Vicenç Planella (El Punt)

La pugna que mantenen des de fa mesos l'associació de comerciants i veïns del carrer del Vallespir amb els districte de les Corts i de Sants-Montjuïc per l'organització de la segona cavalcada de Reis més important de Barcelona s'ha decantat, provisionalment, a favor de l'entitat veïnal, després que aquesta va garantir ahir per escrit la viabilitat econòmica de la rua, sense rebre subvencions de l'Ajuntament. Els districtes, però, no han renunciat als seus plans de tutelar, d'obrir a d'altres associacions i d'ampliar el recorregut de la cavalcada, ni que sigui assumint-ne el cost. El consistori ha citat els comerciants per tornar a negociar al febrer.

Les carrosses que l'Ajuntament tenia aparaulades amb una empresa valenciana per substituir les de l'associació de comerciants i veïns del Vallespir hauran d'esperar almenys fins a la rua del 2010 per passejar, el 5 de gener, els Reis Mags d'Orient pels carrers dels districtes de les Corts i de Sants-Montjuïc. L'entitat que des de fa 36 anys organitza la segona cavalcada més important de Barcelona va complir ahir els dos requisits bàsics que amb data 1 d'octubre li van fixar els dos consells municipals per concedir-li els pertinents permisos. Ha tornat a sol•licitar per escrit la celebració de l'esdeveniment i, més enllà d'aquest tràmit, ha garantit la seva solvència econòmica per cobrir els més de 30.000 euros que costa la tradicional exhibició dels Reis Mags, aquest cop sense la subvenció de 6.600 euros que rebia dels districtes. «L'associació garanteix l'activitat de la cavalcada», va assegurar ahir el seu responsable, Xavier Jordan.

La polèmica, però, no acaba aquí. La junta de l'associació del carrer del Vallespir va rebutjar en una reunió celebrada dijous les altres «recomanacions» que li ha fet el consell municipal de les Corts. En primer lloc, que deixin de cobrar 50 euros als nens que volen participar com a patges en la cavalcada. Jordan va explicar que l'actual equip organitzador no pot renunciar a aquesta font d'ingressos, tenint en compte que disposen d'uns 130 patges i que hi ha nens en llista d'espera: «Si no volen que cobrem, que el districte ens faci una contraoferta.» En segon lloc, tampoc volen assumir que el consistori digui quines altres entitats s'han d'afegir al grup organitzador, argumentant que les seves portes «estan obertes» però que han de ser els interessats els que s'adrecin a l'associació del Vallespir. I en tercer lloc, Jordan, en nom de la junta, va deslegitimar el sentit del comitè tècnic que els dos districtes van constituir el juliol passat –amb una posició minoritària dels comerciants– amb el propòsit de «coordinar els aspectes operatius del dia de l'activitat», segons recull la carta que se'ls va adreçar l'1 d'octubre. En aquesta comunicació, el consell municipal de les Corts adverteix a l'entitat del carrer del Vallespir que no podrà garantir fins a la cavalcada del 2010 que continuï disposant de la cessió d'un magatzem municipal al carrer dels Comtes de Bell-lloc on es guarden durant tot l'any les carrosses, plataformes i altres infraestructures de la rua. Per tant, avança el consistori, «caldrà plantejar el canvi de model d'organització d'acord amb l'establert en el document d'intencions en el si d'una reunió del comitè tècnic a convocar immediatament després de finalitzada l'activitat, és a dir, al mes de febrer del 2009». Jordan va admetre que els actuals organitzadors no tindran més remei que negociar solucions amb els districtes perquè no poden superar l'escull de trobar i de pagar un local per emmagatzemar el seu material. Des del consell de les Corts ahir no es va voler comentar la resposta de la junta de l'associació de comerciants i veïns del Vallespir.

(La Vanguardia)

Barcelona. (EFE).- Sólo dos de los 200 clubes de prostitución que hay en Barcelona cumplen ya la normativa municipal sobre locales de concurrencia pública, que comenzará a aplicarse en estos establecimientos a partir de enero de 2009, y que, según los empresarios del sector, es "prácticamente inaplicable".

Los dueños de los clubes de prostitución denuncian que la norma que regula que los locales no puedan ser colindantes a viviendas, o que deben estar a una distancia de 200 metros de los espacios destinados a "usos protegidos" -colegios, iglesias, entre otros- es "incumplible", por lo que reclaman una solución urgente antes del fin de la moratoria de esta reglamentación aprobada en 2004.

El secretario de la Asociación Catalana de Clubes de Alterne (ACECA), Oriol Gesse, ha asegurado a Efe que si no se modifica la normativa y ésta comienza a aplicarse, y se cierran locales, la prostitución se desplazará a la calle o a pisos ilegales repartidos por la ciudad, "de los que ya hay al menos 400 por toda Barcelona".

Fuentes del área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona han informado a Efe de que los técnicos municipales estudian cómo aplicar la normativa a partir de mediados de enero, aunque no han avanzado si se llevarán a cabo de inmediato los cierres de locales que la incumplan.

El cumplimiento de todos los requisitos de la norma supondría que los clubes de alterne de Barcelona tendrían que ubicarse en polígonos o zonas no residenciales y alejadas de colegios y centros educativos o con presencia de menores, lo que de facto supone, que en casi todo el término municipal de Barcelona, no pueda funcionar ningún club de alterne, a juicio de la ACECA.

Según los datos de la ACECA, de los 200 clubes que hay en Barcelona sólo 29 tiene licencia definitiva, y el resto o no han pedido los correspondientes permisos o lo hicieron fuera de plazo.

Anna Ballbona (Avui)

825 euros és la quantitat de la multa que l'Ajuntament de Barcelona ha fet arribar a l'Associació per un Eixample Sostenible per haver enganxat dos adhesius al carrer. L'entitat nega que hagi enganxat aquests adhesius i ja hi ha presentat recurs. Aquesta associació ha denunciat repetidament problemes derivats de la concentració comercial de majoristes a l'anomenat «Chinatown». Per això es malfia d'aquestes sancions i fins i tot hi veu una «caça de bruixes» per part de l'Ajuntament.

El 30 de març del 2006 l'Ajuntament de Barcelona va imposar dues multes a l'Associació per un Eixample Sostenible, que afirma que no ha rebut la notificació fins aquest setembre. El motiu de la sanció és haver enganxat dos «cartells o adhesius» al número 41 del carrer Nàpols i al número 158 del carrer Casp. Sumen 825 euros. Segons les al•legacions que hi ha presentat l'entitat, Casp queda fora de la seva àrea d'influència, ja que és «absolutament llunyà, aliè i desconegut a les actuacions» de l'associació.

