Puig afirma que las cuentas de la Generalitat se han convertido "en una hemorragia constante que nos lleva a liderar el endeudamiento per càpita en España. El PPCV ha logrado multiplicar por cuatro la deuda de 1995 y ahora casi doblamos en términos absolutos a Andalucía pese a ser menos habitantes Mientras los andaluces han incrementado un 30% su deuda en trece años, el PP la ha incrementado en más de un 400% en la Comunitat".

Para Puig, el derroche del Consell se constata en cada ente público o en la propia Generalitat "lo que nos lleva a liderar el endeudamiento, el paro y la morosidad tras superar los 11.500 millones de deuda y situarnos al borde de la suspensión de pagos", señala.

El candidato socialista a la secretaria general del PSPV-PSOE ha anunciado en rueda de prensa en Vinaroz que urge un plan de austeridad que recorte los cargos públicos y que ponga freno a las facturas en los cajones como los 1.200 millones de impagos en sanidad o la escandalosa deuda que arrastra Canal 9 así los entes donde se dilapida dinero público sin control". En este sentido ha anunciado que el Conseller Gerardo Camps "debe dar explicaciones a los valencianos, y dejar de darse paseítos por el ágora, para clarificar por qué anuncian superávit de 300 millones cuando la realidad es que el déficit supera los 230 millones. La situación de descontrol en el gasto y en la contabilidad de la Generalitat son asuntos muy graves que nos afectan a todos los valencianos y a eso hay que poner freno y soluciones.

Sin embargo, Puig advierte que el "lamentable pasotismo del Consell asi como el descuadre y los 11.000 millones de euros de deuda nos abocan a una situación de crisis financiera y de credibilidad en la propia Generalitat". Es por ello que Puig anuncia que en breve presentará un Plan de austeridad y además exige la comparecencia urgente del Conseller para explicar el derroche del que hace gala el Consell mientras abandona las inversiones reales y los servicios públicos.

El portavoz adjunto califica de "incompetencia manifiesta" a los responsables de la política económica habida cuenta de los recortes en casi un 50% en las inversiones en infraestructuras durante este año por un importe de 500 millones de euros así como la no ejecución de obras en el 2007. Puig recomienda a Camps que tome buena nota de Zapatero ya que en tiempos de bonanza supo ahorra para ahora invertir y proteger a los más desfavorecidos, al tiempo que ha más que duplicado las inversiones reales en la Comunitat valenciana frente a la etapa del pp. Camps, afirma Puig, está contribuyendo a crear más paro y además hipoteca el futuro con más de 11.000 millones de deuda a pagar". También advierte de la falta de liquidez del Consell para hacer frente a los pagos a corto plazo y que estos superan los 6.000 millones, lo que está provocando importantes problemas en las empresas sumistradoras.

En su intervención en Vinaroz ha señalado que el presidente Camps es el responsable directo de que el crecimiento del paro doble a la media nacional y en el caso de Castellón sea hasta tres veces superior. Al despilfarro se suma "una desastrosa gestión que ha convertido cada empresa pública en un agujero donde se pierden cientos de millones, unos 184 millones en los llamados grandes proyectos en 2007 y aparte las pérdidas de RTVV que casi alcanzan los 200 millones en 2007 , con una de las audiencias más bajas de su historia".

Acto en Vinaroz

El alcalde de Morella se reunió por la noche en una cena con más de 250 militantes socialistas de la comarca Ports–Maestrat, en el casino de Vinaroz, a los que explicó la necesidad urgente de un cambio en la Comunitat Valenciana con un proyecto de progreso que atienda las verdaderas necesidades de los valencianos.  En este sentido, señaló que el proyecto que lidera está abierto a todos los socialistas y a muchos más que se incorporaran en los "próximos dos años hasta doblar la actual militancia".

Señaló también que en Castellón habrá una sede autonómica del PSPV, al igual que en Alicante y que en este proceso serán los todos militantes los que decidan el futuro del socialismo, desde una alianza intergeneracional y en la que estén todos.

De esta comarca, donde existe mayor porcentaje de alcaldías socialistas de la Comunitat Valenciana, entre ellas la ciudad de Vinaroz, la más grande de las gobernadas por el PSOE en la provincia, hubo gran presencia institucional y política, contando con militantes y responsables de la casi totalidad de agrupaciones que la componen.

