Nanuk el esquimal (Nanook of the north traducción directa Nanook del Norte), 1922) es un largometraje cinematográfico de género documental dirigido por Robert Flaherty (Michigan, 1884 - Vermont, 1951).              Es considerado el primer documental de la historia, aunque muchos expertos lo rechazan como tal porque Nanuk el esquimal no presenta una de las características fundamentales de este género: la neutralidad.  Si bien es cierto que, en el momento de su aparición, comenzó a considerarse el documental como un género cinematográfico más.  Antes de 1922 lo único que existía eran reportajes donde predominaban imágenes bellas, paisajes exóticos, pero no tenían éxito de público porque no emocionaban a la gente. Aunque carente de neutralidad, lo cierto es que Nanuk el esquimal es un documental veraz y respeta la realidad, sólo que sin renunciar a la creatividad (el éxito de Flaherty radica en añadir elementos de ficción que atraigan el interés del público, pero sin renunciar a la realidad).

En el documental, Flaherty no muestra la vida de los esquimales tal y como la veía, sino que intentó filmar su modus vivendi antes de ser invadidos por la cultura occidental. Según él, sus intenciones "eran mostrar el antiguo carácter majestuoso de estas personas mientras ello aún fuera posible, antes de que el hombre blanco destruyera no sólo su cultura, sino también el pueblo mismo"

Biografia de Robert J. Flaherty

[blip.tv ?posts_id=1247771&dest=-1]

Praça do Município de Lisboa.

Aquí teniu part del què he trobat fins ara:

Alaska
Els EUA tenen 293,027,571 habitants, entre els quals hi ha 1.900.000 d'indis nadius americans, inuits o aleuts, tot i que no tots ells parlen les llengües indígenes (cens de 1990). Els idiomes reconeguts oficials (a part de l'anglès, que ho és “de facto”, són eh hawaià (a Hawaii) i l'espanyol (a Nou Mèxic). El nombre de llengües comptabilitzades en aquest territori és de 238. D'aquestes, 162 encara estan vives, 3 només tenen parlants com a segona llengua i han perdut tots els parlants materns, i 73 han mort. Totes les llengües inuit i aleut encara estan vives.

Aleut
[ale] 300 als EUA (1995 M. Krauss). En tot el món hi ha 490 parlants. Ètnicament, s'han recomptat 2.000 aleuts (1995 M. Krauss). Les grans varietats registrades són l'aleut oest a l'illa Atka (Cadena d'Aleut), l'aleut est a l'est de les Pribilofs, les illes aleutianes, i l'a península d'Alaska. També es parla a Rússia (Àsia). Els dialectes de l'aleut oest són Atkan, Atka, Attuan, Unangany, Unangan; i els de l'aleut est són Unalaskan i Pribilof Aleut. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Aleut.

Inupiatun del nord d'Alaska
[esi] Població ètnica: 8,000, a Norton Sound i Point Hope, Alaska. També es parla al Canada. Noms alternatius: Inupiat, "Eskimo". Dialectes: North Slope Inupiatun (Point Barrow Inupiatun), West Arctic Inupiatun, Point Hope Inupiatun, Anaktuvik Pass Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Inupiatun del nord-oest d'Alaska
[esk] 4,000 (1978 SIL). Parlants de totes les llengües inuit: 75,000 d'un grup ètnic de 91,000 persones (1995 M. Krauss). Població ètnica: 8,000 (1978 SIL). Es parla a Alaska, Kobuk River, Noatak River, Seward Peninsula, i a l'estret de Bering. Noms alternatius: Northwest Alaska Inupiat, Inupiatun, "Eskimo". Dialectes: Northern Malimiut Inupiatun, Southern Malimiut Inupiatun, Kobuk River Inupiatun, Coastal Inupiatun, Kotzebue Sound Inupiatun, Seward Peninsula Inupiatun, King Island Inupiatun (Bering Strait Inupiatun). Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Yupik, central
[esu] 10,000 (1995 M. Krauss). Població ètnica: 21,000 (1995 M. Krauss). Nunivak Island, Alaska coast des de la badia de Bristol fins a Unalakleet a Norton Sound i terra endins al llarg dels rius Nushagak, Kuskokwim, i Yukon. Noms alternatius: Central Alaskan Yupik. Dialectes: Kuskokwim Yupik (Bethel Yupik). Hi ha 3 dialectes, força diferents entre ells. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan.

