Ahora, al retomar Cataluña su camino de libertad, los representantes del Pueblo creen que la Cámara Legislativa debe sancionar lo que la Nación unánimemente ya ha asumido. Por ello el Pueblo de Cataluña establece, por la potestad de su Parlamento, la siguiente Ley:

"Artículo primero. Se declara Fiesta Nacional de Cataluña el día once de septiembre."
"Artículo segundo. Esta Ley entrará en vigor el mismo día de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat."
"Por lo tanto, ordeno que todos los ciudadanos a quienes sea de aplicación esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los Tribunales y Autoridades a quienes corresponda la hagan cumplir."

Hymno Nacional Català:

Els Segadors

(refrain)

(refrain)

Hymno semi-official: L'Estaca

L\'Estaca - Lluis Llach.

Lletra i Música 
Lluís Llach Edició 
1968 

Lluís Llach. Web site oficial  et aussi Lluis Llach - site français.

Visca Catalunya, UNA !

IVO

La Casa de Cultura de Girona acollirà del 7 de setembre al 5 d'octubre el cicle de recitals de cançó d'autor CançÓ8 que enguany inclou actuacions d'artistes com Josep Tero (7 setembre) Alfons Encinas (14 setembre), Ara Va de Bo (21 setembre), Jaume Arnella (28 setembre) i Déu n'hi Duo (5 octubre).

El concert inaugural (diumenge 7 setembre, 19 hores) anirà a càrrec del cantautor Josep Tero (L'Escala, 1951). La sensibilitat per la poesia és un dels elements que defineixen millor la seva obra, en què l'evocació dels paisatges, sobretot els del nord dels Països Catalans, té una presència molt destacada. Maria Àngels Anglada, Clementina Arderiu, Josep Espunyes, Carles Fages de Climent i Jordi Pere Cerdà són alguns dels autors als quals ha contribuït a divulgar aquest artista empordanès, que també ha cantat la poesia de Joan Salvat-Papasseit i la de Konstandinos Kavafis.

A més d'haver protagonitzat recitals a tots els territoris de parla catalana, Josep Tero ha cantat també als Estats Units, Cuba, Còrsega, Holanda i Luxemburg. Georges Moustaki, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell, Mísia i Maria Farandouri figuren entre els cantants que han col·laborat amb ell en discos o escenaris. Atret per la cançó tradicional, ha publicat dos enregistraments per encàrrec de la Generalitat de Catalunya per difondre el cançoner popular en l'àmbit escolar. 

El concert antològic que ha preparat per a l'ocasió s'obrirà amb versions de cançons de Mikis Theodorakis del repertori d'Indika, el grup empordanès de cançó del qual va formar part a la primera meitat dels anys setanta. També inclourà peces que estrenarà o que no ha gravat mai, a més d'alguns temes antics que no acostuma a interpretar als seus recitals i de cançons de l'Alguer, on ha actuat en diverses ocasions.

Font: http://www.casadecultura.org/

Podeu escoltar els cd's de Josep Tero a la Biblioteca de Figueres.

.

In art the hand can never execute anything higher

than the heart can inspire.

En l'art la mà no pot mai executar rés més alt del que el cor pot inspirar.

Ralph Waldo Emerson

If to live is an art, how can we inspire our heart for living better and higher?

Si viure és un art, com podem inspirar el nostre cor per viure millor i més alt?

Learning ....

Aprenent...

.

per LLuís LLach

.

Aprendre

Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

.

.

Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

.

.

Aprendre que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.

A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.

Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.

Aprendre per saber-se desprendre,

vet aquí el vell secret.

..

.

Aprendre...

.

(per escoltar/ for listening Aprendre de Lluís Llach)

.

And how to learn to learn?

I com aprendre a aprende?

.

Aprendre a aprendre

.

.

.

And how to learn to unlearn?

I com aprendre a desaprendre?

.

]]> http://sonabe.wordpress.com/?p=1162 Wed, 27 Aug 2008 09:17:43 +0000 alabast http://sonabe.ca.wordpress.com/2008/08/27/manu-guix-i-roger-benet-i-illuminacio-profana-avui-a-lacustica/

Manu Guix presenta Onze Llachs a les 22.00 h als Jardins del Consell Comarcal.

Roger Benet i Il·luminació Profana actuaran al Soul Cafè a les 00.00 h... Roger Benet (veu, guitarra, melòdica...) i "Il·luminació Profana" -Pep Espasa- (guitarra, flauta travessera, melòdica, EWI...) esdevindran musicalment tot interpretant temes dels 3 primers discs de Roger Benet, tenint en compte que només se n’ha editat un.

