La comarca del Pallars Sobirà disposa de 25 edificis d'antigues escoles de poble per habilitar i reconvertir en habitatges de protecció oficial. El consell comarcal va plantejar als ajuntaments la possibilitat de convertir aquests edificis en habitatge social.
Amb l'objectiu de fer un cens real de les escoles rurals en desús que es podrien reconvertir en habitatges es va demanar als ajuntaments que fessin un llistat amb els edificis susceptibles de ser rehabilitats que tenien al municipi. En total són 25 edificis, i el primer de posar-ho en pràctica serà el de Soriguera. Gràcies a un conveni signat entre l'ajuntament i el departament de Medi Ambient i Habitatge, es recuperaran cinc edificis d'antigues escoles. En concret, els dels nuclis de Malmercat, Baro, Tornafort, Estac i Arcalís. L'alcalde de Soriguera, Vicenç Mitjana, va explicar que en l'actualitat s'estan redactant els projectes i que al finalitzar-ne el redactat es podrà conèixer el nombre d'habitatges que hi haurà a cada edifici. Està previst que els projectes estiguin enllestits al mes de setembre.
El Sobirà i el departament de Medi Ambient i Habitatge van firmar el conveni per dur a terme el projecte de conversió dels antics habitatges de mestres de pobles de la comarca en pisos. Pràcticament en tots els municipis de la comarca hi ha l'edifici de les escoles, molts s'utilitzen com a local social però en altres casos han estat recuperats per a usos diversos.
A Llessui, per exemple, les antigues escoles es van convertir recentment en el Museu del Pastor. El de Pujalt, en Museu de les Papallones i el de Sorre en local social.

Font: SEGRE, dijous 17 de juliol del 2008 (enllaç)

Pedra de tartera, de Maria Barbal, i Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, van coincidir en èxit de vendes en la seua versió en alemany a la passada edició de la Fira del Llibre de Frankfurt. Les dos novel·les també coincideixen en el paisatge que les va inspirar, la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà. Ahir, els dos autors van tornar al territori de les seus obres i van protagonitzar una xarrada literària a l'esplanada de l'església de Llessui. Més de cent persones es van donar cita en aquesta trobada, en què Barbal i Cabré van explicar per què van situar l'acció de les seues respectives novel·les en aquesta vall pallaresa i de quina manera el paisatge físic i humà d'aquesta zona va intervindre en la creació dels seus llibres. També van comentar les seues experiències a la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana va ser la convidada d'honor i on les dos obres van ser aclamades pel públic i la indústria editorial.
La xarrada conjunta de l'escriptora de Tremp i de l'autor barceloní i professor de la Universitat de Lleida formava part del programa del curs de coneixement d'aquesta vall destinada a empresaris turístics de la zona, que s'emmarca en el projecte La vall d'Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la, que organitza l'Ajuntament de Sort en col·laboració amb l'Ajuntament de Rialp i amb el suport de la Generalitat. Aquest projecte de turisme cultural té com a objectiu donar a conèixer aquest territori a partir dels llibres on aparegui com a escenari, i també promocionar diferents itineraris a partir dels quals es poden conèixer els personatges reals i de ficció que s'han convertit en escenaris de novel·les com les de Barbal i Cabré.

Font: SEGRE, diumenge 13 de juliol del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dissabte 12 de juliol del 2008 (enllaç)

Plans urbanístics vinculats a les estacions d'Espot Esquí i Llessui (aquesta última tancada des de la dècada dels vuitanta) tindran una dràstica retallada i, al sòl edificable disponible, la construcció d'hotels serà l'ús prioritari, si no l'únic permès. Així ho preveu el pla director urbanístic del Pallars Sobirà, que va rebre dijous passat l'aprovació provisional d'Urbanisme.
En el cas d'Espot, planteja que els 70.000 metres quadrats de sostre previstos a peu de pistes quedin reduïts a 15.000, en què únicament es podran edificar establiments hotelers, segons va explicar l'alcalde, Agustí Perot (Progrés Municipal).
A Llessui, nucli agregat de Sort la normativa del qual es remunta a l'any 1981, la superfície urbanitzable quedarà reduïda a la meitat, segons l'Alcalde, Agustí López. El pla director assenyala que l'àrea urbanitzable d'aquest poble és de 59.563 metres quadrats, xifra que permetria edificar-hi 238 habitatges.
«L'àrea que s'elimina eren terrenys en forts pendents, on actualment és il·legal construir», va explicar López. El primer regidor va assenyalar que la Generalitat planteja que els hotels ocupin el 70% de l'espai restant, després que l'Ajuntament sol·licités mantindre part de l'ús residencial de les finques. «Mantenim converses amb la Generalitat per establir els percentatges de cada ús», va apuntar el primer regidor.

