I made a commitment three months ago to our office spider plant. For the first time, I allowed myself to become emotionally involved with a plant and to take on primary responsiblity for its care. That's a lot for a professed brown thumb to take on!

I've always been to plants what Lucrezia Borgia was to her relatives. Yes, that poisonous! They've always been a complete mystery to me, just like babies. I water them; they die (oops, not the babies!). I water them less; they die. I water them more; same ol' same ol'. Can you believe I actually spent a summer working in Home Depot's Garden Center? Don't even ask! Pure irony. Putting on the orange apron every morning was terrifying. I was a fraud, a joke. My cash register was the stocks and, man oh man, did my customers ever let the fruit fly!

All the panic and anxiety of that summer came rushing back as I turned my cart into Walmart's Garden Centre last week. But there was no turning back. I was on a mission of love. After finally establishing a working watering routine (months of trial and error), my adopted charge had gone and outgrown its pot! It was also time for one of its babies to start on solid food. They grow up so fast lol. I found Walmart's potting soil, and everything else I'd heard I might need for the task, and got out of there as quick as possible.

I couldn't believe how nervous I was when it came time for the actual operation. My heart was racing as I gently knocked the plant loose of its old green plastic pot. I turned the ball of roots over in my hands, and ever so carefully...

...I screamed and threw my precious spider plant across the desk.

No one ever told me roots can look just like gross white maggot worms! When the dirt settled, so to speak, I finished the job. The smell of the potting soil, and the feel of it under my nails was a delicious novelty. After patting down the soil and blowing the dirt off the leaves, I felt a fierce and entirely unexpected sense of accomplishment. I'd seen the same emotion on my Home Depot customers' faces a hundred times, but I'd never understood it. So this is why people spend their weekends on their knees in the dirt?

Yes. And I discovered something else. I never knew how much life energy is held in a plant. With both my hands in the dirt, all my senses were drinking in pure chlorophyll scented "life". I felt powerful, generous, and connected - a thrilling combination. My original goal had been only to keep my spider plant alive, and even that was asking myself to do the unprecedented. I want to do so much more for it now. I want it to grow and thrive and be as brilliantly green as it can possibly be, and I want to line up its babies in a rainbow of bright tiny pots along my kitchen widow sill at home.

I took a risk three months ago. It was touch and go for a long time, but my spider plant is alive and (as you can see below) multiplying. I've let a part of my identity go, the running joke is over. And I'm more than ready to move on. Goal met: I, Cymbria, can take care of a plant.

So go ahead... set a goal. Just don't be afraid to get your hands dirty ; )

(photo source: Cymbria (ps.check the view!)

Order Celebrated Crimes: all eight volumes in one file from Amazon for $0.99

I la veritat és que veure actuar la Gruberova és un espectacle, encara que ja no s'arrisqui tan com abans —coses de l'edat, suposo— i malgrat que faci amb els papers que canta el que li doni la gana per ajustar-los a la seva manera de cantar. Al seu costat, els altres cantants corren el risc de quedar eclipsats, però afortunadament ahir això no va passar: Josep Bros, Ewa Podles i Ildebrando d'Arcangelo es lluiren i foren, al meu parer, superiors a Gruberova. He de dir, de repetir (perquè ja ho he dit sovint), que les veus greus cada vegada m'agraden més, sobretot mezzos i barítons; i ahir, entre Podles i D'Arcangelo en vaig tenir una bona dosi: de fet, són amb Bros els que més em van agradar.

Peròs i malgrats a banda, va ser una nit d'aquelles que segur que no oblidarem cap dels que hi vam assistir.

Apunt frívol: visca els baix-barítons! (amb tots els respectes per la resta...)

Feu clic a la imatge per veure una biografia del cantant i la imatge més gran.

Nit històrica al Liceu, per l'èxit assolit per tota la companyia que han cantat la versió de concert de la Lucrezia Borgia de Donizetti.

