El senyor Guillermo Chicote Estruch (Barcelona 1940), es el president de la Asociación de Promotores y Constructores de España (APCE). Desprès de l'esclat de la bombolla immobiliaria, en pre-crisi econòmica i amb molta gent que comença a adonar-se'n de que el totxo que ha comprat, no val ni valdrà el que ha signat a l'hipoteca. Per tant hi ha molta gent crispada i desenganyada a la que no li cal una frase plena de "xuleria"  com aquesta:

"que nadie espere que el precio de la vivienda baje un 30 o un 40 por ciento porque, antes de eso, se lo regalo al banco"

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081009/53556724262.html

De moment aquest article ja porta mes de 360 comentaris de lectors de La Vanguardia encesos per l'aire prepotent d'aquest personatge.

Crollano i prezzi delle case in Campania, ad Amalfi -3,2%è quanto evidenzia la ricerca dell’ufficio studi centro Tecnocasa sul mercato immobiliare delle località di mare e relativa al secondo semestre del 2007

Crollano i prezzi delle abitazioni in Campania e a pagarne le conseguenze sembrerebbero essere prevalentemente Ischia e Amalfi, mentre Positano e Ravello non risentirebbero del trend negativo.

Per questo, russi e americani sono alla continua ricerca di una casa in queste località. Chiedono soprattutto ville singole e di prestigio, che siano dotate di una piscina, anche piccola, un giardino o una terrazza.

I prezzi, in Campania, sono infatti tra i più bassi e ad evidenziarlo è una ricerca dell’ufficio studi centro Tecnocasa sul mercato immobiliare delle località di mare e relativa al secondo semestre del 2007.

Secondo lo studio, nella seconda parte del 2007, le quotazioni immobiliari delle abitazioni nelle località turistiche di mare sarebbero diminuite dello 0,8% su tutto il territorio nazionale, mentre la Campania pare sia la regione in cui si è registrata la maggiore diminuzione dei prezzi: -4,5% rispetto al periodo precedente.

Il calo si concentra soprattutto a Ischia con un picco del -8,4% e ad Amalfi dove il trend negativo si attesta sul -3,2%.

Proprio ad Amalfi, acquistare casa, secondo lo studio, può costare dai 5 ai 10 mila euro al metro quadrato.

Inoltre, sempre nella cittadina capofila della Costiera Amalfitana sarebbe stato rilevato un interesse particolare per i ruderi o case rurali generalmente disabitate e soggetti a interventi di ristrutturazione. Nell’isola di Ischia, invece, il calo dei prezzi pare sia dovuto soprattutto a difficoltà di incontro tra domanda e offerta.

Quindi? Che succede al mercato immobiliare? Si smuoverà qualcosa?

Staremo a vedere….

ÒSCAR PINILLA. Girona
El Palau de Fires de Girona s'ha convertit un any més en un gran aparador immobiliari i de la construcció. Ahir, diumenge, va tancar les portes de la sisena edició del Saló Immobiliari i de la Construcció, Firahabitatge, amb un balanç, segons els organitzadors, «positiu». Durant els tres dies que ha durat el saló, ha rebut la visita d'unes 7.500 persones. L'organització preveu per a properes edicions una major presència d'empreses relacionades amb l'àmbit de la construcció.
Durant tres dies s'han reunit 74 expositors –del sector immobiliari, financer, de la construcció i la decoració–, i els organitzadors, Fira de Girona i El Punt Habitatge, han pogut reunir uns 7.500 visitants. Segons asseguren els organitzadors, el tipus de públic de divendres passat va ser més professional. En canvi, dissabte i diumenge es van apropar al Palau de Fires de Girona més particulars que buscaven una bona oferta, «essent majoritàriament de poblacions d'arreu de les comarques gironines com ara Palamós, Platja d'Aro, Olot, Figueres i Santa Coloma de Farners». Per altra banda, la directora de Fira de Girona, Anna Albar, creu que aquest any ha predominat més la gent jove, «que necessita un habitatge per viure-hi, no com a capritx de segona residència ni com a inversió».

