En el marc del curs Planta't a l'hort dediquem les darreres sessions a resoldre dubtes però també a visitar explotacions hortícoles ecològiques. El dissabte passat vam ser a can Rovira de Batet de la Serra (la Garrotxa). Allà ens van mostrar com aconsegueixen quatre dies a la setmana dur els seus productes als mercats d'Olot (dues vegades), Camprodon i Sant Pau de Segúries.

Diverses coses em van impressionar. Per una banda el sistema de recollida i reg amb aigües pluvials. Els propietaris de can Rovira 'es van cansar de gastar mig milió de peles cada mig any' i van decidir aprofitar fins a la darrera gota d'aigua. Una bona pensada, sens dubte. La segona la quantitat de tomàquets -de moltes varietats- que maduraven als hivernacles. Sobretot en comparació amb els problemes de milium que hem patit als horts d'Olot (al de Ripoll no tant, però encara esperem que madurin). Tot plegat ha suposat que tot just ahir arrepleguéssim la primera tomata (no podrida) de la temporada. I finalment, destacaria la importància que donaven als cicles llunars. Això provoca que al mercat li diguin 'Pagès lluner, no posa res al graner' i ella respongui 'Pagès que no ho és, no hi posa res'. Segurament la influència dels cicles llunars té explicacions racionals, ara bé, la història de la ceba per predir quins mesos seran plujosos jo no m'ho empasso. Digueu-me descregut.

Més fotos de la visita a can Rovira aquí.

Pequeño pero paradisíaco sector a pie de rio justo delante de Can Pixa.

Sólo 7 vías entre 6a+ y 7b

Pero el 6a+ (y un 6c) son unas micro vías de 6 metros. Así que en realidad nos quedan 5 vías de unos 20 metros y empezando en 6b+.

A mi el río me llama y me dedico a tomar el Sol y ver como escalan los demás.

Son vías muy técnicas y regleteras, poco más puedo contaros de primera mano, pero no podía dejar de reseñar el lugar.

Se hace tarde y toca volver a Barcelona, al salir de Sadernes recuperamos la cobertura en los móviles y nos dan la mala noticia.

Es un pequeño sector con 12 vías entre 5º y 7c+.

Justo al llegar nos cae una corta pero intensa tormenta de Verano, afortunadamente la roca seca pronto y el dia se vuelve radiante en cinco minutos.

Hay quien dice que esa tormenta no era normal y que era un aviso de las desgracias que ocurrirían horas después en Montserrat.

Pero como aún no sabíamos nada, nos ponemos y pruebo uno de los quintos: Moon Light y me parece bastante bueno, muy agradable.

Luego probamos algo en toprope la espectacular Camí de la tremolera (L1:6a+. L2:7a+) pero aún me queda un poquito para llegar a su nivel y no sale.

Cuando llega el Sol cambiamos de sector.

A la izquierda La cova del bisbe, delante el Castell s'espasa

Justo delante del Castell S'espasa y algo más duro que aquel, este sector tiene 24 vías entre 6a+ y 8a.

También vías muy largas en general.

Sin exagerar, pero hay alejillos.

Pruebo Silenci (L1: 6c, L2:7a) en toprope (no me apetece nada de primero) y sale a la primera.

Es larguísima y muy fina en el primer largo, muy estresante.

El trozo de 7a que es un segundo largo es muy ñapero y se concentra en la salida de un desplome sin apenas cantos decentes.

No es malo, pero me quedo con el L1 (6c).

Llega para todo con cuerda de 80 metros

Buchi se mete en Esbardellà (L1: 6b+, L2: 6c+) y en el paso clave (que es duro y debe hacer con la chapa a más de un metro de los pies) se pega un vuelo espectacular y se hace daño en el tobillo.

Por suerte no es más que un susto.

Me toca desmontarla y escaqueo el paso con una excursión por la derecha.

Acabo la vía con varios descansos y nos vamos al rio a bañarnos.

En este caso también llega (justo) para empalmar ambos largos con una cuerda de 80 mts.

