L’eina és molt bona i reuneix la força de la geolocalització i de poder trobar blocs i blocaires a totes les eines i xarxes socials principals. Jo de moment m’he inscrit però us animo a que el visiteu i aneu indexant els vostres blocs a aquesta nova eina.

www.cercabloc.cat

El tribunal ha estimado el recurso de las universidades de València y Alicante contra la Orden de la Conselleria de Cultura que no reconocía la titulación de Filología Catalana para acreditar el conocimiento de valenciano en las oposiciones a los cuerpos de profesores de enseñanza secundaria.

La llei d’ús i ensenyament del valencià complirà en breu els seus 25 anys de vida. Els alumnes estan obligats a utilitzar el valencià i el castellà al finalitzar l’escolarització, però l’heterogènia realitat sociolingüística valenciana, amb comarques valencià-parlants; altres castellà-parlants; unes altres on es parla però no s’escriu el valencià; i bastants zones on el valencià és un idioma absolutament desconegut, va dificultar molt en el passat el desenvolupament de la norma. No obstant això, en els últims 12 anys, sempre amb Governs del PP, l’ensenyament en valencià s’ha incrementat en un 180%, una dada del que es vanagloria l’actual Executiu autonòmic de Francisco Camps. L’ensenyament en valencià és obligatòria en els tres sistemes educatius als quals poden acollir-se els centres, dos d’ells d’immersió lingüística i altre d’incorporació progressiva (PIP), en el qual la llengua base de l’aprenentatge és el castellà i en el qual el valencià es va introduint a poc a poc fins a arribar a un mínim de dues àrees no lingüístiques. El PIP és el programa que s’aplica en la major part dels centres públics, en els concertats i en els privats. Malgrat que va ser dissenyat sobretot per a les poblacions de predomini valencià, la realitat és molt diferent. Dels 733.225 alumnes actuals d’infantil, primària i secundària, 550.305 estudien sota aquesta opció.

VALENCIÀ PER ELECCIÓ

Les estadístiques assenyalen que el 25% de l’alumnat tria de forma voluntària el valencià com opció lingüística. El Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) va dirigit en primària i secundària a nens i nenes valencià-parlantes, i en secundària, a tots per igual. S’utilitza el valencià com llengua vehicular per a “augmentar l’oportunitat d’adquirir un domini formal de la llengua que la societat no li facilita”, segons la conselleria. En aquest sistema, el castellà es va introduint “amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge”. Finalment, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) està dissenyat per als alumnes castellà-parlantes les famílies dels quals opten de manera voluntària per una escola en valencià. L’inici escolar aquesta dissenyat en valencià i el castellà s’estudia com àrea i com “llengua d’instrucció”, incorporant-se al llarg de la primària. En infantil i primària, 744 centres han impartit classes en valencià el passat curs, d’un total de 1.726 centres públics i privats. “Solament el 44% dels col·legis i la majoria públics” denuncia la FEV, que afegix una dada: “Solament hi ha 31 centres privats i concertats que oferixen ensenyament en valencià i estan saturats”. En secundària les xifres no són més encoratjadores. Solament 54.214 d’un total de 305.579 alumnes matriculats aquest curs han triat estudiar en valencià en els 295 centres que ho oferixen d’un total de 757.

El Periódico

La poeta tarragonina Montserrat Abelló ha guanyat als 90 anys la 40a edició del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, guardó dotat amb 30.000 euros i que concedeix l'associació catalanista Òmnium Cultural.

En nom del jurat, Pilar García Sedas ha assenyalat que el premi s'ha concedit a Abelló en reconeixement a "la seva llarga trajectòria, tant en el vessant literari, humanista i civil".

García Sedas ha recordat que "Montserrat Abelló va patir l'exili" després de la Guerra Civil espanyola, cosa que va propiciar que durant la seva estada al Regne Unit entrés en contacte amb una llengua aliena, l'anglesa, i a través d'aquesta, amb la seva altra gran creació professional, la traducció.

