Si Pirelli, a Manresa, és la creu, Henkel Ibèrica a Malgrat n’és la cara. Després de l’anunci del tancament de la planta d’aquesta població del Maresme i del trasllat de la producció i dels treballadors a Montornès del Vallès per reduir els costos de producció, es va iniciar una negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors que ahir va concloure amb bones notícies: una compensació d’entre 6.000 i 15.000 euros per als treballadors que continuïn a la planta de Montornès, la posada a disposició d’una línia d’autobusos per anar a la nova fàbrica i, entre altres condicions, una indemnització de 42 dies per any treballat per als treballadors que no vulguin traslladar-se a la fàbrica del Vallès.

La situació econòmica es preveu complicada probablement per als propers dos anys, i haurem d’enfortir-nos com a país per poder-hi fer front. Ahir el govern del Principat aprovava el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, que ha de servir per ajudar a passar d’una economia basada en mà d’obra intensiva i poc qualificada a una economia del coneixement i de producció d’alt valor afegit. Des de l’entrada dels governs d’esquerres, s’ha reformulat la formació professional i, malgrat el llarg camí que queda per recórrer, hi ha hagut una adaptació important a la realitat socioeconòmica de cada territori i a les necessitats laborals del mercat. I finalment, s’ha avançat en el suport a les llars per fer front a les despeses d’accés i manteniment d’habitatges.

S’ha fet tot això amb un model de finançament que situa les finances de la Generalitat del Principat en una situació de precarietat absoluta davant les turbulències dels mercats financers, i que costa cada any, en forma d’espoli fiscal, el 9% del PIB de Catalunya. Caldrà afrontar la negociació del nou sistema de finançament amb la màxima ambició per aconseguir, dins els límits del sistema pactat a l’Estat per Mas i Zapatero, un augment de la capacitat pressupostària del govern de Catalunya, tot sabent que a la propera legislatura haurem de plantejar el concert econòmic com a solució a l’espoli i a la precarietat que patim. La intervenció de Joan Puigcercós aquest matí al Parlament ha anat en aquesta línia, i l’actuació política d’Esquerra també.

Us adjuntem una resum dels articles més llegits fins el 30 de juny.

Calella

• Feina feta, feina a fer
• Octubre 2008, inici de les obres pel cobriment de la Riera de Capaspre
• És molt trist
• Noves fires, “Fira Renaixentista” i “Nits de Garbí”
• L’Opinió Nº 84
• Proposició no de llei per millorar el finançament dels municipis turístics

Nacional

• Esquerra votarà en contra de Bono
• Ernest Benach explicarà a Calella per què Esquerra és la força més útil a Madrid
• Esquerra ha ofert tres senadors a CiU per formar grup propi al Senat
• La mobilitat al Maresme
• Ridao reafirma que mentre Esquerra sigui al Govern no hi haurà tercera hora de castellà
• La negociació pel finaçament

Evidentment, encara queda molt camí a fer, però aquest és un gran pas. Dibuixar el futur és actuar avui, i planificar les tasques a fer per una gestió integral de l’aigua, el tractament dels residus i la mobilitat. Aquestes actuacions a Pineda estan encapçalades per la regidora d’Esquerra, la Mònica Palacín, a qui cal felicitar per la feina feta i, sobretot, per la que està fent. I felicitar-nos tots els pinedencs, perquè aquestes actuacions ens fan pensar que el futur dels nostre municipi serà, de ben segur, molt millor que el present.

Com ha exposat reiteradament Esquerra, el fet diferencial presentat per aquests municipis es veu en la necessitat de fer front a un nivell de despeses superior al d’altres municipis, tot i que en aparença no es veu reflectit en la part de l’ingrés, i per tant, genera un desequilibri financer de caràcter estructural difícil de sostenir a llarg termini.

Per Esquerra, el principal problema que tenen els municipis turístics és el de tenir majors necessitats de despesa com ja hem indicat, derivades d’una població flotant que pot arribar en alguns casos, fins i tot, a triplicar la població censada i un sistema de finançament basat en uns tributs rígids amb respecte de l’activitat econòmica juntament amb una transferències que ni tenen en compte per res aquest excedent poblacional.

