La campanya ens posa al centre del món, amb fotogrames de l'America's Cup,i no copa de l'Amèrica, coses de les exigències dels patrons de la competició que ens anihilen la llengua de passada. Ara bé, quan hem volgut ser el centre del món?. Quan ixes de cara a la resta de la humanitat de seguida et trobes allò de "Valencia i fallas"...Genial, la meua ciutat i les meues festes majors, però si que em done conte que l'esperit faller,resumit amb la màxim "tot per l'aire", ens dura tot l'any. Som/són experts a crear castells en l'aire i destruir-los en un temps rècord sense remordiments.

Hi ha coses que certament em fan mal a la meua ciutat. I són les persones. Reconec que només he agafat la línia 1 del metro un parell de vegades des de l'accident. No és por, sinó simplement casualitat d'una xarxa de transports desestructurada fins a la sacietat que no passa per davant de ma casa. L'última vegada va ser per a l'acció de les JERPV a l'expojove, on recorde que la il.lusió d'aconseguir una nova petita victòria va plenar de conyes el vagó. Però també recorde un calfred. Em costava de comprendre les seqüel.les que madrid va partir al març de 2004 amb tants veïns morts, però ara s'entén perfectament. Em fa ràbia, encara, tants mesos després, perquè és un silenci còmplice.

La vergonya m'indigna. Veure a la televisió pública i privada que València vol ser el centre del món, és només una mostra de la seua mediocritat. Una vegada més recorren a aquell esperit faller de què abans parlava. Castells en l'aire. Plans d'habitatge, noves escoles, les ciutats de la justicia, la copa amèrica, el circuit de fòrmula 1, una sanitat amb l'hospital més gran d'Europa. Tanmateix tenim una protecció 0 per a l'habitat, escoles plenes de barracots i amb el valencià arraconat a les guixetes de la dignitat, una nova façana marítima que amenaça el parc natural d'El Saler, un colapse circulatori, i unes llistes d'esquera tant grans com el nou hospital. I després d'un minut de somnis què queda?

Replegar les cendres de la seua vergonya, com després de la cremà? No vull ser còmplice de tot plegat, ni vull ser el centre del món, ni del seu melic. Només vull ser una persona lliure, com moltes altres, i farem sentir la nostra veu.