El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha declarat que ‘la interlocutòria del TSJC emesa avui avala els plans del Govern de Catalunya’ respecte la polèmica aplicació del Reial Decret 1513/2006 que estableix els ensenyaments mínims de l’Educació primària. En aquest sentit, Ridao ha assegurat que ‘la interlocutòria no estima la suspensió cautelar de la normativa que la Generalitat havia elaborat de cara a l’inici de curs 2008-2009, tal com demanava Convivència Cívica Catalana’.

‘El Govern no alterarà els plans previstos pel curs 2008-2009’, ha dit el secretari general d’Esquerra, ja que ‘la interlocutòria emesa avui pel TSJC es limita a reclamar que el Departament d’Educació concreti com aplicarà al llarg de tota l’etapa educativa el Reial Decret 1513/2006’. En aquests sentit, el Govern de la Generalitat ja havia previst que no s’aplicaria la tercera hora de castellà en el cicle inicial de Primària. Per tant, ha dit, ‘podem avançar amb rotunditat que aquest setembre no hi haurà tercera hora de castellà’.

Pel dirigent independentista, l’episodi viscut avui és ‘un incident més del conflicte entre el Govern de la Generalitat i l’Estat’. En aquest sentit, ha dit que ‘Esquerra ja fa temps que avisa que la solució definitiva passa per blindar el model d’immersió lingüística mitjançant la futura llei d’Educació de Catalunya’, alhora que ha recordat que ‘el mateix President de la Generalitat, en la darrera sessió del Parlament de Catalunya, es va comprometre a agilitzar la tramitació d’aquesta llei o a impulsar mesures específiques a tal efecte que garanteixin el mateix resultat’.

Ridao ha volgut recordar que ‘aquest conflicte s’arrossega des del 2006, quan es va aprovar el Reial Decret, i des de llavors Esquerra ha mantingut una actitud de fermesa impedint l’aplicació d’aquesta tercera hora malgrat aquelles opinions que la feien imminent’. En aquest sentit, el secretari general ha demanat ‘confiança’ reiterant el compromís del partit en aquesta línia.

Els membres de la Comissió Europea haurien de reflexionar si els ciutadans volem aquesta Europa que ens estan imposant, una Europa que pocs estats han tingut la valentia d’Irlanda realitzant un referèndum sobre la ratificació del Tractat de Lisboa, una Europa que ignora les nacions sense estat, una Europa que contínuament està claudicant als interessos de les multinacionals, i encara s’estranyen dels baixissims índex de participació a les eleccions al Parlament Europeu?

Els ministres de Treball de la Unió Europea van aprovar el darrer dilluns 16 una nova directiva de temps de treball que permet ampliar la jornada laboral de 48 hores fins a 65 hores setmanals. La directiva permet que mitjançant un acord individual entre empresari i treballador aquest últim pugui allargar la jornada laboral, en el cas de guàrdies mèdiques, fins a 65 hores setmanals. Con diu en Pere Reixach, aquesta directiva s’ha redactat sota arguments com que “són exigències de productivitat en un món globalitzat que obliga a competir amb països sense model social com el xinès, on els obrers viuen pràcticament a les fàbriques i treballen 80 hores a la setmana”, no es produeix més per treballar més hores, es produeix més optimitzant els recursos, treballant millor.

Us convido a signar per “exigir una Europa Social que garantitzi els drets dels tots els treballadors i treballadores”, entre tots hem d’aconseguir que durant el procés tramitació de la directiva a l'Eurocambra sigui radicalment modificada.

Aquest és l'enllaç de la cibercampanya.

Jordi Sitjà i Vilarrodona

Ridao ha afirmat que el Congrés Nacional d’Esquerra 'no ha estat fàcil', però ha assegurat que ha estat ‘un procés exemplar des del punt de vista democràtic, que marcarà un abans i un després’. ‘El sistema de partits tradicional ha entrat en crisi, i la resta de formacions n’haurien de prendre nota’, ha apuntat el secretari general d’Esquerra. Ridao ha apostat per 'ser optimistes, mirar sempre endavant i superar una etapa històrica, dilatada, de dotze anys', per començar-ne una de nova. 'Tenim feina, però sobretot tenim un equip renovat, amb gent experimentada, que permet encara el futur amb optimisme', ha assegurat el secretari general.