Sorpresa

Després de publicar fa dos anys Sóc vertical, un tom que reunia l'obra poètica central de Sylvia Plath, la que va escriure entre el 1960 i el 1963, en l'actualitat, ha dit, està treballant en un volum similar sobre la poeta nord-americana Anne Sexton (Norton, Massachusetts, 1928-Boston, 1974).

"Encara que no és tan bona com Plath, que és una de les millors poetes del segle XX, Anne Sexton fa una poesia molt divertida, que a mi personalment em captiva, amb una obra que tracta moltes facetes", ha comentat Abelló. Al contrari del que va fer amb Sylvia Plath, en aquest volum Abelló pretén realitzar "una antologia que reuneixi poemes de totes les seves etapes".

Abelló ha confessat que rebre aquest premi ha estat una "sorpresa", encara que una reflexió més detinguda l'ha fet pensar: "Potser sí que el mereixo, per la meva catalanitat".

La poesia, el més important

Independentment de la seva vàlua, Abelló creu que ha pogut escriure bons poemes per la llengua, ja que "la llengua catalana és molt rica" i, de fet, ha afirmat, "la poesia perd tot el sabor si no està escrita en llengua catalana".

Per la guardonada, "traducció i creació són dos actes paral·lels" en el seu cas. Ser la tercera dona que guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en 40 edicions --les anteriors van ser Mercè Rodoreda el 1980 i Teresa Pàmies el 2001-- "no és una cosa que m'enorgulleixi, sinó al contrari, m'entristeix quan pens en la quantitat de dones que n'han estat mereixedores en tots aquests anys", entre les quals ha citat Carme Riera i Maria Barbal.

En ultima instància, Abelló considera que "els premis honren molt, però no són el més important, perquè el que és fonamental és la poesia".

Traductora d'autores angleses

La poeta ha tingut paraules d'agraïment a "amics" que la van recolzar des dels inicis de la seva carrera lírica, entre ells escriptors com Joan Oliver, Maria Mercè Marçal, Feliu Formosa o Maria Àngels Anglada.

A més d'una poesia "al marge dels cànons establerts", com la mateixa guanyadora ha reconegut, Montserrat Abelló s'ha distingit per haver traduït autores angleses com Sylvia Plath, Iris Murdoch, Charlotte Perkins, May Sarton, Alice Walker, Margaret Atwood, Anne Sexton, Susan Griffin o Adrienne Rich. Autores que, assegura, no van influir de manera directa en la seva obra poètica.

En l'acte d'entrega del premi, que té lloc al Palau de la Música, a més de recordar el centenari de l'auditori modernista creat per Domènech i Montaner, s'ha commemorat el centenari del naixement de Mercè Rodoreda i els 800 anys del naixement de Jaume I.

Desenes de miratges,
cercles i més cercles,
aigua que gira vertiginosa,
sempre engolida.

Al mig, la força
d'una mirada que juga
amb la dolçor de la pell
i busca l'arrel
fonda de l'aigua.

El que tinc és
un llapis a la mà
un paper estès davant meu,
i el desig d'escriure
noms plens de tendresa.

El color és el blau:
blau fosc de la tarda, atzur
del mar a migdia, blau
-blau cel del cel- i el blau
cendrós de l'oblit.

Jo no ho voldria
i busco
el roig de la sang
pell endins.

(Dins L'arrel de l'aigua)

Tras el castellano y el valenciano también existe una significativa comunidad lingüística de hablantes de árabe debido a la fuerte inmigración magrebí.

Fuente: Wikipedia

Predominio lingüístico

Distribución de los municipios de predomino lingüístico oficial valenciano (verde oscuro) y castellano (verde claro)

Predominio lingüístico es un término legal usado en la Comunidad Valenciana (España) que se utiliza para clasificar las zonas del territorio en las que el considerado idioma propio (el valenciano) tiene un importante número de hablantes. En este caso, la Ley de uso y enseñanza del valenciano (1983) es la norma que regula qué municipios se determinan como de un predominio lingüístico u otro (en su título V hay un listado de los municipios). El preámbulo de la ley establece que para la confección del listado se han utilizado los mapas y relaciones determinados por el Instituto de Filología Valenciana de la Universidad Literaria de Valencia y de la Universidad de Alicante, sin precisar las referencias de dichos trabajos ni los criterios utilizados por las universidades.