Les pernoctacions turístiques, que no necessàriament es donen en segones residències, sinó que es donen també per places hoteleres i de càmping, provoquen una despesa dels municipis, sobretot en aspectes com la protecció civil, seguretat ciutadana, recollida, eliminació i tractament de deixalles, neteja entre altres, molt superiors al d’altres municipis amb característiques similars amb menys població flotant.

La primera cala, prop de Barcelona, la trobareu a mig camí entre Sant Pol i Calella de la Costa, al Maresme. Abans tot son platges amb alguna roca. Si teniu mono de Costa Brava, però no voleu anar gaire lluny, Rocagrossa, a la vora de la carretera N-II, passat Sant Pol és el vostre destí. L'aparcament és limitat, a banda i banda de la carretera, però si sou matiners podreu trobar-ne. A la cala, si ho intenteu, mirant l'illot que la parteix en dos meitats, oblidareu que sou a Barcelona. Xiringuito a la mateixa sorra.

La primera cala, cerca de Barcelona, la encontraréis a medio camino entre Sant Pol y Calella de la Costa, en el Maresme. Antes todo son playas con alguna roca. Si tenéis mono de Costa Brava, pero no quereis ir demasiado lejos, Rocagrossa, a orillas de la carretera N-II, pasado Sant Pol es vuestro destino. El aparcamiento es limitado, en ambos lados de la carretera, pero si sois madrugadores podréis encontrar sitio. Ya en la cala, si lo intentáis, mirando el islote que la parte en dos mitades, olvidaréis que estais aún en Barcelona. Chiringuito en la misma arena.

El proper diumenge 15 de juny, a les 11h, a l'N-II a l'alçada del Masnou, començarà aquest gran passeig popular i s'anirà fins a Premià de Mar (a les 12h), Vilassar de Mar (a les 13h) i arribarem a Cabrera de Mar (a les 14h) on hi haurà un dinar popular.

Des d'Esquerra Maresme us volem animar a participar-hi i a defensar un nou model de mobilitat!, Esquerra presenta una proposta alternativa a la proposta del PSC, proposta del PSC que defensa la construcció de calçades laterals paral·leles a l’actual autopista.

És per això que ens trobarem a 3/4 d'11h davant l'estació del Masnou per anar-hi plegats, les Jerc i Esquerra.

Més informació sobre el passeig a: www.coordinadoramaresme.cat

Us convidem a llegir el post d'en Pere Aragonés "El Maresme no és només la N-II"

El ple d’ahir, 5 de juny, va aprovar per assentiment el conveni de col·laboració amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) pel cobriment de la riera de Capaspre. Un cop rebuda la documentació requerida, l’ACA iniciarà els tràmits necessaris pel pagament de les quantitats acreditades fins a la quantitat màxima establerta.

Aquest conveni ens permetrà iniciar l’obra aquest octubre amb un termini d’execució de 9 mesos.

L’aportació econòmica per dur a terme l’execució, el finançament i manteniment de les obres del “Projecte de cobriment de la riera Capaspre de Calella” es distribuirà segons les següents anualitats:

• Obra:
  2008:   577.103,41 EUR + iva
  2009:   1.731.310,22 EUR + iva

 

• Direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut:
  2008:   23.084,14 EUR + iva
  2009:   69.252,40 EUR + iva

Aquesta anualització serà motiu del corresponent ajust en funció de la quantitat resultant una vegada coneguda la baixa en l’adjudicació de les obres afegint un 10% addicional sobre el preu total d’adjudicació en la segona anualitat.

Jaume Puig
Primer Tinent d'Alcalde

Si no l'heu rebut i la voleu en format paper feu-nos-ho saber, us l’enviarem i us inclouríem a la nostra llista de distribució pels propers números.

SUMARI:

Malgrat de mar té una bona platja, llarga, llarga. És un poble destrossat pel turisme, sobretot a l'estiu. A l'hivern els seus habitans intenten retornar la pau als carrers mariners del centre. Però si mai hi passeu, de tornada de qualsevol lloc, detureu-vos en el parc del castell, o del croissant, o de Francesc Macià. Al·lucinareu d'un espai tan perfecte per la canalla. Tota mena de petites atraccions, regaladors, tobogans. Fem-ho fort: com un Eurodisney en petit i en pobre, sense mecanitzar però efectiu. No en voldran sortir. Necessitareu hores per pujar a tot arreu. I això que res no es mou sol!. Per dinar us recomanem el restaurant del parc: La Torreta. Menú i carta, servvei ràpid, eficiència a bon preu. Gelats de la casa!. I els vostres fills i filles controlats dins el parc, jugant, un cop s'hauran menjat el menú pensat per ells. Què més voleu?.