Font: http://www.myspace.com/rogerbenet

Consulta o descarrega tota la programació de l'Acústica 2008.

CAMPANADES A MORTS

1. Campanades a morts.

2. A la taverna del mar.

3. Laura.

4. Vinyes verdes vora el mar.

5. Cançó d'amor

http://rapidshare.com/files/129177808/Luis_Llach_-_Campanades_a_Morts.rar.html

Si no lo conoceis y os lo bajais, espero que os emocione como a mi...

Saludos.

El més curiós es que aquesta cançó va ser presa com a himne del sindicat polac "solidarnosk", fins i tot existeix la creença popular que la cançó es un himne tradicional polac, i ens trobem amb l'anecdota que quan Lluís LLach va anar a tocar a Polònia molta gent es va decepcionar al descobrir que el aquest himne no era pas polac (allà anomenada 'Mury') sinó Català.

Jean Michel Jarre fa uns anys va anar a Gdansk a fer un concert en honor al moviment "solidarnosk" i va interpretar una surrealista versió electrònica polaca de l'estaca... escolteu ja que no te desperdici:

Campanades a morts

Lluís Llach

I 

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

Us proposo una cançó d'en Lluís LLach amb lletra de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach, El Cafè Antic. L'any 1995 en Llach i Miquel Martí Pol varen presentar el disc Porrera, un treball de comunió musical i poètica extraordinari, del que aquesta cançó esdevé eix central.

Avui, que vaig a dormir una mica tristot i ensopit, he tornat a Llach, ves, son coses inconscients, però que mai fallen. Al final escoltareu com es tanca una porta, que ben segur es tornarà obrir si no demà matí, qualsevol altre dia o moment.

EL CAFÉ ANTIC (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l'amor als déus humils

Ella té uns ulls de poesia,
tu el cos de cirerer florit,
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parxís.

Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
mentre aquí és maig i en Sergi canta,
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d'horror que ens separa.

Europa creix sobre els vostre morts
mercadejant sense vergonya,
però la fredor d'aquest guinyol
mai no hi serà la cafè nostre.

Al Cafè Antic el fum s'emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.

I quan la lluna a Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n'adoni
que és allí dalt només per ell..

Però a Rio encara maten infants
i algú ha pagat per cada bala,
compra el seu viure el poderós
assassinant la misèria.

La nit estén el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen,
rostres que escruten la foscor
cercant l'amor que enlloc troben.

Al Cafè Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perquè les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic.

Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coixí
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Cafè Antic.

[splashcast KLQW4680OQ]

]]> http://vicentvercher.wordpress.com/?p=4761 Mon, 02 Jun 2008 01:27:53 +0000 Vicent Vercher Garrigós http://vicentvercher.ca.wordpress.com/2008/06/02/un-regalet-del-bon-amic-roger-per-no-oblidar-mai/

El bon company i millor amic Roger, m'envia mijançant el nostre lloc d'encontre al Facebook aquest vídeo de Lluis Llach al Liceu de Barcelona. Es un magnific regal per a recordar sense ningúna melangía i mirar de veres cap al futur. Pe aquells que s'omplin la boca parlant retoricament de la continuitat d'un projecte polític mes just i solidari i, ni creuen de veres amb la cadena de la continuitat, he de dir que la garantía es de "pata negra"; Roger va neixer al 1979, el matei any que jo vaig ser elegit el primer alcalde del meu poble en 1979, ¡democrácia fresca!. Quan ell tenía un día jo tenia 27 anys i hui, 30 anys despres, estem compartint un mateix projecte, un mateix partit i les mateixes il.lusións que fem realitat cada día i, Llach i les seues cançons eternes, ens uneixen a pesar del temps perque els valor que compartim hi son plenament vigents hui i aixó es, únicament, lo que garanteix la pervivencia d'un projecte politic. Viure com es pensa, sense fer-se trampes a ú mateix.

Gracies Roger per aquest regal de diumenge. Salut i força...que falta ens fà.

Vicent Vercher Garrigós.

La infància és un periode meravellós de l'experiènia vital, on vivim despreocupats de la crua realitat que ens rodeja i una desorbitada fantasia ens fa creure que tot alló imaginable és real. Però no sempre son els contes de fades alló que més recordem dels primers dies a la terra: agunes experiències inquietants viscudes de menuts ens poden marcar tota la vida adulta, determinant per sempre els nostres gustos i odis, marcant-nos així el caràcter per bé o per mal.