El término es un concepto político-jurídico, mediante el cual, en aras de la normalización lingüística, las administraciones local y autonómica pueden hacer predominar en sus comunicaciones oficiales el valenciano en cualquier ámbito. El hecho de que un municipio sea clasificado de "predominio lingüístico valenciano", no implica necesariamente que el uso de dicha lengua sea mayoritaria en el municipio, sino que se han atendido a criterios históricos o sociolingüísticos para determinar en qué zona la Generalidad o los ayuntamientos pueden llevar a cabo determinadas acciones políticas con el objetivo de recuperar o fortalecer la situación del valenciano.

Así, en los municipios considerados de predominio lingüístico valenciano es obligatoria la enseñanza de dicha lengua durante la enseñanza primaria, secundaria y el bachillerato, quedando como asignatura voluntaria u obligatoria, a decisión del centro docente, en los demás municipios. No obstante, la oficialidad de ambas lenguas y el derecho del ciudadano de recibir la comunicación oficial en cualesquiera de ellas son aplicables en todo el territorio de la Comunidad Valenciana.

Al existir zonas tradicionalmente de habla castellana, existen municipios y comarcas de predominio lingüístico valenciano y municipios y comarcas de predominio castellano: en unos casos la mayoría de sus pobladores originales provenían de Aragón, en otros de Castilla -sobre todo a raíz de las repoblaciones del siglo XVII tras la expulsión de los moriscos-, en otros fueron agregados al Reino de Valencia tras la división provincial de 1833 tras pertenecer a Castilla la Nueva, y por último hay municipios donde el valenciano dejó de usarse antes del periodo histórico considerado para establecer el criterio lingüístico como es el caso de la Vega Baja o la Hoya de Buñol.

De acuerdo con la ley, alrededor del 75% de los municipios de la comunidad son de predominio valenciano, mientras que el 25% restante corresponde al predominio castellano, en la que residen el 87% y el 13% de la población, respectivamente, perteneciendo a esta última zona los siguientes municipios:

Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de uso y enseñanza del valenciano.

TÍTULO V.
DE LOS TERRITORIOS PREDOMINANTEMENTE VALENCIANO-PARLANTES Y CASTELLANO-PARLANTES.

Artículo 35.

A los efectos regulados en la presente Ley, y atendiendo a criterios históricos, se declaran términos municipales de predominio lingüístico valenciano los siguientes:

1. Provincia de Alicante: Absubia, Agost, Agres, Aguas de Busot, Alcalali, Alcocer de Planes, Alcolecha, Alcoy, Alfafará, Alfaza del Pi, Algueña, Alicante, Almudaina, Alquería de Aznar, Altea, Balones, Bañeres, Benasau, Benejama, Beniarbeig, Beniarda, Beniarres, Benichembla, Benidoleig, Benidorm , Benifallin, Benfaro, Benilloba, Benillup, Benimanto, Benimarfull , Benimasot, Benimelli, Benisa, Benitachel, Biar, Bolulla, Busot, Calpe, Callosa de Ensarria, Campello, Campo de Mirra, Cañada, Catalla, Castell de Castels, Concentaina, Confrides, Crevillente, Cuatretondeta, Denia, Elche, Facheca, Famorca, Finestrar, Gata de Gorgos, Gayanes, Gorga, Guadalest, Guardamar del Segura, Ilondón de las Nieves, Hondon de los Frailes, Ibi, Jalón, Javea, Jijona, Lorcha, Lliber, Milena Monovar, Muchamiel, Murla, Muro de Alcoy, Novelda, La Nucia, Ondara, Onil, Orba, Orcheta, Parcent, Pedreguer, Pego, Penaguila, Petrel, Pinoso, Planes, Polop, Rafol de Almunia, Relleu, La Romana, Sagra, San Juan de Alicante, San Vicente del Raspeig, Sanet y Negrals, Santa Pola , Sella, Sanija, Setla-Mirarrosa y Miraflor, Tarbena, Tealuda, Tibi, Tollo, Tormos, Torremanzas, Vall de Alcalá, Val de Ebro, Vall de Gallimera, Vall de Laguart, Vergel, Villajoyosa.