Retallades a Rialp

La retallada de zones urbanitzables i la prioritat als hotels davant la construcció de segones residències també s'aplica al municipi de Rialp, on la Generalitat ja va vetar fa més d'un any l'edificació als sectors de Baursos i Sant Miquel, les principals àrees d'expansió urbanística vinculades a l'estació d'esquí de Port-Ainé.
L'alcalde, Gerard Sabarich (CiU), va explicar que el pla director urbanístic del Pallars Sobirà convertirà en sòl rústic les zones urbanitzables dels diferents nuclis agregats a excepció de Roní, l'últim poble abans d'arribar a l'estació de Port-Ainé.
En aquesta localitat, la vasta superfície edificable que preveia més de 300.000 metres quadrats de sostre es limitarà a uns 15.000, dels quals el 80% es reservarà a usos hotelers. El primer regidor va puntualitzar que la construcció de cases «quedarà condicionada al fet que prèviament es desenvolupi el sòl destinat a hotels».
La necessitat d'impulsar la construcció d'hotels en detriment d'urbanitzacions de segones residències ha sigut en els últims anys un dels eixos de la política del Govern en matèria de turisme al Pirineu.

LES CLAUS - Sort

El sòl urbanitzable quedarà reduït a la meitat i el 70% de la superfície restant es destinarà a hotels.

Més informació: Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà
Crònica de Rafa Ramírez i Mariona Canals des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 12 de juliol del 2008 (enllaç)

En el transcurso de la reunión de la Comissió Permanent del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, celebrada ayer viernes en Espot, se trató el tema de la adquisición de una finca de 219 hectáreas del espacio natural por parte de un particular a través de subasta pública y por un precio de 120.000 euros.
El presidente del Patronat del Parc Nacional, Joaquim Llach, dijo que el Departament de Medi Ambient ejercerá el derecho de tanteo y retracto para recuperar la finca. Llach dijo que se personarán aunque tengan que ir a juicio para recuperar este terreno y añadió que agotarán todas las vías posibles para recuperar esta finca.
Otro de los aspectos que se trataron durante la reunión es la renovación de la Q del Sistema de Calidad Turística del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici y la aprobación de 1,3 millones de euros para ayudas a entidades y ayuntamientos del área de influencia del Parc.
Por otra parte, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici y La Caixa firmaron un convenio para adecuar cinco itinerarios para personas con discapacidad visual.
Estos caminos se habilitarán en zonas próximas a los cinco puntos de información que el Parc Nacional tiene en Llessui, Senet, Capdella, Arties y València d'Àneu.
El presidente del Patronat del Parc Nacional, Joaquim Llach, lo anunció durante el viernes en el transcurso de una sesión de la Comissió Permanent.
La entidad financiera catalana será la encargada de financiar la totalidad del proyecto para la habilitación de estos senderos en Aigüestortes.
La ejecución de estas nuevas rutas para personas invidentes se prevé durante el 2009 y se incluirá dentro de la iniciativa Camins Vius.
Camins Vius es un proyecto que ya está en la tercera fase de su ejecución y que recupera unos 220 kilómetros de antiguos caminos dentro de la zona natural que comprende el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Font: LA MAÑANA, dissabte 12 de juliol del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, diumenge 6 de juliol del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 24 de juny del 2008 (enllaç)