La data de les multes es correspon amb el dia que van fer una reunió de veïns en una instal•lació pública «sota tutela i jurisdicció de l'Ajuntament». Charo Martínez, portaveu de l'entitat, assegura que mai han utilitzat cartells ni adhesius, ja que fan arribar la informació a través de bustiades o correus electrònics. I una altra dada encara: el número 41 del carrer Nàpols «no existeix o no té identificació numèrica», argumenten. L'associació veïnal també critica que la notificació de l'Ajuntament no vagi acompanyada de cap fotografia que provi el motiu del càstig.

La qüestió de les multes va sortir aquesta setmana en el ple de l'Eixample, on hi va haver una picabaralla dialèctica entre la regidora del districte, Assumpta Escarp, i representants de l'entitat. La regidora del districte va deixar clar que l'Ajuntament no fa distincions a l'hora de fer complir les ordenances. En aquest sentit, va apuntar que si un cartell està enganxat fora de lloc, s'ha de multar.
L'Associació per un Eixample Sostenible ha capitanejat les demandes de més regulació i vigilància a l'anomenat «Chinatown», en vista de la concentració de comerços majoristes, en bona part regentats per xinesos. Així, veuen en les sancions una caça de bruixes per part de l'Ajuntament. En el ple es va reobrir el debat sobre el contingut i el compliment de l'ordenança de regulació d'aquests comerços, aprovada al juliol, i que no satisfà els veïns.

A més de l'enfrontament verbal, el pla del Carmel provoca un ball de xifres incessant, que contribueix a enterbolir encara més la informació que arriba als afectats. Un bon exemple és la diferència entre les xifres establertes per a indemnitzacions en la memòria econòmica del pla que havia de ser aprovat al febrer, respecte a la del que es va aprovar al juliol. Només la quantitat que es pot rebre per incidències del trasllat ja és diferent: en el primer eren 60.000 euros, mentre que en el segon es fixa en 48.000. L'explicació d'aquest decalatge és senzilla, segons el director general de l'Agència del Carmel, Oriol Bonet: les xifres es recullen en els preceptius estudis de sostenibilitat econòmica que cal fer en cada planejament urbanístic, però no són vinculants. Així doncs, el ball de xifres continuarà fins al dia que les expropiacions es facin realitat.

Maria Favà (Avui)

La Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i una de les tres peces magistrals de la Mansana de la Discòrdia del passeig de Gràcia, s'ha amagat darrere d'una lona publicitària ben lletja. Fins fa poc tenia una lona mimètica, d'aquelles que reprodueixen la façana de l'edifici mentre s'està rehabilitant. L'Ajuntament sempre opta per les mimètiques, sobretot quan es tracta de monuments tan emblemàtics com aquest. I, de fet, el litigi per culpa d'aquesta lona entre la Fundació Amatller i l'Institut del Paisatge Urbà dura des del març de l'any passat, quan es va anunciar que es rehabilitava l'edifici.

La Fundació Amatller volia de totes passades que la lona fos publicitària, per així recaptar una part dels 300.000 euros que costa la rehabilitació. L'Ajuntament s'entestava que fos mimètica per una qüestió de respecte a l'edifici i l'entorn. I al final l'estira-i-arronsa ha acabat en taules. Durant uns mesos la bastida ha estat tapada amb una lona mimètica, però no perquè hagués guanyat l'opció de l'Ajuntament, sinó perquè l'empresa publicitària, JC Decaux, no trobava cap anunciant. Se suposa que per culpa de la crisi.

Finalment, s'ha penjat una lona que anuncia el portal de viatges Dreams.es. El consol és que els 24.000 euros al mes que paga l'anunciant revertiran en la millora d'un dels més bells edificis de la ciutat.

La campanya que vol començar l'Ajuntament de Barcelona el proper mes d'octubre per combatre la instal•lació abusiva de terrasses a la via pública per part de bars i botigues ha aixecat susceptibilitats entre els afectats. El Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme –un ens que agrupa prop de 25.000 comerciants i empresaris del sector del comerç o el turisme– ha criticat amb duresa la mesura i ha demanat formalment que quedi en suspens pels perjudicis, bàsicament econòmics, que pot provocar entre els establiments implicats.

Els arguments del consell es fonamenten en el fet que l'ofensiva, segons el seu raonament, dóna a entendre que un percentatge molt substancial de les terrasses que hi ha ara a la ciutat incompleixen la normativa, «quan la realitat no és així». Així mateix, també recalca que, en l'actual escenari de crisi econòmica, la campanya pot tenir una repercussió molt costosa sobre un sector que està travessant una situació especialment difícil. Arran d'això, plantegen que es posposi la seva aplicació, amb un altre re-enfocament, a un període de més bonança.

La Federació d'Associacions de Veïns ha conclòs que el pla d'actuació municipal (PAM) de l'Ajuntament de Barcelona per a aquest mandat "no trenca en absolut amb un model de ciutat que acumula critiques per excloent i insostenible". La FAVB va presentar 180 propostes al PAM i l'Ajuntament n'ha rebutjat 76, entre les quals destaca l'ordenança de civisme que es proposava derogar. També va quedar fora la proposta de modificar el traçat o eliminar la línia d'alta tensió elèctrica que es construirà per Collserola. Els veïns pretenien aturar també, sense sort, la reserva de terreny per al túnel d'Horta o la reconversió dels terrenys del Miniestadi del FC Barcelona. La FAVB creu que el retard del PAM i la crisi aconsellen revisar els continguts i donar prioritat als aspectes socials per readaptar-los "a la nova realitat". El posicionament el va expressar la presidenta de la FAVB, Eva Fernández, en l'audiència pública que es va celebrar ahir al Saló de Cent. A l'audiència hi van assistir unes 300 persones, que van obligar a canviar de sala la trobada, ja que l'Ajuntament preveia menys afluència. Les entitats de botiguers van reclamar, per exemple, més ajuts per al desenvolupament comercial. El comerç implica el 20% del PIB de la ciutat. D'altres veïns van retreure a l'Ajuntament una actitud poc democràtica, en relació amb el resultat final dels diversos processos de participació que engega.

Clara Ribas (El Punt)

Els veïns de Sant Martí estan cansats de veure buit i sense ús el local del que havia estat l'Ateneu Llibertari de la Verneda i reclamen una solució definitiva per a l'immoble, que torna a estar ocupat des de fa unes setmanes. L'any 2004, la Tresoreria General, propietària del local, va presentar una demanda de desnonament, que va guanyar, contra les persones que l'havien ocupat i n'havien fet l'Ateneu Llibertari de la Verneda. Però fins al cap de tres anys no es va procedir al desallotjament dels membres de l'ateneu. El districte també vol la desaparició del local i requerirà a la Generalitat que hi posi una solució definitiva.

