Nou llibre relacionat amb l’Espanyol. Li ha agafat el gust?
Sempre m’ha agradat escriure, i quan ho faig parlant de l’Espanyol no només gaudeixo jo, també els aficionats a l’equip. Així gaudim tots.

Amb què es trobarà el lector aquesta vegada?
A diferència de “La sombra de Leverkusen” tota la història transcorre al passat. Comença l’any 1314 amb l’execució de l’últim mestre del temple, Jacob de Molay i viatja fins a l’any 2007, amb el partit de Glasgow a l’horitzó.

Al 1314 no existia l’Espanyol!
La relació l’haurà d’anar trobant el lector. Sí que hi ha una relació, però prefereixo  que els lectors la trobin a mesura que llegeixin la novel·la.

També hi surt Colom…
Si, de fet és el següent pas a la història. L’any 1492 i la trobada dels dos mons forma el gruix del segon capítol, i li asseguro que també té relació amb l’equip.

Continuï…
Després es fa un salt gran. Ja passem a l’any 1940 i la consecució de la segona Copa d’Espanya. I al següent capítol ja entrem a l’any de les grans golejades, el 1951, quan es va aconseguir el 6-0 amb el Barça i el 7-1 amb el Madrid. Els protagonistes les viuen directament.

No serà llarguíssim això?
No, perquè després ja es fa un nou salt i ens situem a la UEFA de l’any passat. Hi ha una relació generacional, però el darrer personatge i els desplaçaments de la UEFA de l’any passat en són els principals protagonistes.

Hi ha una combinació d’elements difícil d’imaginar en un llibre.
Hi ha una trama novel·lesca esquitxada per realitat històrica i que també gira entorn a la trajectòria de l’equip. Sóc historiador, perico i m’agrada escriure perquè idees i imaginació no me’n falten. Amb aquesta novel·la s’han trobat aquestes tres vessants.

A més la documentació de les ciutats serveix gairebé de guia turística.
Vaig fer de guia turístic, m’agrada viatjar i als llocs on va jugar l’Espanyol hi he estat. Aprofitant l’aventura i els coneixements que tinc m’agrada aturar-me a descriure algunes zones de les ciutats que visita el protagonista i que casualment coincideixen amb els desplaçaments de l’equip.

Si repeteix és perquè li va agradar l’experiència de “La sombra de Leverkusen”.
Va ser una experiència fantàstica. Es van fer diverses presentacions i vaig rebre moltes felicitacions i ànims per part de la gent de l’Espanyol. Alguna gent m’ha comentat que hi ha escenes que li havien posat la pell de gallina. I fins i tot hi ha gent que m’ha confessat que els havia fet llegir un llibre des de feia molt de temps. Tot això és molt gratificant.

I repeteix fórmula.
Sí. És una història lineal que no va endavant i endarrere en el temps, hi ha intriga, història, tensió, amor, erotisme… És una novel·la que també podria llegir un culé, però segur que a un perico li agradarà molt més.

Ha costat més parir una segona història amb l’Espanyol com a rerefons?
M’ha costat igual. Tinc imaginació i conec bé els temes dels que hi parlo. L’anterior llibre era totalment ficció excepte la història del club, mentre que en aquest cas hi ha més elements del passat i el present de l’equip. I quan m’ha faltat informació, l’he buscada. Molta de la UEFA l’he treta precisament del Blanc i Blau.

Segon any que amb el Sant Jordi arriba un llibre de l’Espanyol escrit per en Jaume Sabater. Es convertirà en una tradició?
Tant de bo! Idees en tinc i ganes també. Si tinc l’opció de publicar i la gent continua tenint interès jo continuaré escrivint. És una petita forma de fer espanyolisme.

I una altra forma és comprar-lo i llegir-lo.
Jo recomano als pericos que el comprin perquè és una novel·la que es llegeix ràpid, que és distreta i que es pot gaudir a la platja o a la terrassa d’un bar tranquil·lament. I a més els pericos gaudiran amb els passatges dedicats a l’equip.

Una darrera concessió… El protagonista llegeix el Blanc i Blau?
Per descomptat! És la primera cosa que fa quan aterra de nou a Catalunya.