La Vall d'Àssua es una de las zonas en las que se concentra una de las poblaciones más importantes de la comarca de oveja xisqueta. La venta de la lana de oveja, en décadas pasadas, suponía una fuente de ingresos importantes para una familia. Actualmente es difícil poder colocarla en el mercado y es mucho más caro el esquilo de las ovejas que la venta de la lana.
Con el objetivo de dar la vuelta a esta situación y convertir en una vía de desarrollo local un recurso totalmente devaluado como la lana se han organizado unas jornadas. Se celebrarán los próximos días 27 y 28 en Llessui y están organizadas por la empresa mOntanyanes.
Estas jornadas tendrán dos vertientes; una la lana como forma de aislamiento y la segunda la lana como artesanía.
Para abordar la primera de las cuestiones se han programado para el día 27 un seminario en les Planes de Son en el que se debatirá este tema. Este seminario va dirigido especialmente a arquitectos y constructores que quieran conocer esta forma de aislamiento en los edificios y a ganaderos y gestores de espacios naturales. Para hablar de la instalación de la lana como aislamiento, su uso profesional y autosuficiente habrá especialistas del territorio y otros de diferentes países que aportarán su experiencia. Las jornadas del día 28 han de servir para analizar las posibilidades de la lana de xisqueta como artesanía y convertirlo en un elemento de desarrollo local. Sus capacidades quedaron totalmente probadas en 3 cursos que se organizaron hace pocos meses y en los que participaron más de 70 personas.
Las jornadas en las que se analizará también la situación del sector ovino y de las razas autóctonas, el fenómeno de la transhumancia o la industria y la transformación de la lana también contarán con una muestra de lana y artesanía. Además también habrá la demostración de algunas de las posibilidades y utilidades de la lana como el oficio de realizar colchones, la de hiladoras o la técnica del fieltro. Acompañando a la demostración de oficios y técnicas basadas en la lana habrá una exposición de artículos confeccionados con la lana.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 17 de juny del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, diumenge 15 de juny del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dimarts 10 de juny del 2008 (enllaç)

L'agrupació socialista del Pallars Sobirà va retre, el passat dia 13 de maig a Llessui, un homenatge a una desena de membres del partit. L'homenatge es va celebrar per reconèixer les tasques dutes a terme per aquestes persones, que ara ja estan retirades, a favor del Partit Socialista de Catalunya.
L'acte, que era la primera vegada que es duia a terme, va comptar amb l'assistència d'un centenar de persones de la comarca. L'entrega de premis va anar a càrrec del President del consell comarcal del Pallars Sobirà, Vicenç Mitjana, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, i el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, Joaquim Llena.
Els homenatjats, Josep Montané, Josep Tarrado, Ignasi Bruna, Felipe Ortega, Joan Gasia, Francesc Rafel, Ferran Rispa, Joan Micas i Josep Vicent van mostrar-se molt satisfets per rebre aquest homenatge. Un altre homenatjat, Josep Freixa, va rebre el reconeixement a títol pòstum.

Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 3 de maig del 2008 (enllaç)

Una bandada de voltors va matar divendres a la tarda una vaca prenyada en un prat de Llessui, propietat de Manel Bernacho, ramader de la zona. Aquest és l'últim atac d'aquestes aus protegides que ja han provocat fets similars a l'Aran, on el passat mes d'abril van atacar una euga que es va haver de sacrificar. L'afectat ja ha comunicat aquest atac als forestals i dilluns es concretarà la denúncia.
El ramader va explicar que la vaca estava a punt de parir i, de fet, «pujàvem al prat per al part, cap a les sis o les set de la tarda, quan ens la vam trobar devorada però encara calenta».
Bernacho va afegir que no ha fet un balanç de danys, però va indicar que, segurament, «les compensacions, si arriben, no cobriran les despeses ja que es tracta d'una vaca de tres anys, de raça bruna que s'ha criat en pastures naturals». A més, no és la primera vegada que pateix un atac de voltors «una situació que vivim la quinzena de ramaders de la Vall d'Àssua i que ens fa estar sempre a l'aguait, ja que, si et descuides, ja els tens aquí», va assenyalar.
Manel Bernacho va puntualitzar que els atacs de les bandades de voltors estan creant un greu malestar entre els ramaders de la zona ja que consideren que la Generalitat no està portant a terme les mesures precises per posar-hi solució. «Des que no es poden abandonar cadàvers d'animals a la muntanya per la normativa vigent, aquestes aus passen molta gana i fan presa dels animals més febles».
S'ha de recordar que desenes de voltors s'alimenten a l'abocador de Fígols, al municipi de Tremp. Per aquesta raó, el sector exigeix més control al Govern de les espècies protegides, «que són competència seua».

