A la foto podem apreciar algunes carrosses arrossegades pels tractors de l’època, unes bandes de música, uns genets i les motos de la policia.

Però, per mi, el més destacat de la foto, presa al Portal de Sant Roc, és precisament els edificis dels fons: a la dreta encara podem veure l’edifici modernista del “Grup escolar Torrella” que va ser enderrocat just un any desprès ( 1968 ) i del que en parlarem en un altra post, al centre el lloc on ara hi ha l’edifici Gutemberg, i a l’esquerra l’antiga Estació dels Catalans.

Avui us recomano que jugeu una estoneta al "Joc de la ciutat" per internet i gaudiu de la memòria històrica de la nostra ciutat. Només cal que feu click aquí.

En aquelles dates la ciutat tenia 80 carrers i 7 places i estava dividida en 3 districtes, amb 11.057 habitants. Alguns dels carrers d’aquell plano eren: Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna, Major, la Riba, Torre, Auxili (Viveret), carretera de Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (Llúria), Comerma, darrera Col·legi, Vinyals, del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Cervantes (només amb dues cases prop de l’Estació, Montserrat, Pantano, Indústria i Riera del Palau.

Les places eren: Major, Creu, Estació, de Montserrat (Raval), Saragossa, Teatre (Maragall) i la de la Fontvella. Les principals fàbriques tèxtils eren: l’Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran), Segret, Companyia, Amat, Armengol, Quel (Freixa fills), la Carraca (J. Freixa), Vapor Tarrasense (Sala i Badrinas) i Busquet i Vinyals.

La fotografia correspon a una vista des de les antigues presons del passeig i podem apreciar el nucli de Sant Pere ben diferenciat i les cases del "Sot del Pi" de les que en parlaré en un proper article.

]]> http://recordsdeterrassa.wordpress.com/?p=464 Sun, 22 Jun 2008 21:24:35 +0000 SRC http://recordsdeterrassa.wordpress.com/?p=464 El 22 de juny del 1943 es va portar, per primera vegada, aigua del riu Llobregat a Terrassa, avui fa justament 65 anys, i cal indicar que aquest va ésser un fet molt important per la nostra ciutat ja que s’assegurava el subministrament per les fàbriques i l’industria que en aquells anys estaven en plena expansió.

Si no s’hagués produït aquest fet, la ciutat no hauria pogut créixer i avui estaríem parlant d’una altra ciutat molt més petita. Aquestes imatges han estat extretes del programa de la Festa Major del mateix any.

Us recomano que no us perdeu el text del document: “fecha lapidaria que quedara inalterablemente cincelada enlos anales áureos de la ciudad” i també l’agraïment al Governador “camarada Correa”.

El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l'Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc...

Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.

El passatge (actualment anomenat d'en Tete Montoliu) és ben visible a la foto. Fixeu-vos també que el magatzem "S.A. Materias Industriales" era una construcció d'estil modernista. Els bombers crec que antigament havien ocupat un local al final del carrer del Viveret, però d'això no n'estic segur del tot.

En la primera (any 1925) podeu veure, a la dreta del carrer, l'edifici que va ser enderrocat per construir-hi la seu de la Telefònica i que com podeu veure hi tenia la seu una botiga de queviures. La segona fotografia ens mostra el carrer des de la finestra gòtica de la casa Aymerich i des de la que podem veure al fons la Torre del Palau.

El nom més antic que es coneix és el de carrer del Seller (el 1343 es parla de la casa de "in vico vocato d'en Seller). Altres noms van ser d'en Janer i d'en Bodies fins a portar el d'avui: d'en Jaume Cantarer (nom que ja apareix el 1388 en una casa que diu que estava situada "in hospicio d'en Cantarer). En aquest carrer s’hi van instal·lar molts oficis, tals com manyans, fusters, corders i teixidors. De fet, en la darrera casa de l'esquerra de la foto, a sobre del portal hi havia l'escut dels teixidors amb data de 1575; casa que va ser enrunada l'any 1944 (la foto és del anys 30, de l’Arxiu Tobella).

L’antiga casa Aymerich la podem apreciar en aquest gravat d’en mateu Avellaneda, que ens mostra la mansió senyorial al segle XIV i ens podem fer una idea de la valuosa pèrdua d’un edifici tant important. En l'anterior post del Mesón de los Arcos, podrem trobar un comentari d'en Rafael on ens dona un enlla per poder veure l'abans i l'ara d'aquest indret.

A la foto podeu veure a la part dreta l'antic edifici de la Telefónica i si us hi fixeu be veureu al fons del carrer de Jaume Canterer la Casa Aymerich (en parlarem en propers posts), que no deixava arribar al carrer del Vall. Quina llàstima haver enderrocat aquesta casa amb els seus finestrals gòtics.

La decoració del balcó del Meson, la podeu veure avui en un racó a l’entrada de l'actual edifici (la foto és de finals dels anys 40).