El regidor del districte, Francesc Narváez, dóna ple suport a la petició dels veïns perquè es busqui una solució definitiva al local de l'antic Ateneu Llibertari de la Verneda, situat al carrer de Julián Besteiro, al districte de Sant Martí. Narváez ha assegurat que l'Ajuntament de Districte té la intenció de fer un requeriment a la Generalitat, que és la propietària del local, ja que aquest pertany a la Tresoreria Territorial: «És un problema que fa temps que tenim i que de moment no sembla que avanci. Els requerirem que endeguin el procés d'enderrocament.»

El regidor ha afegit que es descarta completament que el recinte pugui ser utilitzat per a algun altre ús social, ja que, segons ha explicat, les dimensions que té i l'estructura que presenta fan pràcticament inviable que es pugui destinar a usos socials. Així ho consideren també els veïns, que reclamen que l'espai que ocupa l'antic ateneu sigui destinat a zona d'ús públic.

ATENEU EMBLEMÀTIC
L'antic Ateneu Llibertari de la Verneda és considerat pioner del ressorgiment del moviment anarquista barceloní, que va tenir lloc els primers anys de la transició. Construït els anys 60 com a equipament social per als veïns dels 1.001 Habitatges del Tèxtil, després de la mort de Franco va passar a les mans de la CNT, per un contracte verbal que el va convertir en ateneu. El 12 de maig del 2007 va tancar les portes i va ser desallotjat sense més resistència, després d'una lluita legal que va començar l'any 2004 amb una demanda de desnonament que la Seguretat Social va presentar després de molts anys de no interessar-se pel local.

Un tribunal ha condemnat l'Ajuntament de Barcelona a indemnitzar un veí de Gràcia per no haver actuat contra les festes il•legals nocturnes que se celebraven en una casa ocupada malgrat les reiterades denúncies. Entre la indemnització i els interessos generats per dotze anys de litigi i tres condemnes, el consistori haurà de pagar 19.000 euros de multa.

Rosa Díaz (El Punt)

A la cantonada del carrer d'Almansa amb el carrer Góngora, al barri del Verdum de Barcelona, hi ha un tros d'edifici mig enderrocat, i mig tapiat, que contrasta amb tot el seu voltant de blocs de nova construcció. És l'últim que queda de les «cases de paper», testimoni i reducte d'un dels capítols més tristos del barraquisme vertical a Barcelona. I encara hi viu gent. Concretament tres famílies atrinxerades en pisos de vint metres que pateixen les conseqüències d'estar en un bloc amb altres pisos tapiats: brutícia, rates, escarabats. Però no volen deixar aquest lloc, que hauria de ser enderrocat. És la seva manera de protestar i pressionar perquè els donin, a ells també, un lloc on viure, com van fer amb altres fills d'afectats per la reforma dels habitatges del Governador.

La llarguíssima història dels habitatges del Governador, també tristament coneguts com les «cases de paper», no s'ha acabat, per molt que fa un any l'administració la va donar per tancada, amb el lliurament dels 23 últims habitatges a afectats per la remodelació de tot el barri, que va començar el 1993. Hi ha encara un tros d'un d'aquells vells edificis construïts l'any 1952 per allotjar els barraquistes de la Diagonal, edificis que l'any 1992 van provocar la vergonya col•lectiva d'una flamant Barcelona olímpica. Està situat a la cantonada dels carrers d'Almansa i Góngora, envoltat d'un bon grapat d'edificis nous. I hi viu gent. Concretament tres famílies que han decidit no abandonar aquestes cases perquè són fills dels afectats per la remodelació del barri que, com que va durar 14 anys, han crescut i han format les seves pròpies famílies. I que ara reclamen que, tal com es va pactar l'any 1993 amb els responsables del Departament de Benestar Social i de Política Territorial de la Generalitat, que en aquella època van dirigir Antoni Comas i Felip Puig (CiU), ells també tenen dret a un habitatge digne i amb les subvencions i les ajudes que s'han atorgat al llarg de tots aquests anys als afectats directes i a alguns dels fills.

El pacte original, el que tots els veïns recorden que els van dir i repetir, però del qual no existeixen documents escrits, o almenys els veïns no els tenen, va ser que els pisos sobrants de la remodelació del barri serien de manera prioritària per als fills dels afectats. Van sobrar 35 pisos. Però no van ser tots per als fills dels afectats, sinó que es van sortejar entre veïns de tot el Verdum i, a més, en règim de lloguer.

Això va passar l'estiu de l'any passat. Indignades, aquestes tres famílies, que teòricament havien d'abandonar les últimes «cases de paper», no ho van fer. S'hi van quedar malgrat les incomoditats, la manca d'espai i els problemes de salut que això els pot generar. Un any després, aquestes tres famílies resisteixen a les «cases de paper» cada dia més convençudes que tenen raó.

«AMB ALTRA GENT HO HAN FET»
Laura Domínguez és membre d'una d'aquestes famílies. Viu al número 46 del carrer Góngora. Mare d'un nen, a aquesta jove de 22 anys i al seu marit els van proposar que abandonessin el pis en el qual viuen, que té uns 20 m², i que anessin a viure al pis dels pares d'ella. Els pares són afectats directes per la remodelació del polígon i van obtenir el pis nou en la darrera fase. Ni els pares de la jove, que van haver de suportar els 14 anys de procés de remodelació, ni Laura Domínguez estan d'acord amb aquesta situació. «Fa 31 anys que visc al Verdum, i la meva filla ha viscut 22 anys en una d'aquestes casetes, hem vist com han donat pisos nous a persones que només feia dos anys que vivien aquí, això no és just», es queixa la mare. La filla, encara és més contundent: «Jo no em penso moure d'on sóc fins que no m'ofereixin un pis en les mateixes condicions que els han ofert als altres, no me'n refio.»

El preu que han de pagar, però, és molt alt. El tros d'edifici que queda té 18 pisos, dels quals només n'hi ha tres habitats. Els altres estan tapiats. S'accedeix a les diferents plantes per unes escales exteriors estretes i malmeses. Fa poc van deixar de tenir llum a l'escala, a causa de l'enderroc d'una part del bloc. «Ens pressionen perquè marxem pel nostre compte», comenta Domínguez. El seu marit ha aconseguit posar llum al passadís d'accés a l'habitatge agafant el corrent elèctric de casa seva. Des d'aquest passadís es veuen alguns celoberts interiors plens de brutícia. Les plantes baixes tapiades fan que sigui difícil accedir-hi per netejar. «A vegades es veuen les rates campant», diu Domínguez assenyalant el lloc. «Hem presentat una denúncia davant de Salut Pública», comenta, «i hem anat a veure la Síndica de Barcelona», afegeix.