Yupik, siberià central
[ess] 1,050 parlants als USA (1995 Krauss). Població en tots els països: 1,350. Població ètnica: 1,050 a USA (1995 Krauss). Distribuïts a l'illa de St. Lawrence, Alaska; als pobles Gambell i Savonga, Alaska. També es parla a Rússia (Asia). Noms alternatius: Esquimal de l'illa St. Lawrence Island, Yupik de l'estret de Bering Strait. Dialectes: Chaplino. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Siberian

Yupik, golf del Pacífic
[ems] 400 parlants (1995 M. Krauss). Població ètnica: 3,000 (1995 M. Krauss). Parlat a la península d'Alaska, l'illa Kodiak Island (dialecte de Koniag), i en vint poblats al llarg de la cosa d'Alaska des de la cala de Cook fins a la cala de Prince William (dialecte de Chugach). Noms alternatius: Alutiiq, Sugpiak "Eskimo", Sugpiaq "Eskimo", Chugach "Eskimo", Koniag-Chugach, Suk, Sugcestun, Aleut, Pacific Yupik, South Alaska "Eskimo". Dialectes: Chugach, Koniag. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan

Canadà

A Canadà hi ha 32,507,874 d'habitants, entre els quals hi ha 32.000 individus de l'ètnia inuit (1993): 146,285 d'ells són de primera llengua inuit (1981 census). Les llengües oficials del Canadà són l'anglès i el francès. L'índex d'alfabetització és del 96% al 99%. S'hi han llistat 89 llengües, de les quals 4 ja estan extingides.

Inuktitut, Canada de l'Est
[ike] 14,000 parlants(cens del 1991, L. Kaplan). Població ètnica: 17,500 (cens del 1991, L. Kaplan). Oestd e la badia de Hudson i a l'est èr l'illa de Baffin, el Quebec iá península de Labrador. Noms alternatius: Eastern Canadian "Eskimo", "Eastern Arctic Eskimo", Inuit. Dialectes: "Baffinland Eskimo", "Labrador Eskimo", "Quebec Eskimo". Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Inuktitut, Canadà de l'Oest
[ikt] 4,000 (cens del 1981). Tots els parlants de primera llengua inuit sumen 18,840 (cens del 1981). Població ètnic: 7,500 (cens del 1981). Parlat a la part central de l'àrtic canadenc, a l'oest cap al delta Mackenzie i l'àrea costanera, incloent Tuktoyaktuk a la costa àrtica i a la costa al nord d'Inuvik (però no a Inuvik i Aklavik, i l'àrea costanera). Noms alternatius: Inuvialuktun. Dialectes: Copper Inuktitut ("Copper Eskimo", Copper Inuit), "Caribou Eskimo" (Keewatin), Netsilik, Siglit. El dialecte Caribou necessitaria de ser investigar més detingudament. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.Inupiatun, North Alaskan.

Inupiatun, nord d'Alaska
[esi] Regió del delta Mackenzie inclosos Aklavik and Inuvik, a Alaska, EUA. Noms alternatius: North Alaskan Inupiat, Inupiat, Inupiaq, "Eskimo". Dialectes: West Arctic Inupiatun (Mackenzie Inupiatun, Mackenzie Delta Inupiatun), North Slope Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Aquó podeu veure els fantàstics mapes de l' Ethnologue per a fer-vos una idea més clara de la situació:

Alaska, Canadà i Grenlàndia

Eskimo

1.a member of an indigenous people of Greenland, northern Canada, Alaska, and northeastern Siberia, characterized by short, stocky build and light-brown complexion.
2.either of two related languages spoken by the Eskimos, one in Greenland, Canada, and northern Alaska, the other in southern Alaska and Siberia.

