Fruit d’esta reflexió col·lectiva, l’1 de desembre decidí rem aparcar les nostres diferències amb el PSOE i, en un exercici de responsabilitat, acceptàrem entrar en la gestió de diverses regidories.

No eren ni l’Ajuntament ni l’Alcalde que desitjarí em. Però pensàvem, i aquell era el sentiment majoritari que ens va transmetre el poble, que després de vora vuit anys de crisis polí tiques i paràlisi municipal, El Puig es mereixia un Ajuntament mí nimament estable que se centrara en solucionar els problemes que arrastra el poble des de fa temps, i que posara fre d’una volta a les intrigues urbaní stiques i les lluites fraticides que semblen condemnar com una maledicció el benestar del nostre poble. Si més no, valia la pena intentar-ho.

En funció del pacte antitransfuguisme aquella era l'opció més responsable, tot i que no exempta de les dificultats que suposava haver de governar sense comptar amb la majoria absoluta dels vots al Ple. Com a contrapartida, el fet d’estar en minoria donava peu a la búsqueda permanent de consensos amb l’oposició, en el que seria la legislatura més democràtica de la història del Puig.

Podem afirmar que en poc més d’un mes de vida de l'actual Equip de Govern (no porta ni 100 dies d’existència) s’han aconseguit més avanços que en molts anys de la legislatura anterior. Entre altres coses: - Hem completat tota la tramitació necessària per construir l'Institut. Ara només cal que les màquines comencen a treballar.

- Hem negociat amb la Conselleria de Sanitat la construcció d'un ambulatori a la mar.

- Hem posat en marxa el procés de creació d'VPO, que ja estarien adjudicades si no fóra pels impediments del PP.

Com molts de vosaltres sabreu, ara el PP ha presentant en el registre municipal una moció de censura contra l’actual Equip de Govern, que tindrà lloc el proper 18 de gener a l’Ajuntament.

L’única raó que explica esta moció de censura és purament aritmètica: el PP ha aconseguit els suficients vots per a dur-la a terme. En tants pocs dies no hi ha temps material per saber si un Ajuntament és bo o roïn però sí per a conspirar en reunions per guanyar-se el suport necessari per a fer-se amb l’Alcaldia.

Coneixem les ànsies de governar -d’altra banda legí times, però no a qualsevol preu- que té el portaveu del PP José Miguel Tolosa. Després d’eleccions rebutjàrem la seua proposta de donar-nos l’Alcaldia sense cap acord programàtic a canvi de governar amb ell.

Més tard va provar sort tractant de pactar amb el PSOE. I ara, en un exercici d’absoluta irresponsabilitat, pretén posar el seu partit i l’Ajuntament en mans dels dos trànsfugues del PSOE i del regidor del Pidp Enrique Navarro.

Gràcies a la iniciativa de l’equip de Tolosa, les decisions sobre projectes urbaní stics, sobre seguretat, sobre cultura, sobre agricultura, sobre creixement, sobre esports, sobre festes, sobre patrimoni, sobre l’educació dels nostres fills i filles, dependran de la voluntat de dos trànsfugues que canvien d’opinió a la velocitat del vent, i que quan els demanes les raons del seu comportament polí tic unes vegades et diuen una cosa i altres la contrària.

Sembla mentida que després de l’experiència de la moció de censura de 2001 el PP no haja aprés la lliçó que pactar amb trànsfugues no soluciona res sinó que ho complica tot.

Pitjor encara: l’Ajuntament que pretén impulsar el PP dependrà també de la voluntat d’Enrique Navarro, que és com posar al llop cuidant de les ovelles. Parlar de Navarro és parlar d’un personatge fosc que va liderar una gestió urban í stica urbaní stica carregada de sospites en la legislatura anterior. De la mà del PP, Navarro passarà de ser el polí - tic més castigat en les urnes del passat 27 de maig a esdevindre una peça clau en l’Ajuntament.