A dins de casa seva tot està a mà: amb un sol pas es pot anar de la cuina al bany i del bany al dormitori. No hi caben ni rentadores, ni armaris, amb prou feines una taula. Però la manca d'espai no és tan problemàtica com la brutícia i la insalubritat que els envolta fruit dels pisos tapiats. «A les nits em desperto espantada perquè sento els escarabats, m'aixeco i els aixafo amb el peu, però el dia que en trobi un a sobre el meu fill m'agafarà alguna cosa», confessa. Aquesta és només una de múltiples pors de viure en aquest indret. A la reixa del passadís de la planta superior un cartell avisa que «no toquin res que aquí viu gent». Diuen els veïns que els han entrat alguna vegada a robar ferralla i material pensant-se que l'edifici està abandonat.

Aquesta família i les altres dues, tot i les condicions en què viuen, se senten en una situació de força, perquè continuen allà al lloc de la vergonya i mantenen en peu una part de la història fosca del barraquisme vertical a Barcelona. «Hi ha, al barri, unes quaranta famílies més que no tenen tanta sort», comenta un veí del barri, portaveu dels afectats per la remodelació, Leon Sánchez, referint-se a altres fills d'afectats que també haurien volgut que els lliuressin els pisos que van sobrar, com asseguren que es va comprometre l'administració. Com que eren més interessants que la quantitat de pisos que hi havia, haurien acceptat un sorteig. Però no entre tots els veïns, com es va fer, sinó entre els fills dels afectats.

A JUDICI
El districte de Nou Barris mira cap a un altre costat. De fet, fonts municipals asseguren que la informació que tenen és que el procés de remodelació dels habitatges del Governador «està enllestit des de fa temps». Aquestes mateixes fonts, que recorden que aquest procés no ha estat ni és competència municipal, sinó que l'ha gestionat directament la Generalitat de Catalunya a través de l'empresa pública Reursa (Remodelacions Urbanes SA) i de l'Institut Català del Sòl (Incasol), manifesten que «alguna cosa estranya deu haver passat perquè les famílies que vivien a les antigues cases del Governador no estiguin encara reubicades».

Des de l'Incasol, de moment només han pogut confirmar que hi ha una part d'un dels vells edificis sense enderrocar i que saben que està habitat. Les fonts que es van poder consultar divendres passat en aquest organisme només coneixien el cas d'una de les persones, un veí, que efectivament és fill d'afectats directes per la remodelació i que viu a l'edifici. Aquestes mateixes fonts van comentar que en tot cas, aquesta situació està denunciada i pendent d'una sentència judicial.

Els habitatges del Governador - Es van construir entre el 1952 i el 1953 per allotjar els barraquistes que vivien a la Diagonal
- Era un polígon de 900 pisos
- N'hi havia de tres tipus: de 19,58 m², de 20,28 m² que eren la gran majoria, de 29,26 m², i entre 35 i 50 m², que només n'hi havia 8 en total
- Es van construir amb caràcter provisional
- L'any 1963 es va obligar els veïns a comprar les cases a un preu de 25.000 pessetes

La remodelació - Comença l'any 1993, amb l'expropiació de 22.600 m² de terreny als veïns
- S'han construït 633 habitatges nous en 15 promocions
- S'hi han invertit 63,2 milions d'euros

La celebració del 35è Congrés Eucarístic a Barcelona, l'any 1951, va motivar la construcció dels habitatges del Governador. L'escenari escollit per als actes d'aquesta celebració religiosa era l'avinguda Diagonal, un indret on hi havia grups de barraques que feien nosa. La marquesa Ana María de Mundet tenia uns terrenys a la muntanya, a la part alta del Verdum, envoltats de camps i de conreus. Els va cedir per construir allà habitatges per allotjar els barraquistes de la Diagonal. En poc més d'un any, es van construir 900 pisos. La gran majoria de pisos (més de 800) eren d'uns 20 metres quadrats, però també n'hi havia de gairebé 30 metres, i n'hi havia vuit, els més privilegiats, d'entre 30 i 50 metres. Els van inaugurar amb gran solemnitat el 10 de juliol de 1953.

En la memòria d'alguns veïns que hi van viure va quedar gravada l'escassedat de llum i d'aigua. Sentien que havien passat de viure en unes barraques a viure en unes altres. La potència elèctrica d'aquestes casetes no permetia tenir més de cinc bombetes de 20 watts cadascuna. Per tant, no podien tenir ni rentadora ni planxa. En tot cas, una ràdio, però si l'endollaven havien d'apagar tota la resta d'aparells. Per rentar disposaven de safareigs públics, però el preu per utilitzar-los era de 500 pessetes, aleshores una fortuna.

Aquells pisos es van construir en un indret incomunicat i sense serveis de transport. Aïllats i vigilats van viure fins a la democràcia.

Enmig de la febre olímpica algú va parar atenció en aquell indret on les condicions infrahumanes havien sobreviscut 40 anys, malgrat la provisionalitat. Davant dels ulls de tot el món, contrastava la celeritat prodigiosa amb què Barcelona es modernitzava i construïa barris sencers del no res amb la pervivència de racons com aquest polígon dins del barri del Verdum. Va ser aleshores quan el van batejar com «les casetes de paper».

Var ser la Generalitat, que en aquella època va assumir la responsabilitat de reparar els mals de la construcció d'habitatge públic durant el franquisme –per exemple els de l'aluminosi–, qui va assumir la responsabilitat de resoldre també la precarietat dels pisos del Governador. L'any 1993 es tancava l'acord amb els veïns. La fórmula era semblant a la que es va implantar en molts altres polígons amb habitatge deficient: se'ls expropiaven els pisos, s'enderrocaven i al seu lloc se n'hi construïen de nous que es lliurarien als afectats a un preu social, amb subvencions i ajudes per pagar les hipoteques.

La remodelació es va allargar catorze anys i alguns opinen que es van produir algunes «irregularitats» en el procés. Però els veïns no van esclatar en protestes fins fa un any, quan 35 pisos nous que havien sobrat no es van oferir als fills dels afectats. Asseguren que els ho havien promès. Però no tenen papers que ho demostrin. Tots els documents han desaparegut.

(Avui)

L’Ajuntament de Barcelona no té previst indemnitzar els comerciants dels establiments del carrer Mallorca, afectats pel tall de circulació que començarà el pròxim dimarts com a conseqüència de les obres del túnel del TGV, segons ha informat aquest dimecres l’alcalde accidental, Ramon García-Bragado, que ha recordat que “obres se’n fan a tot arreu des de fa molts anys”.

La plataforma veïnal l’Ave pel litoral ha expressat el seu malestar per l’inici de les obres, que tallaran la circulació entre els carrers Espronceda i l’avinguda Meridiana perquè, al seu parer, no s’ha tingut en compte els veïns i comerciants de la zona del Clot.

L'Ajuntament de Barcelona farà una prova pilot al barri de la Barceloneta durant el 2009 per estudiar la viabilitat d'instaurar un pagament anual de les àrees verdes per a residents, que ara han de renovar el tiquet setmanalment.