Malgrat de mar tiene buena playa, larga, larga. Es un pueblo destrozado por el turismo, sobretoto en verano. En invierno sus habitantes intentan retornar la paz a las calles marineras del centro. Pero si alguna vez pasais de vuelta de qualquier sitio, pararos en el parque del castillo, o del croissant, o de Francesc Macià. Alucinareis de un espacio tan perfecto para los niños. Para comer recomendamos el restaurante del parque: La Torreta. Menú y carta, servicio rápido y eficiente a buen precio. Y vuestros hijos controlados dentro del parque. ¿Que más quereis?.

Malgrat of sea has a good beach. It is a village destroyed by the tourism, but in winter the peace returns to the seaworthy streets of the center. Stop in the park of the castle. You will enjoy this perfect space for the children. To eat we recommend the restaurant of the park: The Turret. Menu fast and efficient service to good price. And your children playing inside the park. What more else?.

La secció local de Calella hi va ser representada a través del seu president, Òscar Ojer, el qual qualifica d'"imprescindible la conscienciació de la ciutadania en relació a aquest tema".

Esquerra creu que és una qüestió de prioritats i defensa la inversió en millores del transport ferroviari (millores de la freqüència, capacitat en els combois, de connexió amb Girona, etc.) i del transport públic per carretera abans de construir més carreteres que malmetin el nostre territori i paisatge. Esquerra creu que cal aquesta inversió en transport públic i la gratuïtat de peatge de l'autopista C32 pels veïns i veïnes de la comarca.

El 24 d’abril es va acordar el possible canvi de titularitat de l’actual carretera Nacional II (N-II), vàrem penjar un post sobre la Mobilitat al Maresme, us convidem a rellegir-lo.

Documentació adjunta:

Díptic de la campanya
Document base d'Esquerra La Mobilitat al Maresme

En la pàgina web de la secció local hi trobareu més informació.
Veure noticia d'El Punt (edició digital)

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s'ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l'esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d'Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d'esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Des de fa uns anys, aquesta bonica població costanera tan propera a Barcelona s'està esforçant per adecentar-se i recuperar la seva costa. I ho està logrant. La façana marítima de Montgat ha millorat molt. Ara és un bell i curiós indret on passejar, anar amb bici o pendre banys de sol i mar. Un turó antic, i un de molt nou, verd, verd, recorden Irlanda. Unes cases blanques arran de mar, que sóm a la Mediterrània. Pels nens, jocs. En fí, descobriu Montgat un matí de sol que no vulgueu anar més lluny, val la pena!

Val a dir, en primer lloc, que aquest conveni no sorgeix del no-res. El Maresme, per les seves característiques geogràfiques, demogràfiques i econòmiques, té pendent des de fa anys resoldre la seva mobilitat, tant interna (entre els diferents municipis) com externa (amb Barcelona i Girona). En aquesta comarca on tenim l'autopista de pagament més antiga de l'Estat (el tram Barcelona-Mataró), la solució a la mobilitat no es pot resoldre només a construir una nova via, que si bé pot millorar els trasllats entre municipis, pot suposar una forta agressió a un territori que, amb la urbanització expansiva dels últims anys i amb la construcció de l'autopista fins a Tordera, ja està prou trinxat. Fa anys que els ajuntaments i el consell comarcal treballen amb diferents propostes sobre la mobilitat, que inclouen inversions en carreteres, ferrocarril i la resta del transport públic.

És per aquestes raons que, si bé ens hem de felicitar perquè finalment la N-II es treu de vora mar i hi ha la oportunitat de construir una via d'enllaç entre els diferents municipis del sud de la comarca, hem d'alertar que la solució a la mobilitat del Maresme no es pot fer només pensant en carreteres, sinó que s'ha d'abordar d'una manera global. Abans de la construcció d'una nova via paral·lela a l'autopista s'haurien de portar a terme altres inversions tant o més necessàries:

- Millora del transport públic, sobretot entre els pobles del sud de la comarca i Barcelona, augmentat la freqüència d'autobusos en hores punta i creant un carril exclusiu per a autobusos i vehicles d'alta ocupació a l'autopista C-32.