Les activitats realitzades dins el marc de Firahabitatge, tant les jornades tècniques –Incasol i Gas Natural–, com les conferències sobre interiors d'habitatges –organitzades pel Col·legi de Decoradors i Dissenyadors de Girona–, com el cinquè concurs d'operador/a de grua torre de la demarcació de Girona, i l'exposició La nova era de l'habitatge, «han tingut un gran interès per part del públic», segons afirma la direcció de Fira de Girona. Aquest any també s'ha pogut veure una oferta d'habitatges i sòl edificable de Polònia i Budapest, per les empreses Sadome Dos SL i Inversiones Este KFT.

Així mateix, des de la direcció es preveu per a properes edicions una major presència d'empreses relacionades amb l'àmbit de la construcció, després del resultat de l'edició d'aquest any.

Pel que fa als expositors, un total de 74, un 41,89% han estat del sector de la construcció i la decoració i un 58,11% del sector immobiliari i financer. El nombre d'expositors ha baixat aquest any per l'estancament de la construcció, però els que hi han estat presents han ofert «grans productes» i «hi hagut promocions especials», segons va assegurar Albar el dia de la presentació de la fira.

«Enguany, la conjuntura econòmica i la situació actual del mercat immobiliari no han ajudat gaire», va reconèixer la directora de Fira de Girona, que hi va afegir que les eleccions generals tampoc han facilitat l'augment de públic entre els 74 expositors presents al certamen. «Tot i això, cal destacar l'excel·lent participació en les tres jornades organitzades pel Col·legi de Decoradors i Dissenyadors de Girona i també l'èxit del nou sistema de construcció, el Compact Hàbit, que s'ha exposat a l'exterior de la fira», va comentar Albar.

+ Un pare amb el seu fill en un moment de la seva visita a Firahabitatge. Foto: MIQUEL RUIZ 

Vediamo cosa é successo a Fuerte. Nel 2001 tutti erano convinti che coloro che avevano srubacchiato qua e la avrebbero dovuto cacciar fuori i soldi peró nessuno si é preoccupato anzi, favoriti dalla distanza con il governo centrale e appoggiati da cugini e cognati hanno realizzato opere importanti "per il benessere e l' occupazione". Risultato: in Spagna ci sono moltissimi biglietti da 500 euro in circolazione, molti di piu che in Italia e addirittura in Germania... Ce ne sono cosí tanti che Hacienda (il ministero che si occupa delle tasse e riscossioni; scusate, non ricordo il nome in Italiano...) ha deciso di investigare. Gli scandali di Marbella, Gran Canaria, Fuerteventura e Andalucia confermano le mie parole. Il vecchio sindaco di Marbella é in carcere da + di 1 anno con tutto il personale che lo aiutava nei suoi affari sporchi. Su Gran Canaria abbiamo tutti visto in televisione i principali responsabili arrivare alle porte di "Salto del Negro" (il carcere di Gran Canaria) per passare un po di ferie al fresco. Lo scandalo é arrivato a Fuerteventura e uno dei principali responsabili é dentro, peccato che la costruzione del suo centro commerciale sia rimasta a metá, proprio all' entrata del paese con una decina di gru in stato di abbandono da mesi. Come in un racconto dantesco, coloro che hanno approfittato del cemento fino ad abbuffarsi adesso vivono circondati dallo stesso e con le spalle bene attaccate al muro. Che Dio vi stramaledica! Avete sfigurato il territorio per i vostri interessi provocando l' aumento dei prezzi e case a strafottere che adesso siete costretti a vendere all' estero e a prezzi inferiori! Benvenuta crisi immobiliaria. Spero che i vostri campi di golf restino vuoti cosi come i vostri *@_#! hotels!