Puigcercós i Ridao també han encarregat als nous dirigents del partit que elaborin un pla de treball per 'poder avaluar al cap d'un temps la seva feina', i que fixin en un document els objectius de cara a la segona part de la legislatura. Ridao ha explicat que entre aquests hi ha la llei de consultes populars, la llei electoral, la llei d'educació, la de governs locals i la d'acollida, així com el desplegament del potencial de la llei de política lingüística. A més, ha citat altres actuacions com la definició d'un nou model de gestió de l'aeroport del Prat, el traspàs de Rodalies o el desplegament de la llei de serveis socials.

La nova Executiva ha fixat també tres 'línies vermelles' al Govern. La primera, 'preservar i potenciar l'actual model lingüístic a l'escola catalana', amb una 'potent llei d'educació que blindi el sistema educatiu' i les competències de la Generalitat en aquest àmbit. La segona línia vermella passa per aconseguir un 'molt bon model de finançament', per aquest motiu, Ridao ha assegurat que 'Esquerra ha de ser exigent i mirar de ser garant que l'acord sigui positiu'. La tercera, passa per preveure un escenari davant d'una sentència adversa del TC sobre el text estatutari. En aquest sentit, Ridao ha remarcat la necessitat d'aconseguir una resposta 'unitària' i 'contundent' fent que Esquerra parli tant amb la resta de forces polítiques com també amb entitats i plataformes de la societat civil.

Documents:
Document d'estratègia politica aprovat al 25è Consell Nacional
Resultat eleccions a les Vicesecretaries Generals
Resultat eleccions a les Secretaries Nacionals
Resultat eleccions al Consell Nacional

Per acabar de fer-me pujar la mosca al nas, només m'ha fet falta llegir aquesta notícia al confidencial e-notícies , que reprodueixo tot seguit:

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha admès durant la seva compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament que s’han cessat 847 funcionaris del seu lloc de treball, la qual cosa ha suposat una despesa de 291.970 euros anuals per compensar la diferència entre els nous llocs de treball assignats (de nivell inferior) i el grau personal dels funcionaris assolit per carrera administrativa. Ausàs ha reconegut també que hi ha 344 llocs singulars amb responsabilitats especials, que haurien de ser ocupats per a funcionaris qualificats, que hores d’ara estan ocupats per personal interí i també que s’han contractat 7.629 persones de reforç. La diputada de CiU Pilar Pifarré ha denunciat, en aquet sentit, que “el tripartit està cessant funcionaris per a contractar personal interí de confiança política sense qualificació” i ha assegurat que el tripartit està realitzant un mal ús dels diners dels contribuents que acabarà pagant “una administració de fireta on hi haurà molt personal que no tindrà res a fer perquè l’excès de contractació provocarà que només hi hagi diners per a pagar les nòmines”.

Es pot entendre perfectament, en una dinàmica sectària com la que representa el tripartit, el cessament en els seus llocs de treball dels 847 funcionaris que ocupaven llocs administratius d'alt nivell. El cost de l'operació els deu ser igual (ja se sap que quan els diners són de tots, no són de ningú!!), mentre l'objectiu de netejar l'administració de desafectes pagui la pena. Els nous "amos" de la Generalitat es malfien com ningú de tots aquells que no siguin integrament de la seva corda. Són sectaris en tot, i en això no haurien de ser menys, és clar. El fomut és que exhibeixen públicament la poca confiança que tenen en la pròpia Funció Pública, atés que el propi Conseller accepta que el grau professional l'havien obtingut a través de la carrera administrativa. La pregunta és òbvia: Té algún sentit fer carrera a l'administració, si l'únic mèrit que es té en compte és l'obediència i la submissió als polítics del tripartit?

