libro de Frankfurt.
Según explicaron fuentes de la editorial el libro verá la luz, según las previsiones, el próximo mes de noviembre. Por otro lado, una de las novedades de esta edición de lujo es que incluirá fotografías del Pallars Sobirà en cada capítulo, unas imágenes que han sido especialmente escogidas por la autora.
Pedra de tartera es una de las sorpresas de la literatura catalana traducida el año pasado al alemán. La novela fue publicada en Alemania por una pequeña editorial, Transit, el mes de marzo del 2007. La editorial dio datos de venta importantes, entre los que se apreció que la novela había vendido 40.000 ejemplares. El balear Pere Joan, profesor de la universidad de Konstanz, recordó que el título fue, durante diez semanas, entre los libros más vendidos en Alemania según la revista Der Spiegel, que es la lista de referencia de los libreros alemanes.
La novela cuenta, en primera persona, la vida de Conxa, una mujer que lejos de los parajes que la vieron nacer, rehace su vida en una especie de memorias que recogen los tres estadios vitales de la protagonista.
Maria Barbal se dio a conocer con la novela Pedra de tartera, que entre otros recogió los premios Joaquim Ruyra (1984) y Joan Crexells (1985), un hito de la narrativa catalana contemporánea. Este libro abrió un ciclo novelístico narrativo con el Pallars nativo de la autora como punto de referencia, que también integran Mel i metzines (1990), Càmfora, premios de la ´Crítica (1992), Crítica Serra d'Or (1993) y Nacional de Literatura (1993), y la reciente País íntim, que obtuvo el premio Prudenci Bertrana (2005).
Antes de esta última obra, ha publicado las novelas Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolivia (1999) y Bella edat (2003). Tras su brillante debut como autora de narraciones con La mort de Teresa (1986), ha editado los volúmenes de relatos Ulleres de sol (1994) y Bari (1998).

Crònica de M. Bernaus des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 19 de juliol del 2008 (enllaç)

Continuo buscant alguna novel·la que lligui els nostres dos termes, però no hi ha manera, no la trobo, potser tindrem que escriure-la, fins i tot pot arribar a ser un Best-Seller. Ara ens estem llegint Pedra de Tartera de Maria Barbal. Ës un llibre curt però molt interessant. Parla d’una noia de camp molt pobre que te que desar casa seva per anar a viure amb els oncles que tenen mes quartos. En un temps de casaments per conveniència ella trenca motlles i es casa per amor, em sembla que això no acabarà be.

El llibre està escrit en capítols molt curts amb una estructura molt àgil i un magnífic vocabulari. Ës un català de camp, amb paraules que avui en dia no es van servir gràcies sobretot al tevetresià, però que dona gust de llegir.

Sicher lag es an dem langen Wochenende in Barcelona, dass mich dieses schmale Bändchen interessierte: Maria Barbal, Wie ein Stein im Geröll.

Eine Bäuerin aus einem Pyrenäendorf erzählt ihr Leben. Wie sie als Kind zur Tante gegeben wird, heiratet, Kinder bekommt, ihr Mann von den Faschisten ermordet wird, wie ihre Kinder heiraten und sie sich allmählich überflüssig fühlt. Da ist ihr Leben auch schon vorbei.

Die Sprache ist ganz einfach, es wird stetig und ruhig vom harten Leben der Bergbauern erzählt, aber es entstehen schöne Bilder.

Wie ein Stein im Geröll fühlt sich die Erzählerin. Entweder er bleibt liegen oder wird mitgerissen. Fast liest man darüber hinweg, dass auch eine Liebesgeschichte erzählt wird.

In einem Nachwort erklärt der spanische Literaturwissenschaftler Tous, warum diese Erzählung in Katalonien so erfolgreich ist. Sogar in der Schule wird sie gelesen. Das sollte aber niemanden von der Lektüre abschrecken.

La novel·la transcorre a cavall entre el Pallars i Barcelona, durant els últims anys de la dictadura fins a l'actualitat, amb el rerefons dels records omnipresents de la Guerra Civil i les seves conseqüències. No és, però, un exercici d'això que anomenen memòria històrica, encara que hi tingui el seu paper; sinó que l'eix principal de la novel·la és com uns fets determinats van modificar les vides de tota una generació de persones, persones que no són enteses del tot pels més joves, perquè ni els van viure ni ningú els els ha explicat. Fets que en el cas de la mare de la Rita, la Teresa, configuraran el seu país íntim, aquest espai interior en què cadascun de nosaltres guardem determinats records i experiències i al qual no deixem entrar ningú. Per això Rita no acaba de conèixer mai bé del tot la seva mare: primer perquè desconeix la complexitat del país íntim —fins que no serà conscient del propi país íntim no començarà a entendre de debò la seva mare—; també perquè no coneix els fets que la van fer canviar. En el fons, ningú no pot conèixer completament ningú, perquè hi ha moltes experiències, somnis, desitjos, etc., que ocultem i no compartim, que són el nostre refugi, el lloc on fugim quan el món ens aclapara. La Teresa no és l'únic personatge de la novel·la afectada per les conseqüències de la Guerra Civil, també ho són la seva mare, Teresina, i el seu marit, en Ventura; la Genoveva, cosina del Ventura; els veïns de l'escala on viuen, la Rosalia i l'Anton; però ella portarà aquest record a les últimes conseqüències, convertint-lo en una escala de valor amb què mesurarà tots i cadascun dels fets de la resta de la seva vida, i aplicant la mateixa mesura a les persones que l'envolten.

No havia tornat a llegir res de la Maria Barbal des que em van regalar Pedra de tartera l'any 1985 —no, no tinc tan bona memòria: va ser quan vaig començar a posar el nom i la data a la guarda dels llibres, perquè estava ingressat a l'hospital i era una bona manera de saber que aquell llibre era teu. D'aquesta novel·la no en recordo gaire cosa, de manera que no puc establir cap comparació. País íntim, però, m'ha fet pensar una altra vegada en quins mecanismes utilitzen les novel·les per tocar-nos la fibra sensible, o, més ben, dit, perquè a vegades un fet llegit en una novel·la ens afecta i el mateix fet llegit en una altra no. Cap al final de País íntim em descobreixo dos cops amb un nus a la gola i els ulls humits: pel destí de la Veva Albera, tot i que feliç, que m'incomoda com m'incomoda escoltar «La tieta», la cançó del Serrat, que mai he pogut escoltar sense que m'afecti. I també l'evolució de Teresa. En fi, no diré més perquè desvetllaria detalls i no convé.

Maria Barbal. País íntim. Barcelona: Columna, 2005. 348 p. ISBN 84-664-0673-5.

Technorati tags: lectures – Maria Barbal ― País íntim