El Pallars Sobirà s'ha convertit aquesta setmana en un immens plató de cine amb dos produccions que han coincidit a elegir els escenaris naturals de la comarca pirinenca per a les seues respectives pel·lícules. Dilluns va arrancar a Enviny, prop de Sort, el rodatge de la minisèrie de TV3 Les veus del Pamano i ahir va finalitzar a Gerri de la Sal la gravació d'unes escenes exteriors per a la pel·lícula Lo importante de la vida es no haber muerto, amb la presència en aquest poble pallarès d'actors com Emilio Gutiérrez Caba i la jove Marian Aguilera (Al salir de clase, Los hombres de Paco, Laberint d'ombres).
La pel·lícula és dirigida per Pablo Martín, Marc Recuenco i Olivier Pictet, que formen part d'Olpama, un jove col·lectiu de cineastes fundat a Barcelona. Ahir van finalitzar el rodatge d'una de les escenes clau del film, al pont romànic de Gerri de la Sal, únic exterior de la pel·lícula, que a partir del pròxim dia 15 es traslladarà a Ginebra per rodar en una casa «laberíntica», segons va explicar a SEGRE un dels directors, Pablo Martín.
El guió es mou entre el drama, el surrealisme i l'esperpent, a la manera d'alguns escrits de Ramón Gómez de la Serna, un dels epigrames del qual li dóna el títol. Lo importante de la vida es no haber muerto és per als autors una proposta una mica satírica per a la vida; passi el que passi, l'important és viure, no com un context esperançador, sinó més aviat evolutiu; mentre un és viu, que visqui, fins que es mori. El resultat és una tragicomèdia amb tints grotescos, emmarcada en un context històric que inclou des de la postguerra espanyola fins als anys vuitanta.
Un home de 65 anys ha d'enfrontar-se a l'enfonsament dels pilars sobre els quals se sostenia la seua vida, després de descobrir que aquesta, fins llavors agradable, ha sigut un engany. «Imaginem-nos que una nit ens trobem contemplant de manera plaent el foc de la xemeneia de casa nostra, abans d'anar-nos a dormir, i que, al girar-nos, descobrim un paio barbut amb plantofes, barnús i un plat de mandonguilles. D'aquesta imatge sorgeix la història», va explicar Martín. Per a l'exterior buscaven un poble amb un pont que s'adaptés a la història. Cap dels que van visitar a Catalunya no els va semblar adequat fins que l'editor, Jordi Record, els va parlar d'un de romànic al poble on ell estiuejava de petit. Així va arribar a Gerri de la Sal la setmana passada un equip de vint-i-cinc persones entre tècnics i actors. L'estrena de la pel·lícula es preveu per al pròxim mes de maig.

"Les veus del Pamano" diu adéu avui a l'escola d'Enviny

El rodatge de la minisèrie de TV3 basada en la novel·la de Jaume Cabré Les veus del Pamano va arrancar dilluns passat a la vella escola d'Enviny, prop de Sort, i es desenvoluparà en aquest mateix escenari fins avui divendres, informa Laia Pedrós. La setmana que ve, l'equip tècnic es desplaçarà cap a Isil, on rodaran noves escenes a l'església i a la plaça d'aquesta població d'Alt Àneu. Durant dos setmanes més, l'equip de rodatge i els protagonistes (Roger Coma, Montse German, Francesc Orella, Rosa Renom i Àlex Brendemühl, entre d'altres) també recorreran els pobles de Llessui, Sorre, les Bordes de Viròs, Alins, Tírvia i Espot per rodar més exteriors.
TV3 i les empreses DIAGONAL TV i MALLERICH FILMS coprodueixen l'adaptació de la novel·la a la petita pantalla. El resultat serà una minisèrie de dos capítols de noranta minuts cada un, dirigida per Lluís Maria Güell, que es roda durant aquest mes en localitzacions del Pallars Sobirà, i al novembre a Barcelona i decorats de plató.