Crònica de Mariona Canals i M. Molina des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 1 de juny del 2008 (enllaç)

Amb l'objectiu de poder oferir als turistes que visiten el Pallars Sobirà una informació detallada sobre els atractius turístics de la comarca, l'Oficina de Turisme del Pallars Sobirà ha organitzat un seguit de visites guiades dirigides a empresaris de la comarca. La primera sortida, que es va dur a terme el passat dia 6 de maig, es va visitar el Museu de les Papallones de Pujalt, el Museu del Pastor de Llessui i a la tarda, la vintena d'assistents van participar d'una visita guiada per Sort.
Estan previstes un total de vuit sortides que es duran a terme els dimarts de maig i juny. A part de donar informació a empresaris i tècnics del sector turístic de la comarca, les sortides tenen com a objectiu establir un punt de trobada d'intercanvi d'experiències.
Els participants van conèixer l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, entitat dedicada a la gestió i divulgació dels recursos culturals d'aquestes valls. A les properes sortides els visitants coneixeran indrets com el Centre d'Interpretació de l'Aigua amb una visita a la Central Hidroelèctrica de Tavascan, en la qual es dóna informació del funcionament d'aquesta central que compta amb més de setanta-cinc quilòmetres de canonades subterrànies.
No faltarà la visita al municipi de Baix Pallars, conegut per les salines i el Monestir de Santa Maria, ubicats a Gerri de la Sal i la visita aquest dia 27 als ponts medievals de la Vall de Cardós i el taller tèxtil de Ginestarre.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 27 de maig del 2008 (enllaç)

La agrupación del PSC del Pallars Sobirà celebró el pasado día 15 una fiesta para homenajear a la gente mayor que durante años ha colaborado activamente con la formación política. En total, durante la cena de homenaje celebrada en el restaurante Lo Pigal de Llessui, homenajearon a 10 personas a las cuales les entregaron una placa conmemorativa en agradecimiento por la tarea realizada.
Los homenajeados fueron: Josep Montané Vidal (Esterri d'Àneu), Josep Tarrado Farré (Esterri d'Àneu), Ignasi Bruna Ruf (Escaló), Felipe Ortega Bautista (Ribera de Cardós), Joan Gasia Jaumot (Rialp), Francesc Rafel Rabasa (Llessui), Ferran Rispa Castellarnau (Sort), Joan Micas Torra (Llavorsí), Josep Visent Farré (Alós d'Isil) i Josep Freixa Cahisa, a título póstumo (Rialp).
Entre las 120 personas que estuvieron en la fiesta de homenaje a la gente mayor que se celebró en la localidad de Llessui se encontraba el conseller de Agricultura i Acció Rural, Joaquim Llena, el delegado del Govern en l'Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, y el presidente del Consell Comarcal del Sobirà, Vicenç Mitjana.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 20 de maig del 2008 (enllaç)

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s'han convertit en un reclam turístic a les comarques de l'Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L'any vinent al territori lleidatà s'hi afegiran terres aragoneses. L'empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d'un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d'ovelles i visitar l'Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d'Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l'Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l'empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L'organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d'elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d'abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l'investigador de l'Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

El restaurant El Pigal de Llessui va ser l'escenari ahir d'una trobada de tretze productors del Pallars Sobirà (de llet, embotit, carn o pastissos) i una vintena de restauradors de la comarca amb l'objectiu de donar a conèixer a aquests últims els productes originaris d'aquest territori de muntanya. D'aquesta manera, el que es pretén és aconseguir compromisos per part dels restauradors i productors per proveir-se mútuament i recolzar així els productes locals i de qualitat i donar a conèixer la gastronomia. L'acte va estar presidit pels cuiners Oriol Rovira (del restaurant Els Casals de Sagàs) i Mariano Gonzalvo (professor de l'escola Hofmann de Barcelona), així com pel conegut presentador Jordi Estadella.
La vintena de restauradors participants van poder degustar diferents plats i exquisideses autòctones com la girella, el xolís, el filet ecològic, embotit de cérvol o galetes artesanes, entre d'altres.
Aquesta iniciativa s'emmarca dins del projecte Del Tros al Plat impulsat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