La gran parte dei turisti affezionati ci ha lasciato e con la economia fondata esclusivamente sul turismo Fuerteventura fa acqua dappertutto. Adesso le amministrazioni regionali hanno aperto gli occhi e, vista la importante fonte di denaro che si puo recuperare, hanno cominciato ad investigare tutte le operazioni inmobiliarie. Troppo tardi e fuori luogo, direi, adesso che tutti cominciano a pensarci su prima di iniziare un lavoro e le banche hanno chiuso i crediti facili. Le ditte costruttrici hanno dovuto quindi abbassare i prezzi e cercare nuovi mercati, continuando a contaminare il mondo e riempirlo di case che nessuno dei legittimi residenti potranno mai comprare. Un esempio veloce veloce... un maestro di tennis che riesce a montare una inmobiliaria e a comprarsi 2 (due) isole intere a Capo Verde... Realizzato il famoso sogno capitalista americano? Noo. Ma non ci arrivate? Credete ancora ai Re Magi? É davvero successo a Capo Verde e in altri posti come Thailandia, Costa Rica, Caraibi, Zimbabwe (ricordate che anni fa hanno cacciato i latifondisti bianchi e si sono ripresi le terre?). Un primo passo é stato dato a Barcellona dove il comune tace sugli appartamenti vuoti occupati "illegalmente". Perché uno deve avere una casa chiusa mentre la gente é in cerca di un alloggio? Nel frattempo gli affitti salgono e diventano ancora meno abbordabili da parte dei piu poveri. Molte case sono state acquistate solo per il maledetto business e mai abitate. E in periferia dopo bisognerá farne altre piu economiche e giu col cemento...ragazzi, secondo me ci stiamo dando la zappa sui piedi...

Beh, alla fine é il mio punto di vista, la realtá potete vederla su queste mappe Google che potete clikare per farvi una idea.

Huriamen - Campo de Golf + Hotel + Appartamenti
Majanicho - Ville di differenti misure
Caleta de Fuste - Campi di Golf, Centro commerciale, Ville, Appartamenti, Hotel Sheraton
Morro Jable e Jandia - Hotels - Appartamenti ecc.
Corralejo - Campo da Golf - Centri Commerciali e Appartamenti
Tamaragua, a 4 km. da Corralejo