Crònica de Pilar Albert des de Gerri de la Sal
Font: SEGRE, divendres 10 d'octubre del 2008 (enllaç)

L'equip de rodatge de la minisèrie Les veus del Pamano coincideixen a dir que no és gens fàcil adaptar la novel·la de Jaume Cabré a dues pel·lícules de 90 minuts cada una. Per aquest motiu, alguns passatges només quedaran apuntats. Les localitzacions ja estan enllestides i aquesta setmana ha començat el rodatge a l'escola d'Enviny, que amb pocs retocs ha agafat l'atmosfera dels anys 40.
Els nens del poble faran d'alumnes d'Oriol, el mestre que es veu obligat a conciliar l'amor clandestí que viu amb la dona rica del poble, l'Elisenda, i les relacions aparentment fraternals amb l'alcalde falangista, Valentí Targa, amb la seva tasca com a enllaç del maquis i la seva vida familiar amb la Rosa, una esposa aliena al drama que s'està quallant. El rodatge compta amb un pressupost de 2.800.000 euros, i es mourà per Isil, Enviny, Espot, alguns enclavaments de La Tuca i el propi Pamano.
Els actors, Roger Coma, Montse German, Francesc Orella i Rosa Renom (la Tina, una mestra d'ara que descobreix la història al trobar una llibreta del mestre) han de posar-se en la pell de personatges molt potents, sovint desbordats per les seves emocions contradictòries.
Només una partida de maquis, interpretada per caçadors locals i els nens d'Enviny parlaran pallarès. La sèrie, dirigida per Lluís Maria Güell, ja està compromesa amb TV3 i TVE. Els responsables de les productores DIAGONAL i MALLERICH es van comprometre divendres passat a fer un passi al Sobirà abans de l'estrena i el president de la Diputació els va encoratjar a difondre el patrimoni humà de Lleida al món.

LA NOVEL·LA

Crònica de dos temps, i en cada un, una tragèdia
Les veus del Pamano està escrita en dos temps que es barregen. L'Oriol, un mestre casat que arriba a Torena, es troba amb la devastadora realitat de la postguerra pallaresa, i els seus personatges plens d'odi. Encara que trobi l'amor, haurà de prendre partit. La Tina és la mestra que descobreix la història 50 anys després. És una novel·la sense esperança; potser el vell Serrallac, però tampoc, perquè el Pamano canta per tots.

Crònica de Pilar Albert des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, núm. 738, 07/10/2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimarts 7 d'octubre del 2008 (enllaç)

La localitat d'Enviny, al Pallars Sobirà, va iniciar ahir el rodatge de la minisèrie Les veus del Pamano, l'adaptació de la novel·la homònima de Jaume Cabré. Més de 50 tècnics i 10 actors van treballar durant tot el dia per rodar algunes de les escenes ubicades a l'escola d'Enviny, on van recrear l'ambient propi del règim franquista a la postguerra. El director, Lluís Maria Güell, va explicar que la majoria dels nens de l'escola que descriu el llibre s'han seleccionat a les poblacions del Pallars «per garantir que l'accent sigui pallarès». Es rodarà durant 9 setmanes. Al primer mes es gravaran les localitzacions del Pallars Sobirà com l'escola d'Enviny, el cementiri de Tírvia, el poble d'Espot o l'església d'Isil. Les altres quatre setmanes el rodatge seguirà a Barcelona, en llocs com Arc del Triomf, la Colònia Güell o Pedralbes, entre d'altres. S'espera que aviat arribi a la televisió amb dos capítols de 90 minuts cadascun. Güell va dir que és probable que s'estreni el dia de Sant Jordi.
El projecte és una coproducció de Televisió de Catalunya, DIAGONAL TV i MALLERICH FILMS, amb l'ajuda de l'Institut Català de les Indústries Culturals i el programa MEDIA de la UE. L'Ajuntament de Sort també hi ha col·laborat. L'Alcalde, Agustí López, va explicar que Sort, municipi al qual pertany Enviny, va ajudar a adaptar els guions a l'aportar «informació antropològica i cultural» de la zona.

Dos dones d'Enviny

Entre els extres, només hi ha dos dones d'Enviny. L'una és Núria Camp, de 50 anys, que representa la figura d'una mare que creua el carrer, com si tornés de comprar. «Crec que és una experiència molt bona i diferent en la meua vida», va afirmar Camp. L'altra és Maria Sabarich, una dona gran de 83 anys, que creu que la gravació servirà per donar a conèixer la població: «són pobles petits i moltes vegades poc apreciats pels turistes».