El proyecto Del Tros al Plat que lidera el Consell Comarcal del Pallars Sobirà reunió ayer en Llessui a todos los productores de la comarca y a los restauradores. El objetivo de la reunión era intentar vincular el sector primario con el de la restauración para que se suministren mutuamente y de esta manera ayudar a garantizar la continuidad del sector primario de la comarca, actualmente en una situación de retroceso importante, y aportar un plus de calidad a los restaurantes de la comarca.
El objetivo final es que sean los productores los que de manera directa suministren a los restaurantes y éstos incorporen en sus cartas los productos que se elaboran en la comarca como embutidos, carne de cordero o ternera, quesos, yogures o repostería. En la comarca del Sobirà hay un centenar de restaurantes y un total de 18 productores; 5 de quesos y lácteos, 5 de carne de ternera o cordero, 7 de embutidos y 1 de pastas artesanales.
Para que tanto los habitantes como los visitantes de la comarca conozcan los productos agroalimentarios que se elaboran en la zona se repartirán unos folletos con toda la información necesaria para poder adquirir estos productos. En estos folletos, que se encontrarán en restaurantes, hoteles, establecimientos comerciales, oficinas de turismo o similares, se aconseja consumir productos del país y comprarlos siempre que sea posible directamente al productor o a través de comercios de la zona. En este folleto también se recomienda a los turistas que adquieran productos locales a modo de souvenir y que los establecimientos en los que compren o coman pidan productos del territorio. A través de este proyecto también se pretende potenciar el turismo agroalimentario.
Durante la jornada de ayer celebrada en Llessui, en la que se reunieron los productores y los restauradores, para darles a conocer el proyecto estuvo el periodista y gastrónomo Jordi Estadella, quien aplaudió la iniciativa y animó a los restauradores a diferenciar los productos de la zona en sus cartas ya que los turistas lo agradecen y valoran la gastronomía característica de una determinada zona, en este caso el Pallars Sobirà.
Para respaldar el proyecto y animar al sector primario y al de la restauración a apostar por la producción local también estuvo en Llessui Oriol Rovira del restaurante Els Casals de Sagàs, en el Berguedà, premiado el año 2007 como Mejor Cocinero del Año por l'Acadèmia Catalana de Gastronomia y el cocinero y profesor de l'Escola d'Hosteleria Hoffmann de Barcelona, Mariano Gonzalvo, coordinador de la actividad educativa del proyecto Del Tros al Plat.

Del Tros al Plat en centros escolares

Uno de los sectores en los que el proyecto Del Tros al Plat está incidiendo de manera especial es en los escolares. Además de hacer algunas jornadas en los comedores escolares de menús pallaresos basados en productos autóctonos de la zona como el trinxat de verdura, la girella o el filiberto también se realizaron talleres de educación gastronómica para dar a conocer los platos de la zona.
Además de los colegios de la comarca, desde el proyecto Del Tros al Plat se les ofrece la posibilidad de realizar diferentes itinerarios para conocer todo el proceso de elaboración de un determinado producto. En estos talleres los escolares pueden descubrir todo el proceso que hay desde la cría de una oveja o vaca para la producción de leche hasta que llega a un obrador para elaborar el queso o el yogur que finalmente se vende en la tienda.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

La fenologia és l'estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l'estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d'extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D'una banda, no hi ha relleu generacional, i de l'altra, cada any en queda algun menys, vençut per l'edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d'una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d'ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s'inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l'Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s'adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d'un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L'empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d'un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l'ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l'agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d'un dia cap a les pastures d'estiu. La ruta es complementa amb l'elaboració d'un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l'estiu, encara que l'opció és vàlida per a tot l'any, s'ofereix l'opció de visitar l'Ecomuseu del Pastor de la Vall d'Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l'ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d'abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d'atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l'edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l'explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l'estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d'una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l'activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l'Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d'una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s'obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d'Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s'esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se'n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m'ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l'estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S'adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d'aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d'omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s'hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L'apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s'han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Un total de cinco municipios de la demarcación de Lleida han presentado sus solicitudes para optar a las ayudas que prevé la Ley de mejora de barrios, áreas urbanas y municipios que requieren una atención especial. Se trata de Sort, Tremp, Artesa de Segre, Juneda y Lleida. En total han sido 52 los ayuntamientos de toda Catalunya que han presentado las 53 solicitudes recibidas por el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Las solicitudes para poder optar a las ayudas que prevé la Ley de barrios provienen de ayuntamientos muy repartidos por todo el territorio. Así, dos expedientes provienen del ámbito del Alt Pirineu i Aran, tres más de Ponent, 21 desde el ámbito metropolitano, cinco más del Camp de Tarragona, diez ayuntamientos de les Comarques Centrals, y once más de las Comarques Gironines.
Concretamente, en cuanto al ámbito de l'Alt Pirineu i Aran, Sort ha presentado un proyecto para mejorar los barrios de Olp, Enviny, Sorre y Llessui, y Tremp el núcleo antiguo y l'Eixample. Con respecto a Ponent, Artesa de Segre ha presentado a la Ley de Barrios el proyecto para rehabilitar el núcleo antiguo, Juneda la calle Major y Lleida l'Eixample antiguo.

