Esquerra i les JERC serem presents a les marxes de Barcelona i València, així com també l'acte institucional de celebració que organitza la Generalitat de Catalunya (que no es va començar a fer fins que Esquerra va entrar a formar part del govern del Principat). A més, aquest any el dia de l'orgull coincideix amb els 10 anys de la sectorial LGTB d'Esquerra, que va començar, com ens recorda aquesta convocatòria, l'any 1998 de la mà de -entre molts d'altres- Josep Maria Orteu, Enric Martí i Jordi Rallo.

Torna l'estiu i torna l'Acampada Jove. Aquesta serà la onzena vegada que hi vaig i formo part de l'organització. Aquest any, amb el mateix compromís, però sense anar tant atabalat com en altres edicions, m'hi trobareu a mi i a milers de joves d'arreu dels Països Catalans.

Per cert, si voleu comprar l'abonament, podeu fer-ho a qualsevol d'aquests punts de venda o a través d'internet. Ens veiem a Sant Celoni del 10 al 12 de juliol.

Vaig tenir ocasió de reunir-me amb la consellera de Justícia per tractar aquesta qüestió i d’altres relatives a la necessària consideració dels drets civils i polítics més elementals en la formulació i l’aplicació de la normativa penal i penitenciària. En els propers mesos impulsarem, des del govern de la Generalitat però també des del Parlament, un instrument de prevenció de la tortura que doni compliment al Protocol Facultatiu per la Prevenció de la Tortura que signar l’estat espanyol l’any 2006. Però retornem al tema d’en Franki: aquest, com el cas de la condemna als joves que van cremar fotos de la casa real, ha visualitzar que hi ha lleis obsoletes que atempten, no només contra una concepció moderna i radicalment democràtica de la societat, sinó contra el mateix principi constitucional d’igualtat entre tota la ciutadania.

El delicte d’ultratge a la bandera espanyola, de la mateixa manera que el tractament especial de les injúries a la Corona (a les que s’aplica una pena molt més gran que les injúries fetes contra un ciutadà o contra els representants democràticament escollits) demostra que la legislació espanyola està fortament amarada d’una concepció unitària, centralista i sacralitzant de l’Estat Espanyol.

En la passada legislatura de les Corts Espanyoles, les diputades de les JERC Georgina Oliva i Laia Cañigueral van impulsar proposicions de llei de reforma del Codi Penal que no van reeixir. Ara toca tornar-ho a posar sobre la taula, de la forma que es cregui més convenient, per acabar amb aquesta rèmora. Perquè la rèmora de la que parlem pot portar a la presó a ciutadans que exerceixen els seus drets.

A Barcelona, a la Plaça Goya Esquerra i les JERC homenatjaran Francesc Layret a les 10.30, i comptarem amb les intervencions, entre d'altres, d'Anna Simó (vicesecretària general d'Esquerra) i de Gerard Coca (portaveu nacional de les JERC). Poca estona més tard, a les 11:30, la Intersindical-CSC (que ha obert un bloc amb les convocatòries), el sindicat nacional i de classe dels Països Catalans, també homenatjarà a l'històric sindicalista. A les 12:30, començarem la manifestació des de la plaça Universitat. Tothom hi està convidat.

Us adjuntem el vídeo per si voleu fer el tafaner.

El jovent independentista, les JERC, va trencar motlles quan va enviar dues diputades a Madrid. La Georgina Oliva i la Laia Cañigueral, diputades des del novembre del 2006, van portar la veu dels milers i milers de jove que, arreu dels Països Catalans, es deixen les hores construint la independència.

De resultats de la presència de les JERC a Madrid, n’hi ha molts i de molta qualitat: l’obligació d’adaptar les beques a l’index de preus de cada territori, la llei contra la violència de gènere, les ajudes a les mares solteres, etc. Però sobretot, la gran batalla ha estat mental i ideològica: que l’Alfonso Guerra i en Mariano Rajoy es vegin obligats a suportar dues joves independentistes desacomplexades parlant des de la tribuna del Congrés ha ajudat a esmicolar, una mica més, els murs ideològics del nacionalisme espanyol.

I a Madrid, les nostres diputades s’han convertit en dues donasses polítiques. Com a mostra d’això, l’entrevista d’El Punt d’avui a la Georgina Oliva. Si a algú li quedaven dubtes, ara està clar: el 9 de març, vota Esquerra.

La reclamació és plenament legítima, però la resistència de les elits espanyoles (govern, jutges, etc.) a retornar tots els papers als seus legítims propietaris demostren que l’ombra del dictador és llarga. Però a part de ser legítima, la reivindicació està emparada en una llei que el mateix govern espanyol incompleix. Inaudit, però d’un govern que no reconeix un país perquè ha proclamat la seva independència de manera unilateral (com totes, vaja) es pot esperar de tot. Indigència política o cinisme espanyolista?

[slideshare id=249710&doc=habitatge-presentacio-1201885032625805-4&w=425]