El que ja no té cap lògica són els dos reconeixements que a continuació fa el Conseller Ausàs. Com es pot entendre que hi hagi 344 llocs de responsabilitat especial, que haurien de ser ocupats per funcionaris qualificats, i que els ocupen persones contractades com a interines? Em sembla evident que el motiu és simplement el de col·locar els "amics" i els "comissaris polítics" a prop dels seus amos, per controlar el corral. Potser casos com els que en aquest bloc hem denunciat anteriorment s'haurien d'incloure en aquest supòsit de clar ús partidista de l'administració. El segon reconeixement hauria de portar directament al Jutjat al Conseller i als responsables polítics que ho han permés: s'han contractat 7.629 persones de reforç. Se suposa, perqué la notícia no ho diu, que aquesta entrada de personal es deu haver produït des que el tripartit va començar el seu "regnat". Si el període de temps fos més curt, aquest fet agreujaria encara més la situació.

El que seria interessant seria veure en quins Departaments, Agències o martingales diverses s'ha col·locat tant personal de reforç, no fos cas que el pressumpte reforç s'hagués produït en llocs que no existien abans de l'any gloriós de 2003, i que òbviament no podien ser reforçats. Si fos així, seria claríssim que el Conseller menteix i tergiversa la realitat. Seria una nova perversió del llenguatge que esdevindrà, amb perspectiva històrica, com l'única aportació notable que els partits del tripartit hauran fet a la llarguíssima trajectòria de la nostra màxima institució nacional.

Tota aquesta situació, encadenada amb una situació de crisi greu al sector privat (la vaga del transport no ha fet més que posar-ho de manifest) i amb els dubtes raonables sobre el futur del finançament de la Generalitat, haurien de fer-nos reflexionar a tots sobre la vàlua i la competència dels nostres administradors, i sobretot fer-nos pensar si apart de l'expoli i l'ofegament a què és sotmés el nostre país, nosaltres no tenim una part de culpa en el nostres mals econòmics. És evident que el nostre dèficit no s'arreglarà del tot evitant situacions com les que el Conseller Ausàs reconiex, ni evitant el creixement exponencial de subvencions a "vividors" i entitats virtuals, però tindríem més legitimitat per reclamar i exigir un sistema més just de finançament si l'administració dels nostres béns públics fos més acurada. Com és possible que, havent-hi més gent treballant a l'administració, els ciutadans tinguem la percepeció que cada cop ho fan pitjor? El caciquisme, l'amiguisme i el nepotisme no ajuden el país ni les seves justes reivindicacions... però si als que se'n beneficien directament. Posem noms als 344 càrrecs i als 7.629 "endollats", i entendrem moltes coses, inclosa l'elecció de Joan Puigcercós i de Joan Ridao, però no només.[polldaddy poll="693027"]

Al final del comentari donava una previsió sobre el resultat que, modèstia apart, s'ha acostat bastant al que finalment s'ha produït. Preveia que el Putxi treuria un 44% dels vots (37% + 9%), que en Joan Carretero treuria un 32% (un 28%) i que els carodians estarien en un 24% (26%). Tenint en compte que era una simple estimació, no està gens malament, no?

Al marge de celebrar la meva vista, crec que els resultats són fantàstics pels que desitgem que ERC es renovi definitivament. Cal, però, que en primer lloc ERC acabi de pagar la seva aposta estratègica en pro del govern tripartit, i en aquest sentit la Presidència d'en Joan Puigcercós i la Secretaria General d'en Joan Ridao són la millor garantia que l'error dels darrers 5 anys continuarà acompanyant el declivi electoral d'ERC. Quan la patacada ja sigui històrica serà el moment per fer neteja de tota la porqueria que actualment domina l'aparell, així com de totes les institucions en què els llepaculs i enxufats intenten aprendre els metòdes caciquils "sociates", mentre viuen de conya a costa del desprestigi de la institució. Possiblement encara és massa d'hora perquè aquest canvi sigui percebut per la militància com a vital per a la supervivència de la pròpia d'ERC.

