El 2n Concurs de Gralles&Tabals i de Percussió de carrer d'Igualada, organitzat per Mal de Cap, amb la Col·laboració de l'Institut Municipal de Cultura d'Igualada, creiem que es va consagrar en aquesta edició. Els dos grups guanyadors van demostrar que hi ha un altíssim nivell. Van ser els tabals i les gralles dels Festinamus, vinguts de Girona, i els tabals i altres instruments de percussió del grup Mal Llamp, del barri de Sta. Caterina, Carme i travessies, d'Igualada.

També van tocar els grallers del Mal Llamp, les gralles i els tabals dels Muntanya Blava, de Castellolí, els grallers del gegant El Bisbalet, i els grallers del Tonet el Blanquer. Aquí els teniu:

I ara us respondrem a les preguntes de:
Quanta gent hi havia?

Va haver molta festa?
 

Així, doncs, us esperem el proper any, tant per a participar-hi com per presenciar-ho. S'ho val!!!

La Biblioteca Municipal de Sort ofereix a tots els seus usuaris un nou servei d'accés inalàmbric a Internet (wi-fi) totalment gratuït i sense limitació d'horaris.


Mercès a un acord de col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i un cop finalitzat el període de prova del sistema, la Biblioteca Municipal ja ofereix el servei de connexió gratuït a Intenet sense fils a tots aquells que en desitgin fer ús, tant si són socis de la biblioteca com si estan de pas i en volen fer un ús puntual; no cal, doncs, estar en posessió del carnet de la biblioteca o de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat. A hores d'ara, més de seixanta usuaris s'han inscrit a aquest servei.


Mitjançant un senzill procés de validació que només s'haurà d'efectuar un cop, i després del qual l'usuari del servei ja gaudeix dels seus codis permanents d'accés a la xarxa inalàmbrica, i amb l'ordinador portàtil, telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu capaç de connectar-se a Internet, es pot navegar sense limitacions per la xarxa durant el temps que sigui necessari. Tanmateix, continuem oferint la possibilitat d'entrar a Internet des del Telecentre amb tres ordinadors connectats a la xarxa i amb accés a la impresora, un servei també gratuït si bé limitat a mitja hora per tal de garantir que tothom hi pugui accedir.


Recordeu que la Biblioteca Municipal de Sort no tanca per vacances; ens trobareu de dilluns a divendres, de 5 a 9 de la tarda, i els dimarts, dia de mercat setmanal, també de 10 del matí a 2 del migdia.

Entre 1895 i 1930 el cinema va ser mut. A finals del segle XIX, després de les primeres projeccions, artistes com Méliès van imaginar noves possibilitats per a aquell invent. A continuació, les pel·lícules de Sjöström o Griffith van donar-li cos artístic. I als anys 20, les obres de Fritz Lang, Eisenstein o Murnau van dur el cinema a nivells de perfecció insospitats. Aquest llibre repassa la progressió de l'època muda: des d'uns inicis on el cinema era un entreteniment fins a la irrupció de les primeres grans obres mestres.

Palmira González és professora d'Història del cinema a la Universitat de Barcelona.

Aquí teniu les Bases i el Formulari d'inscripció als Concurs d'enguany, tot i que si voleu informació de primera mà us recomanem que ens envieu un correu electrònic. Us hi podeu inscriure fins el 18 de juny.

bases_2n_concurs

inscripcio_2n_concurs

La referència del coneixement universal en català, ara oberta a tothom.
A partir d'ara tots els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana es poden consultar lliurement per Internet. Aquest projecte, liderat per la Fundació Enciclopèdia Catalana, vol obrir a tota la societat la gran obra de referència en català adaptada a les noves tecnologies.
A www.enciclopedia.cat trobareu més de 270.000 entrades, organitzades alfabèticament, supervisades i actualitzades pels millors especialistes de cada matèria; 85.000 entrades del Gran Diccionari de la Llengua Catalana; 30.000 referències en llengua anglesa (Encyclopaedia); i, finalment, un potent motor de cerca per a trobar ràpidament la informació.
Progressivament s'aniran incorporant molts altres materials enciclopèdics procedents de les diverses obres d'Enciclopèdia Catalana, fins a arribar a 575.000 documents al final del 2010.
Els ordenadors del Telecentre de la Biblioteca Municipal de Sort ofereixen un enllaç directe a aquest nou servei informatiu i gratuït en català; per una cerca més acurada o per ampliar aquesta informació, us podeu posar en contacte amb els responsables del servei.