- Augment de la freqüència de trens, desdoblament de la via del tren d'Arenys de Mar fins a Blanes (en aquells llocs on sigui possible, o prendre l'alternativa del tren interior) i connexions directes Mataró-Barcelona, sobretot de cara als pobles del nord de la comarca, així com millorar la connexió amb Girona.

- Gratuïtat del peatge (o creació d'un peatge "simbòlic" amb finalitats dissuassòries) per als veïns i veïnes de la comarca, tal com s'ha fet fins ara amb la gent del municipi d'Alella.

Sense aquestes mesures, la solució que proposen el Departament d'Obres Públiques i el Ministeri de Foment no té sentit, perquè li falta la ubicació en un plantejament integrat i global de la mobilitat a la comarca. Així li vaig plantejar al conseller Joaquim Nadal i així treballarem els propers mesos des d'Esquerra-Maresme, als municipis, al consell comarcal, i al Parlament. Perquè el Maresme és molt més que la N-II.

 (Veure notícia Canal 3/24)

Avui s’ha concretat l’acord anunciat ja fa dies entre el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya, l’acord que farà possible el canvi de titularitat de l’actual carretera Nacional II (N-II), al seu pas per la comarca del Maresme. I Esquerra aplaudeix aquest canvi. Fins aquí res a dir.

I avui també s’ha enunciat que l’Estat espanyol s’ha compromès a destinar entre 300 i 400 milions d’Euros per invertir en la reconversió de l’actual N-II en una via cívica. Fins aquí, des d’Esquerra tampoc tenim res a dir.

Ara bé, Esquerra el que no veu clara és l’alternativa que des de sempre ha proposat el PSC. I aquesta és la nostra temença: estem d’acord en el canvi de titularitat de la N-II, creiem que és favorable que l’Estat Espanyol destini una partida de 300 o 400 Euros a la nostra comarca però el que no velem és que amb aquesta excusa, la d’aquesta inversió, es tiri endavant una proposta alternativa que no té el consens de tota la comarca. La proposta de construcció de calçades laterals paral·leles a l’actual autopista (proposta del PSC) no és una solució de consens. Per a nosaltres, Esquerra, la millora de la mobilitat a la comarca passa, primer de tot, per a una millora real del transport públic. Creiem que abans de la construcció d’una nova via a la comarca, amb el cost mediambiental, econòmic, paisatgístic i de model de mobilitat que se’n deriva, cal impulsar altres mesures alternatives, com per exemple, l’augment dels combois de tren que circulen per l’alt Maresme, la millora de la connexió ferroviària amb Girona o l’augment de l’oferta del transport públic per carretera (autobusos).

Les nostres propostes són les següents:

• Adoptar urgentment mesures per a millorar la capacitat dels trens actuals i les freqüències de pas per a les estacions de l’alt Maresme.
• Adoptar mesures que millorin la freqüència i la connexió ferroviària amb Girona.
• Avançar al primer decenni del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya la construcció de la nova línia de tren d’interior de Barcelona a Mataró.
• Implantar serveis d’autobús amb una periodicitat de 30 minuts en hora punta des de tots i cadascun dels municipis del baix Maresme cap a Barcelona. Mentre no es pugui assumir el rescat complet de l’autopista, fer gratuïts els peatges de la C-32 per als veïns i veïnes del Maresme, si més no per a la mobilitat obligada.
• Treballar per a la creació de nous accessos a la C-32, dimensionant els accessos allà on sigui necessari, millorant els paviments i la senyalització actual.
• Una vegada desplegades les tres mesures anteriors, valorar la necessitat i, per tant, la implantació d’un nou vial paral·lel a la C-32 de dos o quatre carrils com a via d’interconnexió entre els municipis del Maresme.
• Continuar amb la implantació de mesures de pacificació de l’N-II.

Sin embargo, había que quitarse esa espinita clavada y esta vez, Ana y Rotry no sólo lo hicieron bien sino que consiguieron subirse por vez primera al pódium en una competición, consiguiendo el tercer puesto en la categoría midi-mini de Primera División!!!