El bó de tot plegat és que, tenint-ho tot en contra, en Joan Carretero ha sabut posar en qüestió tot l'aparell "calabrés". Com que estic segur que tant ell com la Ruth Carandell, i la gent que els acompanyen, no acceptaran formar part de la nova executiva, el temps i els actes del govern tripartit els catapultaran cap a la direcció d'ERC, en un període curt de temps (màxim entre 1 i 2 anys). Ara només faltarà que en Joan Puigcercós guanyi les primàries per a ser candidat a la Presidència de la Generalitat, i que en Josep-Lluís Carod-Rovira perdi... i tots aquells que esperem amb delit la victòria de Joan Carretero, només hauremd'esperar el resultat de les properes eleccions nacionals. Hem de recordar, per si algú no ho tenia en compte, que ERC és el partit en el que hi ha una contradicció més gran entre el que pensa la militància i el seu electorat: i només cal tenir present que la victòria curta d'en Joan Puigcercós té una cara i una creu: la cara és la legitimitat que la victòria li dóna per liderar el partit... la seva creu és que té un 63% de la militància que no el vol. Quan s'acabi el congrés, el gran espanyol que tenim de President de la Generalitat ja tindrà les mans lliures per fer el què vol... i amb una ERC sense capacitat de fer res que contradigui l'aposta estratègica acordada al seu dia, de donar suport sempre i per sempre a un govern "d'esquerres", malgrat que sigui espanyol, a la nova direcció d'ERC només li quedarà una política: menjar-se tots els gripaus que Montilla vulgui, a canvi de mantenir les cadires calentes dels centenars de vividors col·locats a l'administració. I això la militància ho pot suportar, sempre i quan visqui de deixar-se encular, però no l'electorat. Joan Carretero, com deia aquell, només et caldrà esperar a veure passar el cadàver de la màfia calabresa per davant teu.

S'ha resolt la crisi d'Esquerra? Jo crec que simplement ha començat la gran crisis. El temps em donarà la raó, ja ho veureu.[polldaddy poll="690908"]

El President serà el gossot del Ripollés i el Secretari General serà l'inventor "tonto" de l'SD-6 de la sèrie Alias (per si no sabeu de qui parlo, mireu la foto). Coneixent de primera mà diverses anècdotes i històries verídiques sobre els dos personatges (lamentablement vaig haver-me de creuar amb aquests subjectes durant un breu període de temps), tinc claríssim que si alguna cosa els identifica és una mateixa manca d'escrupols i una voluntat de ferro per aconseguir els objectius que desitgen. De l'escolanet no en parlaré massa, perqué la nimietat del personatge és tanta com la buidor dels seus discursos. Són tant lamentables que estic segur, totalment segur, que se'ls deu escriure ell mateix. Si ni tant sols fos capaç d'escriure-se'ls, aleshores hauria de contractar un altre "negre"... l'actual només fa "bofillades" i "palurdiades".

L'actual Secretari General d'ERC, i aspirant a la Presidència, té les mateixes limitacions intel·lectuals que el seu escolanet, però una capacitat d'atracció i de manipulació superior a la d'aquell, llaurada sobretot a base d'acceptar -a contracor?- que si no tens la intel·ligència dels teus rivals, has de ser més llest, espavilat i malparit que ells. Per això s'ha envoltat sempre de gossos de presa, disposats a tot per a servir a l'amo. En conec alguns personalment, i puc afirmar que han estat degudament recompensats en llocs importants de l'administració pública, tot i ser analfabets funcionals. No hi ha res més segur en aquesta vida, la història ho confirma, que un neci amb càrrec per acabar sent un comissari polític perfecte... i la feina d'aquests individus és tota aquella que permet que el lider elimini els rivals directes a base de fer còrrer rumors, mentides, difamacions, dites totes en veu baixa i en cercles reduïts, tot impedint que al lider se'l pugui acusar directament d'actuar amb les "mans brutes".

Quan s'és conscient que només es tenen ànsies de poder pel poder, un debat en clau ètica i de compromís amb el país i amb la seva gent (com el que defensa en Joan Carretero) causen una profunda incomoditat i inquietud entre els que s'hi senten directament interpelats, perqué no poden oposar-hi cap valor ni cap exemple de contrari. I en aquesta situació és on es troba actualment ERC. Amb una vella guàrdia entestada en deslegitimar els postualts de Joan Carretero a base de difondre diverses "veritats revelades": no és prou d'esquerres, viu la mar de bé perqué té molts diners, és un proconvergent declarat, és un idealista, no entén la política "moderna", i un llarg etcètera més de tonteries sense fonament, però que poden fer forat en una massa "acrítica" i estupiditzada.