També vam ser una de les dues colles abanderades per Santa Cecília, la patrona dels músics, pel fet que celebràvem el nostre 5è. aniversari.

5 anys fent Mal de Cap

L'aniversari del grup de gralles gralles i tabals d'Igualada Mal de Cap se celebra en diferents actes. D'una banda una exposició de fotografies i de l'altra un concurs de gralles i percussió.

L'exposició "5 anys fent Mal de Cap" s'inaugurarà el dimecres 6 de juny a les 8 del vespre, a la Sala, García Fosas, 2. Hi haurà actuació del grup.

A partir del 5 de juny i fins el 10, l'exposició es trasllada al Vestíbul de l'Espai Cívic Centre.

Muntanya Blava a la Veu de l'Anoia

Coincidint amb la nova maquetació de La Veu de l'Anoia i amb la Diada de Sant Jordi, ha sortit el reportatge sobre Muntanya Blava en aquesta publicació comarcal.

El reportatge és a les pàgines 16 i 17 a la secció "Identitats", es titula "Una Muntanya Bava... que anima moltes festes" i ve acompanyat de fotografies en color amb membres del grup, hi destaquen l'Oriol i la Mar.

Es parla dels objectius del grup, dels reptes de futur, dels components de Muntanya Blava i de les properes actuacions.

L'autor del reportatge és el reconegut periodista comarcal Pere Peñas.

Podeu accedir a l'article a través dels següents PDFs:

El grup de grallers d'Igualada, Mal de Cap, ha organitzat un curs per als que ja toquen algun instrument de percussió i volen perfeccionar el seu estil i ritme o volen apendre a
fer variacions, arranjaments i crear ritmes propis.

El curs es farà de 20-22h els dies: 19, 26 d'abril / 3, 10, 17, 24 i 31 de maig / 7 i 14 de juny. El preu és de 60€. El curs s’impartirà al local dels MOIXIGANGUERS D’IGUALADA, al Carrer dels Caputxins, s/n (Igualada), darrera el casal d’avis.

El professor del taller serà l'Alberto Cabello:

Va estudiar al Taller de Músics amb Quim Soler i al Centro Ignacio Cervantes de L'Habana. Ha tocat amb formacions i músics com Latin Colorá, Orquestra Factory, Moncho etc. Actualment és membre de la Barcelona Big Latin Band i l’Orquestra Clandestina, a més d’impartir classes al Taller de Músics.

Per inscriure't, els de Mal de Cap, necessiten que omplis la següent butlleta i l'enviïs a maldecap@gmail.com.

Nom i cognoms: ____________________________________
Edat:_____ Correu electrònic:______________________
Telèfon:___________
Direcció: ___________________ Població: _____________
Pertanys algun grup musical? ___ Quin? _______________

Si necessites més informació truca al Roger: 667 064 661

En el moment d’entregar aquest imprès cal fer efectiva la
quantitat de 60€ per tal de constar inscrit en el curs. LES PLACES SÓN LIMITADES!

Versos sobre la gralla i la seva fusta de ginjoler
El nostre amic versaire Celdoni Fonoll ha visitat la nostra seu web i ens ha fet arribar uns versos sobre la gralla i sobre el ginjoler, l’arbre del que tradicionalment s’obtenia la fusta per constuir la gralla. En Celdoni ens ha escrit un parell haikús especialment per publicar a la nostra web! Aquí els teniu en primícia:

Ginjoler-gralla.
Vius espinguets de festa.
Muntanya blava.

Ginjoler
En fer-se gralla,
el ginjoler espingueja
amb cor de gínjol.

Anteriorment, Celdoni Fonoll, ja havia escrit i publicat a Bones herbes, un vers sobre el ginjoler, però aquesta vegada enlloc d’inspirar-se en la gralla ho fa amb un altre instrument de so més fi:

Ginjoler
En ser tenora,
el ginjoler refila
amb cor de gínjol.
(Barcelona, 30.11.2003-4.2.2004)

En aquest mateix llibre d’editorial Pòrtic, cada abre anava acompanyat del seu vers, d’informació etimològica, literària i de cultura popular. Sobre el ginjoler hi podeu trobar a Bones Herbes:

GINJOLER Zizhipus jujuba

Més content (o alegre, o trempat, o eixerit, o xalest) que un gínjol: molt content, o alegre, o trempat, etc.

