Prou

josepmanel — Wed, 07 May 2008 19:59:20 +0000

He descobert que la llengua és una part molt delicada de la meua anatomia cívica. No parle d'aqueix tros de carn ple de papil·les identificatòries del gust de les coses. Parle de l'altra, la que és capaç de donar cos físic als pensaments i a les emocions. La que vehicula el meu interior, allò que sóc en realitat, davant dels altres. La que em descobreix. La que de vegades flueix, innaturable, pels senderis invisibles de la tinta, i de vegades vaig reunint, a poc a poc, amb la paciència d'un rellotger suís, fins enllestir allò que més s'apropa al que volia dir. Sóc el que dic i com ho dic. Si no puc dir el que pense, no sóc. Amb les paraules determine la geografia del meu món, vaig construint ponts o els bade irremeiablement. Amb elles compromet la meua existència. La llengua -la meua llengua- és la jàssena que apuntala el meu esperit combatiu. No tinc perquè demanar permís per parlar-la, ni justificar a cada moment el poder expressar-me com ho faig. Perquè molts no s'esforcen per entendre'm, el meu poble ha sigut obligat a fer un doble esforç d'aprenentatge. Humiliació. El bilingüisme, al meu país, és un descarat procés de substitució. Ja no vull ser un "bon xic"... No em busqueu la llengua, per favor.

fil-daram « WordPress.com Tag Feed

Prou