Inversión

El importe destinado a esta convocatoria es de 99 millones de euros, que permitirán un volumen de inversión de unos 200 millones de euros al conjunto de los barrios beneficiarios, contando las aportaciones de los ayuntamientos. Se prevé que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques resuelva la convocatoria el mes de junio. Las cinco primeras convocatorias del programa de barrios habrán generado una inversión global de unos 1.000 millones de euros y beneficiarán cerca de un millón de personas en unos 90 barrios.

Criterios de selección

Una vez recibidas las solicitudes de ayudas, la Comisión de Gestión del Fons de fomento del programa de barrios y áreas urbanas valorará ahora la lista de proyectos que se han presentado y que pueden ser financiados y según los criterios que fijan la Ley y el Reglamento, así como la cantidad concreta que en cada caso se propone. Posteriormente, éste hará una propuesta al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, para que dicte la resolución definitiva durante el mes de junio. En todo caso, la cuantía de la subvención otorgada por la Generalitat oscilará entre el 50 y el 55% del presupuesto total aprobado para cada intervención.
Los criterios de evaluación para determinar los barrios beneficiarios tendrán en cuenta la problemática urbanística y los déficits de equipamientos y servicios de la zona. También se valorarán las características demográficas, las problemáticas sociales y económicas más patentes, como la tasa de paro, el número de personas beneficiarias de pensiones asistenciales o el porcentaje de población en riesgo de exclusión. Hasta ahora, los proyectos beneficiarios de las ayudas abarcan un amplio abanico de actuaciones, desde la pavimentación de calles a la reparación de fachadas de edificios, la creación de centros cívicos o el cableado de los inmuebles para permitir a los residentes el acceso a Internet.

El Casc Antic de Ponts, beneficiado en la convocatoria anterior

En la anterior convocatoria del Pla de Barris, la cuarta, el único municipio de Lleida beneficiado fue Ponts después de que se aprobara una ayuda de 756.186,81 euros para la reforma del Casc Antic.
El proyecto aprobado en 2007 incluye como actuaciones más relevantes la nueva ordenación y urbanización general de la plaza del Portal Nou y la construcción de un museo local.

Font: LA MAÑANA, divendres 2 de maig del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 22 d'abril del 2008 (enllaç)

El llistat d'obres incloses al Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat i el Pla Específic de la Diputació,
uns programes que subvencionen les infraestructures i equipaments bàsics als municipis, incrementa per al període 2008-2012 les aportaciones per a l'execució d'obres de proveïments en petits nuclis, especialment en un moment en què la sequera ha fet aflorar mancances en aquest aspecte en molts municipis en comarques com per exemple la Segarra, el Pallars Jussà o l'Alt Urgell. El llistat complet de les obres, que publica avui SEGRE, inclou cada vegada menys subvencions per a obres i equipaments d'oci (com ara piscines), que tradicionalment també formaven part de les prioritats dels diferents ajuntaments. Molts dels municipis lleidatans, que fa anys no tenien aquest tipus de serveis lúdics, ja en disposen majoritàriament, de manera que les seues prioritats van ara per altres bandes (un dels pocs municipis que demana ajuda per a les seues piscines recentment estrenades és Tiurana per al nou poble de Solers). Per la seua part, s'ha de destacar que el Solsonès, a la Catalunya central, rebrà un total de 9 milions per a la subvenció de projectes valorats en 15 (és l'única comarca que figura en la relació). En total, hi ha projectes per uns 300 milions i 135 de subvencions.