LES CLAUS

Els protagonistes - Cares conegudes de l'escena catalana a la pel·lícula
La producció compta entre els protagonistes amb cares conegudes com Roger Coma i Francesc Orella (a la imatge), així com Montse German, Àlex Brendemühl o Rosa Renom, entre d'altres.
2,8 milions
És el pressupost de la producció que es grava al Pallars

Crònica de Laia Pedrós des d'Enviny
Font: SEGRE, dimarts 7 d'octubre del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dimarts 7 d'octubre del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dimarts 7 d'octubre del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dilluns 6 d'octubre del 2008 (enllaç)

La vella escola d'Enviny (un poble del municipi de Sort de tan sols nou habitants) va tancar les portes fa 40 anys. Però a partir de demà, i durant les pròximes nou setmanes, tornarà a acollir nens i nenes als seus pupitres. Ho farà possible el rodatge de Les veus del Pamano, minisèrie coproduïda per TV3, DIAGONAL TV i MALLERICH FILMS que adapta per a la petita pantalla la novel·la homònima de Jaume Cabré.
El text de Cabré és una història d'amors, de passió i de violència ambientada al Pallars Sobirà durant la postguerra espanyola. «Pensem que és una història molt potent, amb elements de proximitat molt interessants - explica Susanna Jiménez, responsable de coproduccions de TV3 -. A més, l'autor és català i recull un fragment important de la nostra història, que es desenvolupa a nivell molt local, però que resulta pròxima perquè conté elements universals. És un tema - sentencia Jiménez - perfectament exportable a altres països, com ha demostrat la mateixa novel·la». [Les veus del Pamano va ser un dels llibres catalans que va tenir més repercussió en l'última edició de la Fira del Llibre de Frankfurt].
La minisèrie, que constarà de dos capítols de 90 minuts, la dirigeix Lluís Maria Güell (Ventdelplà, La señora, Amar en tiempos revueltos...), i la protagonitzen Roger Coma (Porca Misèria), Montse German (Laberint d'ombres) i Francesc Orella.
L'obra (adaptada per Xesc Barceló i Eduard Cortés) se situa el 1943, quan l'Oriol (Roger Coma), un jove mestre d'escola, és destinat a un poble del Pirineu, al qual es trasllada amb la seva dona embarassada. Allà topa amb l'alcalde del poble, el falangista Valentí Targa (Orella), que s'encarrega de neutralitzar els maquis que pul·lulen per la zona. L'Oriol, que s'enamora de la terratinent del poble, Elisenda (German), acabarà sent còmplice en l'assassinat del jove ostatge, fill del cap dels maquis.
A més d'Enviny, el rodatge recorrerà altres nuclis del Pallars Sobirà (Llessui, Sorre, Isil, les Bordes de Virós, Alins) i Espot. Per això, a la comarca acullen el rodatge com un esdeveniment. «Significa una promoció important i, a més a més, serà un bon incentiu, pel moviment que comportarà», comenta l'Alcalde de Sort, Agustí López Pla, que assenyala que la gravació té lloc «en la nostra època baixa, turísticament». A Barcelona també s'hi rodaran algunes escenes d'aquesta minisèrie que, segons va apuntar Jiménez, es podria estrenar a TV3 a finals de l'any que ve.

El llibre - Un èxit editat en nou idiomes

Publicada el gener del 2004 (Proa, en català, i Destino, en castellà), la novel·la de Jaume Cabré Les veus del Pamano (que fa referència al riu de la zona) s'ha convertit en un dels títols literaris catalans de més èxit dels últims anys, i a més a més ha tingut una gran acollida: l'obra ha estat traduïda a nou idiomes, i només l'edició alemanya ha venut més de 40.000 exemplars. La portada del llibre, que és una foto del 1940 amb els autèntics nens i nenes d'Enviny, «s'ha mantingut en totes les edicions de l'obra», celebra l'autor.

Crònica de Carme Escales des de Sort
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, diumenge 5 d'octubre del 2008 (enllaç)