Compare Inuit, Yupik.Usage note The name Inuit, by which the native people of the Arctic from northern Alaska to western Greenland call themselves, has largely supplanted Eskimo in Canada and is used officially by the Canadian government. Many Inuit consider Eskimo derogatory, in part because the word was, erroneously, long thought to mean literally “eater of raw meat.” Inuit has also come to be used in a wider sense, to name all people traditionally called Eskimo, regardless of local self-designations. Nonetheless, Eskimo continues in use in all parts of the world, especially in historical and archaeological contexts and in reference to the people as a cultural and linguistic unity. The term Native American is sometimes used to include Eskimo and Aleut peoples. See also Indian.

Inuit
1.a member of the Eskimo peoples inhabiting northernmost North America from northern Alaska to eastern Canada and Greenland.
2.the language of the Inuit, a member of the Eskimo-Aleut family comprising a variety of dialects.

Also, Innuit.
Also called Inupik.

Usage Note: The preferred term for the native peoples of the Canadian Arctic and Greenland is now Inuit, and the use of Eskimo in referring to these peoples is often considered offensive, especially in Canada. Inuit, the plural of the Inuit word inuk, "human being," is less exact in referring to the peoples of northern Alaska, who speak dialects of the closely related Inupiaq language, and it is inappropriate when used in reference to speakers of Yupik, the Eskimoan language branch of western Alaska and the Siberian Arctic. See Usage Note at Eskimo.

Aleut
1.also, Aleutian. a member of a people native to the Aleutian Islands and the western Alaska Peninsula who are related physically and culturally to the Eskimos.
2.ahe language of the Aleuts, distantly related to Eskimo: a member of the Eskimo-Aleut family.

Husky
1.Eskimo dog.
2.Siberian Husky.
3.Canadian Slang.
a. an Inuit.

b. the language of the Inuit.
Usage note: Origin: 1870–75; by ellipsis from husky dog, husky breed; cf. Newfoundland and Labrador dial. Husky a Labrador Inuit, earlier Huskemaw, Uskemaw, ult. < the same Algonquian source as Eskimo.

Noruega, Suècia, Finlàndia i penínsul·la de Kola

Sami
1.A member of a people of nomadic herding tradition inhabiting Lapland.
2.Any of the Finnic languages of the Sami.

Lapp
1.Also called Laplander . A member of a Finnic people of northern Norway, Sweden, Finland, and adjacent regions.
2.Also called Lappish. any of the languages of the Lapps, closely related to Finnish.
Also called Sami.

Sibèria

Ostyak
1.a member of the nomadic Ugrian people living in northwestern Siberia (east of the Urals)
2.a Ugric language (related to Hungarian) spoken by the Ostyak [syn: Khanty]

Chukchi
1.a member of a Paleo-Asiatic people of northeastern Siberia.
2.the Chukotian language of the Chukchi people, noted for having different pronunciations for men and women.

Evenki
1.a member of a Siberian people living mainly in the Yakut Autonomous Republic, Khabarovsk territory, and Evenki National District in the Russian Federation.
2.the Tungusic language spoken by the Evenki.

Samoyed
1.a member of a Uralic people dwelling in W Siberia and the far NE parts of European Russia.
2.Also, Samoyedic. a subfamily of Uralic languages spoken by the Samoyed people.

Usage Note Siberian Mongolian people, 1589, from Rus. samoyed, lit. "self-eaters, cannibals" (the first element cognate with Eng. same, the second with O.E. etan "to eat"). The native name is Nenets. As the name of a type of dog (once used as a working dog in the Arctic) it is attested from 1889.

Nenets
1.A member of a reindeer-herding people of of extreme northwest Russia along the coast of the White, Barents, and Kara seas.
2.The Uralic language of this people.

In both senses also called Samoyed.

Japó

Ainu
1.A member of an indigenous people of Japan, now inhabiting parts of Hokkaido, Sakhalin, and the Kuril Islands.
2.The language of the Ainu.
3.caucasoid people in Japan and eastern Russia, 1819, from Ainu, lit. "man."

Com sol passar, el problema no tan sols no s'ha resolt si no que ha crescut. Pel què jo tinc entès, i tot i que aquest diccionari no ho recull, 'lapó' també és un terme inadequat, encara que no sé si despectiu i simplement inadequat. He tret el cap per la Viquipèdia i els mapes tenien tants colors i noms estranys que he decidit que el meu cap no estava preparat per resistir la invasió terminològica. Continuaré, un altre dia.

