Sabia bé què eren els mals de la imaginació. Comences imaginant allò que no saps de l'altra persona i després imagines allò que sospites i allò que voldries que fos veritat, perquè mai la coneixes prou bé, l'altra persona, l'ànsia de possessió és tan forta que voldries esbrinar tots els seus moviments i converses i desitjos i sensacions, i acabes instal·lant-la dins teu com un eco del teu pensament, atrapat per la seva imatge entendridora, maltractadora, feridora, adorable... de tal maner que quan la tens al davant necessites afegir a la realitat la imatge que te n'has fet perquè sigui completa i puguis desitjar-la tal com és o no és, o sigui tal com l'ha fabricada la teva imaginació. [p. 197-198]

La veritat

Era segur que ni a la tele ni a la política el públic acceptaria la veritat. La veritat de la política era la promesa constant d'un futur millor. El futur, com en l'amor, que sense futur és només sexe. El trencaclosques de la sexualitat ple de prejudicis i el de l'amor carregat d'idealisme. El futur és una il·lusió. Polítics, amants, il·lusionistes. [p. 223]

L'adulteri

–Els adulteris es perdonen, ara, sobretot si són mutus. He trobat que el que no es perdona és la pèrdua del poder. Com diuen a La Regenta, «aquí lo serio es el dinero». I fixa't si han passat anys des d'aquells temps, i ja les lluites pels diners eren ferotges. L'important no és conserva l'amor sinó el patrimoni, els guanys, les prestacions, la manutenció...
–Sí,a vui podem sortir fàcilment de les trampes morals, sentimentals o sexuals: les difícils són les econòmiques o professionals. [p. 306]

Emili Teixidor. Laura Sants. Barcelona: Columna, 2006. 332 p. ISBN 84-664-0716-2 [Clàssica ; 682]