La història és ben antiga, i diu que el rei Jaume I, en data 16 de les calendes de novembre de 1217, donava a perpetuïtat el forn per coure pa de la vila de Terrassa, als germans Pere i Ramon de Sant Cristòfor i a Guillem Torrella, així com a la seva esposa Guillema.

A la foto, del 1928, també podem apreciar com era l'actual Plaça del Doctor Cadevall i veure les cases que es van enderrocar a l'esquerra per ampliar el citat carrer del forn. Com a record personal us diré que, aquesta plaça jo sempre l'he anomenada la plaça dels viatges "Aster", degut a que hi havia una agencia de viatges que duia aquest nom.

El carrer on estava ubicada és el carrer Francesc Salvans i si us hi fixeu podeu veure al fons de la fotografia la silueta de l'antiga Llar de la Ancianitat i també la torre del convent dels Carmelitans, el que ens pot indicar que la data en que es va fer aquesta fotografia era a mitjans dels anys 50.

L’any 1890 l’entrada encara era pel carrer major i a la part dreta hi havia uns abeuradors que li donaven un aire molt de carrer de poble. Al número 27 s’hi va instal·lar les primeres màquines que van subministrar electricitat a Terrassa (any 1897). Vull destacar uns establiments que molt de vosaltres recordareu: “les barraques” amb la Sra. Maneleta atenent al públic i “cal Camón”. En recordeu d’altres?

L’enllosat actual es va inaugurar el 26 de maig del 1976. La fotografia de l’arxiu Tobella ens mostra el carrer cremat l’any 1930.

Del carrer de sant Genis al carrer de sant Quirze hi trobàvem una llibreria de la que recordo dues dones bastant velles, la farmàcia Alsius que encara podem veure avui al mateix lloc, una cotillaire “ca la Gorrista” que venia mitges i mitjons en una tenda molt petita al costat d'una nova espardenyeria, la tercera del carrer, on venien espardenyes a l’engròs per altres botigues de Terrassa i un forner anomenat “Cal Tanó" que encara avui fa cantonada amb el carrer de Sant Quirze i on recordo que hi descarregaven uns carros carregats de branquillons que es feien servir per encendre el forn i fer el pa.

Els matalassers d’aquells anys oferien la seva feina de “fer matalassos” que consistia en anar a les cases i desfer els matalassos de llana, la roba es rentava al safareig de la casa mentre el matalasser armat d’uns bastons especials picava la llana i l’esponjava. Desprès la tornava a posar dins del matalàs, el cosia i li passava les betes per què guardés la forma adequada. Aquesta feina es feia aproximadament cada dos anys.

Aquesta part del carrer no tenia més botigues ja que era ocupada en bona part per una fabrica. Un cop passat el carrer del Viveret (que és on jo vivia) ens trobàvem amb la pastisseria de “Cal Rabasa” , que originàriament havia estat situada al carrer del Nord de Terrassa, tot i que els qui la van crear venien de Ribes de Freser. Deixeu-me destacar la seva coca i els seus “braçets de gitano” de crema. .

L’Historia ens diu que l’any 1877, en el número7 i 9 del carrer major, en Jaume Barceló, conegut pel Li, va instal·lar-hi un establiment anomenat Cafè Espanyol, juntament amb dos socis, en Ignasi Agulló i en Josep LLongueres. El preu del cafè en aquells anys era de 15 cèntims.

L’any 1870 el cafè espanyol es va traslladar a un nou local al carrer cremat número 8. El 1885 va morir el soci Agulló i els altres van decidir continuar el negoci fins l’any 1892, en que van decidir dissoldre el negoci, tot venent-lo a un nou propietari, un tal Llongueras.

Dos anys més tard, el propietari de l’edifici i en Barceló van aconseguir fer fora el propietari del cafè i aquest va decidir llogar un nou local, el qual va ser batejat amb el nom de “Las Victimas del Li” cosa que va ofendre al mateix Barceló, posant-li una denuncia al jutjat.

En Llongueres va declarar que li havia posat aquell nom perquè l’any 1851 (LI en xifres romanes) hi havia hagut moltes víctimes al món i volia fer un homenatge a elles amb aquest nom. El 12 de juny de 1893 va aconseguir inaugurar el nou local situat a la Plaça Major. (en la foto del 1935, Plaça de la República, podeu veure la seva situació al costat de la tenda amb el toldo, fixeu-vos i podreu llegir CAFE sobre l'entrada).

Però en un racó d'una de les parets hi tenia clavats amb xinxetes uns banderins que ignoro d'on van sortir (alguns eren similars als que aquí reprodueixo). Segurament avui ja no es deuen fabricar aquesta mena de banderins, però en aquells anys era com un souvenir que la gent et portava quan anava de viatge i recordo que hi havia la costum de penjar-los a les parets de les habitacions.

Fixeu-vos com en cada banderi el nom de la ciutat està escrit de forma diferent.

En la foto que he triat, podreu veure la capella del cementiri (exactament igual que la que avui acull els funerals) envoltada de boscs, ja que encara es tenien que urbanitzar els carrers interiors i només tenia pavimentada l’avinguda principal.