Teatre amb les entrades esgotades i públic internacional, majoritàriament del àmbit germànic, per assistir al debut d'Edita Grubrerova en aquesta rol. El Liceu l'ha envoltada d'un companys d'extraordinària categoria, Josep Bros, Ilderbrando d'Arcangelo i Ewa Podles. Llàstima que el director musical no hagi estat algun director expert en el repertori belcantista, és clar que això després dels resultats obtinguts, era el de menys.

Avui s'havia decidit prèviament que, anés com anés el concert seria un èxit històric i clamorós en la història del teatre. Jo des de 1975, any del meu debut al Teatre, he viscut pocs èxits com els d'avui.

La Lucrezia Borgia és una òpera que requereix un quartet solista important, soprano dramàtica d'agilità, tenor líric, contralt i baix baríton. En el Liceu la soprano ha estat Edita Gruberova, que ni en somnis té el registre vocal original de la part. La va estrenar Henriette Méric-Lalande, la mateixa soprano que va estrenar Il Pirata de Bellini. Amb això vull dir que malgrat que la Gruberova no té els mitjans que la part demana, no és una novetat que la cantant ha adaptat a la seva vocalitat i estil, rols tan dramàtics com l'Anna Bolena o la Norma, obtenint el reconeixemnet del públic.

La prodigiosa tècnica vocal de la Gruberova és el seu pricipal aliat per obtenir els resultats musicalsde les seves interpretacions i és amb ella que ha centrat, juntament amb un balcanto sui generis, tota la brillantíssima carrera operística, seguida i defensada per una allau de seguidors que la idolatren.

Ja en la seva entrada "Tranquillo ei posa"ha posat totes les cartes sobre la taula i l'estil gruberovià, la marca de la casa, ha aparegut per a goig i gaudi dels seguidors que esperen justament això i per a desesperació de pocs. La Gruberova no arrisca com abans i ha cantat quasi tota l'opera en constants pianíssims i mezza voce, restant a la part de tota la càrrega dramàtica. La interpretació que fa de la Lucrezia està allunyada del dramatisme i càrrega malèvola que Donizetti, basant-se en l'obra de Victor Hugo, va vestir a aquest personatge, molt més refinat i culte del que la llegenda ens ha deixat. Però l'òpera de Donizetti és la que és i l'estil en que va estar escrita, també és el que és. Si la senyora Gruberova ha decidit que el belcanto és el que fa ella, està bé, per a ella i per tota la legió de seguidors, per a mi no. La seva cabaletta final, aquella que Donizetti va tenir que escriure contra la seva voluntat "Era desso il figlio mio", per tal de satisfer a la diva que no li va deixar oportunitat de mostrar les seves agilitats i virtuosismes pirotècnics, ha estat la cosa més amanerada i anti dramàtica que he escoltat en anys, amb alguns petits problemes, segurament deguts al cansament i a la manca de rodatge amb el rol.

Alentir les frases per tal de recrear-se fins a la sacietat amb els sons perduts entre l'afinació dubtosa, els portaments aspirats i algun que altre agut (pocs, doncs la veu ja no està per les exhibicions d'anys enrere) ratllant el crit, son alguns trets de l'actuació d'aquesta nit passada. És cert que el seu cant té un no se què d'eteri i d'encanteri, que fa que el temps s'aturi i el públic enlluernat pel prodigi vocal, es deixí seduir, com per l'art d'un il·lusionista en l'artifici més amanerat, però aquesta és precisament la gràcia d'aquesta cantant, jo ja us la regalo. M'avorreix soberanament.

Al seu costat, Josep Bros, amb una veu de volum cada cop més gran i consistent ha obtingut també, un grandíssim èxit, però anem en compte, doncs el tenor està forçant molt la veu i el resultat d'aquest esforç és, un centre important però una pèrdua de color i consistència en el registre agut i sobreagut. La veu comença a oscil·lar i el que ara s'apunta com un signe de fatiga vocal, si no va en compte, esdevindrà aviat un problema seriós.