Llegada de noche para evitar madrugar en exceso pues a las 9am se cierran los accesos en Verano y tocaría caminar un montón.

Repasamos lo visto por sectores en lugar de cronológicamente.

Hoy el sector Castell S'espasa.

Situado a pie de pista y por tanto uno de los sectores de toda la vida.

Desde los aparcamientos llegaremos en 5 minutos aunque hasta las últimas vías aún tendremos una buena subidita.

Unas 42 vías, largas o muy largas entre 4º y 7c.

Con sombra de tarde.

Por la mañana empezamos aquí a calentar pero el Sol nos vence.

Hacemos las Escletxa de tendresa y Pornomania que son dos vías muy buenas de 6a, largas y con bonitos movimientos de placa pero ya muy pulidas.

Se pasa un poco de apuro debido a ello.

Por la tarde, ya en sombra, a la vuelta de la Cova del Bisbe y del rio probamos Toloumedows (7a) y resulta que sale al flash incluyendo dinámico a un lateral y moto en la pierna derecha, pero hay dias en que uno va a muerte y eso se nota.

Como siempre, gracias a Mauri y sus flasheos milimétricos.

Es una vía con una mitad plaquera (quizá 6a+/b) y una segunda mitad en ligero desplome y con muccho canto, con algún paso largo y a aguantar...

Para acabar el dia Mauri y Piter prueban Ladilla (7a) que está cerca de salir, pero no.

Aparentemente es una vía con dos pasos duros, el peor de ellos al final.

El Productor de Fajol "Can Rovira " de Batet de la Serra , amb la Sra Carme Plana ofereix el fajol en forma de "Farinetes" indicat per la elaboració de plats ,especialment postres i rebosteria. El Grup de Cuina Volcànica han consolidat una cuina apassionada i d'alta qualitat que partint de productes autòctons com ara "el fajol de la Garrotxa" es projecta arreu del nostra país. Com un clar exemple s'han ofert als assistents a l'acte una selecció de "tastets" que incorpora el fajol: el restaurant l'Òliba de Les Preses va elaborar un "Coulant de Xocolata blanca amb farina de fajol de la Garrotxa", el restaurant Hostal dels Ossos de Batet de la Serra va fer " Farinetes de Fajol de la Garrotxa amb formatge fresc", el restaurant La Francesa de Santa Pau "Lioneses de Fajol de la Garrotxa amb foie" i "Creps de Fajol de la Garrotxa amb crema de Ratafia Russet", el restaurant l'Hostalet d'Hostalets d'en Bas "Magdalenes de Fajol de la Garrotxa amb mel i Ratafia", el restaurant Sant Miquel de Sant Esteve d'en Bas "Farcellets de Pasta fresca de fajol de la Garrotxa amb baquetes i gambes amb salsa de botifarra negra", el restaurant La Deu d'Olot " Mousse de ratafia amb cruixent de fajol de la Garrotxa" i el restaurant Cal Sastre de Santa Pau "Crostillons de Fajol de la Garrotxa amb crema catalana i salsa de préssec". L'Alcalde de Les Preses, Il•lm. Sr. Daniel Terradellas, ha donat el seu suport a la iniciativa de forma activa , també destaquem la presència i recolzament per part del Sr. Josep Guix - Coordinador i Representant Institucional del DARP .Generalitat de Catalunya . L'acte va finalitzar amb l'entrega de dossier informatiu que inclou una mostra del "Fajol de la Garrotxa " i a continuació s'ha realitzat una visita a peu pels diferents punts d'interès del parc de Pedra Tosca .

Un gran nombre de persones van gaudir el passat dissabte 23 d'octubre al matí de la sega tradicional del Fajol, nova per uns i nostàlgica per altres. Una vintena de professionals de la sega van participar en aquesta emblemàtica festa per recuperar la tradició de la collita d'un dels conreus més representatius de les terres volcàniques de La Garrotxa. A la trobada hi van ser presents Daniel Terradellas, Alcalde de Les Preses, Josep Guix, el Delegat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP), i Xon Güell, Directora del Parc de Pedra Tosca.