Rotry hizo una muy buena primera manga de agility, bien controlada por Ana, que superó las dos dificultades que puso el juez en el recorrido, donde era fácil fallar. En la manga de jumping, se hizo una pista muy rápida, lo que benefició frente a otros.

Al final, alegría y felicitaciones por ese primer pódium!!. ESTAMOS MUY CONTENTOS!!Además de Ana, nuestro compañero del Club, Sebas (con Taco) subió a lo más alto del pódium consiguiendo el primer puesto de la categoría. Enhorabuena también!!!

La foto que encabeza esta entrada es de una minúscula construcción que se encuentra justo al lado de la autopista C-32, la del Maresme, a medio camino entre las salidas de Sant Pol y Canet de Mar. La encontré por casualidad mientras conducía de noche por un serpenteante camino de tierra, oscuro, estrecho y repleto de baches, en búsqueda de un puente desde el cual quería cazar las estelas de los coches que circulaban por los carriles de la autopista (el resultado, aquí). La verdad es que el chiringuito es bastante curioso, no sabría decir exactamente qué función debe tener: ¿almacén? ¿chaletito? En las proximidades había varios huertecitos, un terreno vallado que incluía mesas, sillas y chucho del subgénero ladrador compulsivo.

Las ruinas de la Torre de Merola, una casa señorial del siglo XV visible desde la misma autopista C-32, que se encuentra en un rinconcito del polígono industrial Can Roger de Pineda de Mar. Encontraréis información detallada sobre la torre aquí (en catalán) y aquí (en castellano). Su estado es realmente lamentable, apenas se mantienen en pie cuatro paredes y para acercarse a ellas hay que pelearse con una frondosa vegetación y con la basura que algún vecino de la zona, convencido de ser el rey de la Creación y el puto amo del mundo, deposita alegremente en los alrededores.

¿Bonita localización, eh? Pues no es ni Hawaii, ni Punta Cana, ni Jamaica, ni nada que se le parezca. Este heterogéneo grupo de palmeras se encuentra en la playa de Santa Susanna, justo en el límite con el término municipal de Pineda de Mar. En un radio de menos de un kilómetro uno puede encontrar un cementerio, una depuradora, un solar desértico a pocos pasos del agua, la vía del tren y una carretera local bastante transitada. Por muy fiel que quieras ser a la realidad, en el momento en que buscas el encuadre antes de apretar el obturador ya estás seleccionando sólo una parte del todo y obviando el resto. Al final tal vez tendré que dar la razón a los que consideran que la fotografía es manipuladora por naturaleza... o no, que tampoco me da la gana.

Lo que queda en pie de Cal Capità, una antigua masía de la que apenas se conservan la fachada y un par de paredes, en el parque natural del Montnegre, entre los términos municipales de Calella y Pineda de Mar. La casa da a un camino forestal, muy frecuentado por los practicantes del senderismo y la bicicleta de montaña . Para conseguir esta foto tuve que dejar el obturador abierto durante 12 minutos (y menos mal que había luna llena, en caso contrario habrían sido más) que se me hicieron un poco largos: hacía un frío de co-jo-nes, no había ninguna fuente de luz artificial en al menos 500 metros y el único sonido que me llegaba a los oídos eran los aullidos tristes y lejanos de un perro, seguramente enjaulado.

Para terminar, otra toma de mi querido kilómetro 666 de la carretera Nacional II. En sus inmediaciones se encuentran el precioso faro de Calella, por desgracia cerrado al público (un día de estos tengo que conseguir que me dejen entrar) y la impresionante playa de la Roca Grossa, que ya habréis visto alguna que otra vez en este blog. Os dejo con un interesante relato, basado en hechos reales, sobre este punto demoníaco.

El projecte turístic mancomunat entre LLavaneres, Sant Vicenç i Caldes va prenent forma, un cop definida la primera ruta turística entre el tres municipis. La proposta es completarà amb l´edició d´una guia gastronómica.

Un recorregut de 21 quilòmetresde baixa dificultat per fer a peu. Així és la ruta queconvida a visitar els principals atractius que ofereixen Llavaneres, Sant Vicenç i Caldes i que han definit les seves regidories de Turisme, l´Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona i l´empresa Serviseny - adjudicatària del projecte. D´entre els recursos proposats, en destaquen el port Balís i el parc de Ca l´Alfaro, a Llavaneres; el cim del Montalt i els Rocs de Sant Magí, a Sant Vicenç, i la Fundació Palau i el passeig dels Anglesos, a Caldes.