2. Provincia de Castellón: Adzaneta, Ahin, Albocacer, Alcalá de Chivert, Alcora, Alcudia de Veo, en cuanto se refiere a su núcleo valenciano-parlante, Alfondeguilla, Almazora, Almenara, Ares de Mestre, Artana, Bechi, Benafigos, Benasal, Benicarló, Benicasim, Benlloch, Borriol, Burriana, Cabanes, Calig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Castelló de la Plana, Catí, Cervera del Maestre, Cinctorres, Costur, Cuevas de Vintomas, Culla, Chert, Chilches, Chodos, Eslida, Figueroles, Forcall, Herbes, La Jana, La Llosa, La Mata de Morella, Lucena del Cid, Moncofar, Morella, Nules, Onda, Oropesa, Palanques, Pe, Portell de Morella, Puebla de Benifasar, Puebla Tornesa, Ribesalbes, Roseli, Salsadella, San Jorge, San Mateo, San Rafael de Río, Santa Magdalena de Pulpis, Sarratella, Sierra Engarcerán, Sueras, Tales, Tirig, Todolella, Torre de Embesora, Torre de Endomenech, Toreblanca, Traiguera, Useras, Vall d`Alba, Vall de Uxó, Vallibona, Villafames, Villafranca del Cid, Villanueva de Alcolea, Villar de Canes, Vila-Real, Villavieja, Villores, Vinarós, Vistabella del Maestrazago, Zorita del Maestrazgo.

3. Provincia de Valencia: Ador, Adzaneta de Albaida Agullent, Alquas, Albida, Albal, Albalar de la Ribera, Albalat dels Taronchers, Albalar dels Sorells, Alberique, Alboraya, Albuixhech, Alcacerm, Alcántara de Xuquer, L'Alcudia, Alcudia de Crespins, Aldaya, Alfafar, Alfahuir, Alfara de Algimia, Alfar de Patriarca, Alfarp, Alfarrasí, Algar de Palancia, Algemesí, Algimia de Alfara, Alginer, Almacera, Almiserat, Almoines, Almusefas, Alquería de la Condesa, Alzira, Antella, Ayelo de Malferit, Ayelo de Rugar, Ayelo de Rugat, Barig, Barxeta, Belgida, Bellreguart, Bellus, Benaguacil, Benavites, Benegida, Bentusser, Beniarjo, Beniarjar, Benicolet, Bonifairo de les Valls, Benifairo de Valldigna, Bonifayo, Benifla, Venigamin, Brenimondo, Benimuslem, Beniparrel, Benirredra, Benisano, Benisuera, Betera, Bocairent, Bonrepos Y Mirambell, Bufali, Burjassot, Canals, Canet de Berenguer, Carcaixent, Carcer, Carlet, Carricola, Casinos, Castello de Rugar, Carellonet, Catadau, Catarroja, Cerda, Corbera, Cotes, Cuart de les Valls, Saimus, La Eliana, Enova, Enova, Estivella, Estubeny, Faura, Favareta, La Font den Carros, Fontanares, Fortanleny, Foios, Fuente la Higuera, Gabard, Gandia, Genoves, Gilet, Godella, La Granja de la Costera, Guadasequies, Guadasuar, Guardamar, Lugar Nuevo de Fenellot , Lugar Nuevo de la Corona, Lugar Nuevo de San Jerónimo, Llanera de Ranes, Lauri, Lliría, Llombay, Llosa de Ranes, Llutxent, Manises, Manuel, Masalaves, Masafalsar, Masamagrell, Massanassa, Miramar , Mislata, Mogente, Moncada, Montserrar, Montaberner, Montesa, Montichelbo Montrou, Musuros, Naquera, Novele, Oliba, Olocau, L`Ollería, Ontinyent, Otos, Paiporta, Palma de Gandía, Palera, Palomar, Paterna, Petres, Pincaya, Picasser, Piles, Pinet, Pobla del Duc, La Povla Llarga, La Pobla de Vallbonas, Polinya del Xuquartell, Quatretonda, Rafebuñol, Rafelcofer, Rafelguaraf, Rafol de Salem, Real de Gandía, Real de Montroy, Robarrojo del Turia, Riola, Rocafort, Rotglas y Corbera, Rotova, Rogart, Sagunto, Salem, San Juan de Enova, Sedavi, Sellent, Sempere, Senvera, Serra, Silla, Simat de Valdeigna, Dollana, Sueca, Sumarcarcel, Tavernes, Blamques, Tabernes Blanques, Tabernes de Valldigna, Terrateig, Torrella, Torrent, Torres Torres, Turis, Valencia, Vallda, Valles, Villalonga, Vollamarvhate, Vilanova de Castelló, Vinalesa, Xativa, Xeraco, Xeresa, Xirivella.