La jornada va començar al voltant de les 9 del matí i amb un cel net i clar, una vintena de persones van començar a segar el Fajol, sembrat a algunes artigues del Parc de Pedra Tosca, fent una aturada cap a les 10 del matí per agafar força per continuar. Al voltant de les 11 i després d'haver segat dues artigues, es van lliurar uns obsequis a tots els segadors, provenint de la Garrotxa i de Camprodon, per gratificar la bona feina i l'esforç de segar de manera tradicional. Cal dir que a partir d'aquesta setmana s'ha procedit a segar amb maquinària la resta d'artigues cultivades.

Actuacions com la recuperació de cultius tradicionals en el Parc de Pedra Tosca han portat a l'Ajuntament de Les Preses a difondre i a donar a conèixer la sega tradicional del Fajol. Passejar entre els camps del Parc de Pedra Tosca per conèixer el conreu és descobrir un tret característic de la comarca i trobar el lligam entre els records dels nostres avis, ja que abans hi havia molt Fajol a tota la comarca de la Garrotxa.

El Fajol es va sembrar a mitjans de juliol i ha tingut una floració esplendorosa després d'una vegetació prou bona malgrat la falta de pluja a l'inici del seu creixement i les mancances d'una terra encara en procés de recuperació. D'aquesta manera, es va instal·lar una parada en la qual es podia observar i comprar les farinetes de fajol, que encara s'elaboren artesanalment i es pot trobar en els plats que ens ofereixen alguns restaurants sota la denominació de Cuina Volcànica.

Diversos restaurants de la zona ja han expressat el seu interès en utilitzar el Fajol del Parc per a l'elaboració dels seus plats. A mig matí es va continuar la celebració amb un esmorzar a base de pa amb tomàquet, embotit, i carn a la brasa, ofert per Arico Forest, empresa que ha portat a terme les obres del Parc de Pedra. Per animar la festa en Manel Sentís Francés, conegut com en Manelic, - amb l'acordió acompanyat per la Maia, amb una viola, van tocar música tradicional - de la sega. Al migdia es va donar per acabada la festa de la sega tradicional de Fajol.

El projecte Parc de Pedra Tosca rep el suport i finançament del programa Life de la Comissió Europea, fet que avala el seu caràcter innovador en el marc del medi ambient i el desenvolupament sostenible. Aquests finançaments estan destinats a accions experimentals i de demostració de caràcter innovador encaminats a la integració de les qüestions mediambientals.

D'aquesta manera, en aquest espai del projecte LIFE es pretén donar valor paisatgístic i recuperar cultius tradicionals com ara el Fajol, que a més és un producte important de la Cuina Volcànica. Així mateix, ja estan sembrats altres conreus adequats a cada estació: hi ha Llobins, Colza, Fenc, i ja s'està introduint el Sègol o també anomenat Secle. Cal assenyalar que des de la seva inauguració, el Parc de Pedra Tosca ha tingut una afluència d'uns 4.000 visitants.

Per tant, es fa palesa la consolidació del Parc de Pedra Tosca com a punt d'interès turístic, al costat d'espais tan emblemàtics com és la Fageda d'en Jordà o els volcans. El Parc de Pedra Tosca és obert des de les 10 del matí fins a posta de sol. Per visitar el Parc en grup cal demanar una autorització expressa a l'Ajuntament de Les Preses al telèfon 972693232. Per a més informació, es pot consultar a la pàgina web: http://www.lespreses.org/Parcdepedra/index.html

Summer is here! and last weekend we went to the watermill, an old mill that my family bought 40 years ago in the north east of Catalonia. We swam in the pool, we ate watermelon and I found a bunch of wild strawberries under the christmas trees my family planted years ago.

I really love this place.