Per aquest motiu, durant els propers dies, assistirem a l'espectacle de veure com el gossot i l'escolanet coincideixen en fer un diagnòstic en què la conclusió serà que l'estabilitat d'ERC perilla. I arribarà el moment en què, en un "acte d'enorme responsabilitat política" proposaran una aliança en un projecte de "futur" i de "renovació", sempre i quan puguin vendre l'operació sense quedar massa malament. I si això no es pogués dur a terme a plena llum del dia, doncs recomanaran als seus fidels que optin per donar suport a un tiquet Puigcercós-Uriel, com a mal menor per impedir el retorn de la bèstia: en Carretero. Com quedaran en Renyer i en Ridao... i a qui importa, si són mocadors d'usar i tirar?

No cal que patiu, catalans, que si aquesta maniobra final s'hagués de fer, es farà o bé des de la seu de la "màfia" calabresa, o bé des de les clavegueres dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, que ERC ostenta com a "cortijos", a través de les "rates" comissariades que els darrers anys hi han anat a raure. Pronòstic final pel dia 7 de juny, dia de les votacions: Puigcercós 44%, Carod 24% i en Carretero 32%. Un final de traca i mocador per un partit polític que continuarà inexhorablement el seu declivi. Tant de bó m'equivoqui, Joan Carretero, però em sembla que els somnis, com el teu, no deixen de ser-ho per molt que volguem... massa cards per tants pocs llirs, al país i al teu partit.

Catalunya no es pot permetre un no desplegament de l’Estatut, Esquerra va demanar el vot negatiu en el referèndum, consideràvem i considerem que l’Estatut rebaixat per CiU i el PSC és insuficient, però el defensarem, és l’Estatut de Catalunya, i continuarem lluitant per que aviat no tinguem cap Estatut, lluitant per una Constitució, la Constitució de Catalunya.

L’altre dia en Castells va admetre que el finançament no estarà tancat el 9 d'agost. Com diu en Ridao, "L'Estatut s'ha de complir, no negociar-lo", cal recordar que l’Estatut és una llei orgànica i s'ha d'exigir el seu compliment.

Us recomanem la lectura de l’article d'en Huguet a El País, "El remiendo de la financiación" i el post "La negociació pel finançament" del darrer 18 d'abril.

Notícia sencera

Aquests dies, els corresponsals de SalóRosa hem anat prenent nota de la forma de vestir dels nostres diputats, i quan escrivim diputats volem dir els diputats masculins. Ha estat una setmana intensa de comissions i això ens ha permès estudiar amb detall els diputats que han anat desfilant per les passarel·les del Parlament. Com vesteixen els homes de la Pàtria?. Estan a l'alçada de la seva dignitat?.

Convergent. El diputat Cortefiel

El diputat convergent és el més elegant del Parlament, la qual cosa tampoc és massa significativa. És un diputat que no arrisca massa: vestit amb tons grisos i cendra, tall clàssic de dos botons, camisa blau cel i corbata discreta i ensopida, amb un trist nus americà. Podrien ser els comerciants d'una empresa d'electrodomèstics. Aquests dies s'han incrementat el número de diputats convergents sense corbata; algú els hi hauria d'explicar que l'absència de corbata només es justifica amb colls londoner, spread o italià, però no amb les turndown i encara menys amb un coll americà, que és el que predomina. I, si us plau, mai es treguin la jaqueta quan estan en una comissió. Donem de menjar apart al diputat Oriol Pujol i l'elegantíssim Fernández Teixidor.

Socialista. El diputat escuraxemeneies

El diputat que sembla que s'avergonyeixi de la seva condició de diputat. Què podem dir?. Americanes de pana amb pantalons de fil, jeans (caldria una sanció parlamentària per presentar-se al Parlament amb jeans), camises per fora, desaparició sistemàtica de la corbata, combinació jersei - jaqueta, americanes obertes mostrant pantalons sense cinturó, corbates indescriptibles i, atenció, un diputat amb més medalles que un mariscal de camp. La majoria semblen miners gal·lesos vestits per anar a missa de diumenge. El més trist és el joc de colors, especialment la combinació camisa - jaqueta, que és sempre equivocada, com ara una jaqueta camell amb una camisa vi i una corbata verda. Aquesta setmana ens ha agradat el diputat Paladella.