Bros és molt valent, ho ha demostrat sempre, acceptant rols de grandíssim compromís, però si hagués mantingut el repertori més líric i no hagués forçat tant el registre extrem, avui no s'hagués trobat amb els problemes en el pas de la veu, en la col·locació excessivament cranial dels aguts i en la bellesa del timbre. Ha tingut la valentia de cantar l'ària que sempre és talla "T'amo qual s'ama un angelo" i que va tornar a posar en circulació Alfredo Kraus. On m'ha agradat més és en el duet final, on Bros, ha recollit la veu i ha cantat tot el fragment amb frases líriques molt controlades i amb veritables lliçons estilístiques de com cantar la part. No cal que ens demostri que té tanta veu, doncs és quan fa aquestes demostracions d'expansió vocal, quan la veu es ressenteix i es deixa d'emetre de manera natural i bella. Cuidat Josep.

Per cantar el Don Alfonso, el Duc de Ferrara, rol no gaire llarg però d'importància dramàtica, escènica i musical, hem tingut la gran fortuna de tenir al baix baríton italià Ildebrando d'Arcangelo, per a mi, el veritable triomfador de la nit. Veu homogènia, línia impecable i emissió segura. La veu és contundent si bé no estem davant d'un baix rotund, la seva joventut ens fa preveure que encara té camí per arribar a ser-ho, de moment i amb una carrera molt important i molt seriosa, ens ha ofert una ària i cabaletta de manual i un duo amb Lucrezia d'autoritària musicalitat. Llàstima que el rol no dona per més, però veient l'èxit assolit, potser s'animarà a tornar.

El cas d'Ewa Podles, la contralt polonesa és únic en la història vocal dels darrers anys. És una veritable contralt coloratura que ens ha captivat en el repertori barroc i belcantista, però que també ha cantat Verdi i Wagner. El volum de la seva veu i la contundència del registre l'ha fet triomfar per tot el món. Ara, ja amb la veu no tan homogènia i amb tres colors ben diferenciats, ha perdut força en el greu i la zona aguda no és tan enlluernadora com fa uns anys. To i així, després d'un inici una mica massa tenebrós, semblava més la Ulrica del Ballo que el Orsini, s'ha anat centrant, fent un bon duo amb Bros i un millor brindis en el darrer acte. Ha obtingut un altre èxit grandiós.

Lucrezia Bogia té molts rols petits i que en cap justificant la contractació de dos cantants hongaresos i un italià, sobretot si el resultat és més aviat mediocre. Millor donar-los tots a cantants del país.

Stefan Anton Reck, ha triomfat i en altres circumstàncies, estic segur que no hagués estat així. Direcció poc refinada i molt mediocre amb una especial dedicacio al tempo que li convenia a la diva. Si l'orquestra hagués estat al fossar i la Gruberova no hagués cantat, algú l'hagués xiulat, però ahir estava escrit que havia de ser una gran nit i a fe de Déu que ho ha estat.

El cor correcte i prou.

Mentre els aplaudiments i la cridòria inacabable, amb la pluja de flors i les pancartes exhibides de manera massa prudent com a homenatge a la diva de la casa, m'han vingut al cap moments gloriosos en els que jo participava de la festa i he pensat en la sort han tingut tots aquests que avui han gaudit amb la seva diva en una comunió en la qual jo no he participat.

Ara després d'escriure el post me'n aniré a dormir escoltant el belcanto que m'agrada, potser amb la Caballé, la Gencer, la Sills, o fins hi tot la Sutherland, que també era avorrida però estilístacament irreprotxable, aquell belcanto que sense sacrificar la part de creació personal i variacions vocals, no oblida la línea, l'afinació i les regles bàsiques de l'escola italiana, on està prohibit portementejar i deixar de banda l'expressivitat dramàtica del text per a exhibicions circenses.