RELACIÓ D'AJUDES ATORGADES

Projecte: Construcció d'una piscina coberta
Pressupost: 4.768.768,17 EUR
Subvenció: 908.110,94 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Altron
Pressupost: 86.487,95 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Olp
Pressupost: 85.742,44 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llarvén
Pressupost: 85.837,97 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització i millores al local social de Montardit de Baix
Pressupost: 87.435,12 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llessui
Pressupost: 85.617,93 EUR
Subvenció: 59.932,55 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Pujalt
Pressupost: 85.802,75 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Montardit de Dalt
Pressupost: 85.818,29 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Sorre
Pressupost: 85.855,57 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització a Enviny
Pressupost: 85.772,47 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Zona d'aparcament a Bernui
Pressupost: 85.859,50 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Bressui
Pressupost: 85.866,00 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de Seurí
Pressupost: 88.160,49 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Total Pallars Sobirà
Pressupost: 21.579.682,11 EUR
Subvenció: 13.929.044,52 EUR

Crònica de L. Metaute i M. Cortina des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 10 d'abril del 2008 (enllaç)

Aixeca passions i també les crítiques més irades. La Festa del Ruc del Pallars Sobirà, que l'any passat va aplegar a Sort més de 400 comensals, s'ha hagut de traslladar en aquesta edició fins a Esterri d'Àneu, després que l'ajuntament de la capital pallaresa rebutgés patrocinar la celebració, que impulsa la Societat Gastronòmica La Xicoia. El sopar popular, que se celebrarà dissabte que ve, busca promocionar el consum de carn d'ase, encara que els ecologistes consideren que la iniciativa és «esperpèntica, trista i lamentable», segons un comunicat que ja es va difondre l'any passat i van subscriure cinc entitats conservacionistes.
La iniciativa pretén estimular, a més a més, la cria de burros per al consum humà, fet que suposaria una alternativa per als ramaders de la zona. En l'actualitat hi ha mitja dotzena d'explotacions de la comarca que han iniciat la cria d'ases per a carn, però la seva activitat encara és minoritària.

Ases comuns

Els promotors de la Festa del Ruc, que intenten rememorar, també, una antiga tradició del municipi de Llessui, insisteixen que els animals que es consumeixen són ases comuns, que, en cap pas, pertanyen a l'espècie protegida del guarà català. Es tracta d'animals que ja s'han engreixat perquè la seva carn sigui utilitzada per al consum humà, com es fa amb altres espècies com la vedella, el bou o el cavall.
Les explicacions no han convençut, no obstant, els detractors de la festa, que han estat enviant durant aquest últim any desenes de missatges en contra de la iniciativa. «Tenim una pàgina a Internet a disposició del públic, perquè aportin la seva opinió, ja sigui positiva o negativa», va explicar Aleix Aytès, del restaurant Cafè Pessets de Sort i membre de la societat La Xicoia. La iniciativa també ha comptat amb el suport de persones significatives, entre elles, diversos intel·lectuals catalans, va afegir Jaume Mora, de la Fonda Farré de Baro.
«Hem decidit tirar endavant la celebració, convocar una segona edició, perquè hi ha hagut molta gent, sobretot del Pallars, que ens ha demanat que repetíssim», va indicar Mora, que també és promotor de la degustació.
Per molts pallaresos, aquesta festa té un sentit reivindicatiu. «És una manera de recordar els nostres ancestres, que en èpoques de guerra i de penúries havien de recòrrer a menjar carn d'ase per a poder sobreviure, perquè era l'última cosa que els quedava», va assenyalar un dels participants de l'any passat. La carn, diuen els qui la van tastar, «és més melosa que la de vedella i una mica més dolça». «És més fina i gustosa», afegeixen.

Un menú que recupera receptes pallareses antigues

Com l'any passat, el sopar s'obrirà amb una escudella, elaborada amb un caldo a base d'ossos i de trossos de carn d'ase. Com a segon plat, l'equip de restauradors prepararà un estofat de burro, amb patates, pastanagues, ceba i herbes aromàtiques del país. També s'oferiran unes llonganisses d'ase confitades en oli. Si no hi ha canvis d'última hora, de postres se servirà un filiberto, unes postres compostes de gelat de nata, iogurt i xarop de groselles.