Esquerra. El diputat Massimo Dutti

El diputat d'Esquerra és adicte a les marques Inditex. Zara, Massimo Dutti i alguna camisa Pull and Bear. És un diputat que associa la modernitat al vestit amb botonatge molt alt, freqüentment amb colors terra, camisa de color càlid i corbata igualment càlida. Si els ajuntem a tots estaríem davant d'un casament de penal a La Canonja o a Sant Adrià del Besòs. Ens hem adonat de les dificultats dels diputats d'Esquerra per tal de combinar les sabates amb el vestit, de manera que un dels representants d'aquest grup portava un vestit negre de pana (amb una visible capa de caspa a les espatlles) i unes sabates marrons, que no han estat llustrades d'ençà que van sortir de la botiga. No els hem vist aquests dies, però destaquem l'elegància d'en Ridao i en Puigcercós, sense que això s'hagi d'interpretar com una lectura política.

Popular. L'home Pantuflo Zapatilla

Els representants del Partit Popular no deixen cap marge a la sorpresa, ja que vesteixen com el que són. Vestit fosc, camisa blanca, corbata blava i sabates negres. L'uniforme s'apropa molt al prototipus convergent, però amb un plus de sobrietat. Alguna corbata seven-fold, tab collar a les camises, i sabates de punta sempre llustrades. El pitjor són els bessons daurats que llueixen alguns diputats. I és que el principal defecte dels diputats populars és la seva estètica conservadora, de manera que ens els imaginem a casa amb batí de seda i sabatilles Castañer, com en Pantuflo Zapatilla. Ens agrada l'atreviment d'en Rafa López, qui comparteix amb el socialista Antoni Comín l'intent d'incorporar una estètica jove al Parlament.

Ecosocialista. El diputat sostenible

Hi ha pocs diputats ecosocialistes i a més tenen estils relativament diferents. En general, comparteixen el perfil estètic dels socialistes: mal vestits, massa pana, corbates que semblen els badalls d'una campana i unes sabates de mercat de diumenge. Hi ha dos diferències significatives respecte dels diputats del grup socialista. La primera és que sempre utilitzen una o dues talles més de les que precisen. Hem de dir que són diputats força panxuts, però haurien de compensar el perimètre de la cintura amb les mànigues i les espatlles, uns retocs que no passaran dels 50 euros. La segona és que utilitzen sempre els mateixos models (alguns des de fa uns quants anys), suposem que per a practicar els principis sostenibles. Només destaca en Postigo, que porta amb una certa elegància el seu estil deixat.

Ciutadans. El diputat funcionari

Només són tres i aquests dies els hem vist poc. La seva estètica és més aviat discreta, grisa, un xic funcionarial, castellana, un punt casposa.

Dedicarem altres articles a parlar de les ulleres, dels pentinats, dels perfums i farem un monogràfic sobre mitjons. Avui, els redactors de SalóRosa hem arribat a dos conclusions. La primera és que el nivell mig estètic del Parlament no està a l'alçada de la dignitat de la institució. La segona és que les aparences no enganyen. Tothom és com sembla, o sembla el que és.

Mentre altres formacions que s’autonomenen catalanistes no s’ha posicionat clarament en contra del nomenament d’en José Bono com a president del Congrés, ans el contrari, Joan Ridao com diputat electe i cap de llista d’Esquerra a les darreres eleccions ha manifestat que 'en cap cas' Esquerra donarà suport a la candidatura de José Bono com a president del Congrés.

Els motius són que per Esquerra no pot tenir el seu suport algú que ha 'carregat' contra l'Estatut, que té 'la mateixa visió que el PP des del PSOE' i que vol que Esquerra 'desaparegui del mapa polític”. Ridao creu que Bono no pot esperar dels independentistes més que 'reciprocitat'.