La primera fila era ocupada por el senador Juan Bautista Cardona; el diputado comarcal José Manuel Gisbert; la diputada María José Salvador; el alcalde de Vinaròs, Jordi Romeu, junto a todos sus concejales; el secretario y vicesecretaria comarcal, Adolf Sanmartín e Iluminada Doménech; el secretario de organización comarcal, Jordi Beltrán; así como la secretaria de Càlig, Ruth Sanz.

Más atrás se podía apreciar la presencia de varios alcaldes más, como el de Cinctorres, Antonio Ripollés, Santa Magdalena de Pulpis o el alcalde de La Jana, Juan Gargallo.

En el capítulo de concejales y portavoces podemos citar a Ana Besalduch, de Sant Mateu, Librada López, por Vinaroz, Vicent Sanz, de Torre en Besora, Ernesto Blanch, de Morella, o Jordi Pau, de Peñíscola.

En el acto de Vinaroz, Ximo Puig quiso agradecer efusivamente a todos los militantes de la Comarca por el apoyo que está recibiendo, afirmando que “los militantes son la piedra angular del proyecto que encabezamos, siendo fundamental contar con los militantes a la hora de articular nuestro partido”. “Las grandes muestras de afecto y confianza que estoy recibiendo de este partido es algo que no podré devolver nunca, por mucho que lo intente, por ser un partido al que cada día estoy conociendo más con mis visitas a las agrupaciones, y al que le debo mucho, por respeto a los militantes, lo que están demostrando en este proceso, y a lo que este partido significa”, afirmó el candidato.

Podéis ver más fotos de la jornada pulsando aquí.

Morella és la capital del Maestrat, una regió a cavall de les províncies de Castelló i Terol, a uns 8o Kms de Vinaròs, terra endins. Completament desconeguda però amb atractius suficients com per ser tota una descoberta. Tot el maestrat està ple de bonic pobles medievals, paisatges naturals d'ensomni i gent amable preparada per oferir a les famílies tot el que tenen. Morella mateix és impressionant. Situada dalt d'un turí imponent, coronada per un castell, rodejada d'esplèndides muralles, recòrrer els seus carrers estrets i costeruts és tot un plaer. A dalt, una basílica amb aires de catedral, plen ade tresors artístics, us dona la benvinguda. A tota la comarca teniu allotjaments encantadors. A Morella l'hotel Carenal Ram, dins el casc urbà, o la Fàbrica de Giner a les afores. Al poble de Forcat, el restaurat Palau del Osset. Feu de Morella el centre d'excursions familiars pel maestrat: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja... i tant d'altres. No us ho creureu!.

Morella es la capital del Maestrazgo, una región a caballo de las provincias de Castellón y Teruel, a unos 8o Kms de Vinaroz, tierra adentro. Completamente desconocida pero con atractivos suficientes como para ser descubierta. Todo el Maestrazgo esta lleno de lindos pueblos medievales, paisajes naturales de ensueño y gente amable preparada por ofrecer a las familias todo lo que deseen. Morella mismo es impresionante. Situada en torno a una colina imponente, coronada por un castillo, rodeada de espléndidas murallas, recorrer sus calles estrechas es todo un placer. Arriba, una basílica con aires de catedral, repleta de tesoros artísticos, os da la bienvenida. Por toda la comarca tenéis alojamientos encantadores. en Morella el hotel Cardenal Ram, dentro el casco urbano, o la Fábrica de Giner a las afueras. En Forcat, el restaurado Palau de los Osset. Haced de Morella el centro de excursiones familiares por el Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja... y otras. No os lo creeréis!.

Morella is the capital of the Maestrazgo, a dignity of a military order, a region of Castellón's provinces and Teruel, to a few 50 milles of Vinaroz, in the land. It's full of pretty medieval villages, natural landscapes of dream and nice people prepared for everything offers to the families. Morella himself is impressive. It's placed around an impressive hill crowned by a castle, surrounded with splendid walls. To walk its narrow streets it is the whole pleasure. A cathedral, full of artistic treasures, is waiting for you. At the whole region you have charming housings. In Morella the hotel Cardinal Ram, or Giner's Factory. In Forcat, the restored Palau de los Osset. Do of Morella the center of familiar excursions for the Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja...