====================================================================

El verano ya llegó! y este fin de semana fuimos al molino, un antiguo molino de harina que mi familia compro hace 40 años en la Garrotxa (en el norte de Cataluña). Nos bañamos en la piscina, comimos una sandía gigante y encontré un montón de fresas silvestres debajo de los abetos.

Es mi sitio favorito en el mundo.

'El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori'

Entrevista a Joan Nogué, catedràtic de Geografia i director de l'Observatori del Paisatge

L'Observatori del Paisatge va néixer ara farà tres anys, i ha esdevingut "un ens a mig camí de l'administració i la societat civil". Una de les seves funcions és "fer de pont, ajudar a l'administració a plasmar polítiques de paisatge sobre el territori al mateix temps que els hi transmetem les inquietuds de la societat".

Entrevista publicada a Sostenible [21/04/08]

Tal i com vam fer amb Almo Farina. Començarem amb una pregunta ben simple i al mateix temps molt complexa. Com defineix paisatge?
Personalment combrego bastant amb la definició del Conveni del Paisatge firmat l'any 2000 a Florència. Penso que s'ajusta molt a la filosofia de l'Observatori. En aquest sentit es tracta de qualsevol porció del territori, com a producte de la percepció de la seva població en combinació amb la dinàmica d'elements culturals i naturals que s'hi desenvolupen.
Tal i com afirma el catedràtic de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid Eduardo Martínez de Pisón el paisatge és el rostre del territori. No només entesa com una qüestió morfològica sinó també com a incorporació d'elements intangibles com el seu caràcter o la seva identitat. És talment com el rostre d'una persona que ens mostra no només característiques físiques sinó el seu estat anímic i la seva personalitat.
Podríem dir que paisatge és continent però al mateix temps contingut, és per tant, un concepte dual...

Precisament aquesta dualitat -entre construcció social i realitat física- ha provocat un gran debat conceptual. Amb el Conveni queda tancat definitivament?
Certament aquest debat cada vegada té menys importància, i el Conveni ha ajudat a tancar-lo, és evident que el paisatge és una construcció social però que es realitza a partir d'una realitat. La dualitat és un element molt enriquidor però suposa un problema a l'hora d'intervenir en el territori des del planejament.

L'Observatori del Paisatge celebra el seu tercer aniversari. De ben segur però, que la seva gènesi es remunta molt més enrere. Com es va produir?
Tot s'inicia sis anys ençà. Un petit grup de persones preocupades respecte a la qüestió ens reunim i parlem de tirar endavant un organisme de caràcter ciutadà. Es tractava d'abordar la problemàtica del paisatge mentre l'administració continués sense ser-ne sensible. En aquesta "protohistòria" de l'Observatori comptàvem amb el suport de la Universitat de Girona, la Fundació d'Estudis Superiors (FES) d'Olot i la Fundació Territori i Paisatge. A mesura que s'avança es compta amb el recolzament de més persones i institucions però tot queda parat amb les eleccions. Posteriorment, el nou govern ens demana paciència per tal de tirar endavant un projecte molt més ambiciós. Així mateix, es posa sobre la taula de manera definitiva la creació d'una Llei del paisatge, una qüestió que l'anterior administració havia desestimat.
A finals de 2004 es constitueix el Consorci i a l'1 de març ja estrenàvem locals a l'Hospici d'Olot. D'aquesta manera, vam néixer tres mesos abans de l'aprovació de la Llei. Una Llei que ens reconeix, tant per assessorar l'administració com per conscienciar la societat en matèria de paisatge.

Sovint es percep que l'Observatori forma part del Departament de Política Territorial. És així?
No. L'Observatori és un consorci públic format per 52 administracions i entitats: vuit departaments de la Generalitat, les set universitats públiques del Principat, nou col·legis professionals, les quatre diputacions, les dues associacions municipalistes, l'Ajuntament d'Olot i la Fundació Territori i Paisatge. La vinculació amb el Govern de la Generalitat és a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ja que és qui té les competències en planejament territorial i urbanístic. Tanmateix en altres contrades la connexió és a través d'altres àrees, a Galícia amb Medi Ambient i en algunes regions d'Itàlia amb Cultura...
L'Observatori esdevé un ens a mig camí de l'administració i la societat civil; una de les nostres funcions és fer de pont, ajudar a l'administració a plasmar polítiques de paisatge sobre el territori al mateix temps que els hi transmetem inquietuds de la societat. Tanmateix, aquest paper -ben necessari en l'actual context- suposa rebre bufetades per ambdues bandes.