Amb semblants companyies, l’alternativa que proposa Tolosa comportarà més divisió i el retorn, per la porta gran, de les intrigues polít iques a l’Ajuntament.

Fem una crida a la gent i les associacions del Puig perquè expressen democràticament el seu malestar per este atac a la voluntat popular majoritària que deixa en suspens, una volta més, el futur del Puig.

Li demanem també al PP que reflexione les greus conseqüències que pot provocar el colp de mà que pretén fer, i que pense en el millor per al poble -i per als seus mateixos votants- abans de cometre una errada que complicarà, encara més, la ja de per sí complicada vida municipal.

Fou una salvatjada per part del PP començar la guerra de l'aigua. L'aigua es un tema importantíssim on tenim tots molts interesos i emocions posades i que ha provocat moltes guerres en el passat. Només s'ha de tindre una miqueta de cultura i de coneiximents d'història per saber, per exemple, que la majoria dels pobles del Túria són pobles-castells que s´han vist implicats en guerres i pleits pels aprofitaments de l'aigua del riu. Hi ha grups polítics, com el PP, que no tenen problema en encetar guerres si pensen que ells poden treure un profit econòmic. Són els senyors de la guerra, no els importen els morts, ells només pensen en el seu benefici personal.

El PP de Zaplana i Camps decidiren que el model econòmic de desenvolupament del País es fonamentava en la construcció d'apartaments, urbanitzacions i camps de golf al llarg de tota la costa des de Castelló a Murcia venent les cases a jubilats anglesos, francesos i alemanys. Turisme, tercera edat i oci. Açò suposava oblidar-se de les industries tradicionals valencianes del tèxtil, calcer i fusta, però la construcció donaria faena a tots. Primer la construcció seria el motor de la nostra economia i després els valencians treballaríem en el sector servicis com a cambrers o dependents de comerços atenent els nouvinguts. Només feia falta tindre suficient aigua potable perquè la zona de la costa valenciana té els aqüífers esgotats i en risc de salinització per la seua sobreexplotació. Conclusió, agafem aigua del Xúquer i de l'Ebre. “Lo que hi hi ha a Espanya es dels espanyols” i la portem cap als nostres solars.

El benefici era doble, per una part la construcció del trasviament donava inversions a les constructores durant alguns anys i per l'altra es revaloritzaven els solars que ells havien comprat per quatre xavos. L'obra pública la paguem tots els ciutadans, els apartaments i xalets els paguen els estrangers i els nacionals ens endeutem en hipoteques per comprar-nos el pis i ells a guanyar dinés amb les revaloritzacions dels solars. Tot açò al crit que l'aigua es de tots, que hem de ser solidaris (en els pagaments i en amollar l'aigua) i que els catalans ens tenen rabia. Això si, a pagar tots i a fer negocis ells.

¿Qui necessita aigua? ¿Els agricultors? Mentida. Hi ha excés de producció agraria. Les collites no tenen preu per excés de producció. En canvi el preu que ens arriba als consumidors es excessiu. Els agricultors, els propietaris agraris, aguanten l'activitat agraria pel valor de la terra, pel seu valor com a solar. Mireu com en la poqueta horta que queda a Alaquàs la majoria dels camps estan abandonats. Només l'espavilat president de la Comunitat de Riegos del Levante d'Alacant, que es presenta com a agricultor però que es un propietari-constructor, continua dient bobades i prepara manifestacions d'agricultors a base d'autobusos i bocates de mortadel·la.

¿Que els passarà als propietaris d'Alaquàs, Aldaia, Torrent o Quart que li havien venut a Llanera els seus camps de tarongers del Pla de Quart a 12 milions de pessetes la fanecada i només n'han cobrat 2? ¿S'ha acabat ja la bufa immobiliària dels especuladors?