Aquesta fórmula de pagament anual, que ja s'utilitza en altres ciutats espanyoles, era una reivindicació de molts ciutadans que consideren que aquest sistema és molt més còmode. Amb ell, el propietari del vehicle no hauria de canviar el rebut cada setmana, cosa que reduiria el risc d'un possible oblit, que comporta una multa de 48 euros.

El consistori ha elegit els conductors residents de la Barceloneta per a aquesta prova pilot, que, segons ha explicat el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, s'estendrà a la resta de la ciutat en el cas que es mostri eficaç.

11.326 noves places d'aparcament
Per Narváez, aquest nou sistema compleix els objectius de l'aparcament regulat i ofereix més confort als residents. No només es deslliuraran d'aquesta molèstia setmanal, sinó que tampoc hauran de buscar un familiar o algun amic perquè ho faci per ells quan estiguin fora més d'una setmana.

Narváez ha avançat que el preu global d'aquest abonament anual serà similar al que ara es paga al llarg de l'any, encara que fraccionat un euro per setmana, que s'abonarà d'una sola vegada, i pel qual s'obtindrà un distintiu que es col·locarà en el vehicle a la vista dels vigilants de l'àrea verda. El regidor ha recalcat que es mantindran tots els elements de control perquè "no s'abusi" de l'àrea verda i els propietaris es facin responsables dels vehicles que estacionen en la via pública.

Barcelona comptarà a partir del 2009 amb 11.326 noves places d'aparcament de l'àrea verda, que es crearan, principalment, als barris que limiten amb aquells que actualment ja disposen d'estacionament regulat amb preferència per als veïns, com Navas, la Salut i Badal.

Les àrees d'ampliació
Aquesta ampliació es portarà a terme en atenció a les peticions dels residents en la segona corona de la ciutat, que han vist com des de la implantació d'aquesta àrea de pagament els seus veïns tenen més facilitat per aparcar.

El nou límit inclou barris dels districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí, encara que l'ajuntament també està estudiant la possibilitat d'ampliar la zona verda al barri de Sant Ramon (les Corts), a la Vila Olímpica, a Pedralbes i a Vall d'Hebron.

Quim Torrent (Avui)

La línia 9 del metro s'ha convertit en un dolorós maldecap. Sis anys després de l'inici de la seva construcció el govern ha decidit finançar-ne gairebé la meitat amb capital privat. El departament de Política Territorial i Obres Públiques considera que és la millor solució per poder assumir l'increment del cost de la línia de metro més llarga d'Europa. Per fer-ho, intentarà engrescar companyies privades a qui concedirà "la construcció i posterior manteniment de les estacions de la línia".

L'alt cost de la infraestructura -els optimistes 1.948 milions de CiU han passat a ser 6.507 durant la segona legislatura del tripartit- fa que el govern consideri inassumible el cost de la línia amb els pressupostos de la Generalitat. En una resposta parlamentària al diputat de CiU Josep Rull, el conseller Nadal reconeixia que està "estudiant obtenir dotacions pressupostàries que garanteixin la seva construcció total".

Ja fa temps que Nadal havia anunciat que el finançament privat podria ser una bona solució. El que ningú s'esperava és que fos per una quantitat tan elevada. En el mateix text aparegut al Butlletí del Parlament, Nadal calcula que la xifra serà "d'aproximadament 3.000 milions d'euros". El cost de la línia s'ha disparat i, a banda de recórrer al capital privat, el govern també pretén treure de la disposició addicional tercera de l'Estatut 1.943 milions d'euros, que Foment hauria d'assumir per a la construcció del tram entre Parc Logístic i Aeroport.

Sobta, però, que el govern xifri el cost d'aquest tram amb gairebé un terç del pressupost de tota la línia. En canvi, per exemple, la construcció de la línia de Rodalies entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels costaria només 850 milions, segons aquests mateixos pressupostos. I és que a hores d'ara no hi ha dubte que el de la línia 9 és un cost monumental. El pla que el govern i l'Ajuntament de Barcelona van presentar a Foment per posar el dia la xarxa de Rodalies valorava que la inversió necessària eren 6.500 milions.

La incògnita que s'obre ara és quines empreses s'atreviran a fer aquesta inversió sense precedents coneguts a l'Estat i gairebé cap experiència a nivell europeu. La llei ferroviària impedeix que companyies privades gestionin el servei de metro, per la qual cosa les úniques activitats per rendibilitzar la inversió serien les comercials o els serveis que es poguessin prestar a TMB, que és qui explotarà la línia.
Per la seva banda, Rull va criticar aquest últim moviment del tripartit i el va atribuir al fet que "no surten els números". "Hi ha problemes de liquiditat a causa del baix rendiment de les tuneladores i els modificats dels projectes", va assenyalar el diputat de CiU.

(Avui)

Iberia i British Airways (BA) van anunciar ahir que en menys d'un any hauran creat la tercera aerolínia del món. La fusió de les dues companyies, sòcies des de fa una dècada, les situarà en volum de negoci només per darrere de Lufthansa i Air France-KLM, ja que el nou grup mourà més de 16.500 milions d'euros anuals.

Juntes, les dues aerolínies sumaran 200 destins en cent països i més de 450 avions. L'objectiu és que Barajas es consolidi com la porta d'entrada a l'Amèrica Llatina i l'aeroport londinenc de Heathrow sigui el hub que connecti amb Àsia, Àfrica i, sobretot, els Estats Units. De fet, la complementarietat de la seva oferta és un dels trets que van destacar els caps visibles de l'operació o, el que és el mateix, el president d'Iberia, Fernando Conte, i el conseller delegat de British Airways, Willie Walsh.
El 10% del nou grup

Enmig d'una gran expectació, Conte i Walsh van fer ahir al migdia una roda de premsa a Madrid on van explicar que constituiran una nova societat en la qual hi haurà els accionistes de les dues companyies. Les aerolínies mantindran les seves marques i cotitzaran tant a la borsa de Madrid com a la de Londres.
La participació de cadascuna en la nova societat és un punt "que encara s'ha d'analitzar". Conte va recordar que British Airways "val molt més que Iberia".
Tot i que la capitalització borsària de BA supera els 9.000 milions d'euros i la d'Iberia és de 1.800 milions, el grup espanyol tindrà entre el 8% i el 10% de la nova societat.

Actualment, British té un 13 per cent del capital d'Iberia, mentre que Iberia ha comprat, entre els mesos de maig i juny, el 2,9 per cent de BA. A més, té derivats financers per un 6,9 per cent. Caja Madrid vol convertir-se en accionista de referència del nou grup, com ja ho és a Iberia.

Les dues aerolínies estaven parlant amb American Airlines per arribar a acords puntuals de cooperació. Segons Conte, aquestes negociacions "no es veuran afectades per aquesta fusió sinó que fins i tot podrien millorar".