Lo préssec d’Illa com pom d’or rosseja,
no tant com lo raïm de Tarascó;
la cirera d’arboç hi vermelleja
amb lo gínjol rient i l’ametlló.
Jacint Verdaguer, “Cant tercer: L’encís”, Canigó

…marges per on collia agret a mitjan vesprada;
mitja-taronja blava, Santa Maria al fons;
ginjoler de l’era.
Gaspar Jaén i Urban, “Poema per a ben morir”

La tenora de la cobla és feta amb fusta de ginjoler.
gínjol m Fruit del ginjoler.

I al llibre Veus d’ocells en Celdoni l’any 2000 hi va escriure tres versos sobre la gralla, un prenent l’ocell com a motiu i dos sobre l’instrument:

Gralla
“Nyac, nyac, nyac!”
Gran grallar de gralles
en so de baralles
dalt del campanar,
fa anar a la deriva
l’esvelt colomar
que, poruc, rebutja,
matusserament,
la grallada intrusa
de color de sutge
que ve a rapinyar
dels nius les niuades.

Gralla de Cercavila
Ressonen les gralles!
És festa major i
l’espinguet grallaire,
potent i estrident,
tocant matinades
desvetlla la gent.

Gralla Castellera
Quan sona la gralla
la colla retruny,
travada la pinya,
els terços amunt,
a punt la canalla.

I la plaça vibra i
no cap a la pell
perquè l’enxaneta
fent, ràpid, l’aleta
corona el castell.

En el llibre Veus d’ocells cada ocell anava acompanyat de diversa informació, en el cas de la gralla, ens oferia unes accepcions i uns versos:
Gralla: persona que xerra molt i atabala. “Que no callarà mai, aquesta gralla?”

Ja ve, cridant la neu, un vol de gralles,…
Josep Carner, “Núvol fi de setembre”, Ofrena

Cuita a volar pel cel enfosqueït
–temps d’anar a jóc– la resssonant grallada.
Josep Carner, “Tota sola”, Lluna i llanterna

Gralla: També s’anomena així l’instrument musical de vent de caràcter rústic que es fa sonar en el “toc de matinades” d’algunes festes majors, cercaviles i quan s’aixequen els castells.

A la revista "Descobrir Catalunya" del mes de març ha sortit un reportatge sobre gralles i dolçaines. Explica els orígens de la gralla, diu que al Principat no es pot dir que es toqués la gralla fins al s.XIX, i de fet el seu naixement prové d'un intent de copiar la dolçaina, un instrument festiu que sonava ja al s.XVIII al País Valencià en balls de valencians i muixerangues, totes dues composicions acompanyaven els antecedents dels castells actuals. En l'article s'afirma que la primera gralla va sortir d'una fusta de ginjoler, "l'arbre en què segons diuen també estava feta la corona d'espines de Jesucrist".

Un destacat del reportatge explica que al País Valencià, als anys vuitanta, qui volia aprendre a tocar la dolçaina, primer havia d'apendre a tocar un tabal per tal d'obtenir el sentit del ritme, aspecte bàsic en els instruments de vent.

L'article també adreça l'orígen etimològic de la gralla, segons Joan Coromines l'instrument s'anomena així "per semblança al so que emet l'ocell, un so aspre".

En aquest escrit de "Descobrir Catalunya" també es descriuen les diferències actuals entre la dolçaina i la gralla, anomena i explica les parts de la gralla i proporciona moltes fotografies del procés de fabricació al taller del luthier Xavier Orriols. Es veu com fan una marca de foc damunt la fusta de la gralla per tal de mostrar en quin taller s'ha fet. La majoria de gralles del grup Muntanya Blava estan marcades amb la paraula "Sans", constructor de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), però hi ha força més luthiers a Catalunya.

Un aspecte curiós que destaca l'article és que, segons un graller de l'Escola de Grallers de Sitges, Xavier Mongay, "la manera de tocar una gralla fa notar la personalitat del sonador. I continua "si qui toca és una persona extravertida, segur que fa coses atrevides tocant la gralla".