Before I write anything else, I will acknowledge from the start that Edita Gruberova' s soprano is hardly the Meric-Lalande-type of voice and, if you' re used with Montserrat Caballe' s recording of this role, you' ll certainly miss the extra weight, colour and richness in the low notes. That said, differently from what she did in her recording of Rossini' s Semiramide,  she didn' t invariably  resort to upward variations (unless in repeats, when she were more or less "entitled" to do so, so to speak). To do her justice, I should add that she was particularly adept in managing her naturally ungenerous low register. Although one wouldn' t hear spacious sounds in that area of her voice, focus was always there.

As in her Norma or Elisabetta (in Roberto Devereux), the amazing girlishness of her voice makes it a bit difficult for her to be truly convincing in these maternal roles, but if you like bel canto in the grand style, her Lucrezia has unending supply of high pianissimi, dictionary-perfect messa di voce, perfectly articulated divisions etc. For example, hearing the sequence of trills in the end of Com' `e bello done to perfection live at the theatre was like witnessing a miracle. As expected, she chose the showpiece Era desso il figlio mio to close the opera - and it was fascinating to see her weighing with Swiss-clockmaker precision the expressive and technical demands of this difficult scene (here made following the composite ending with the tenor' s death and then the soprano' s big aria).

Although the title role in Lucrezia Borgia is fearsome, this is truly an ensemble opera and Gruberova had fellow singers who left nothing to be desired and could never be overshadowed even by such an admirable prima donna.

As Gennaro, Josep Bros sang with unending graciousness, seamless legato and apollonian ease with top notes. Apart from one or two forced acuti in  T' amo qual s' ama un angelo (the aria written for Nikolai Ivanov), there is absolutely nothing less than exemplary in his stylish and sensitive performance. Although Ewa Podles' s contralto has more than a splash of throatiness  these days (what makes her sometimes inaudible in ensembles), her graphical account of Orsini' s narration in the Prologue was truly hair-raising and the panache displayed in Il segreto per esser felice (ornamented with a Spanish flavour, maybe as a tribute to the audience) was simply irresistible. Ildebrando d'Arcangelo's bass should be a bit more flamboyant in order to make his Don Alfonso more dangerous, but he sang with firm tone and knowledge of style throughout. The minor roles were all splendidly taken.

Conductor Stefan Anton Reck was truly a positive surprise - his sense of theatricality is praiseworthy, especially the way he produced his effective orchestral effects without ever drowning his singers. He was also able to drive his orchestra through an unusually polished performance even when the dramatic situations required swift tempi.

And that concert will give you a hint as to the wide variety of music at the Gran Teatro.  From Allen to Anna Netrebko, they've all done the Big B, and with a history of eccentric and exotic productions (much like Barcelona's architecture and design ethos on the whole) the performers aren't the only things to look at.  Current operas on the agenda include Elektra, Lucrezia Borgia, Tannhauser, and--one of the most Spanish-at-heart operas--Don Giovanni.  There will also be two dance companies to catch in May and July, and a series of concerts and recitals ranging from Handel to Brahms to Stravinsky.

Undoubtedly, however, opera is the Liceu's main squeeze.  If you're a senior citizen (65 and above), you're guaranteed 30% ticket discounts to all foyer shows as well as the same discount on the day-of any performance--two hours before curtain.  There's also the standard student love (and Barcelona has its fair share of students either studying, studying abroad, or passing through): same senior discounts as well as the Liceu at the University.  Live simulcasts of five selected operas (Aida, La Cenerentola--both of which have already passed--Elektra, Tannhauser, Tamerlano, and Death in Venice) will be broadcast at over 40 universities within Spain, including the University of Barcelona.  For more information on that (in every language besides English, it seems), check out Opera Oberta's website.

Thanks, 45street!

Gran Teatro del Liceu
La Rambla 51-59, 08002
+34 93 485 99 13
http://www.liceubarcelona.com