llengua-catalana « WordPress.com Tag Feed

Què hi trobaràs a Lingüísticament

ausiasmac — Sat, 12 Jul 2008 10:06:23 +0000

Materials per a l'estudi dels nivells A, B, C, D de català (per a la classe, didàctics, programacions...)
Comentaris i opinions sobre lingüística en general
Bibliografies i enllaços a llocs web

Rafel Torner ens parla del català a la presó

reinsercio — Tue, 27 May 2008 19:00:09 +0000

Avui, ja en ple sprint final de rodatge, hem parlat amb en Rafel Torner, lingüista del centre penitenciari Model de Barcelona, que ens ha fet cinc cèntims de quin és l’estat de la llengua a les presons del país.

Una dada que certament ens ha sorprès és que quasi un 70% dels interns de les presons catalanes parlen o, com a mínim, entenen el català, fet que no obstant, com ens ha dit en Rafel, roman ocult molts cops a menys que els funcionaris es dirigeixin, posant un exemple simple i força gràfic, als interns amb un bon dia en comptes d’un buenos días.

En Rafel ens ha explicat que, tot i aquestes dades i tot i l’oficialitat del català, l’ús del sistema de megafonia així com en la majoria de comunicacions entre funcionaris i interns segueix sent en castellà, bàsicament.

Per altra banda ens ha parlat de la formació que reben els presos. Ens ha parlat d’una formació obligatòria en aquells que s’han d’alfabetitzar, i que tot i ser voluntària en aquells que han rebut una escolarització sovint es veu saturada i amb la necessitat de fer llistes d’espera per l’interès d’aprendre i progressar d’un gran nombre d’interns.

Finalment, ens ha comentat que avui dia a Catalunya, un dels factors, a més de factors tals com edat, estrangeria, marginalitat social, que s’associen a col•lectius amb risc d’exclusió social és la manca de comprensió del català. Si des de la societat s’aposta per l’ús i el coneixement del català a tots els nivells, dins de la presó s’ha de fer exactament el mateix.

Com elaborar una bibliografia?

odepaula80 — Sun, 18 May 2008 10:56:29 +0000

Ara que és ,moment de conferències, us deixem un enllaç que us serà de grandíssima ajuda per tal de aprendre a realitzar bibliografies de manera correcta, i que explica de manera molt clara com s’han de realitzar segons la font que utilitzeu.

Tota conferència que reflecteixi una investigació realitzada, contindrà referències a altres autors i altres estudis que ens han ajudat a plantejar el vostre treball. Aquestes cites s’han de realitzar en el text quan fem referència expressa a un autor o article concret.

La pàgina que haureu de visitar serà la següent:

http://pv.sbd.udl.es/users/bibetsea/bibliografia/wrcomcitar.html

Mari i Oscar

Contes de 100 paraules!

odepaula80 — Thu, 10 Apr 2008 10:57:28 +0000

Fitxa de treball d'informàtica:

Ja ha arribat l'hora de que treieu la vostra "fusta" d'escriptors, de novelistes, una vegada heu llegit contes de 100 paraules com els fa en Jordi Cebrián, haureu de fer vosaltres el vostre propi conte, podeu demanar ajuda als vostres pares, mares, germans, o fins i tot a qualsevol company/a que us vulgui ajudar en aquesta tasca.

Els vostres contes els haureu de publicar al BLOG de la classe, per tal de poder-los compartir amb els vostres companys/es, recordeu, nomes 100 paraules, ni una més, ni una menys!!!!!!

Seguidament, us posarem els enllaços a on podreu trobar els contes d'en Jordi Cebrián, a veure si així us inspiren una mica.

Ànims a tots i a totes!!!!!!

http://jordicebrian.blogspot.com/

http://cienpalabras.blogspot.com/

http://altcienpalabras.blogspot.com/

Necessitem paraules dolces?

odepaula80 — Tue, 01 Apr 2008 07:24:30 +0000

Nois i noies!!!! Ja estem a la segona setmana de treball! I tots en algun moment necessitem paraules dolces, a cada minut, a cada segon...sempre, però aquest trimestre per ser l'ultim pot ser ho necessitem molt més, no?

Us deixem unes quantes paraules dolces...

las-palabras-dulcessome-sweet-words.ppt

Sempre valencià

estay — Fri, 11 Jan 2008 03:03:58 +0000

Arran d'un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara" de Joan Solà, on denunciava la greu situació de la llengua valenciana, es va produïr una gran ola de reaccions i la necessitat d'un moviment cívil que defensarà, aportarà eïnes i on es puguera compartir experiencies sobre l'ús del valencià. Ja a Catalunya, existía un gran grapat de col·lectius que defensaven diverses inquietuts d'este poble, però ben poques sobre la llengua i en concret sobre el seu ús social més inmediat i práctic. I aixina a començat este projecte del "Col·lectiu sempre català".

Em vaig assabentar, d'esta iniciativa mitjançant el diari No Tan a Prop que publicava un testimoni d'una persona que arrau dels llocs de parla catalana mai canviava de registre i es mantenia en sa llengua vehicular. Fent ús d'unes normes básiques de comportament, aconseguia fer parlar a nouvinguts o gent que mai parlava per falta de costum. On estiguera, i amb molta intel·ligència no canviar de llengua.

"Sempre català" és un nou col·lectiu per difondre la necessitat de que la llengua no muiga, que s'escolte i es parle a tothom sense excepció; perquè no hi ha altra manera de arrelar la llengua que des de el dia a dia d'un mateix. Perquè una cosa es el dret a parlar castellà i altre el dret a parlar valencià.

