<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>llibres-que-llegeixo &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://wordpress.com/tag/llibres-que-llegeixo/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "llibres-que-llegeixo"</description>
	<pubDate>Fri, 05 Sep 2008 14:25:34 +0000</pubDate>

	<generator>http://wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA["La Daga" de Philip Phullman]]></title>
<link>http://pirene.wordpress.com/?p=19</link>
<pubDate>Thu, 01 May 2008 18:07:53 +0000</pubDate>
<dc:creator>pirene</dc:creator>
<guid>http://pirene.wordpress.com/?p=19</guid>
<description><![CDATA[Hui crec que puc parlar d’alguna cosa que tinga relació amb mi mateixa. Aquest matí (desficiosa ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">Hui crec que puc parlar d’alguna cosa que tinga relació amb mi mateixa. Aquest matí (desficiosa com jo sola) m’he despertat a les vuit menys quart disposada a anar-me’n Déu sap on. La qüestió és que, com que després de deu minuts, he descobert que no podia tornar-me a adormir, he decidit fer alguna feina i acabar-me el llibre de “La Daga” de Philip Phullman que tenia començat i del qual em faltaven tan sols dos capítols. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">He de dir que encara que la gent que m’envolta insisteix a comprar-me llibres amb una literatura més realista que no les meues novel·les de fantasia, cosa de la que els estic molt agraïda perquè m’encanta llegir qualsevol cosa (que estiga ben escrita clar està), crec que els relats fantàstics continuen sent el gènere que més m’agrada.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">La novel·la de Phullman que acabe de llegir m’ha sorprès molt gratament, ja que com que havien tret fins i tot una pel·lícula d’aquesta trilogia, esperava una història més simple i no tan complexa com ho és.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">Phullman ha creat un univers tan complet que de vegades em podia perdre pels paratges que descrivia en alguna de les seues pàgines. Té molts detalls, explica des de les religions dels habitants, i l’origen d’aquestes fins a l’arbre genealògic de tota una família.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">“La Daga” és la segona part de la trilogia de la matèria obscura que té com a protagonista una xiqueta d’uns dotze anys que és veu embolicada en una guerra que canviarà el curs de la història de molts móns.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">Encara que al principi no m’enganxava molt perquè la trobava poc original i la mateixa història de totes, desprès no podia desenganxar el nas de les fulles.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span><span style="font-size:small;font-family:Trebuchet MS;">Bé, ara pense llegir-me la tercera part, “El llargavistes d’ambre”, abans de poder començar per fi amb els meus regals de Sant Jordi (que, per cert, no inclouen res de literatura fantàstica), encara que estic oberta a suggerències per a quan els acabe. </span></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA["Perquè res és tot blanc o tot negre"]]></title>
<link>http://pirene.wordpress.com/?p=11</link>
<pubDate>Wed, 23 Apr 2008 16:05:10 +0000</pubDate>
<dc:creator>pirene</dc:creator>
<guid>http://pirene.wordpress.com/?p=11</guid>
<description><![CDATA[Per fi, ja tinc el meu Sant Jordi. En el dia que, pot ser, siga el més esperat de l’any, per fi m]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">Per fi, ja tinc el meu Sant Jordi. En el dia que, pot ser, siga el més esperat de l’any, per fi m’ha arribat el meu torn. El meu regal ha sigut un llibre titulat <em>Somiant Palestina</em> d’una jove xica (dic jove perquè té uns quinze anys) nascuda a Itàlia però d’arrels egípcies anomenada Randa Ghazy. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">La història narra la Palestina actual, però no només el dolor i la por, sinó també la vida que porten, o intenten portar, els seus habitants.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">M’ha encantat la frase que ve de capçalera del llibre: “perquè res és tot blanc o tot negre”.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">De moment no puc contar-vos res més d’aquest llibre, però serà el primer que faré quan l’acabe.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">Ara, que s’he m’amuntona la faena, primer he d’acabar la daga i després ja parlarem...</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">Espere que a tota la gent que, com a mi, li agrada tant escriure i llegir, sincerament, espere que siga un dia amb tant de goig com ho ha sigut per a mi.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:12pt;">Feliç dia de Sant Jordi per a tots els enamorats de la literatura.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:12pt;"> </span></p>
]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
