<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>etimologies &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://wordpress.com/tag/etimologies/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "etimologies"</description>
	<pubDate>Sun, 12 Oct 2008 20:59:59 +0000</pubDate>

	<generator>http://wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Orxata]]></title>
<link>http://acavall.wordpress.com/?p=57</link>
<pubDate>Tue, 06 May 2008 18:26:00 +0000</pubDate>
<dc:creator>armandcat</dc:creator>
<guid>http://acavall.ca.wordpress.com/2008/05/06/orxata/</guid>
<description><![CDATA[A l&#8217;estiu una bona orxata fresqueta esdevé una mena de nèctar dels déus.  Tinc un amic que]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>A l'estiu una bona orxata fresqueta esdevé una mena de nèctar dels déus.  Tinc un amic que se'n fa tips. Mentre assaboria un gotet de mig litre d'aquesta beguda, em va dir: saps d'on ve el nom d'orxata? En aquell moment jo ho desconeixia i li vaig fer que no.</p>
<p>L'orxata es diu així -va contar-me - perquè en temps de Jaume I, calvalcava el rei amb el seu sèquit per terres valencianes sota un sol d'estiu abrusador. Van arribar a una casa i decidiren aturar-s'hi a descansar. Una noieta els va venir a rebre. El rei, assedegat, li va demanar alguna cosa per apaivagar la sed. Ella li oferí un got d'orxata i el monarca, meravellat, va exclamar:</p>
<p>- Això és or, xata!</p>
<p>I d'aquí el seu nom. Però aquest conte no té gaire a veure amb la realitat. L'arrel del mot orxata està relacionat amb l'ordi. Apareix al segle XII el mot "orxata" amb un origen incert, possiblement del castellà "horchata" i aquest de l'italià "orzata". Potser, tot plegat del llatí <em>hordeata </em>(beguda feta d'ordi) derivat d'hordeum ('ordi').</p>
<p>Es pensa també en una  procedència mossàrab valenciana (<em>ortxata</em>), fent al·lusió a la beguda conformada inicialment a base d'ordi, llet d'ametlles, llavors de meló, aigua i sucre. Com ja sabem, actualment es fa bàsicament amb xufles.</p>
<p> </p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Propina contra la set]]></title>
<link>http://acavall.wordpress.com/2008/01/06/propina-contra-la-set/</link>
<pubDate>Sun, 06 Jan 2008 12:06:53 +0000</pubDate>
<dc:creator>armandcat</dc:creator>
<guid>http://acavall.ca.wordpress.com/2008/01/06/propina-contra-la-set/</guid>
<description><![CDATA[Quan estem contents per un servei que ens han fet, alguns deixem una propina. Sovint s&#8217;acompan]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>Quan estem contents per un servei que ens han fet, alguns deixem una propina. Sovint s'acompanya la donació de la propina amb la frase "...prengui's alguna cosa..." referint-se a un cafè, o un refresc... alguna cosa per a beure. I es que la propina és una invitació a beure, com ho indica la seva etimologia. La paraula en qüestió prové del llatí "propinare" i aquest terme, al seu torn, ve del grec "propíno" que vol dir "veure abans que un altre i oferir-li la copa perquè begui, beure a la salut d'algú".  Així, una propina és una invitació a beure.</p>
<p>Un apunt: a França, propina és "pourboire", literalment "per beure".</p>
<p>Salut i bony any 2008!</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Coses de família (II)]]></title>
<link>http://acavall.wordpress.com/2007/12/17/coses-de-familia-ii/</link>
<pubDate>Mon, 17 Dec 2007 00:58:51 +0000</pubDate>
<dc:creator>armandcat</dc:creator>
<guid>http://acavall.ca.wordpress.com/2007/12/17/coses-de-familia-ii/</guid>