Se'ns ha girat feina

valencianna — Sat, 24 Nov 2007 00:25:36 +0000

Se'ns ha girat feina

Dijous per la vesprada vaig poder assistir a la presentació de les darreres dades sociolingüístiques dels territoris de parla catalana, basades en l'informe "la situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI" i de l'enquesta realitzada per l'AVL i recollida al "llibre blanc de l'ús social del valencià", que es va celebrar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Les dades són bastant clares i ens poden donar algunes pautes per saber cap on hem d'afrontar l'acció en defensa de la llengua en els propers anys. Els mecanismes per a coneixement del català, tot i que sempre es poden ampliar, sobretot en el camp dels nouvinguts (que no estan recollits en aquestes dades per un problema metodològic ja que només es poden fer enquestes a telèfons fixes i la majoria d'aquesta població funciona amb telefonia mòbil) les dades de coneixement del català no són dolentes ja que més d'11 milions de persones als Països Catalans entenen la nostra llengua (entre un 97.4% dels catalans, un 81.6% dels valencians en zona catalanoparlant etc), i d'ells 9 milions i escaig el saben parlar (en totes els territoris excepte l'Alguer i la Catalunya nord, supera el 50% la capacitat de parlar-lo), mentre que l'escriptura planteja més problemes.

Una de les dades més interessants de l'estudi és la taxa de transmissió intergeneracional (la diferència entre aquells qui parlen català als pares i els qui el parlen amb els fills)que té balanç positiu a Andorra, Catalunya, Illes i País Valencià, però l'avanç és inferior a l'1%. Caldria fer una empenta a parlar en català als fills per revertir la situació, com fomentar l'ús de les parelles lingüístiques per millorar la competència d'aquells qui s'acaben d'afegir al gran nombre de parlants del català.

Aquesta dies amb la creació del portal Orange.Cat, tenim una bona mostra de la bona salut del català en les noves tecnologies. Com bé deveu saber i ja s'ha tractat en aquest bloc, el valencià està en un lloc destacat en la blocosfera mundial, amb un nombre molt interessant de blocaire, que d'altra banda encara són de cul més inquiet en el cas de la blogosfera independentistes (pegueu una volteta pel poliblocs si voleu...). Aquesta és una bona eina no només per a la difusió de la llengua catalana al món, sinó que afrontar el major repte que tenim d'ara endavant: l'ús social del català.

Les dades de destresses i d'habilitats en la nostra llengua a nivell de coneixença i de capacitats tot i que podríen ser molt més positives sobretot en la capacitat d'escriure-lo, el gran repte és trencar els tabús en el seu ús social al carrer. Tot i que no és fàcil per l'espanyolització de comerços i atenció al client (en part també culpa per la seua subcontractació i deslocalització en casos de serveis telefònics) cal fer l'esforç de mantenir la llengua fóra de casa, que al cap i a la fi és quan més capacitat d'extendre's té. No és fàcil evitar el conflicte quan no et canvies de llengua en parlar amb un altre parlant d'una altra llengua. Però, si no canviem el xip sempre som nosaltres qui acabem "baixant del burro" i perdent posicions en les nostres petites batalles quotidianes. I no tenim motius per fer-ho, perquè les dades de flexibilitat a l'hora de canviar-se d'una llengua a una altra en una conversa no estan tant desequilibrades com sembla entre catalano-parlants i castellano-parlants. Ells porten 300 anys imposant...i si girem la truïta?

foto: la queta us fa l'ullet (fixeu-vos...) i si li fem cas?

Primers en alguna cosa

valencianna — Mon, 21 Aug 2006 16:11:53 +0000

En un dels meus habituals passejos pel Racó Català, m'he trobat una notícia bastant sorprenent. Segon un estudi de NITLE weblog Census, el català és, després de l'anglès, la llengua més usada al món blocaire. Per darrere queden altres llengues com el Francès i òbviament el castellà. Tanmateix aquesta bona notícia (sembla que alguna cosa es mou en aquest país), em produieix un sentiment contradictori. Llegint el missatge al fòrum, em trobe l'alegria desfermada dels usuaris del racó per la troballa, que compartesc clar. Però també la sensació que estem massa acostumats a perdre sempre, a veure'ns marginats, i que qualsevol petita alegria ens dona una mica d'aire per seguir lluitant

Aquest notícia referma una de les sensacions que ja teniem els blocaires, la xarxa és nostra. El món independentista sempre ha destacat en la innovació a la xarxa, com també en el nombre de pàgines indexades en català, en proporció als parlants de la nostra llengua. Malgrat tot ens queden alguns reptes per assolir. Malauradament la xarxa encara queda lluny de ser un mitjà a l'abast de tothom. Continua sent un servei de pagament en la majoria dels casos, i falten àrees de connexió lliure. Els continguts que s'ofereixen, encara moltíssims gratuits tene el handicap de no ser de recepció massiva, com la televisió, sinó que l'usuari ha de buscar allò que vol veure. Fer arribar la xarxa a tota la població seria un gran avenç per fer arribar les problemàtiques (i les possibles solucions), al conjunt de la societat. Però encara tenim un repte mé agosarat per davant, crear un grup de comunicació massiva de caire nacional.

ps: en segon posicio trobareu l'epigraf "too short". L'informe no indexa blocs de menys de 500kb de text