El ritme de creixement dels preus de l’habitatge durant els últims quatre anys ha desbordat totes les previsions, la qual cosa ha jugat en contra a l’hora de mantenir estable el nivell d’accessibilitat, que es va incrementant significativament any rere any. Tanmateix, a pesar dels pronòstics més desfavorables que semblaven imposar-se, tot sembla indicar que les turbulències s’estan calmant i que el mercat tornarà a la normalitat.
Uns tipus d’interès sense daltabaixos i uns preus més estables afavoriran els segments de demanda econòmicament més febles, per als quals es reduïen encara més les possibilitats d’accés a l’habitatge.
El mercat hipotecari ha presentat durant l’any 2007 un comportament divergent entre l’evolució del creixement de l’actiu i del passiu. Segons l’Associació Hipotecària de l’Estat Espanyol, que agrupa les principals entitats bancàries, mentre que l’activitat, encara que molt dinàmica per ara, ha tingut des del segon trimestre de 2006 una clara tendència a la desacceleració, l’activitat emissora ha estat la de més volum i èxit de col·locació des de la creació del mercat hipotecari el 1981.
Després d’un període en què les assegurances de tipus han agafat protagonisme, l’activitat de les entitats bancàries torna a poc a poc a la normalitat, en la línia del que anuncia el Servei d’Estudis del BBVA, que pronostica un Euríbor per sota del 4 per cent per a la fi de l’any 2008.
El mes de març del 2006 va presentar el punt d’inflexió definitiu del llarg cicle expansiu del crèdit hipotecari que es va iniciar l’abril del 1996. La taxa interanual de creixement del crèdit gestionat va ser l’esmentat mes del 27,32%, la més gran del cicle, i va baixar al final de l’exercici fins al 23,3%. El mes de març passat, últim amb dades contrastades, se situava en el 21,74%, que, encara reflectint objectivament un comportament molt expansiu, representa una desacceleració interanual de 5,58 punts percentuals.
Els tipus d’interès
La política monetària del Banc Central Europeu va continuar durant els primer vuit mesos de l’any pressionant a l’alça els índexs del mercat hipotecari, que, amb diferent ritme i intensitat, es van anar traslladant a la cartera hipotecària, amb el resultat que al final de l’any les quotes d’amortització de tots els préstecs hipotecaris a tipus variable eren més altes que l’any anterior.
Aquesta situació d’increments interanuals sostinguts que es va iniciar l’octubre del 2005 ha començat a revertir-se a partir del mes de setembre, amb els primers descensos en mesos. Malgrat la pujada del preu dels diners, s’ha tornat a incrementar el percentatge d’operacions a tipus variable amb període de revisió a un any o menys.
El Preu de l’habitatge
Encara que s’ha mantingut el ritme de desacceleració dels increments del preu de l’habitatge, les taxes de creixement continuen sent positives, la qual cosa fa molt improbable qualsevol baixada de preus.
La desacceleració dels increments de preus s’està mantenint al llarg de 2007 i probablement al final de l’any el seu creixement s’haurà situat prop de la taxa d’inflació.
Pel que fa a la ràtio d’endeutament o esforç, tots els indicadors continuen augmentant. L’esforç per a l’accés a l’habitatge en propietat, es va elevar des del 96,74% de la seva base al 116,84%, ultrapassant per primera vegada, en moneda corrent, el nivell d’esforç de desembre del 1990 (base de càlcul d’aquest indicador).
L’amortització dels nous préstecs es va encarir un 7% respecte a l’any anterior i la quota anual del préstec mitjà estàndard es va situar a 8.711 euros, superant també per primera vegada la mitjana de l’any 1990.
L’enquesta anual sobre el percentatge de la renda familiar mitjana destinada a l’amortització dels préstecs contractats en l’exercici reflecteix un augment de la proporció d’endeutament mitjà del mercat del 31,5% de 2005 al 34,4% actual, havent passat del 38,7% al 40,05% en primer accés i del 22,5% al 24,7% en segon habitatge.
També l’indicador trimestral del Banc d’Espanya mostra un augment considerable de l’esforç teòric anual, tant en la seva versió que incorpora les deduccions fiscals com sense aquestes. Així, l’esforç sense deduccions se situava el desembre del 2006 en el 42,9%, comparat amb el 36,6% de l’any anterior, mentre que l’esforç que incorpora la fiscalitat passava del 25,6% al 30,1%.
Finalment, el cost financer pel deute total de les llars sobre la renda bruta disponible (RBD) ha crescut 140 punts bàsics en comparació amb els 96 de variació del període anterior.
Situació i perspectives
Els anys 2006 i 2007 representen el període de transició d’un cicle excepcionalment expansiu a una època d’activitat més normalitzada.
La demanda d’habitatge residencial continua sent elevada, però la forta pujada de preus acumulada ha deixat des de l’any 2004 segments de població cada vegada més grans fora dels llindars d’accessibilitat, fet que s’ha visualitzat més nítidament en el retrocés del 6% de les operacions formalitzades durant l’últim any.
La nova política monetària iniciada pel Banc Central Europeu a mitjan 2005 ha tingut el seu reflex en les tensions sobre els pressupostos familiars, que han començat a aflorar a finals del 2006.
De moment, el col·lectiu més sensible el constitueixen els compradors d’habitatge en primer accés durant els anys 2003-2005, encara que al llarg del 2007 i començament del 2008 les esmentades tensions es generalitzaran a la totalitat de la cartera de préstecs hipotecaris a tipus variable.
La prudència de les entitats en la gestió del risc d’entrada al llarg de l’últim quinquenni i l’esforç realitzat durant els dos últims anys per oferir productes amb certa elasticitat i algun mecanisme de prevenció, dins del marge escàs o gairebé nul que permet el marc normatiu actual, fan preveure que les inevitables tensions en un mercat legalment condemnat a la generalització dels préstecs variables es mantindran dins d’uns nivells raonablement assumibles per la majoria dels pressupostos familiars.
Si en els pròxims mesos s’aprova una reforma normativa de la qualitat i perfil tècnic exigibles, el 2008 pot ser l’any en què s’iniciï un nou model de mercat hipotecari més profund, modern i d’acord amb les necessitats globals de l’economia nacional.
A més, l’àmplia gamma de mecanismes i nous procediments que ha d’oferir el marc normatiu que emergeixi de la reforma podria diluir i alleugerir la majoria de les tensions generades durant els últims anys.