<description><![CDATA[Escoltant el programa de divulgació En Guàrdia de Catalunya ràdio, força interessant per cert, v]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>Escoltant el programa de divulgació <em>En Guàrdia </em>de Catalunya ràdio, força interessant per cert, vaig assabentar-me que durant el segle XI (segurament en altres moments de la história també) els infants prenien com a referent masculí no el pare sino l'oncle, el qual era el germà gran de la mare.</p>
<p>Efectivament, l'origen del nostre <em>oncle </em>és llatí (em refereixo a la paraula, no pas al parent), exactament de <em>ovunculus </em>que significava "germà de la mare". Em pregunto per què diem també "oncle" al germà del pare. Bé, això són figues d'un altre paner. En canvi, a les germanes dels nostres progenitors les hi diem "tia" (del llatí <em>thia </em>i aquest darrer procedent del grec <em>theía</em>)<em>. </em>Són les <em>tietes</em> de tota la vida.</p>
<p>Però no hi ha oncles ni ties sense nebots. I aquí descobrim una altra curiositat familiar. La paraula <em>nebot o neboda </em>té el mateix origen que <em>nét o néta.</em> Embolica que fa fort! Nebot prové de <em>nepos (llatí: nepos-nepotis)</em> que vol dir nebot o nét. També hi havia el femení <em>nepota </em>i <em>neptis.</em> I ara us escric el que diu literalment el diccionari (perdoneu):</p>
<p align="center"><em>En llatí, neptos (masculí) i neptis (femení) reunien els sentits de 'net,neta' i 'nebot,neboda'; la formació d'un femení NEPTA en el sentit de 'néta' a partir de 'neptis' provocà la formació d'un masculí analògic NEPTUS 'nét' amb què es consolidà l'especialització de NEPOS, NEPOTA en el sentit de 'nebot, neboda'.</em></p>
<p align="left">Què? Com us heu quedat? Au, doncs ja ho podeu explicar als vostres nebots o nebodes sempre que no siguin néts i que vosaltres sigueu oncles, tietes o res de tot això... necessito descansar una mica. Bona nit.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Coses de família]]></title>
<link>http://acavall.wordpress.com/2007/12/17/coses-de-familia/</link>
<pubDate>Mon, 17 Dec 2007 00:13:51 +0000</pubDate>
<dc:creator>armandcat</dc:creator>
<guid>http://acavall.ca.wordpress.com/2007/12/17/coses-de-familia/</guid>
<description><![CDATA[La família és, en principi, concebuda com un col·lectiu unit per parentiu que gaudeix d&#8217;una]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>La família és, en principi, concebuda com un col·lectiu unit per parentiu que gaudeix d'una certa afinitat afectiva. El cert és que hi ha qui diu que prefereix els amics perquè aquests es trien lliurement i, si et fallen, sempre pots deixar-los o canviar-los per uns de nous (segurament tenen raó, però aquest pragmatisme sembla una mica massa exagerat). Diuen també aquestes persones que la família, en canvi, et ve donada. Aquesta impossibilitat de triar els parents genera, a vegades, unes relacions difícils en el si d'aquest grup que acaba sovint en conflictes força seriosos. Bé, són opinions -vaig pensar-. I seguidament, una certa curiositat em va dur a buscar les etimologies dels graus de parentiu.</p>
<p>Un primer aspecte que vaig trobar interessant és la diferència del sentit de les dues paraules inicials d'aquella reflexió que us he descrit. Mentre que <em>amic</em> és una paraula que prové del verb <em>amar, </em>el mot <em>família  </em>procedeix de <em>fàmul </em>que vol dir "criat"(del llatí famulus). Per tant<em>, família </em>designa "el conjunt de criats i esclaus d'una casa" (<em>Diccionari Etimològic. Ed. Diccionaris de l'Enciclopèdia, juliol-96</em>).</p>
<p>La defensa de la família, com a entitat basada en l'afecte i els sentiments més pregons d'admiració i carinyo, des d'un punt de vista estrictament etimològic se'm fa difícil. Ho deixarem per un altre dia.</p>
]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