I avui, com a autoteràpia psicològica us exposaré qins son els meus traumes infantils:

La Gimnasia: Per mi no era una assignatura, es tractava d'una veritable sessió de masoquisme infernal ideada tan sols per posar en evidència davant tota la classe les meves mancances totals en psicomotricitat, agilitat o resistència. Si la voltereta ja era un repte quasi inasequible, ja no us parlo de saltar al potro, fer la vertical o el Test de Cooper (una sàdica tortura inquisitorial basada en donar voltes tontament al pati de l'escola durant una hora). I quins meravellosos records dels partits de voleibol on el meu equip, format en exclusiva per els més patates del col·legi, amb prou feines ens coordinvem a l'hora de fer les rotacions. Menys mal que després, als vestuaris, em posava les botes que si no...

Joan Manuel Serrat: Quan jo tenia 3 o 4 anys la meva mare em va portar enganyat a un concert d'aquest abobinable pseudocantant assegurant-me que anavem al Parc d'atraccions de Monjuïc; i així era! Però clar, quan vaig descobrir que en realitat no haviem vingut a muntar a la muntanya russa sinó a veure un senyor que cantava fatal i que a sobre no tenia gens de glamour, vaig començar a cridar i plorar amb totes les meves forces, liant-la en mitj del espectacle!

Lluís Llach: L'altre cantautor que tinc atravessat és aquest mític ultranyonyo de Porrera. Resulta que el meu pare és idèntic a ell, així doncs jo estava convençut que eren la mateixa persona i que, per tant, jo era fill d'una estrella musical que sortia per la tele, feia concerts multitudinaris i era arxiconegut. Quan vaig descobrir que tot era un simple malentés i que estava obligat a desmentir la meva inmerescuda fama de VIP que m'havia creat al parvulari, vaig acabar decidint que els cantautors eren una raça infame i despreciable. 

Els videos de sexualitat femenina: Quina necessitat tenim els nois, i més els gais, de conèixer els morbosos detalls del funcionament d'un tàmpax o del mode d'ús d'una compresa? Doncs això mateix m'estava preguntant jo amb 11 anys quan en una classe de ciències naturals ens van passar un video MOLT explícit, suposadament sobre educació sexual, on no apareixia cap polla per enlloc. El meu estòmag va decidir que ja en tenia prou, que aquella visió gore sobre les interioritats d'una vagina havia superat tots els límits racionals i vaig acabar vomitant a sobre del noi que s'asseia al meu davant. Pocs mesos més tard em plantejava per primer cop la meva homosexualitat: jo en aquell forat llefiscós no hi ficava res!

Els segrestos: Quan era petit vaig veure un Informe Semanal sobre una famosa nena de 7 o 8 anys que l'havien segrestat, li havien tallat la orella i se l'havien enviat als seus pares com a prova. I jo, que ja era molt paranoic de ben xic, em vaig començar a obssessionar amb el tema, imaginant-me malèfics lladregots que venien a per mi  amb inmensos ganivets i, des d'aleshores, encara tinc la mania de dormir amb un llençol tapant-me la oïda, no fos cas..

 I vosaltres teniu traumes infantils?

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dona'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

Así se inicia la obra que atribuimos a Homero, una de las dos primeras obras de la literatura occidental (tras la Ilíada) en la que el ciego ¿de Quíos? nos relata las peripecias del soberano de Ítaca:

ἄνδρα μοι ἔννεπε, μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ

πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσεν·

πολλῶν δ᾽ ἀνθρώπων ἴδεν ἄστεα καὶ νόον ἔγνω,

πολλὰ δ᾽ ὅ γ᾽ ἐν πόντῳ πάθεν ἄλγεα ὃν κατὰ θυμόν,

ἀρνύμενος ἥν τε ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων.

Ha sido grande la fortuna de Ulises y su odisea en la tradición literaria y artística.

Hoy traigo una canción de Javier Krahe, Como Ulises, en la que en clave de parodia se nos desmitifica a aquel a quien Homero nos presentó como un héroe pero que tan mal parado sale en otros poemas del ciclo troyano. Pero de eso hablaremos en otra ocasión.

No me he podido resistir a traer, en otra clave, la Itaca de Kavafis interpretada por Lluis Llach en su último concierto en Verges, en marzo del año pasado, que me trae recuerdos muy especiales ¿te acuerdas tú?