La borsa va premiar ahir les dues protagonistes del dia. British Airways pujava un 6% i Iberia s'enfilava més d'un 20% i trencava així una caiguda en picat que en un any li ha fet perdre un 34% del seu valor.

Vicenç Planella (El Punt)

La Barcelona «mediàtica», que es mostra al món en forma de grans festivals de música, dansa o videoart, sembla que disposa de preferència per part del govern de Jordi Hereu a l'hora de rebre les subvencions que cada any concedeix l'Ajuntament de Barcelona a les entitats i a les empreses que promouen activitats i serveis a la ciutat. En la convocatòria corresponent al 2008 s'ha concedit el 53% dels ajuts, amb un pressupost total de 8,356 milions d'euros, a les propostes de caire cultural, mentre que onze àmbits més amb un component més social s'han hagut de repartir el 47% restant. El Primavera Sound, el Sonar i la fira Loop acumulen una subvenció major que les desenes de propostes aprovades en els capítols de salut pública, acció social, dones, joventut i civisme.

Tan sols els organitzadors de la festa major de Gràcia, que enguany rebran 153.000 dels pressupostos de la ciutat, poden presumir de rebre un millor tracte per part del bipartit governamental que integren el PSC i ICV-EUiA que el que aquest atorga a les empreses i associacions organitzadores dels festivals de referència a la ciutat. Les grans partides de les subvencions destinades a promoure activitats i serveis a Barcelona estan reservades a esdeveniments culturals com ara el Primavera Sound, la música avançada del Sonar, el videoart del Loop, el Dies de Dansa, el classicisme d'Ibercamera, el festival internacional de jazz i l'espai escènic Brossa. Tots ells es mouen en un volum d'ajuts que oscil•len entre els 71.000 i els 125.000 euros, segons es recull en la llista de projectes aprovats per un import més gran de 3.000 euros que ha estat publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)

De fet, l'executiu de Jordi Hereu mostra una clara preferència per les activitats culturals a l'hora de repartir subvencions. La convocatòria d'abast per a tota la ciutat d'enguany, dotada amb 8.356894,5 euros, ha tingut una distribució molt desigual entre els dotze àmbits que s'hi poden acollir. Les 290 iniciatives culturals que han tingut el suport del consistori obtenen 4,435 milions d'euros –174.000 més dels previstos inicialment–, seguides a llarga distància per les 111 actuacions esportives, bonificades amb 1,272 milions d'euros, sempre segons les dades del BOPB.

El contrast més clamorós, però, es produeix amb els altres deu àmbits que tenen l'accent propi de les polítiques progressistes. Així, les iniciatives d'enti tats i fundacions, públiques o privades, a favor dels immigrats es queden en 437.500 euros, les relacionades amb els drets civils només obtenen uns ajuts totals de 398.440 i les d'acció social s'han de conformar amb 302.634 euros. Les subvencions en els capítols de participació ciutadana, salut pública, associacionisme, medi ambient, dones o joventut ja són vint vegades inferiors al volum que rep el títol de cultura.

Aquesta desigualtat també es repeteix en termes de ràtio per activitat o servei aprovats. Una proposta de caire cultural obté de mitjana un ajut de l'administració municipal de 15.294,26 euros; una d'esportiva baixa fins als 11.464,43 euros de mitjana, i les restants es mouen entre els 7.766,66 de les iniciatives relacionades amb les dones i els 4.166,66 de les que tenen a veure amb el civisme i la convivència.

El gerent de l'àrea d'Educació, Cultura i Benestar, Marc Murtra, va admetre ahir que l'àmbit cultural «és una antiga aposta de ciutat» i que les propostes que s'hi presenten s'adiuen millor amb el caràcter de les subvencions que altres àmbits en què l'Ajuntament actua mitjançant convenis o externalitzant serveis. Murtra també va justificar l'interès del consistori en la promoció de festivals mediàtics: «Si volem que l'ajut públic tingui impacte davant d'unes eines internacionals potents, això ens costa més recursos.»

Albert Ollés (El Periódico)

Després de més de dues dècades de guerra oberta, a la plaça de Sant Jaume es viuen ara temps de consorcis. La reconciliació política entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, units per un mateix (o gairebé) govern tricolor, es comença a plasmar en resultats concrets.

El més visible, l'augment de capacitat gestora dels quatre consorcis creats entre les dues administracions, un dels quals, el d'Educació, triplicarà aquest any el seu pressupost. Es tracta d'una mostra del pes específic creixent d'aquests òrgans (els altres tres són els de Vivenda, Salut i Serveis Socials) que, segons va explicar el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, han passat de ser "acords tous a instruments potents".

Saura va revisar ahir juntament amb l'alcalde, Jordi Hereu, el funcionament dels consorcis i la resta de punts previstos en el desenvolupament del tram autonòmic de la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a la ciutat un règim especial per la seva condició de capital de Catalunya. Per si tornen temps passats, i també davant el perill que comporta sempre el foc amic, tots dos van pactar la creació d'un reglament que regularitzi les relacions entre les dues institucions.

"Estem davant una situació històrica i inèdita en què la Generalitat presta serveis als barcelonins, que influeixen en la gestió de la seva vida quotidiana, a través de consorcis firmats amb l'ajuntament", va dir Hereu. "En els últims mesos hem avançat molt i ja estem en la fase de transferència de personal i altres recursos", va afegir.

FIDELITAT
A canvi, l'alcalde va oferir fidelitat institucional (i de partit), fins al punt de supeditar la negociació entre el Govern central i la Generalitat sobre el finançament autonòmic a la de Barcelona. "No interferirem en aquestes negociacions, ja que debilitaríem la posició de la Generalitat, a la qual donem el nostre suport absolut. Posteriorment, serà el moment de parlar de la millora concreta del finançament dels ajuntaments", va afirmar Hereu.

S'ha acabat el període en què l'aeroport del Prat creixia al ritme d'un 10% anual pel que fa al volum de passatgers, per sobre dels principals aeroports europeus. El bienni 2005-2006, el Prat va guanyar sis milions de passatgers i va trencar el sostre dels 30 anuals, amb un ritme superior als vuit aeroports líders del continent: Londres Heathrow, París Charles de Gaulle, Frankfurt, Amsterdam, Madrid, Londres Gatwick i Roma. L'embranzida de l'aeroport barceloní va fer preveure la possibilitat que el 2007 superés l'aeroport de Roma i se situés en la vuitena posició del rànquing europeu. Només li van faltar 61.600 passatgers per assolir-ho, però el 2008 presenta males perspectives perquè mentre que Roma ha escalat posicions, el Prat ha perdut passatgers a l'abril i maig.