La Llei té previst desenvolupar instruments com els catàlegs o les cartes del paisatge. En què consisteixen? Quin és el paper de l'Observatori?
El paper de l'Observatori es produeix bàsicament en la coordinació dels catàlegs de paisatge. Es tracta d'una "feliç anomalia" que un ens com el nostre -extern al Govern- tingui la capacitat de desplegar un instrument d'ordenació. Tanmateix, també cal tenir en compte que la Llei preveu altres instruments com els informes d'impacte paisatgístic -a càrrec de la direcció general d'Arquitectura i Paisatge- o les cartes, instruments voluntaris fruit de la concertació d'agents públics i privats d'un territori. En aquest darrer cas el nostre rol es limita a assessorar.
Tornant als catàlegs l'experiència ha estat molt positiva. Per una banda pel fet de crear una metodologia que no existia i per l'altra, per donar-nos un bagatge molt important de cara a futurs projectes d'intervenció sobre el territori.
En les primeres fases es caracteritzen i s'avaluen les unitats paisatgístiques, unes 150 pel conjunt del Principat agrupades en set catàlegs, un per cada futura vegueria. Fins aquí es podria tractar d'un estudi acadèmic però òbviament anem més enllà i es defineixen objectius de qualitat de paisatge. Uns objectius que només es poden assolir a partir de la participació ciutadana que es produeix no a posteriori, sinó en la seva redacció.

Però com s'incideix en el territori?
En la quarta fase dels catàlegs; que és la de major interès per a l'administració. Es tracta de mesures i propostes concretes tant per l'àmbit global del catàleg com per cada unitat de paisatge. Poden ser elements com el tractament de l'arbrat a les carreteres, de la gestió específica dels nuclis de població encimbellats en turons, estratègies per a la mitigació de l'impacte dels parcs solars... En aquest sentit ja es poden consultar les propostes per a les Terres de Ponent (veure aquí). Posteriorment, el Govern a partir d'aquestes mesures i dels objectius de qualitat aprovarà les Directrius del paisatge que esdevenen d'obligat compliment en el marc dels Plans territorials parcials.

El centre neuràlgic de l'Observatori és a Olot. Perquè aquesta elecció descentralitzada?
Podríem considerar que hi ha tres grans motius. Per una banda dur a la pràctica la idea del reequilibri territorial, encara que sigui un petit detall, s'han de fer gestos com aquest. Per una altra el gran interès que va mostrar primera la FES i posteriorment l'Ajuntament d'Olot. No et trobes a tot arreu que et cedeixin un espai per iniciar de manera immediata la teva tasca. I, finalment, per entroncar amb la tradició paisatgística de la Garrotxa; no només en l'escola pictòrica de finals del segle XIX i principis del XX sinó en altres àmbits com la literatura o fins i tot, l'aprovació del primer Parc natural.
Tanmateix, també som conscients de dues qüestions. La primera és que no podem pretendre fer-ho tot des d'aquí ja que treballar a 150 quilòmetres de Barcelona té peatges. Les distàncies mentals asimètriques fan que les reunions dels organismes rectors i assessors se celebrin a Barcelona. Així mateix, en aquests tres anys de vida hem esdevingut més referència arreu del país o d'Europa que no pas a la comarca. I en som conscients i actes com el d'avui han de servir per fer partícip a la societat garrotxina de la nostra tasca.