 

Asesinos de razones canta Lluis Llach en Campanadas a muerte. Esto viene a cuento de que ha caído en mis manos un DVD del cantautor titulado “La Revolta Permanent”,(La Revuelta Permanente) en el que se recuerda los hechos ocurrido en Gaztelu el 3 de Mayo de 1976.

Ese día la Policía Armada disparo contra una asamblea de trabajadores que se intentaba celebrar en una iglesia de esa localidad. Murieron cinco trabajadores y hubo muchos heridos. Lo único que pedían eran mejoras salariales y de trabajo, pero claro, en aquellos momentos fue mucho pedir.  

Era vicepresidente de Interior y Ministro de la Gobernación Don Manuel Fraga Iribarne que, critico con dureza la irresponsabilidad de los convocantes de la asamblea, según el, únicos responsables de la masacre, pero los que dispararon fueron los que estaban a sus ordenes, curioso.

Esos hechos, personalmente los tenia casi olvidados y, seguramente habrá mucha gente que los tendrá en la misma condición, y no digamos los jóvenes que, prácticamente ni sabrán de ello, aunque los que no los tendrán olvidados son los que lo sufrieron en sus propias carnes o, en las de sus seres queridos.

Por eso es imprescindible sacar a la luz todo lo acaecido, desde el golpe de estado contra la Segunda República hasta nuestros días. No podemos considerar el querer saber y dar a conocer los hechos ocurridos en aquella época, un acto de revanchismo, únicamente es hacer honor a la verdad y hacer que la historia sea lo más fidedigna posible.

No debemos dejar, bajo ningún concepto, que nos asesinen la razón porque la razón es de quien la tiene. 

La antigua Villasicca de los árabes (villa del camino) ya era conocida por los griegos que fundaron Cal-lípolis y Salauris. En el S. III a. C. los romanos desembarcaron en la actual playa del Racó. Con la llegada de los árabes en el S. VII la zona se convertía en una zona fronteriza entre cristianos y musulmanes. En 1162 el conde de Barcelona, Alfonso I el Casto, Bernat Tort, arzobispo de Tarragona y Guillem de Tarragona donan Vila-Seca a Ramón d'Olzina.

Iglesia de Sant Esteve

En septiembre de 1229 el rey Jaume I el Conqueridor zarpó con sus naves de la playa del Racó en La Pineda y del Cabo de Salou a la conquista de Mallorca. Durante el S. XVI y XVII la villa sufrió numerosos desembarcos piratas lo que contribuyó a la fortificación de la villa con doble muralla y a la construcción de torres de defensa.

La Guerra del Segadors  en el S. XVII y posteriormente la Guerra de Sucesión en el S. XVIII mermaron la importancia política, económica y social de Vila-Seca.

Torre defensiva de la muralla

Entre sus monumentos destacan las torres defensivas, como la Torre dels Carboners o la Torre de Virgili, los restos de muralla como los del Portal de Ruidoms o el conservado Portal de Sant Antoni, la Torre del Delme y el Castillo del Conde de Sicart.

El Portal de Sant Antoni es la única puerta de la muralla que se conserva del segundo perímetro amurallado de Vila-Seca.

Portal de Sant Antoni

El Castillo del Conde de Sicart se localiza en un frondoso pinar al norte de la población. La Torre de Olzina es la edificación más antigua del actual castillo (S. XII). El castillo sufrió remodelaciones a lo largo de los siglos hasta llegar al aspecto actual neomedieval.

Castillo del Conde de Sicart

La iglesia de Sant Esteve se comenzó a edificar en 1588, siendo de una sola nave de estilo de transición entre el gótico y el renacentista. Posteriormente se añadieron capillas laterales entre los contrafuertes. 

La fachada posee un rosetón por encima del timpano triangular que corona la puerta de entrada. Las numerosas gárgolas en forma de cañón adornan el exterior de la iglesia. El esbelto campanario probablemente cumplió funciones de torre de defensa.

Fachada principal de la iglesia de Sant Esteve

El municipio cuenta con excelentes playas como las de La Pineda y las de la vecina y segregada Salou, con quien comparte terrenos del parque de ocio PortAventura.

A escasos kilómetros de Vila-Seca se puede degustar una excelente "Calçotada" en la Venta de la Tieta Carme, cerca de Vallmoll, además de excelentes carnes a la brasa. Los vinos de D. O. Priorat de la provincia de Tarragona son ideales para acompañar los platos típicos de la comarca.

Una de las bodegas de más renombre son las de Cims de Porrera, donde el cantautor catalán Lluís Llach ha apostado por la cultura del vino.