Fa uns mesos els mestres van anunciar la seva possible arribada via telegrama. Ho van fer així perquè segons l'edicte 34.6/90-2008 es constituïa d'ara en endavant poc recomanable pronunciar el seu nom integrat a un discurs fluid. Eren tan contagiosos que es temia, fins i tot, transferir-los a través de l'embranzida del llenguatge. D'aquesta manera, es creia que es frenaria el seu avenç, segmentant el text tant com fos possible amb unitats mínimes de sentit. I Stops. Els stops fan parar a tothom.Per tant, un telegrama era una forma textual prou guspirejant com per referir-s'hi amb concreció i claredat. Quan els pares rebien un telegrama de l'escola, ja sabien de què es tractava. Com un preparatiu formal per la duresa que vindria amb el contingut de les proposicions.

Alerta. Stop. Alerta. Stop. Visitants ja són aquí. Estiguin atents gests fills seus. Stop. En cas detectin invasió, aïllin fill durant període prudencial. Stop

L'endemà, la meitat de l'escola feia pudor de vinagre i flor de te, l'altre es rascava la closca. Era evident que algú havia estat parlant d'ells, els Visitants, llargament. Creiem que un dels 14 germans Rapado, el que pateix d'incontinència verbal, va voler jugar a passar la frase maleïda amb els seus 13 germans. Germans que alhora patien de l'estranya síndrome que afecta al cromosoma 22, la síndrome de la Llibreria 22: ho saben tot i no poden deixar cap frase per concloure.

Els mestres els tenien força tírria. I n'estaven quasi tan segurs com jo que la cosa va anar així:

Rapado 1: Els Polls

Rapado 2: Els Polls són

Rapado 3 Els polls són anoplurs

Rapado 4: Els polls són anoplurs de la família

Rapado 5: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids,

Rapado 6: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit,

Rapado 7: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc,

Rapado 8: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i

Rapado 9: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i coberts d'una

Rapado 10: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i coberts d'una cutícula

Rapado 11: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i coberts d'una cutícula resistent

Rapado 12: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i coberts d'una cutícula resistent i

Rapado 13: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i coberts d'una cutícula resistent i que viuen

Rapado 14: Els polls són anoplurs de la família dels pedicúlids, amb el cos deprimit, de color groc fosc i coberts d'una cutícula resistent i que viuen paràsits sobre el cos de l'home! Més concretament al cap! On hi fa milers d'ous! Els Polls salten moltíssim i són més prolífics que en Júlio Iglésias! Els polls que els pares no volen que ni pronunciem són més exactament... POLLS DE CAP!

I així, pronunciant a cau d'orella la frase maleïda, és com es devien contagiar els germans rapado i amb ells, la resta d'alumnat. Un cop més es demostra que el silenci o la seva cosina profana, l'austeritat verbal, poden salvar l'home de moltes plagues.