Que Olot sigui una referència nacional (i internacional) en matèria de paisatge anirà a més amb la creació del Museu del Paisatge. En què consistirà?
Bé, en primer lloc cal aclarir que no es tracta d'una iniciativa de l'Observatori, tot i que en formarem part del Consell Assessor. Podríem dir que es tracta d'una "feliç coincidència provocada". Per una banda el Museu Comarcal -situat al mateix edifici de l'Hospici- engegava una nova etapa amb una reforma del seu projecte centrant-ho amb la qüestió del paisatge. Era evident que l'Observatori hi havia d'intervenir, per una qüestió conceptual i de veïnatge. En aquest sentit es pretén que no només sigui un museu d'art sinó que se li dediqui una part important al paisatge contemporani, als seus valors i al seu dinamisme. Només puc dir que serà una part molt dinàmica i interactiva; amb una gran vinculació a la tasca que desenvolupem.

Uns 20 minuts abans d'arribar vam trucar a la sra. Antònia, l'encarregada de la casa i qui ens havia de donar les claus. Quan vam arribar ja ens hi esperava, molt simpàtica i atenta. A la casa no hi hauria ningú més, podiem triar qualsevol de les tres habitacions que té. Però per veure com és la casa millor que miris el següent video:

Amb tot ja eren gairebé les dues del migdia i teniem gana, o sigui que seguint la recomanació de la sra. Antònia vam anar a treure el nas al parell de restaurants que hi ha prop de la casa rural. El Masnou va ser el que més ens va agradar però ja era plè o sigui que vam fer cap al segon, el Sta. Margarida. Un lloc senzill i sense pretensions, que ofereix uns plats també senzills i sense pretencions però molt ben cuinats. Molt econòmic.

Després de dinar vam baixar a Santa Pau, a 2 minuts de la casa rural. Santa Pau és un vila medieval declarada conjunt històric el 1971. Cal donar un tomb pels seus carrers del nucli antic que daten del segle XIV i donar un cop d'ull a l'esgésia i als porxos de la plaça que l'acull.

Un cop fets els deures a Santa Pau vam pujar cap al volcà de Santa Margarida, el més important dels 42 cons volcànics de la zona. Es pot aparcar el cotxe a un aparcament al peu del volcà i aleshores pots triar una de les rutes que et porten cap al cràter. Aquestes rutes van des de mitja hora fins a tres hores de durada i com que ja no ens quedava massa estona de sol vam triar la curta.

Això sí, la fanta i la cocacola te la trobes fins i tot aquí!

Una curiositat que fa aquest volcà únic és que té una hermita al vell mig del cràter.

Per sopar vam anar al restaurant "Les Cols". De fora sembla una gran masia però des del moment que entres per la porta veus que la decoració és molt moderna i trencadora. Tenen diverses estances i un parell de sales per àpats en grup (fins a una dotzena de persones). També tenen un jardí per bodes i esdeveniments d'aquests.

Nosaltres vam sopar a un espai on hi ha una taula molt llarga i has d'anar a donar tot el tomb per asseure't de cara a qui t'acompanya. A mi em va agradar la decoració, la il·luminació i la música, però la Núria ho va trobar un pel fred.

Vam mirar la carta per sobre però jo anava amb la idea de fer el menú degustació, que consta d'uns 13 o 14 plats, ara no ho recordo del tot. El servei és esplèndid, molt atents, això sí, trigaven un pèl massa entre plat i plat: vam començar a sopar a les 22:00 aproximadament i crec que vam acabar a la 1:00 de la matinada.

Tots els plats eren molt elaborats i originals, tot i que algun no ens va acabar de convèncer (biquini de farro). La resta però, molt aconseguits. L'ordre que seguien els plats era una sèrie de primers, un parell de segons (carn i peix) i una sel·lecció de formatges i melmelades qua va fer de pont cap als postres dolços. Molt bo.

Això sí, a l'hora de pagar, l'estrella Michellin que té el restaurant va fer que el compte pugés una mica més del que és habitual (que ja és molt!).

...

Bon dia! ja és diumenge i fa un dia fantàstic! Avui toca anar a veure meś volcans, donar un tomb per la fageda d'en Jordà i arribar-nos a Olot, que no sigui dit.