Artículo 36.

A los efectos regulado en la presente Ley, se declaran, términos municipales de predominio lingüístico castellano, los siguientes:

1. Provincia de Alicante: Albatera, Algorga, Almoradi, Aspe, Benejuzar, Benferri, Benijofar, Bigastro, Callose de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Elda, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Jacarilla, Monforte del Cid, Orihuela, Rafal, Redoban, Rojales, Salinas, San Fulgencio, San Miguel de Salinas, Sax, Torrevieja, Villena.

2. Provincia de Castellón: Algimias de Almonacid, Almedijar, Altura, Argelita, Ayodar, Azuebar, Barracas, Bejis, Benafar, Castellnovo, Castillo de Villamalefa, Caudiel, Cirat, Cortes de Arenoso, Chovar, Espadilla, Fanzara, Fuente de la Reina, Fuentes de Ayudar, Gaibiel, Gatoba, Geldo, Higueras, Jericá, Ludiente, Matet, Montan, Montanejos, Nabahas, Olocau del Rey, Pavias, Pina de Montalgrao, Puebla de Arenoso, Sacañert, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Toga, Toras, El Toro, Torralba del Pinar, Torreciva, Vall de Almonacid, Vallat, Villahermosa del Río, Villamalur, Villanueva de Viver, Viver, Zucaina.

3. Provincia de Valencia: Ademuz, Alborache, Alcublas, Alpuente, Andilla, Anna, Aras de Alpuente, Ayora, Benager, Bicorp, Bolbaite, Bugarra, Buñol, Calles, Camporrobles, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Caudete de las Fuentes, Cofrentes, Cortes de Pallás, Chelva, Chella, Chera, Cheste, Chiva, Chulilla, Domeño, Dos Aguas, Enguera, Fuenterrobles, Gestalgar, Godellera, Higueruela, Jalance, Jarafuel, Loliguilla, Losa del Obispo, Macastre, Marines, Millares, Navarres, Pedralbal, Puebla de San Miguel, Quesa, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Tuejar, Utiel, Vallanca, Venta del Moro, Villar del Arzobispo, Villagordo del Cabriel, Yatova, La Yesa, Zarra.

Artículo 37.

La declaración efectuada en los artículos anteriores no obstará la actuación internacional del Consell de la Generalidad Valenciana a fin de conseguir, que el uso y enseñanza del valenciano regulados en la presente Ley sean llevados a término, y en especial para lograr el derecho efectivo que todos los ciudadanos tienen a conocerlo y usarlo.