L'escalforeta del pandurmiendo i el frito dels Ports
Parlant amb la meva mare mentre ens mengavem alguna que altra mona i algun que altre tros de farinada / farinà, em va descobrir noves dades sobre el pandurmiendo (la pasta base de mones, micos i farinades) i d'algunes pràctiques que es fan cap a l'interior de la comarca, quan el tros de paìs ja agafa el nom dels Ports (de Morella). Resulta que el pandurmiendo no solament es deixava reposant tota la nit, si no que es posava al costat d'un llit per a que l'escalfor del cos que hi dormia l'ajudes a fermentar. Cal pensar que fins ben entrat el segle XX el llevat artificial no era habitual ni a cal forner. Per tant, en una època de l'any on les nits encara són, s'havia d'impulsar la masa d'alguna manera...

Així mateix, als Ports era habitual posar a sobre de les mones trossos de frito, nom amb el qual es coneix la conserva de carn de porc fregida i conservada en pots de vidre o ceràmica dins del mateix greix en que s'havia fregit, tant podia ser manteca del propi porc com oli d'oliva. Dit així pot sorprendre, però cal tenir present que el pandurmiendo, ben fet, és neutre (ni dolç, ni salat com el brioix francés) i la forma tradicional de consumir-lo és acompanyat dels ous bollits que decoren les mones i els micos. A més, hi ha zones del país que se'ls mengen amb llonganissa de pasqua, un embotit de porc curat llarg i prim molt gustós. Jo en sóc un fervent seguidor, d'aquesta pràctica.

Entre el retorn als orígens i les farinades frikis (amb perdó...)
De mones, de micos i de farinades també n'he menjat xarrant amb la meva germana. La conversa, però, no ha estat de tipus històric com amb la meva mare, si no més aviat sobre les tendències actuals. En aquest sentit, hi ha dades que semblen contradictòries però que prefereixo entendre com a indici de la complexitat dels temps que ens ha tocat viure. D'una banda, ma germana ha notat un estancament amb lleuger augment de la venda de farinades. Al mateix temps, però, en els darrers anys ha notat un augment significatiu -enguany diu que espectacular - de la venda de mones i micos: sembla que molts padrins de nova generació han tornat als orígens i regalen als seus fillols el dolç més tradicional.

Com a contrapés d'aquestes dues tendències més conservadores, n'hi ha una d'innovadora que jo, francament, no aconsegueixo entendre: augmenta la demanda de farinades farcides de crema, xocolata o boniato. Fa molts pocs anys eren directament innexistents i ara van fent forat, encara que solament són per encàrrec. Tan bones com són les de cabell d''angel de tota la vida! Jo, francament, les farinades aquestes les trobo una mica (per no dir molt) frikis: roïnes no estan, però fan mal a la vista!

La reina de la festa: la farinà

Com que una de les sorpreses que em vaig endur fent el primer post sobre el tema va ser que no trobava fotos de les farinaes per internet, aquesta Pasqua m'he passat una mica fent-los fotos a les que fan al forn familiar. Aquí us en passo tot just dues per que en veigeu la forma i l'interior, però aquí he penjat totes les fotos que tinc sobre les farinades, tradicionals i frikis. Les que veieu són les tradicionals, farcides amb la confitura de carabassa blanca coneguda com cabell d'àngel. Ben farcidetes, a casa ens agraden més a l'endemà: la pasta s'ha assecat una mica i al mateix temps s'ha empapat del suc de la confitura. La dolçoreta melosa de la confitura, la pasta una mica cruixent... Fuuuààààààààààà, que bó...

La mona, el dolç per les nenes
Aquí teniu les fotos del dolç de Pasqua que al meu poble els padrins compren a les filloles. Com podeu veure, és un zero fet amb pandurmiendo i un ou bollit tancant el cercle. Clarament és menys amorosa que les farinades, ja que no van farcides de res i en ser poc gruixudes la pasta queda una mica menys esponjosa que els seus germans grassonets, els micos (vegeu més avall). Com podeu veure, i com passa amb tots aquests dolços, a casa es fan artesanalment una a una i s'acaben amb un decoració de sucrets de colors que li donen una mica d'alegria. En aquesta foto es veu el meu pobre cunyat decorant una de les gairebé 200 que van fer entre ell i el treballador de la casa, Nasio, el dissabte de Pasqua, el dia més fort de l'any al forn...

Els xicots fan el mico
Mireu quins micos més llustrosos fan el meu cunyat i Nasio! La pasta es tan flonja, tan suau, que pobra tot sovint no aguanta el pes de l'ou bollit que el corona. Fixeu-vos, tot comparant les dues fotos, com augmenta de volum aquest dolç. És amb diferència el més esponjós, el més subtil de tots els que es fan per Pasqua a Vinaròs. Personalment, aquest és el que més m'agrada menjar amb la llonganissa de Pasqua: el contrast de textures i sabors és descomunal; i forma part de la gràcia de la menja conjunta de totes dues coses.