L'altre volcà famós és el Cruscat, però aquesta vegada per veure'l hem agafat el carrilet, una reproducció del tren que unia Olot amb Girona i que va deixar de donar servei el segle passat.

Entre l'enregistrament que es reprodueix durant el viatge i les explicacions del conductor (molt simpàtic), hem après moltes coses del croscat i de la zona, com per exemple que no hi ha erupcions des de fa 11.000 anys i que hi ha 42 cons volcànics. A més el Croscat va patir una explotació minera, però gràcies a això es poden apreciar totes les seves capes en aquest tall vertical.

Després de la visita amb el carrilet i sense perdre el temps vam fer cap a la Fageda d'en Jordà. Aquesta fageda és única pel fet de créixer en un terreny pla a 550 m d'altura, sobre els sediments de les erupcions del volcà Croscat que acabavem de visitar. Aquesta fageda forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si vols pots pujar a un carro que t'hi dona un tomb i això és el que vam fer. Vam trobar un grup d'avis molt simàticsi a més el conductor (o com es digui a qui porta el cavall) també era molt agradable. Entre les perles que va deixar hi ha la resposta a una pregunta d'una senyora que li va preguntar "què menja el cavall?" i ell va contestar "El cavall menja civada, a diferència de l'home que si vada no menja".

Cap a la meitat del passeig ens va posar una cinta amb el poema de Joan Maragall titulat "La Fageda d'en Jordà":

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Després del passeig ja hi havia gana i vam anar cap a Olot amb la intenció de dinar al restaurant "El porgatori", que m'havia recomant el Ramón, però quan hi vam ser una senyora ens va explicar que feia temps que era tancat. Vaja, però bé, va aprofitar per donar un cop d'ull a Olot.

No hi ha mal que per bé no vingui i des d'Olot vam trucar al restaurant Masnou, que haviem trobat plè el dia abans. Aquesta vegada vam poder reservar l'última taula que els quedava! Un cop allà vam quedar gratament sorpresos i vam entendre perque és tant difícil trobar-hi taula i és que n'hi han quatre de comptades, com veus a la foto. El menjar molt però que molt bo, pel nostre gust més bo que el de "Les Cols" i aquí no hi havia cap plat que passés dels 10€. Això sí, si hi vas et recomano que de postres demanis el pastís de xocolata i el gelat de llet d'ovella. Els dos eren casolans i estaven insultantment bons!

Se'ns van fer les 4 de la tarda i com que teniem un bon tros de camí vam decidir anar tirant, això sí, amb un molt bon regust de boca!

Las tropas carolingias liberaron la comarca del dominio islámico y tras la conquista de Girona en el año 785 se convirtió en la capital del condado.

Besalú (Girona)

Dado su esplendor medieval muchos son los monumentos destacados en Besalú como los restos de las murallas con el Portal de la Força, la iglesia de Sant Vicent (S. X), el monasterio de Sant Pere (S. XII), el hospital de Sant Julià (S. XII), el barrio judio o Call con el Miqvé, únicos baños judios descubiertos en la Península o la gótica Creuera Reial.

Pero sin lugar a dudas el monumento más emblemático de Besalú es el Puente Medieval compuesto por siete arcos con una disposición angular que aprovecha las rocas del lecho como basamento. Se inicio su construcción en los siglos XI-XII y en el extremo se levantó una torre fortificada (Portal del Pont).

Puente Medieval de Besalú

El primer fin de semana de septiembre la villa se transforma en la antigua ciudad condal con sus fiestas medievales. Es una buena temporada para disfrutar de la villa paseando por sus calles de la judería para desembocar en la Plaça Major o de la Llibertat.