La competència del tren d'alta velocitat (TAV) al pont aeri entre Barcelona i Madrid ha fet perdre milers de passatgers als aeroports de Barajas i Barcelona tenint en compte que aquesta ruta aèria era una de les més concorregudes del món. La davallada s'ha produït en un moment millor per a l'aeroport madrileny. Si bé els anys 2005 i 2006, l'aeroport de Barcelona va tenir el percentatge de creixement més alt dels deu primers aeroports europeus i va superar la barrera dels 30 milions de passatgers anuals, no ha pogut sortir de la novena posició i ho tindrà molt més difícil ara. L'exercici del 2007 l'ha tancat amb un creixement del 9,3%, ja només dues dècimes de punt per sobre de l'aeroport de Roma. En canvi, després de creixements sostinguts pròxims al 8% des del 2004, l'aeroport de Barajas aconseguia l'any passat un espectacular 14%, que li ha permès prendre la quarta posició dels grans d'Europa a l'aeroport internacional d'Amsterdam. La decisió d'Iberia de convertir Barajas en el seu únic aeroport de connexió de vols intercontinentals l'ha convertit en la porta principal entre Europa i l'Amèrica Llatina i l'ha preparat per esmorteir el cop que suposa la davallada del pont aeri amb Barcelona aquest 2008. Tot i que a l'abril, Barajas també ha perdut un 0,2% de passatgers respecte de l'any passat, durant aquest primer quadrimestre ha pogut créixer un 6,7% gràcies als vols internacionals i intercontinentals.

El Prat ho té molt més mal parat. A l'abril ha perdut un 5,5% de passatgers i al maig un 4,7% respecte de l'any passat i al primer quadrimestre només ha crescut un 0,7%, la pitjor taxa dels principals aeroports europeus excepte Heathrow, que ja era l'aeroport que creixia menys o decreixia els últims anys per la seva saturació. Al 2007, el Prat va estar a punt de descavalcar Roma de la vuitena posició. Només li van faltar 61.600 passatgers, quan tres anys abans Roma el superava de 3,5 milions. Però la concentració dels vols d'Alitalia a l'aeroport de la capital en perjudici de Milà ha permès que Roma Fiumicino comenci l'any a un ritme de creixement superior al 7% mensual i de fins a l'11% a l'abril. En aquest quadrimestre, l'aeroport romà s'ha enlairat fins a la setena posició i ha superat Londres Gatwick, mentre que l'aeroport de Barcelona s'ha quedat estancat en la novena posició, amb un milió de passatgers més que Orly, el segon aeroport de París i el desè en el rànquing dels líders del continent. El mateix quadrimestre de l'any passat, Barcelona superava Roma en passatgers tot i que el romà va acabar l'any amb només 60.000 passatgers més. A Barcelona, el cop de la caiguda del pont aeri li fa més mal comptant que, tot i ser una de les ciutats preferides pel turisme internacional, només disposa d'una extensa xarxa de vols domèstics i europeus però pateix un dèficit sever de vols intercontinentals directes.

El jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona va notificar ahir l'arxivament de les actuacions per l'enfonsament al barri del Carmel. La decisió de la magistrada Elisabet Castelló és l'esperada després que totes les acusacions particulars es retiressin del cas i que la fiscalia sol·licités el sobreseïment de la causa oberta pel delicte d'estralls i danys per imprudència, en què hi havia cinc imputats.

En l'acte fet públic ahir, la jutge recorda que perquè una persona pugui ser jutjada per un delicte de danys és necessari que els perjudicats reclamin en el procés judicial. "Si els perjudicats renuncien a qualsevol reclamació i perdonen expressament el causant dels danys, no li és possible al jutge entrar a valorar els fets comesos", assegura.

Sense perill

Tampoc considera que hi pugui haver hagut estralls perquè no es va produir cap dels dos requisits necessaris per imputar aquest delicte: l'ensorrament no va afectar el funcionament d'un servei públic ni va posar en perill la vida de les persones. No obstant, sí que reconeix que "podria haver existit un perill potencial".

La jutge també diu que la tècnica utilitzada en la construcció del túnel de maniobres de la línia 5 al seu pas pel barri del Carmel no era de "potència destructiva". Això sí, remarca que es va fallar tant en l'anàlisi inicial de la roca com en el seguiment de l'excavació.

R. C. (El Periódico)

La novetat és ara la crisi, perquè els problemes de fons de Barcelona són els mateixos dels últims anys de bonança econòmica: els dèficits de l'educació, la falta de més innovació econòmica i les carències de les infraestructures. El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) alerta en el seu últim informe del 2007, presentat ahir, sobre aquestes assignatures pendents, les mateixes que també destacava en els seus treballs del 2005 o del 2006. Davant un futur incert, l'ens assessor municipal que presideix Rosa Virós adverteix que un objectiu bàsic ha de ser "la cohesió social per evitar qualsevol risc de segregació".

La capital catalana, segons aquest estudi, compta amb "elements sòlids" per afrontar una reducció del creixement, perquè té una estructura productiva diversificada en què la construcció suposa únicament el 6% de l'ocupació. No obstant, els agents socials que formen el CESB (sindicats, patronals i altres organismes socioeconòmics) reclamen una atenció especial per al 17% de la població que ja és d'origen estranger, per reduir el fracàs escolar de forma eficaç i a llarg termini i per combatre la molt elevada temporalitat existent en l'ocupació, és a dir, el 83% dels contractes formalitzats l'any passat a Barcelona.

EMANCIPACIÓ DIFÍCIL
Altres aspectes preocupants que destaca l'informe són la persistència de l'envelliment de la població, el 20% del total malgrat l'aportació que suposen els immigrants, i les dificultats per a l'emancipació dels joves a causa del desorbitat cost de la vivenda i de la inestabilitat laboral.

Virós va advertir que els nous problemes no es poden compensar tan sols amb polítiques de demanda o d'estímul de l'activitat econòmica, sinó que és imprescindible "mirar més enllà dels pocs anys que pugui durar una crisi cíclica" i adoptar amb decisió mesures per augmentar la productivitat i la competitivitat de la ciutat i del país. El CESB valora iniciatives com el 22@, però demana que no s'oblidi tampoc la indústria que hi ha a la ciutat.

Ivan Vila (El Punt)

L'Ajuntament de Barcelona encara té pendent de cobrament 456 milions d'euros en concepte d'impostos i taxes, 82 dels quals des de l'any 2002 o abans. I les xifres de morositat encara serien més altes si en els dos darrers anys no haguessin prescrit deutes per valor de 88,7 milions, que ja no es podran cobrar. La poca eficàcia recaptatòria ha merescut un toc d'atenció de l'interventor municipal, que en el seu informe anual detecta retards en les notificacions als morosos. L'Ajuntament assegura que ja ha posat fil a l'agulla, i ho exemplifica amb els primers fruits de l'acord amb l'Agència Tributària per embargar les devolucions de les declaracions de la renda dels morosos: el 2007 es van recaptar mitjançant aquest sistema 8 milions d'euros.