Ho lavorato dopo come "autonomo", sempre nel settore della ristorazione, con un discreto successo. Uno dei miei ultimi lavori é stato in un hotel, come assistente di manutenzione. La esperienza é stata abbastanza negativa, vedere lo spettacolo dall' interno mi ha fatto immediatamente riflettere sulla situazione, questo é un breve riassunto ed é il mio umile punto di vista che molti condividono qui a Fuerte.

La nuova moneta introdotta in Europa ha provocato un aumento del costo della vita unito a una capacitá di acquisto inferiore. Su questo credo che siamo tutti daccordo, in Italia (mi raccontano) quello che costava mille lire adesso costa un euro (= in Germania, Olanda ecc.) cioé 2000 lire. Le vacanze, si sa, sono un momento di ozio che influisce spesso negativamente nel bilancio, cosí che molti turisti hanno cominciato a spendere meno durante le sue vacanze e questo si é visto drammaticamente nell' isola.

Il periodo dorato degli '80 e '90 aveva provocato l' arricchimento di molti privati e ditte costruttrici che adesso potevano realizzare progetti di urbanizzazioni varie su terreni comprati a pochi €/mtq. I politici guadagnavano sulle licenze, permessi e mazzette varie. Le agenzie immobiliarie facevano soldi a palate vendendo Fuerteventura e gli hotel cominciavano a funzionare permettendo l' arrivo di nuove compagnie aeree con migliaia di turisti "freschi". Insomma, tutto filava liscio...

Il proliferare di hotel e appartamenti provoca una concorrenza spietata che ormai quasi tutti hanno risolto con il "tutto compreso", una formula che pretende legare al 100% il turista all' hotel scelto con colazione, pranzo e cena gratis a parte dell ' animazione serale con discoteca ecc. Per mantenere i prezzi con il "tutto compreso" e contrarrestare la numerosa concorrenza i dirigenti prima di tutto cambiano la qualitá dei prodotti e riducono il personale. Quindi cibo di qualitá scadente, pulizie fatte male, stanze con problemi elettrici o idraulici, giardini inesistenti ecc.

Peró il turista non é stupido e i piu vecchi si sono accorti del cambio. É vero, adesso si viaggia a Fuerteventura con 4 soldi pero le vacanze non sono piu quelle di una volta; c'é piu gente, si mangia male, non ci si diverte, si spende molto quando si va fuori...insomma, tutto é diventato un posto come qualsiasi altro con sangria di benvenuto a animatori che ti ronzano cercando di convincerti che ti stai divertendo e tutto é fantastico. E se il cibo é cattivo un giorno trovi una bottiglia di spumante nella tua stanza con un biglietto di scuse e via.

Per ridurre i costi é indispensabile ridurre il personale o assumere gente con contratti che durano pochi mesi e che si possono gestire facilmente dipendendo dal momento: se arriva gente assumi, sennó licenzi. Questo viavai di gente nei vari reparti di un hotel produce impotenza nei capi reparto che cominciano a far saltare lavori o a combinare i giorni liberi del personale disponibile. Per esempio, un hotel ha bisogno di una cucina con 5 persone e un preventivo di 20€/giorno per cliente; con il tutto compreso lo chef deve arrangiarsi probabilmente con 4 persone e 15€/giorno (vi assicuro che la cifra é abbondante). Quindi si eliminano i cibi molto laboriosi, cari o da preparare al 100%, preferendo i cibi semipreparati o precotti.

Per la manutenzione stesso discorso: si elimina il personale, si riduce la qualitá dei prodotti utilizzati, provocando problemi elettrici, idraulici, condizionatori che non funzionano, allagamenti ecc. Pulizie, reception, giardineria: idem con patate. I capi reparto fanno salti mortali per cercare di risolvere i problemi esistenti, a volte cronici e gravi, come per esempio puó essere un congelatore nelle cucine che non funziona, o un forno a gas che non si accende mai, la piscina con perdite di acqua ecc. Cominciano a volare allora i giorni liberi del personale, provocando uno scontento generale perché non li pagano nella maggior parte dei casi, solo vengono "posticipati" e, quai sempre, mai recuperati. Guardate per esempio il mio foglio di vita lavorativa.