En Durán i Lleida, avui 26 de març, ha manifestat en declaracions en el programa “Espejo Público” d’Antena3 que "José Bono puede ser un buen presidente del Congreso". "Si no empieza con la confianza de grupos parlamentarios como CIU, Bono tiene la oportunidad de ganársela a lo largo de la legislatura, eso es lo que espero".

En un dinar a la Tribuna de Barcelona, en Durán ja va dir que «Tothom té un preu», i va afegir que el seu és «la vicepresidència al Congrés o un càrrec a la Mesa».

Haurem d’esperar uns dies per saber quantes vice-presidències, quantes presidències de comissions en el Congrés i al Senat calen per tenir el recolzament per nomenar en José Bono com a president del Congrés. Així han de “Respectar Catalunya?”.

I a Esquerra també escoltem els qui ens fan -o deixen de fer- confiança a les urnes. I si la ciutadania no ens l’ha renovat és que alguna cosa no hem fet bé. Caldrà que siguem capaços d’escoltar i analitzar el perquè.

El que ara tenim al davant són quatre anys a Madrid per tal d’anar fins al final en aquells temes fonamentals de país com el nou sistema de finançament i la posada al dia de les infrastructures. Com deia el President Tarradellas, en política no es pot dimitir mai de les responsabilitats. Hi ha prop de 300.000 catalans que ens han fet confiança. A ells ens devem i no els fallarem. Paraula.

·

Tengo la notoriedad que corresponde al candidato de ERC / Y yo el mismo sex appeal que el Pato Donald / Por ejemplo, la apelación a la unidad de los partidos catalanistas de cara al futuro / Desde los tiempos de Solidaritat Catalana. -1907 sino me falla la memoria- no hemos tratado de hacer otra cosa, con el resultado por todos conocidos/ Carod tiene el papel que le corresponde… / Más que un papel diría que es un papelón/ El día que el señor Duran no está, el señor Mas la lía/ El señor Puigecercos –de ERC y miembro del gobierno de Catalunya- se va a una manifestación contra el MAT, la línea de Muy Alta Tensión, por el poderoso argumento de “ole sus cojones” / Carod es una persona muy competente dialécticamente, original. Yo tengo otro perfil. Cada uno es como es / Los productores catalanes de cava están encantados. Las importaciones de champaña francés han aumento un 20%. Adelante con la originalidad/ El señor Montilla es un político de la nueva hornada. No es intuitivo, ni original, ni carismático, pero es una persona informada, que estudia el dossier…/ Es evidente que no se trata ni de Churchill, ni De Gaulle, ni siquiera -si me apuran- de Jordi Pujol. Como dicen en Sevilla (y repite la Gaitera de l´Anoia [véase en Epónimos AUTOODIO] – que ya tiene billetes reservados para ir a la capital andaluza por Semana Santa) : . Esto es lo que hay. Aceptar la mediocridad como un valor es aterrador/ No. El Govern Maragall coincidió con una etapa difícilmente repetible, con el debate del Estatut…/ ¡No por favor, otro debate sobre el Estatut no…le diré todo lo que sé pero paren de torturarme/ este es un Gobierno más ordenado y estable/ Y el señor Puigcercos yéndose a manifestar contra un proyecto aprobado por el gobierno. Ole sus cojones bis/ Fue una efeméride importante [Frankfurt] para proyectar la lengua catalana/ ¿Se ha tomado algo fuerte hoy?/ Hemos estado en India y en Escocia. Se puso un sari, ¿qué pasa? En India hubo convenios importantes en investigación biomédica…/ No lo puedo remediar. Hay momentos en que me despiertan ternurita/ Hablo del PSC, que no es lo mismo que el PSOE/¿En que se nota, en que uno lava más blanco?/ Esto… No me importaría que volviera [a ERC Àngel Colom] /¿A que casino piensan irle a buscar?

·

"Sr. Trallero, estos razonamientos...". Sigue en Epónimos.

"Não é incompatível ir a Madrid (ao congresso) e ser independentista e considerar claro que já não há um projecto comum (da Catalunha) com Espanha. Enquanto continuarmos administrativamente espanhóis, temos que exigir um trato justo e igualitário", afirmou Joan Ridao, da ERC.

LUSA