El predominio lingüístico en otras comunidades autónomas españolas

Distribución municipal de las zonas vascófona, mixta y no vascófona en la Comunidad Foral de Navarra

La expresión predominio lingüístico se usa únicamente en la Comunidad Valenciana. No obstante, el mismo concepto puede ser aplicable a otras comunidades autónomas españolas en las que existe una lengua propia, oficial además del castellano, pero en la que tal lengua no es hablada en todo el territorio y tal ausencia tiene efectos legales.

De acuerdo con la definición, sólo Navarra aplicaría un concepto similar al de predominio lingüístico respecto al euskera y el castellano. De acuerdo con la Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre del Vascuence el territorio navarro queda dividido en tres sectores:

Zona vascófona: Compuesta por el tercio septentrional de Navarra. Comprende toda la zona pirenaica salvo los valles más orientales. Esta zona es de predominio lingüístico vasco. Comprende un 11% de la población de Navarra. En ella este idioma es hablado por una mayoría significativa de los habitantes.

Abaurrea Alta, Abaurrea Baja, Alsasua, Anue, Araiz, Aranaz, Arano, Araquil, Arbizu, Areso, Aria, Arive, Arruazu, Bacáicoa, Basaburúa Mayor, Baztan, Beinza-Labayen, Bertizarana, Betelu, Burguete, Ciordia, Donamaria, Echalar, Echarri Aranaz, Elgorriaga, Erasun, Ergoyena, Erro, Esteribar, Ezcurra, Garayoa, Garralda, Goizueta, Huarte-Araquil, Imoz, Irañeta, Ituren, Iturmendi, Lacunza, Lanz, Larraun, Leiza, Lesaca, Oiz, Olazagutía, Orbaiceta, Orbara, Roncesvalles, Saldías, Santesteban, Sumbilla, Ulzama, Urdax, Urdiain, Urroz de Santesteban, Valcarlos, Vera de Bidasoa, Villanueva, Yanci, Zubieta y Zugarramurdi

Zona mixta: Compuesta por la zona media navarra, incluyendo Pamplona y los valles pirenaicos más orientales (Valle de Roncal y Salazar).

Abárzuza, Ansoáin, Aoiz, Arce, Atez, Barañáin, Burgui, Burlada, Ciriza, Cizur, Echarri, Echauri, Egüés, Ezcaroz, Esparza de Salazar, Estella, Ezcabarte, Garde, Goñi, Güesa, Guesalaz, Huarte, Isaba, Iza, Izalzu, Jaurrieta, Juslapeña, Lezáun, Lizoain, Ochagavia, Odieta, Olaibar, Olza, Ollo, Oronz, Oroz Betelu, Pamplona, Puente la Reina, Roncal, Salinas de Oro, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidángoz, Vidaurreta, Villava, Yerri y Zabalza

Zona no vascófona: Compuesta por la mitad meridional de Navarra, incluyendo toda la ribera del Ebro desde Viana hasta Tudela. Supone casi un 50% del territorio de esta comunidad. La integran el resto de los municipios navarros.

El 25 de abril de 2008 el Parlamento de Navarra aprobó una moción por la que se amplia la zona mixta a los municipios de Noáin, Aranguren, Beriáin y Galar, incluyendo de este modo toda la comarca de Pamplona.^[1] Esta modificación entrará en vigor el 1 de enero de 2009. Asimismo en esta reforma legal se han incluido en la relación de municipios aquellos segregados con posterioridad a 1986 en la zona mixta (Berrioplano, Berriozar, Orcoyen y Zizur Mayor). Lecumberri e Irurzun, segregados posteriormente a 1986 de municipios de la zona vascófona, no fueron contemplados en la reforma.^[2]

En la zona no vascófona no es posible estudiar en colegios públicos en euskera, sí en 4 ikastolas privadas (Fontellas, Lodosa, Viana y Lumbier), cuya regularización por parte del Departamento de Educación ha sido muy reciente,^[3] así como en una ikastola concertada de Tafalla, cuya apertura fue anterior a la promulgación de la Ley Foral del Vascuence. En la zona mixta existe un número limitado de plazas para este modelo de escolarización.

