Na terra cha de Mallorca medrou, viviu e escribiu a que se considera a primeira escritora moderna en catalán, Maria Antònia Salvà. Abriu o século XX superando a poesía sentimental burguesa que cultivaran boa parte das escritoras anteriores en catalán e optou pola poesia arraigada na terra, na fala de Mallorca e nos xeitos da poesía popular. Mantivo relacións intensas co escritor Miquel Costa i Llobera, que temos traducido ao galego por Xavier Baixeras, pero tamén con poetas máis novos ca ela. Un destes, Josep Carner, que adoitaba pasar longas estadas na illa, dixo dela que era a voz de Mallorca, que soubera recoller a fermosura do folclore, a adhesión inquebrantable ao territorio e á fala. Ese interese pola poesía e lingua lévaa ao mundo da tradución e comeza por Mistral. A escolla aínda hoxe semella a máis axeitada porque quen mellor ca ela podía verquer o occitano da Camarga ao catalán da Plana mallorquina. A súa tradución de Miréia constituíu un verdadeiro fito no seu momento e participou na fixación do catalán literario porque antes da súa publicación o texto foi revisado polo miúdo no acabado de crear Institut d’Estudis Catalans. Muller de formación autodidacta, animouse logo a traducir do italiano textos de Pascoli, Manzoni e Petrarca, e, reparen, polo que conta nunha carta ao seu editor, tiña traducidos algúns poemas de Rosalía de Castro que non coñecemos aínda.

Rosalía está presente tamén na súa obra de creación. En concreto nun poema brevísimo, de oito versos, recollido no seu derradeiro libro, Lluneta del pagès (Lúa do labrego) de 1954, que remite a As viúdas dos vivos e as viúdas dos mortos. Josep Carner, que era home lido e tivera contacto coa literatura galega, foi o primeiro en salientar publicamente esta conexión rosaliana, aínda que non acerta co poema exacto sobre o que está escrito. Carner remite ao “Este vaise e aqueles vanse”, pero o ton, a voz feminina e a queixa pola longa ausencia do amado que se constata no paso do ciclo agrario, remite á Penélope tecedeira de Rosalía, a de “Tecín soia a miña tea, / sembrei soia o meu nabal”. Este é o poema de Maria Antònia Salvà, que lles leo en catalán:

Ell és a Cuba
Passarà el temps de sembrar,
l'herba colgarà les soques,
el favar treurà bajoques
i mon bé no tornarà.

Cada hora passa més llarga,
cada dia més crudel...
Terra de la canya-mel,
terra de la mort amarga!

De Mallorca saíu moita emigración cara a Cuba que non había tornar á illa, así que Maria Antònia Salvà non se limita a recoller un motivo literario, senón que anosa, mallorquiniza, o tema rosaliano da viúva dos vivos e a viúva dos mortos. Boa semana e boas lecturas.

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora, d'en Ferran Turmo (jo l'he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d'un procés de col·laboració entre aules: els de 6.^è escrivien per als més petits i els d'infantil i inicial els llegien i dibuixaven.

I n'hi havia, de coses interessants; i això que només he visitat la part de la fira que va d'Aragó a Rambla Universitat per la dreta. M'ha cridat l'atenció una edició de L'illa del tresor en anglès bellament il·lustrada però a un preu un pèl elevat, que no ha acabat a la bossa perquè llavors encara no m'havia abandonat la prudència. He seguit passeig avall, apuntant on hi havia tal llibre o tal altre i sí, n'he acabat comprant alguns: la traducció de Josep Carner de Silas Marner (Editorial Catalana, 1918?); L'alta llibertat de Clementina Arderiu (Editorial Catalana, 1920); la primera edició d'Aloma, de Mercè Rodoreda (Institució de les Lletres Catalanes, 1938) i Presència i record, de Rosa Leveroni (Óssa Menor, 1952), amb pròleg de Salvador Espriu i que inclou la reedició d'Epigrames i cançons.

De tots, aquest últim és el que m'ha portat més sorpreses. D'entrada, en obrir-lo, hi he vist un bell ex-libris que representa un vitrall al centre del qual hi ha un llibre amb una rosa al damunt. A l'extrem superior dret de la pàgina, el nom de la propietària, Rosa Ricart Ribera; i una mica més avall, una dedicatòria feta a Barcelona l'octubre de 1983: «A l'amiga i companya Rosa Ricard, cordialment». Malauradament, la signatura no permet endevinar qui n'era l'autor. El cas és que no em podia treure aquest nom, Rosa Ricart, del cap; l'havia sentit anomenar abans o l'havia vist imprès en algun lloc. Així que en arribar a casa he fet una mica de recerca i... eureka!

Rosa Ricart Ribera era bibliotecària, com Rosa Leveroni. Fundà la biblioteca del British Council i fou presidenta de l'Associació de Bibliotecàries de 1975 a 1977. Morí el 2005 i el 2006 se li féu un petit homenatge durant la cloenda del curs 2005-2006 a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, que celebrava el norantè aniversari. Vet aquí l'origen del llibre i la rosa de l'ex-libris.

El llibre encara guardava una altra sorpresa: al final, un retall de diari, del Diari de Barcelona. Un article de Marta Pessarrodona publicat el 22 d'agost de 1983 i titula «Les emocions», en el qual parla de les emocions que li provocà sentir un poema de Rosa Leveroni musicat per Marina Rossell.

Segurament tornaré a passar per la Fira, si més no per veure les parades de l'altra banda del Passeig de Gràcia. Si no hi heu anat i us agrada el món del llibre, aneu-hi i no us oblideu de passar per l'envelat que hi ha al passeig central de Gran Via, davant del Monument al llibre: sota el títol «L'art del ben menjar, del Llibre de Coc als llibres del Bulli», hi trobareu una exposició força interessant de llibres de cuina antics i moderns —com Arte cisoria, ó Tratado del arte de cortar del cuchillo, que escrivió Don Henrique de Aragón, marqués de Villena o el Llibre de Sent Sovi, entre d'altres—, algun menú i algun estri de cuina.

Technorati Tags: Rosa Leveroni — Rosa Ricart — Clementina Arderiu — Josep Carner — Mercè Rodoreda — 56a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern — Barcelona