Tot fet a mà, solament amb màquina per pastar...
Em permeto acabar aquest àlbum de fotos amb una composició de quatre imatges on podeu veure com es fan a mà totes les mones, micos i farinades, inclosa la creu de pasta que encercla els ous quan s'escauen. Hi ha coses que canvien, però hi ha d'altres que es mantenen. A les quatre fotos d'aquí a sota podeu veure a Nasio estirant la pasta, donant-li la forma a la mona, fent la creu de pasta a l'ou i un bon grapat fermentant just abans d'anar al forn de quatre en quatre.

Tingueu pressent que el passat dissabte, al llarg de 22 hores de feina ininterrompuda, el meu cunyat i Nasio van fer més de 250 farinades, unes 150 mones i més de 100 micos, sense comptar el pa del dia i altres pastes. Totes fetes i enfornades a mà, tretes amb la pala de forner llanda a llanda després d'haver fermentat a la cambra. Que voleu que us digui, m'ha emocionat una mica fer aquest post...

Massitet

Nota al peu: una selecció de les millors fotos que vaig fer al forn de ma germana, incloses aquestes i moltes més, les podeu trobar aquí.

Puertomingalvo

Arribem a Puertomingalvo desde Vistabella, continuant per la carretera que va a San Joan de Penyagolosa.  Un cop travessat el pont, el que abans era un camí ara es una pista asfaltada que porta a Puertomingalvo.

Per dormir:  hotel Entre Portals.

Per menjar: sortint en direcció a Mosqueruela hi ha un merendero en barbacoa.

 Mosqueruela

Sortint de Puertomingalvo en direcció a Mosqueruela passem el desv. a Linares i trobem pista forestal a l'esquerra en bon estat, molts pinars. La pista arriba fins a Valdelinares.

Estació d'esqui de Valdelinares

Des d'aqui hi ha possibilitat de fer diversos recorreguts cap a Alcalà i Gudar. Anant de l'estació al poble trobem un camí a l'esquerra que va al pic de Penyarroya, on hi ha un mirador i un merendero. Bon camí. Zona de pinars.

Sortim de la zona en direcció a Fortanete (a 6km es troba el Hostal Masquemado).

 Fortanete

Per dormir: Hostal La Muralla

Sortim en direcció a Villaroya de los Pinares, trobem un desviament a la dreta senyalitzat com Mas Masegares. Zona de pinars. El camí acaba n una carretera de nova construcció que porta a Pitarque.

Pitarque

Arribem a Pitarque i podem veure penjat a la porta de l'ajuntament el resultat de les últimes eleccions generals. Victoria aclaparadora del PSOE en un poble on el cens de l'electorat no arriba a les 100 persones. 

Per dormir: Casa rural Casa Molina

Sortim de Pitarque per la carretera en direcció a Villarluengo  fent primer una aturada a la piscifactoria, on veiem que hi ha la possibilitat de pescar una truita golden (1kg) per 5€ + lloguer de la canya.

Villarluengo

Per dormir: Hostal de Torre Montesanto.

Sortim de Villarluengo per carretera en direcció a Cantavieja. Abans d'arribar al desvio de Fortanete hi ha un desv. a esquerra senyalitzat com Casa Castel que porta a Tronchon. Hi ha un petit pinar però la resta de terreny és desertic.

Tronchon

Per dormir: Hi ha diverses cases rurals: Casa Marquillo, Casa Conesa (piscina?)

Per menjar: Hi ha una queseria en la part més baixa del poble 

Cantavieja

Per dormir: Casa Sara, hab en bany, 40€ + 4€ esmorçar

Iglesuela del Cid

Per dormir: Hospederia de Aragon ****

Entre Iglesuela i Villafranca: Hotel l'Om. 30€

Mosqueruela

Agafem la carretera de Cantavieja a Mosqueruela. Agafem un camí a lèsquerra que acaba en una cantera (sense sortida). Molts pinars. Acotat bolets.

Sortim de Mosqueruela en direcció Villafranca, al puerto de Mosqueruela agafem camí a dreta que porta a l'Ermita de la Estrella (mal camí) - Pla de Monssorro - Vilafranca

 Vilafranca del Cid

Per dormir: Hotel Los Arcos **