Le due frecce rosse segnalano lavori svolti in un hotel dove alla fine hanno dovuto pagarmi le vacanze per non averle mai fatte. Conveniente? Macché...in Spagna non si permettono le ore extra e non sono nemmeno quotate, cosí te le pagano a 4 soldi alla fine del contratto e con un contratto di pochi mesi conviene prendere i soldi e scappare...Anzi, devo ringraziare il direttore che mi ha concesso tale privilegio. In realtá il direttore del mio hotel non l' ho mai visto in persona. Come mai? In Spagna un direttore di hotel semplicemente "cede" il suo titolo e sapienza a un hotel che ha bisogno di questa figura per aprire i battenti, "sul terreno" mettono di solito una persona che semplicemente ne fa le veci e sbologna il lavoro come meglio puó a stipendi molto inferiori a quelli immaginati. In molti casi i direttori reali sono dei "praticoni" con scarse o nulle conoscenze. Vediamo adesso cosa succede fuori di un hotel, beh, anche li si lavora...

Per strada si respira ultimamente uno scontento generale: i primi a lamentarsi sono i negozianti e i propietari di ristoranti e bar. Per sopravvivere con gli alti costi di gestione hanno aumentato i prezzi per i pochi che mettono il muso fuori di un hotel pero non spendono perché hanno giá tutto a disposizione gratis. Quindi vedi un sacco di locali vuoti con i propietari disposti alla vendita o cessione. Mi sembra incredibile per esempio vedere come un centralissimo ristorante argentino gloria degli ultimi anni sia disponibile adesso per la cessione. Perché? Per lo stesso motivo: il locale paga un affitto molto alto, ha bisogno di personale e ha costi di gestione elevati per cui:

• cambia la qualitá del prodotto per una piú scarsa
• riduce il personale, provocando problemi nel servizio
• paga male il personale o lo obbliga a ore extra "in nero". Il personale malpagato non lavora volentieri, si assenta ingiustificatamente, ecc.
• aumenta i prezzi dei prodotti e riduce la quantitá servita al cliente

Il cliente finale sa e vede, mangia, paga e sputtana immediatamente la situazione al vicino di stanza. Ma chi esce allora domani a spendere se abbiamo gia tutto qui gratis?

La cosa che piu mi fa incazzare é che hanno realizzato decine, centinaia di costruzioni (fatte male, vi commenteró dopo...) che restano semivuote o abbandonate. O appena sopravvivono. Se si arriva a Corralejo dalla strada litoranea possiamo vedere una decina di gru ferme da mesi adibite alla costruzione di un centro commerciale. Di fronte un hotel sulla spiaggia, abbandonato, con i cristalli rotti e pezzi di intonaco caduti miserabilmente. Al lato un hotel Kempinski 5 stelle. Alle spalle uno squallido vecchissimo hotel si vende adesso appartamento per appartamento (S. Valentin) e al lato un altro esempio con il "Primasol", "Los Alisios", "Verdemar", tutti in vendita o chiusi e semiabbandonati. Tutti che quasi cadono a pezzi, con problemi di elettricitá, fognature che non vanno, mobili inesistenti o semidistrutti. Molti hanno problemi con i permessi o sono stati realizzati anni fa illegalmente o quasi e adesso non esistono o non sono chiari i documenti relativi.

Per creare questa situazione che ha favorito 4 o 5 hanno desfigurato Fuerteventura provocando l' abbandono di centinaia di turisti che venivano alla ricerca di una isola tranquilla e sopratutto autentica. Ma cosa centra tutto questo con il lavoro a Fuerteventura? Beh, prova a cercarne uno e dimmi come ti va...