Com en tots els articles d'aquesta fantàstica revista hi ha un apartat de "Dades útils" amb tot d'informacions d'escoles de grallers, telèfons de luthiers, bibliografia i enllaços de seus webs.

El text és de Trinitat Gilbert i les fotografies són d'Oriol Clavera.

Si t'afanyes a anar al quiosc encara trobaràs aquest número del mes de març!!!

Però si ja has fet tard, tens tres opcions per aconseguir l'article:

• si ets estudiant d'alguna universitat catalana, pots demanar el text de l'article en aquest formulari, i la teva biblioteca t'en farà fotocòpies o tel'enviarà digitalitzat per correu electrònic.
• pots preguntar com comprar un número anterior de "Descobrir Catalunya" al correu electrònic d'Edicions 62 correu@grup62.com
• o pots trucar al telèfon d'Edicions 62: 93 443 71 00

Les dades bibliogràfiques d'aquest article són:

Gilbert, T. (2007). "Gralles i dolçaines: Tradició a cops de vent" a Descobrir Catalunya, Núm. 107, pp-84-90.

En aquesta pàgina us mantindrem informats de les nostres activitats.

D'aquesta manera, a les 19.30h en segona convocatòria s'inicià l'Assemblea amb la lectura per part del secretari dimitint, Andrés Llorens, de l'acta de l'assemblea anterior, aprovant-se sense cap objecció. A continuació, el president dimitint, Ambrosio Baldó, pren la paraula per relatar la memòria d'activitats de l'últim període, aprovant-se sense objeccions i destacant el gran número d'inversions en instrumental i uniformitat portades a terme en aquest període. Així, pren la paraula el tresorer dimitint, Manuel Climent, que fa esment dels comptes generals d'ingressos i despeses, i del balanç anual, aprovant-se també sense cap objecció, del qual destacar l'excel·lent salut del capital líquid de què disposa l'associació.

Arribats a aquest punt, el secretari informa de la dimissió en aqueix moment de la directiva actual, i proclama la llista de candidatures a càrrecs directius, que com només havien presentat candidatura en el termini assenyalat en la convocatòria de l'assemblea, un candidat per càrrec, es produeix al nomenament dels nous càrrecs directius, quedant així constituïda la nova Junta Directiva:

• President: Ambrosio Baldó
• Vicepresident 1r: Francisco Rubio
• Vicepresident 2n: (sense assignar)
• Secretari: Lourdes Lloret
• Vicesecretari: (sense assignar)
• Tresorer: Manuel Sánchez
• Vocal 1r Ajustador: Ricard Vicent Climent
• Vocal 2n Arxiver: Enriqueta Lloret
• Vocal 3r: Santiago Algado
• Vocal 4t: Teresa Pérez
• Vocal 5é: (sense assignar)

Cal destacar de tot aquest procés, la maduresa aconseguida per la nostra societat musical, al portar-se a terme d'una manera tranquil·la i assossegada i sense cap tipus de tutela o condicionament extern.

Així, ja amb la continuïtat de l'organ director de l'associació assegurada, es procedeix a obrir el torn de paraules on cal destacar l'elevada participació i interés dels nostres socis realitzant intervencions interessantíssimes sobre la marxa de l'escola d'educands i de la institució en general, de la qual la directiva acabada de constituir pren bona nota.

Després d'aquest punt, a les 20.50 h es dóna per tancada la sessió i closa exemplarment l'Assemblea General Ordinària del 2006.

L'ordre del dia serà el següent:

1.- Lectura i si escau, aprovació de l’acta de la sessió anterior.

2.- Aprovar o censurar la gestió i actuació de la Junta Directiva o dels seus membres.

3.- Aprovar els pressupostos ordinaris elaborats per la Junta Directiva i la memòria d’activitats de l’últim any.

4.- Aprovar els comptes generals d’ingressos i despeses, i el balanç anual.

5.- Dimissió de l’actual Junta Directiva, proclamació de candidatures a càrrecs directius, elecció dels candidats i constitució de la nova Junta Directiva.

6.- Torn obert de paraules.

Cal dir que només s'acceptaran candidatures fins el divendres dia 15 de desembre de 2006, i que la delegació de veu i vot es pot fer en qualsevol moment omplint un formulari dels que estan a la disposició de tothom en les oficines del Centre.

Per tant, us animem a tots a participar i dir la vostra!