Ara al PP-Camps li s'estan desmontant les mentides. Alcaldes del PP d'Alacant i Murcia (Totana) estan sent imputats per escàndols urbanístics. Ja no tenen prou per amagar la veritat amb la publicitat i les mentides que diuen a Canal Nou, ni amb els milions que tots els anys li donen a la Fundación Agua y Progreso per fer-los propaganda. Ara, ni Rajoy vol posar en el programa electoral del PP el trasviament de l'Ebre. ¿També s'ha venut Rajoy a l'or català? Les mentides han quedat patents. S'agafa més prompte a un mentirós que a un coixo.

Des d'Alaquàs li oferim al PP l'aigua que tots els anys ens porta la rambleta d'Aldaia i que inunda els nostres carrers. Que se l'enduguen i que facen tots els camps de golf i les urbanitzacions que vullguen.

Vicent Soriano

Voleu una altra globalització? No us perdeu, doncs, un dels esdeveniments de l’any:

La cita és del 7 al 10 de novembre a Expo Bancomer (Santa Fé) a Mèxic D.F.

Hi ha moltes modalitats d’especular. Si es fa a l’engròs i en el marc del sistema econòmic hegemònic, el capitalisme descarnat, la iniciativa correspon al món privat. El sector turístic i residencial n’és un testimoni clar. Però Mèxic és especial: allà, des dels anys 60, l’empenta per turistitzar al màxim tot el país prové de l’aparell de l’Estat. Després d’Acapulco els 50, els 70 van veure el naixement de “Cancún”, el nou paradís d’iniciativa estatal a Quintana Roo, en territori maia. Durant els 90, l’impuls donat a nous polígons turístics per part dels presidents mexicans de l’oligarquia bé del PRI bé del PAN és cada cop més esborronador.L’estat mexicà, conegut pels seus vasos comunicants amb el narcotràfic i l’esclavatge de les classes populars a les maquilas que serveixen els interessos dels EUA, ha radicalitzat el seu tomb proturístic apostant per atreure el màxim d’inversions especulatives possibles. Per seduir aquests capitals ha creat un poderós aparell de propaganda que fa empal·lidir les agències turístiques catalanes o europees: el Fondo nacional de Fomento del Turismo (Fonatur). Aquest ens és una autèntica plataforma de colonització turística i residencial de Mèxic. Ara mateix té en marxa cinc polígons industrials turístics i residencials tant al vessant caribeny com pacífic: Cancún, Ixtapa, Los Cabos (ja molt castigats) i Huatulco i Loreto (arrencant amb diversos macroprojectes).

Bona part dels beneficiaria d’aquesta aposta són les transnacionals turístiques espanyoles i catalanes. Així, un 65% de les més de 50.000 habitacions de Cancún i la “Riviera Maia” estan controlades per TNC hoteleres nostrades (en aquest ordre, per Barceló, NH, Riu, Sol Meliá, Iberostar, Fiesta/Sirenis,…).

Entre els invents més potents per atreure l’especulació immobiliària hi ha l’anomenada “Bolsa Mexicana de Inversión Inmobiliaria y Turística“. Aquesta “borsa”, promoguda pel l’estat mexicà amb nombrosos espònsors globals de dubtosa reputació, es presenta amb un cinisme mai no vist enlloc, ja que ofereix productes especulatius de tipus immobiliari i especulatiu allà on els inversors internacionals vulguin i com vulguin. Basta apuntar-se gratuïtament via internet per conèixer un “portfolio” de megaprojectes d’inversió sense cap consideració pel paisatge i l’ambient de Mèxic i al marge de qualsevol planificació democràtica del territori i de tota responsabilitat social.

Mèxic s’ha de conèixer per aprendre un cas de país amb una forta tradició d’estat, pública, de caràcter oligàrquic convertida en un instrument al diktat de fons d’inversió, TNC turístiques i líders econòmics estrangers que només tenen un valor ètic: especular sense fronteres, sense lleis, sense mirament amb ningú. Amb l'ajut inestimable, però, d'Espanya i l'esquerra pija...

http://es.youtube.com/watch?v=T-nPon5aOwE&eurl=http://valencianna.bloc.cat/archives/3123/200609