La contractació d’habitatges a les comarques de Girona ha fet un tomb aquest any i ha entrat en una dinàmica de desacceleració. Les darreres dades del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics posen de manifest que des de l’1 de gener i fins al 30 de setembre, els habitatges contractats (indicatius de l’activitat que hi haurà en els pròxims anys) han registrat una baixada del 30%. El sector manté que aquesta disminució és deguda en part a l’entrada en vigor del nou codi tècnic d’edificació, el 29 de març passat, que va ocasionar que moltes contractacions d’habitatges es fessin abans. Tot i això, es reconeix que una altra part de la caiguda està motivada per una situació d’alentiment, que no es produïa des de començament dels anys noranta.

Les comarques amb més percentatge de caiguda en la contractació d’habitatges de gener a setembre, en relació amb el mateix període de l’any passat, són la Cerdanya (del 67%) i el Gironès (un 45%), seguides de la Selva (33%), l’Alt Empordà (26%) i el Baix Empordà (22%), on aquestes baixades afecten sobretot la construcció de segones residències. A la comarca de la Garrotxa la baixada de contractació és força més petita (del 7%), al Pla de l’Estany hi ha una estabilització, i el Ripollès és l’única comarca que es desmarca, amb un creixement del 3%. En conjunt a les comarques gironines s’han contractat durant els primers nou mesos de l’any 10.260 habitatges, un 30% menys que durant el mateix període de l’any passat, que va registrar una contractació de 14.595 habitatges.
El president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, Ernest Oliveras, argumenta que aquesta forta caiguda té una «lògica», ja que s’emmarca dins el context de l’entrada en vigor del nou codi tècnic de l’edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans de la seva entrada en vigor i aquest va ser un dels motius del gran increment en contractacions que es va produir», manté Oliveras. Tot i això, reconeix que una part de la caiguda en contractacions està motivada per «una crisi de confiança». «Va començar en la crisi del mercat hipotecari dels EUA i ha continuat. Es tracta d’un paraula màgica que no es pot mesurar i que no es pot saber què passarà en un futur», hi afegeix. Oliveras destaca que el nombre d’habitatges acabats encara creix i que també augmenta la contractació de mà d’obra a la construcció.

El mercat de l’habitatge està canviant. El cicle expansiu està arribant a la fi a causa de la desacceleració de la demanda. Tot i aquest canvi, el web d’El Punt Habitatge continua el seu camí a l’alça, i tres mesos després d’haver nascut ja acumula més de 22.000 productes. L’oferta d’El Punt Habitatge prové exclusivament de tres-cents professionals del sector immobiliari, amb l’objectiu de d’oferir als usuaris les màximes garanties. El Grup El Punt ha desenvolupat un portal pràctic i intuïtiu que destaca per un disseny atractiu i accessible per a qualsevol usuari d’internet sense gaire experiència prèvia.

 El Grup El Punt va posar en marxa el mes de juliol passat un web dedicat al sector immobiliari que té com a objectiu portar al món virtual el lideratge aconseguit amb les seves publicacions en paper. La gran implantació territorial de les publicacions del Grup El Punt ha fet possible que l’àmplia oferta que es pot trobar en les seves revistes es vegi reflectida en el web.
Aquesta aposta per la publicació digital ha fet que el web registri a hores d’ara més de 22.000 productes entre apartaments, pisos, cases i locals comercials, entre d’altres. A més, tota aquesta informació immobiliària canvia constantment, ja que l’oferta del web s’actualitza contínuament. L’objectiu del grup és aprofitar tots els avantatges de les noves tecnologies a l’hora de buscar i trobar un immoble a qualsevol comarca del país.

Només professionals
Actualment el gran equip comercial dedicat tant a la publicació en paper com a la digital treballa amb uns 300 clients d’arreu de Catalunya. A més, el web amb, amb l’adreça www.elpunthabitatge.cat, té una característica que el diferencia de la majoria de webs d’oferta immobiliària: només els professionals hi poden publicar immobles. Aquesta oferta no es limita només a l’habitatge de segona mà, sinó que també n’hi ha de nova construcció i de lloguer.
El Punt Habitatge, amb catorze edicions territorials, més de mig milió d’exemplars mensuals i un miler de planes en conjunt entre totes les publicacions, és el recull més gran d’oferta immobiliària, i es complementa amb el setmanari Punt de Venda i els classificats del diari El Punt.

Noticia publicada a El Punt el dia 07/10/2007