En l'àmbit científic el qüestionament del racionalisme modern ve de la mà dels estudis sobre la teoria del caos, de la relativitat. El punt d'arrencada es focalitza en allò que no podem saber, en comptes dels fets i de la certesa.

Envolten la noció de caos el control, la creativitat i la subtilesa. El control és una reacció a la incertesa i la teoria del caos posa de manifest com és alhora una il.lusió, ja que els sistemes caòtics no es poden predir ni manipular, convé, per tant, acceptar les incerteses. També recull que la creativitat emergeix principalment en estats d'immersió en el caos, mentre que la subtilesa i l'ambigüitat donen eines per a copsar molts més matisos de la realitat.

La teoria del caos observa les conductes de la natura, com crea noves formes i estructures, i pren consciència de la seva impredibilitat i confusió. En la textualitat digital aquest canvi en les estructures es formalitza en la no linealitat i la reconfiguració de l'autor i el lector, en discursos oberts i dinàmiques imprevisibles, on tot es pot connectar, retroalimentar, i tot pot interactuar. En la teoria del caos es parla "d'ordre per lliure" i "d'autoorganització".

En l'hipertext la connectivitat permet aflorar la creativitat de tots els actors i autoorganitzar l'experiència en base a allò del que es disposa i del es desconeix el comportament per endavant i/o se'n reconeixen de no esperats. La xarxa en aquest sistema possibilita alhora ordre i caos. Un comportament no tant llunyà de la natura.

]]>