Un esquimal perdut en el desert
entonava cançons amb el seu banjo,
i recordava el seu país,
allà on ell era feliç.

Para badum da dumba da
Badum bada badum (bis)

He vingut d’Alaska
ludi, indi, indi, indi,nà, uà, nà.
Per això en aquest moment
ho passo malament
degut a la calor i el gran vent.

Tenia un iglú, molt petitó
no hi havia mosquits, ni teranyines, ni corcs,
el cel era blau, les aigües també,
ni gota de pols hi havia pel carrer

Para badum da dumba da
Badum bada badum

Nanuq l'esquimal camina a pas lleuger per la neu. Fuig dels llums de les ciutats, dels carrers bruts, de la neu trepitjada, de les empentes per comprar al supermercat. No hi ha núvols al cel i el fred és intens, sap que és el moment de marxar.
Arrossega els peus per la neu. No ho fa per cansament, si no perquè li agrada el soroll que fa. Notar com la sola frega amb el terra, lliscant però sense patinar. Comença a córrer, i aixeca neu al seu voltant. Un parell d'ocells, que probablement ja dormien, enlairen el vol espantats. A mesura que corre el bosc es fa menys espès, i les estrelles comencen a treure el nas per darrere les branques. Això li dóna força, i les cames augmenten el ritme sense que ell els hagi donat cap ordre.
S'han acabat els arbres, i l'aire s'ha fet més fred de sobte. Neu a terra, i estrelles al cel. Res més. Ell, però, espera, sap que no trigarà. I, mica en mica, apareix. Verd, blau, rosa, lila; colors que dansen pel cel, juganers i misteriosos. Primer tímidament i després amb convenciment, l'aurora boreal torna a fer brillar el cel polar. Inconscient de l'efecte hipnòtic i atraient que provoca, balla desinhibida. Els científics han volgut estudiar-la, mesurar-la, del dret, i del revés, i han publicat estudis i articles explicant perquè ocorre. Com sempre, han intentat reduir-ho a xifres i fórmules científiques. Però cap d'aquests raonaments explica tot el què ell sent quan la veu, i tots els secrets que li xiuxiueja a cau d'orella.
Una estona més tard, cobert de gebre, reacciona. Quan emprèn el camí cap a la ciutat, no sap si se'n va o se'n torna. Segueix el rastre que ha deixat, amb la confiança que té qui ha après a moure's pel bosc de petit, a través d'ensenyances acumulades generació darrera generació. Ara ja no té pressa, camina en silenci i lentament. Els seus avantpassats el retornen a la ciutat, on romandrà, intranquil, fins que torni a sentir que alguna cosa el crida.

PD: La coincidència amb el nom de la pel·lícula Nanook of the North l'he descoberta més tard d'escriure això. Reconec que m'ha fet gràcia :) Caldrà veure-la!

Hoy me levanté tarde, pues ayer en la tienda mi celular tuvo un ACV y tuve que sacarle pila y resucitarlo, pero cuando me pidió la hora, le coloqué la que tenía la computadora y quedó con el horario ilegal (-4 GMT). La alarma sonó a las 6:45 am, pero eran como las 6 y algo (más temprano) y el frío que hacía en casa era mundial, no era normal, cuando agarré el teléfono para apagar la alarma, se me congeló la mano. Así que me arropé con la colcha del cubrecama y seguí durmiendo hasta las 7 y cuarto (hora legal).

El frío que está haciendo en Caracas (yo vivo cerca de las faldas de Ávila y nunca se afeita las piernas) a 5 minutos del teleférico de Maripérez y en todo el año hace frío, especialmente en los meses de diciembre y enero, pero lo de ayer y hoy no tiene nombre… es un “pacheco” tan terrible que me ha tocado bañarme con el traje de neopreno puesto porque no me gusta bañarme con agua caliente.

Si la cosa sigue así, para este carnaval me voy a disfrazar de Esquimal, San Nicolás o de algún personaje Gordo y aprovechar a cubrirme de goma-espuma para aislarme del frío tan terrible que gobierna a Caracas.

Pobre del que le toque disfrazarse de Tarzán, Indio o de Adán!!!!