Segons les previsions, abans de l´estiu s´hauran acabat d´enllestir els detalls i els 15 rètols informatius per seguir el circuit. La publicació d´una guia gastronòmica amb els restaurants dels tres municipis, on el pèsol jugarà un paper protagonista, completarà la proposta.

Aquests són les primeres accions encaminades a consolidar el projecte de "Les 3 Viles" de cara al 2010. Segons el full de ruta de la marca, durant aquest any es definiran propostes de visites guiades pels tres municipis, s´obriran oficines d´informació i es comercialitzaran els paquets turístics. Per al 2009 està previst el salt de la marca a la xarxa amb una nova pàgina web.

L´Associació Vilassar Comerç i la Regidoria de Comerç de Vilassar de Mar celebraran el proper dissabte, 5 d´abril, la sisena edició de la Fira Fora Estocs, una oportunitat única perquè els botiguers puguin vendre els seus productes en estoc i perquè els clients els puguin comprar a bon preu.

La fira té com a objectiu principal, però, fer més proper a tothom el comerç de Vilassar de Mar. Per això els comerciants sortiran al carrer i posaran a la venda articles de temporades passades a preus econòmics.

En l´edició d´enguany, hi participen una trentena de botigues de Vilassar de Mar que, com ja és habitual des de fa quatre anys, concentraran les seves parades a l´Avinguda Eduard Farrés, cantonada amb el carrer Montevideo. L´horari previst comprèn gairabé tot el dissabte: Des de les deu del matí fins a dos quarts de nou del vespre.

Els comerços distribuiran les seves parades en dues fileres, de manera que qui vulgui comprar algun article podrà caminar-hi entremig sense cap probema per mirar-los.

Les botigues participants en la sisena edició de la Fira Fora Estocs oferiran articles a preus econòmics, com per expemple, roba, complements,  joies, mobles, llibres, calçat i joguines, entre d´altres.

Alguns d´aquests establiments participants són: The Shop, Passarel.la, Calçats Rodríguez, Portobello, Can Pocurull, Optica Vilassar, Aurum, Coc y Delicatessen, LLibreria Index, Samsarah, Botiga Lua, Dos Dos, El Corriol, Trend, Babala, Babibu, Lider Home, Lider Dona, Cuca, Deu Dits, Zamora Nens, Carns Montserrat, Ca L´Espinaler, Lollipop, Marga Franch, Espardenyes Soler i Na Ri Nan.

Us en deixo una imatge de la signatura del conveni per finançar l'acció entre la Diputació de Barcelona (Teodoro Romero) i el Consell Comarcal del Maresme (Josep Jo i un servidor).

Consell Comarcal del Maresme: "El Consell Comarcal comença a fer un cens de les activitats empresarials de productes agroalimentaris de qualitat que hi ha al Maresme"

Fotos de anoche en la playa de la Roca Grossa de Calella. Gracias a la luna llena y a que los nubarrones de los últimos días se han ido disipando, apenas necesité más de 2 minutos de exposición para cada toma, algo que se agradece, ya que en pleno mes de febrero no me apetece especialmente tener que esperar casi un cuarto de hora para conseguir una exposición decente.

Como suele pasar en invierno, el oleaje era bastante intenso y creaba densas capas de espuma, de aquellas que nos encantan a los chalados que vamos a la playa de noche con el trípode al hombro. En el Mediterráneo no tenemos mareas, pero uno tiene que calcular bien hasta qué punto de la orilla pueden llegar a entrar las olas si no quiere mojarse los pies. Ayer esquivé el agua por los pelos, pero al llegar a casa comprobé que otra sustancia bastante más pringosa había conseguido alcanzarme las botas: alquitrán. A saber de dónde habría salido.

Para terminar, una roca de formas realmente curiosas que se encuentra en el mirador de la playa, justo al lado del aparcamiento que hay tocando a la carretera. Juguemos a ser Freud: ¿vosotros que véis en la imagen? A mí me recuerda a un león aullando a la luna llena.