Fuente: Wikipedia

Ley de uso y enseñanza del valenciano

La Ley de uso y enseñanza del valenciano (Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de uso y enseñanza del valenciano) es una ley en vigor, publicada el 23 de noviembre de 1983, promovida por el entonces gobierno socialista de la Generalidad Valenciana, presidido por Joan Lerma, y aprobada por las Cortes, que regula los derechos de los ciudadanos a utilizar el valenciano y la obligación de las instituciones a hacer que estos derechos se cumplan.

Al existir zonas consideradas como tradicionalmente de habla castellana, existen municipios y comarcas de predominio lingüístico oficial valenciano y municipios y comarcas de predominio lingüístico castellano. El Título V de la ley incluye una lista de los municipios de cada predominio. El preámbulo de la ley establece que para la confección del listado se han utilizado los mapas y relaciones determinados por el Instituto de Filología Valenciana de la Universidad Literaria de Valencia y de la Universidad de Alicante, sin precisar las referencias de dichos trabajos ni los criterios utilizados por las universidades.

Fuente: Wikipedia

Acabe de llegir que Escola Valenciana denuncia amb dades indiscutibles -serà per falta de dades?- que pràcticament 100.000 escolars valencians s´han quedat sense oferta de programes plurilingües, és a dir, Programa d´Immersió Lingüística i Programa d´Ensenyament en Valencià. Això tirant pel baix. Que més de la meitat dels centres educatius ni tan sols oferten estos programes (55%) i que en eixe grup de centres cal comptabilitzar especialment els centres concertats que funcionen amb diners públics, és a dir, diners de vosté i meus, dels nostres impostos. He entés també que en els centres públics l´obsessió de la Conselleria d´Educació per mantindre una línia en castellà (eixa ànima en pena del Programa d´Incorporació Progressiva que serveix per a ben poca cosa) està frenant el creixement d´uns programes bilingües potents i enriquidor que beneficiarien tota la comunitat educativa.
Comptat i debatut, arribe a la conclusió que l´admnistració educativa valenciana està composta per una colla especialment dotada per a la ineptitud gestora. Diria més, el grau d´ineptitud gestora creix en proporció geomètrica al rang del càrrec que ostenten. Dit d´altra manera, el més inepte de tots, el molt honorable, i seguint-li a una certa distància, però també lluint notòria ineptitud, el conseller d´Educació.
I tot açò ho dic no per ganes d´emprenyar, no. Ho dic perquè si ells, com a Conselleria d´Educació, afirmen que, cite textualment, «l´educació bilingüe garantix un aprenentatge equilibrat dels dos idiomes oficials i possibilita una millor integració en la realitat cultural i lingüística valenciana i més eixides professionals; el domini efectiu de més d´una llengua facilita el coneixement d´altres idiomes; el bilingüisme enriquix socialment i culturalment les persones, augmenta el rendiment escolar; el fet que tots els membres d´una societat coneguen i puguen usar les llengües oficials, afavorix la integració i la concòrdia en una comunitat lingüísticament i culturalment diversa», com és que després es dediquen a posar obstacle al desenvolupament d´estos programes?
Com és que no exigixen en els concerts educatius amb els centres privats que, o oferten PIL o PEV, o no hi ha concert perquè no atenen a eixos paràmetres de qualitat que diuen defensar? Com és que permeten, per comissió o per omissió, que les línies en valencià estiguen convertint-se en ghettos no integradors culturalment i, per tant, contribuint a la descohesió social? Cóm és que permeten la massificació de les aules d´infantil i primària que apliquen el programa d´immersió que, com bé saben els experts que els assessoren, en infantil de 3 o 4 anys, per exemple, no haurien de passar de 15 alumnes? I com és que, i esta és la més inexplicable de totes, no dialoguen obertament amb l´entitat cívica que amb més fermesa, compromís i generositat defensa eixos mateixos programes que diuen ells, l´administració -i també nosaltres, la universitat, els estudis científics-, són els millors de tots? Segur que d´eixe diàleg eixirien solucions i camins molt profitosos per a la comunitat educativa.
Tracte de buscar respostes. N´hi ha una que em resistisc a acceptar: no serà que Camps & Font de Mora en això de l´ensenyament plurilingüe diuen una cosa però el seu projecte és diametralment contrari al que diuen? No ho crec, perquè d´eixa classe de polítics se´n diuen mentiders, estafadors, hipòcrites, manipuladors? I ells, jo crec que no ho són, no?
Recordat company Marqués -ja sé que no em llegiràs este paperet- però a mi em passa com aquell país que vas descriure i tractat d´explicar tu mateix, estic perplex, absolutament i desconsoladament perplex.
No, la ciutadania valenciana, no ens mereixem açò. Sort que sempre ens quedarà la voluntat, la intel·ligència i la faena col·lectiva ben feta d´Escola Valenciana. Entre tots i totes ho farem tot, malgrat els de sempre.
*Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe de la Universitat d´Alacant (UEM-UA)