LA REACCIÓ - Propostes i suports
La Societat Gastronòmica La Xicoia (www.laxicoia.com) fa un any que recull reaccions sobre la controvertida Festa del Ruc, que es va celebrar per primera vegada el febrer del 2007. L'allau de queixes ha portat l'Ajuntament de Sort a no participar en l'edició de dissabte que ve.

«¿Passeu gana?»
Entre les crítiques, abunden les que, com l'advocada Aurora, desitgen que la festa «sigui un fracàs absolut». També apareix l'opinió de Leonor, que després de retreure als organitzadors si no en tenen prou «amb tot el que tenim per menjar», els pregunta: «¿Que passeu gana a Sort o què?» Altres missatges són més radicals, com el firmat per Unicornio, que qualifica els promotors del sopar de «desgraciats assassins de burros, colla de salvatges i sàdics cavernícoles»

Símbol català
Un gran grup de missatges apel·la a la simbologia del burro, «que transmet un sentiment, una manera d'entendre un país i la seva gent, de promoure una identitat, una cultura i uns costums», com assegura Julia García. En un correu firmat per Ginnie s'afirma que «la verdadera grandesa d'una nació se sap per la manera com tracta els animals. Amb aquest acte, Catalunya demostra que és una nació petita i insensata»

Defensors
Articulistes, escriptors i intel·lectuals han fet arribar mostres de suport a la iniciativa dels membres de l'associació La Xicoia. Quim Monzó, per exemple, es pregunta per què no es pot menjar la carn de burro «si avui en mercats i restaurants trobes també carns d'estruç i de cangur. Amb aquest panorama, ¿la de burro no es pot menjar? ¿Quin prejudici purità ho impedeix? ¿Un de religiós, semblant al que prohibeix, segons on, menjar porc?»

Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Sort
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 26 de març del 2008 (enllaç)

Lleida, Juneda, Artesa de Segre, Tremp, Sort i la Coma son els únics municipis de la demarcació de Lleida que optaran aquest any a les ajudes de la llei de barris, que entrega la Generalitat per a la millora d'espais públics, construcció d'equipaments o adequació d'habitatges. Així es desprèn del llistat fet públic ahir pel departament de Política Territorial, en què també s'indica que aquest any compta amb un pressupost de 99 milions d'euros.
La capital del Segrià, que ja s'ha beneficiat de l'ajuda en dos convocatòries anteriors, presenta en aquesta ocasió un pla de millora del que s'ha anomenat Eixample Antic. Juneda, Artesa i Tremp han presentat projectes per a la millora dels seus respectius nuclis antics, en què es contempla des de la millora de serveis (clavegueram, llum, gas) fins a la renovació del paviment, passant per la creació de zones verdes i vianalització d'alguns carrers.
En el cas de Sort, s'han sol·licitat millores en quatre dels seus nuclis agregats: Enviny, Olp, Sorre i Llessui. Segons l'Alcalde, Agustí López, el centre històric d'aquests nuclis està «molt degradat», especialment el d'Enviny, on la part afectada és gairebé el trenta per cent del total del nucli.
Finalment, el municipi de la Coma ha sol·licitat una subvenció per col·locar un ascensor a l'Ajuntament.

Cinc municipis i sis barris

En les anteriors convocatòries, la Generalitat de Catalunya ha inclòs dins de la llei de barris els projectes de reforma del centre històric de Balaguer i del barri de la Mariola de Lleida (2004); el nucli antic de Solsona (2005); el nucli històric de Cervera i el barri antic de Lleida (2006) i el nucli antic de Ponts (2007). En tots els casos, l'ajuda del Govern representa el cinquanta per cent del pressupost total del projecte.

LES CLAUS - Sort

Pressupost: 901.518 euros
Durada: 4 anys
Obres: Millora dels nuclis antics dels agregats d'Olp, Enviny, Sorre i Llessui, que preveu obertura de vials i places
Sort proposa recuperar els nuclis antics dels agregats d'Enviny, Olp (a la imatge), Sorre i Llessui. En el cas d'Enviny, el 30% del nucli està enderrocat a causa del seu abandó des de fa mig segle, cosa que provoca que sigui inacessible. A la resta, les actuacions són més puntuals.

Font: SEGRE, divendres 2 de maig del 2008 (enllaç)