En la Plaça Major se ubica en un edificio medieval de los S. XIII-XIV el restaurante La Cúria Reial, que durante años fue sede del palacio de justicia y de la corte real. Hoy en día en el viejo edificio se pueden saborear platos tan exquisitos como el pato con peras, el rape con ajos tiernos, las manitas de cerdo, el carpaccio de gambas, el filete con salsa de tuétanos o las carnes a la brasa. A la hora de los postres la crema catalana hará las delicias de los más golosos. La comida puede ser acompañada por un cava brut rosado de Perelada.

'Fins i tot de les pitjors derrotes n'hem de treure quelcom positiu'. Aquesta frase de Raül Valls, un dels portaveus del moviment contrari a l'eix Vic - Olot -conegut pel túnel de Bracons- exemplifica l'esperit del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST). El CST neix de la voluntat de diverses persones i col·lectius ambientalistes de base d'anar més enllà de l'oposició als grans projectes i esdevenir un lobby que pugui analitzar, debatre i proposar alternatives a l'actual model territorial. Ras i curt, tal i com afirma el seu lema: 'pretenem ser un altaveu de la nova cultura del territori'. La iniciativa també agrupa a professionals del medi ambient i a investigadors de centres de recerca. 'És necessari que la universitat estigui al servei de la ciutadania organitzada i no només de l'empresa' afirma Valls.

Article publicat a DiariForestal.com / ElRipollès.info (13/12/2007)

Les quatre potes del CST

El CST malgrat que té una vocació d'actuació en el conjunt de Catalunya actualment centra bona part de la seva activitat a les comarques gironines. En aquest sentit disposa de dues seus operatives a Sant Privat d'en Bas -municipi símbol de la resistència remença contra Bracons- i a Sant Gregori (el Gironès). Altrament, treballa en quatre projectes estratègics: l'Escola del Territori -que desenvolupa un model d'educació ambiental lligat al conjunt d'activitats que es desenvolupen a la Vall d'en Bas-, la Xarxa Crítica d'Acció Territorial, i les Iniciatives Econòmiques amb l'objectiu d'impulsar i assessorar les empreses o cooperatives que treballin a favor d'una Nova Cultura del Territori. Finalment el quart projecte, l'Observatori de Sostenibilitat, pretén avaluar des d'un punt de vista crític i independent el model de desenvolupament del nostre país. Una de les primeres tasques ha estat l'informe d'anàlisi dels principals indicadors ambientals a la futura vegueria de les comarques gironines (descarregable aquí).

El treball coordinat per Josep Antequera, Anna Jiménez i Sergi Nuss, ha comptat amb la participació de fins a seixanta professionals vinculats a institucions, universitats i centres de recerca, consultories i organitzacions ambientalistes. L'estudi té dos grans valors, per una banda recopilar totes aquelles memòries sectorials que de manera conjunta ens permeten copsar l'estat d'un territori, i per l'altra, interpretar les tendències dels principals vectors ambientals i les polítiques que es desenvolupen.

Notícia relacionada: El Centre de Sostenibilitat Territorial debat les tendències ambientals de la Garrotxa

Aquest és un bonic poblet medieval que mereix una parada si feu la ruta pels volcans de la Garrotxa. El seu palau del barons, la seva plaça porxada. els carrers... tot us agradarà. Hi ha nombrosos restaurants, des dels més luxosos, com cal Sastre, fins brasseries sense més pretensions. Nosaltres hem dinat al Fesol i ens ha agradat. També hi ha molt d'allotjament tipus rural o apartaments.

Olot té molts racons que la fan mereixedora d'una visita: volcans com el Montsacopa a tocar del casc urbà, fires, museus... però potser el més bonic d'Olot sigui el paratge de la deu, també conegut com a parc de la font moixina. És un espai idílic, sobretot a la tardor, amb una surgència d'aigua que crea un espai ple d'encant, amb petites llacunes i riuets. Els arbres de fulla caduca s'estenen arreu. La visita a Olot pot complementar-se amb una volta per la zona volcànica, per la Vall d'en Bas o anat o vinguent de Besalú i Banyoles. Al mateix paratge. hi ha un parell de restaurants: La Deu i Font Moixina amb una cuina de gran qualitat.