Qualsevol dia veurem algun alt càrrec del Partit Popular entrar en presó per prevaricació lingüística. La conselleria ha publicat una nova convocatòria d´oposicions per a professorat d´Ensenyament Secundari en què passa olímpicament de l´ordenament legal vigent en matèria lingüística. Setze (16!) són ja les sentències i els pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia, del Suprem i del Constitucional contra la política lingüística del Govern de Camps. Setze sentències en les quals els jutges han dit que sí, que «valencià» i «català» són jurídicament la mateixa cosa.
Contra el criteri de les universitats de tot el món, de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua que ells mateixos van crear, dels tribunals, el Govern de Camps continua negant la unitat de l´idioma i la validesa dels certificats de llengua expedits per les diverses administracions, inclosa la Llicenciatura en Filologia Catalana que s´imparteix a les universitats d´Alacant i de València.
Què passaria si el Govern autonòmic extremeny -posem per cas- gosara afirmar que l´extremeny és un idioma diferent del castellà, i decidira unilateralment que la Llicenciatura en Filologia Espanyola no acredita el coneixement de l´extremeny? Hi hauria un clamor de peticions de dimissió, se´ls consideraria justament «enemigos del idioma», gent perillosa que atempta «contra el futuro de una lengua universal hablada por 400 millones de personas en todo el mundo».
Si aquest hipotètic govern estrafolari insistira per aquest camí, i es dedicara a discriminar per aquest motiu els opositors, es trobaria amb els recursos presentats pels interessats, als quals s´afegirien, probablement, les universitats públiques i les entitats cíviques. De manera que els tribunals acabarien donant la raó a qui la té, i el govern en qüestió hauria d´acatar i aplicar les sentències o enfrontar-se a més d´un plet per prevaricació.
El Govern extremeny, evidentment, no faria això. I els valencians no som ni millor ni pitjor que els extremenys. Però ningú no ho diria: cada vegada que el PP fica cullerada en les equivalències dels títols, és un colp baix als milers de valencians que treballen en l´ensenyament públic a Catalunya i les Balears gràcies al fet objectiu que compartim un idioma. Cada volta que el PP enarbora el fantasma anticatalanista, és un insult a la intel·ligència i una amenaça per al futur del valencià.
Els consellers i els directors generals del PP només accepten els manaments dels jutges quan els són favorables. En lloc d´acatar les resolucions judicials i els dictàmens acadèmics, com haurien de fer, en l´exercici dels seus càrrecs, se´n burlen. Saben que actuen contra les normes de l´estat de dret, que perjudiquen els ciutadans, que perdran el plet, però no els importa: com que les despeses les pagarem els contribuents... No és això prevaricació? No ha arribat l´hora que els tribunals els imposen un càstig exemplar?.

*Secretari de Política Lingüística del Bloc