Dels gairebé 90 milions que l'Ajuntament ha perdut en els últims dos anys, 39,9 van prescriure l'any 2006, i 48,8, el 2007. L'informe sobre aquest darrer exercici elaborat per la Intervenció Municipal, el departament que fiscalitza l'acció de l'Ajuntament des de dins del mateix consistori, certifica que els procediments de l'equip de govern per cobrar els deutes són millorables. L'interventor recorda que la notificació «és un requisit bàsic per a la recaptació en període voluntari i, si escau, per poder iniciar la via de constrenyiment», i tot i així detecta «retards importants de les notificacions i/o la mancança formal d'aquestes notificacions». L'Ajuntament admet els errors –de fet, en el ple de la setmana passada, el PP va fer servir l'informe de la intervenció per retreure al bipartit municipal manca d'eficàcia recaptatòria–, però assegura que té detectades quines són les dificultats que comporta en molts casos cobrar i que ha desplegat diverses mesures per fer-hi front i optimitzar els sistemes de recaptació. Com a exemple posa els 8 milions d'euros que va aconseguir l'any passat mitjançant el sistema d'embargar devolucions d'hisenda. El del 2007 va ser el primer exercici en què aquest sistema, que abans només es feia servir en cas de pagaments pendents de taxes i impostos, es va aplicar també a morosos amb multes pendents, gràcies a un acord signat el 2006 amb l'Agència Tributària.

Aquest no és l'únic acord que el consistori ha subscrit en aquest sentit. L'octubre del 2005, abans de l'entrada en vigor de l'ordenança de civisme, també va signar un conveni amb el Departament d'Economia per tal de poder embargar els comptes bancaris a aquells sancionats no empadronats a Barcelona que no paguessin les multes, però el sistema no va entrar en vigor fins ben entrat l'any passat, per la resistència inicial de les entitats bancàries a donar dades dels clients. Precisament, l'informe de l'interventor especifica que «majoritàriament prescriuen els càrrecs on figura l'adreça del contribuent fora de Barcelona». Evidentment, les prescripcions a què fa referència, corresponents al 2006 i el 2007, deixen sense efecte multes imposades abans de l'entrada en vigor d'aquest mecanisme.

Fonts municipals asseguren que tant l'embargament de devolucions de la declaració de renda com el de comptes de sancionats no residents a Barcelona han servit per començar a fer créixer el percentatge de multes pagades, i, a tall d'exemple, diuen que ja s'han cobrat el 65 per cent de les imposades al llarg de l'any 2005. Fa només dos anys, l'Ajuntament barceloní xifrava en un 45 per cent, en el millor dels casos, l'índex de cobrament de les multes imposades.

Si l'interventor municipal troba que l'Ajuntament no fa prou notificacions, el síndic de greuges, Rafael Ribó, vol revisar com es fan aquests avisos. El síndic ha preguntat d'ofici a l'Ajuntament si els agents municipals tenen ordre de deixar al sancionat un avís en cas que en el moment de lliurar la notificació no trobin ningú a casa, perquè ha rebut queixes de denunciats que han tingut coneixement de la multa quan aquesta ja està en via executiva, o quan la seva entitat bancària els ha comunicat un embargament del compte. En una nota de premsa emesa ahir, el síndic recorda que tot i que la llei no obliga les administracions públiques a deixar cap avís a la bústia, el reglament de serveis postals sí que ho fa preceptiu.

L'Ajuntament de Barcelona es va gastar prop de 30 euros en cadascuna de les més de 2.000 persones que el 29 de març passat van participar en la festa de celebració del primer aniversari del Bicing que el consistori va organitzar a l'espigó del Moll de la Marina, al Port Olímpic. Aquesta despesa per cap es desprèn de les estimacions d'assistència a l'acte creuades amb el cost de l'organització que el regidor Francesc Narváez va facilitar, a petició del grup municipal d'ERC, en el decurs d'una reunió de la comissió de Seguretat i Mobilitat. Narváez va indicar que el cost total de la festa va ascendir a 56.315 euros. Aquesta quantitat es desglossa en els 28.760 euros que es van haver d'invertir en un pastís monumental amb una espelma, del qual es preveien repartir 5.000 porcions entre els usuaris del servei de bicicletes municipal. A més, l'organització de les activitats lúdiques que es van fer al llarg del dia –inclòs un escenari, una carpa, una pantalla gegant, equips de so, un grup de batuca i el personal tècnic necessari– van comportar una despesa de 25.470 euros, als quals cal afegir uns altres 2.805 en concepte de diversos premis que es van entregar. Narváez també va precisar que els costos de la celebració no es van carregar en els pressupostos de l'Ajuntament, sinó en els comptes de l'empresa pública Barcelona de Serveis Municipals, que gestiona infraestructures relacionades amb la mobilitat i el lleure. El regidor d'ERC, Ricard Martínez, va lamentar que el bipartit s'hagi gastat tants diners per commemorar el primer any del Bicing quan «hi ha altres aspectes prioritaris d'aquest servei en què cal invertir». Al cap de poc temps, Narváez ha hagut d'admetre diverses deficiències en el funcionament d'aquest sistema de transport.

El debat sobre els comptes del 2007 va estar animat per l'enganxada a propòsit de la iniciativa del regidor de CiU Antoni Vives d'il·lustrar la seva intervenció amb quadres i gràfics. Hereu va esgrimir un vell acord pel qual tots els grups es comprometien a limitar el suport de presentacions audiovisuals en les seves intervencions, però finalment Vives es va sortir amb la seva. Més enllà de l'anècdota, els comptes són els que són: inversió directa de 614 milions (20% més que el 2006) i ampliació d'un 12,3% en la despesa prevista inicialment. Pel govern, les xifres constaten l'«aposta pel transport públic, l'atenció social i la seguretat» en «un marc de prudència i rigor pressupostari». Per l'oposició, tot al contrari. CiU creu que proven «l'esgotament d'una manera de governar». Pel PP, el consistori «fa 20 anys que juga a mantenir el resultat i que està al límit del reglament».

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat la demanda d'uns treballadors municipals i ha condemnat l'Ajuntament de Barcelona a indemnitzar-los amb 42.000 euros per les conseqüències físiques i psicològiques que va tenir la desinsectació que es va fer al centre social Erasme Janer, on treballaven el novembre del 2000. Els demandants van estar exposats a elements químics del desinfectant que els van provocar lesions. La sentència indica que la desinsectació es va fer fora de l'horari laboral i que es va fixar un termini de seguretat de 48 hores abans que entressin els treballadors. Dues hores abans de començar la jornada laboral es va ventilar el centre, i els empleats van arribar 58 hores després. El tribunal destaca que, segons l'informe mèdic, la intoxicació dels demandants per productes organofosforats va ser mínima i per això s'estableix una indemnització de 6.000 euros per a cadascun dels treballadors per aquestes lesions produïdes en l'àmbit laboral.