Hem de recordar que durant uns anys els dos cementiris van funcionar a la vegada. La foto es de l’any 1932 obra del Sr. Font, que molt amablement m'ha fet arribar unes imatges commemoratives de la medalla del 75 aniversari del cementiri editada pel GFNiDC.

El 13 d’abril del 1913 ja es va inaugurar l’Escola d’Economia Domèstica al carrer de Sant Jaume, número 12.

Degut a l’augment de persones interessades en els seus cursos es va tenir d’ampliar l’escola i per això es va decidir construir un nou edifici, que es va inaugurar el dia 4 de desembre del 1929 a la cantonada del carrer Sant Isidre amb la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.

En aquest nou emplaçament es van ampliar els cursos, donant-se entre altres: formació en dactilografia, aritmètica, geometria, càlcul mercantil, dibuix, ciències aplicades, tall, confecció, planxat de tota classe de roba, gimnàs i cuina. En la foto de l'any 1933 podeu veure un grup de noies en una clase de cuina a càrrec del professor M. Ballbè (Autor. M.Llobet)

Desprès van popularitzar-se les neveres de gel (com la de la foto) i que bàsicament estaven fetes de fusta per fora i d'un revestiment de zenc per dins, que ajudava a que el gel no es fonés tant ràpidament. La nevera tenia un dipòsit on queia l'aigua del gel a mesura que aquest s'anava fonent. El meu avi com que era llauner (Llauneria Jaume Casas) s’encarregava de folrar aquestes neveres, la capacitat de les quals era molt petita comparada amb les d’avui en dia.

El gel es tenia que anar a buscar cada dia i a Terrassa hi havia diferents llocs on es podia comprar a peces. Jo recordo que a casa l’anàvem a comprar a una peixateria que hi havia al carrer Serrano i el transportàvem a casa dins d'una galleda. Quin tip d’anar a buscar gel ens havíem fet. Al carrer Goleta hi havia la fabrica de gel "La Nevera S.A." de la que aquípodeu veure un anunci seu de l'any 1943

Serveixi aquesta mostra com a homenatge d’un record fotogràfic que quasi be tothom té a casa seva.

A la fotografia hi podeu veure (amb bigoti) l’Amadeu Morera, pare del “joanet”, que havia treballat de mecànic al cremallera de Montserrat i va viure el cèlebre accident del 25 de juliol de 1953 (diada de Sant Jaume). La seva muller, la Maria Rovira, (asseguda al seu costat) era germana de la meva iaia.

El fill mitjà de l’Amadeu era qui feia de pastisser (en la fotografia apareix just al mig) i va tenir dos fills, dels que en destacarem un, ja que va arribar a ser un jugador internacional de handbol del FC. Barcelona molt famós en aquells anys, en "Joan Morera".

En la foto d’aquesta postal antiga de Terrassa, suposo que dels anys 50, podem observar la barrera aixecada del pas a nivell i l’edifici del cine “Dorè” (Dorado) del que ja n’he parlat en anteriors posts.

El que més crida l’atenció és precisament el poc transit que s’hi pot apreciar i és que en aquells anys era pràcticament inexistent, ja que hi havia molts pocs cotxes a la ciutat.

Un record per el futbol de la nostra ciutat i pel Terrassa F.C. que ha celebrat aquest any passat (2007) el seu centenari.

En la primera postal (dels anys 50) podem observar una vista de la plaça Clavé (avui Portal de Sant Roc) on s’aprecien molt bé les escales que portaven als urinaris i als serveis de dutxes públics que hi havia instal·lats sota terra. L’Edifici de l’estació dels catalans apareix aquí perfectament retratat i s’aprecia també la font que hi havia a l’extrem que donava a la Rambla, així com la parada de taxis de l'època.

En la segona postal podeu apreciar la cantonada de la mateixa plaça amb la Rambla i comprovar on estava ubicat el bar “La Polar” i un element que m’ha fet molta il·lusió tornar a veure, el guàrdia urbà (vestit amb la seva americana blanca) i que dirigia el transit des de la rotonda (si us hi fixeu el veureu parlant amb un conductor d’un 600). Les dues postals m’han estat cedides per en Ricard Font.

A la dreta podem, observar una bodega amb el seu aparador on s’exposaven les ampolles de vi i licors d’aquella època i, si us hi fixeu, podreu distingir la típica forma de l’ampolla del Calisay (prestatge del mig, cantó dret).

A la tenda de l’esquerra vull destacar la bàscula i els sacs al terra mateix de la tenda, que devien contenir grà, patates o algun altre producte que també es venia a pes. El més destacable és que es tracta d’una botiga sense aparador, quelcom similar a la botiga que apareixia al còmic “13 rue del Percebe” . Ho recordeu? Curiosament, actualment hi ha alguna fruiteria que ha recuperat aquest aspecte.

El terra de l’acera també porta records de quan encara no es feien servir les rajoles actuals.