Les veus del Pamano, l'obra de Jaume Cabré convertida en una de les novel·les més emblemàtiques de la història més recent de la literatura catalana, arribarà també a la televisió amb una minisèrie de dos capítols de 90 minuts cada un que començarà a rodar-se dilluns a l'escola d'Enviny, al Pallars Sobirà. El director, Lluís Maria Güell (Ventdelplà, La Granja, Entre el torb i la Gestapo); els productors i tres dels protagonistes, Roger Coma, Montse German i Francesc Orella, van presentar ahir el projecte en un acte a la Diputació de Lleida.
El rodatge, que es desenvoluparà durant unes cinc setmanes en diverses localitzacions de la comarca pirinenca (com el poble d'Enviny, el cementiri de Tírvia, una borda de Virós, el poble d'Espot, el llac de Boren o l'església i la plaça d'Isil), mourà un centenar de persones entre tècnics i actors, entre els quals s'han de destacar uns cinquanta figurants fitxats entre els veïns del Sobirà.
El projecte té un pressupost de 2,8 milions d'euros, dels quals pràcticament la meitat són aportats per Televisió de Catalunya, que estrenarà la minisèrie l'any que ve, potser a la tardor. També participen en el projecte la Generalitat, Televisió Espanyola (que podria exhibir els dos capítols més endavant) i el patronat de turisme de la Diputació.
El president de la corporació provincial, Jaume Gilabert, va expressar als productors (DIAGONAL TV, MALLERICH FILMS i TV3) el desig que s'ofereixi un visionat previ de la minisèrie al Pallars Sobirà. En aquest sentit, podria exhibir-se abans de l'estrena televisiva al cine de Sort.

Fer parlar els actors en pallarès és molt difícil

Bona part de l'acció de la sèrie Les veus del Pamano es desenvolupa al Pallars Sobirà (a més de Barcelona, entre altres enclavaments) i els seus protagonistes són pallaresos, però a la minisèrie televisiva parlaran amb un accent català oriental. El director, Lluís Maria Güell, es va defensar ahir assegurant que «fer parlar els actors en pallarès és molt difícil i no volem fer el rídicul; es tracta d'un esforç que resta a la dificultat ja pròpia de muntar els personatges».
Això sí, Güell va afegir que a l'escola els nens sí que parlaran en pallarès perquè són tots de la comarca: «Serà com dir que en el futur, quan siguin grans, tothom parlarà amb accent pallarès, perquè a l'escola representa que estem a l'any 1943.»
Les veus del Pamano explica la història de la postguerra, quan un mestre arriba destinat a un poblet del Pirineu on, a poc a poc, es veurà embolicat en una doble vida que no es descobrirà mai fins que, cinquanta anys més tard, una mestra troba el seu diari secret entre les ruïnes de l'escola i comença a aclarir les circumstàncies de la vida i la mort del seu autor.

ELS PROTAGONISTES

Francesc Orella - el "Targa"
«Seré el dolent de la pel·lícula, un personatge ambiciós que aspira al poder, agraït per a un actor però després no em podrà veure ningú.»
Montse German - Elisenda
«És una dona marcada per la tragèdia, que després de l'assassinat del pare i el germà entra al costat fosc. Un personatge molt complex.»
Roger Coma - Oriol Fontelles
«El meu personatge del mestre de Torena és apassionant, un antiheroi que acaba nadant entre dos aigües, els maquis i els feixistes.»

Font: SEGRE, dissabte 4 d'octubre del 2008 (enllaç)

La escuela de la población pallaresa de Enviny será la primera localización donde grabará el equipo de rodaje de la adaptación cinematográfica de Les veus del Pamano, la novela de Jaume Cabré. Así lo anunció ayer el director de la miniserie, Lluís Maria Güell, que cuenta en su historial con éxitos como Ventdelplà o Amar en tiempos revueltos.
El rodaje, que moverá un equipo de más de un centenar de personas, durará unas cinco semanas en el Pallars, en escenarios de poblaciones como Tírvia, Virós, Espot, Boren, Isil o Enviny. Posteriormente, el equipo se trasladará a otras localizaciones como Barcelona, donde se grabará en la Colonia Güell o en Pedralbes. El presupuesto total para la miniserie, que constará de dos episodios de 90 minutos, es de 2,8 millones de euros, de los cuales el 50 por ciento lo ha aportado Televisió de Catalunya. El resto es una colaboración entre TVE, el Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya y el soporte logístico del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.
Los encargados de dar vida a los personajes protagonistas de la miniserie serán los actores Roger Comas, en el papel de Oriol Fontelles; Montse Germán, que interpretará el personaje de Elisenda, y Francesc Orella, que dará vida a Targa, que será «el malo de la película», según explicó el propio actor. La miniserie contará, no obstante, con un elenco de extras formado por la propia gente del Pallars Sobirà, que suman alrededor de medio centenar de actores.
Los productores responsables, Albert Sagalés, de DIAGONAL TELEVISIÓ, y Paco Poch, de MALLERICH FILMS, explicaron que el proceso de confección de la miniserie se alargaría hasta mayo de 2009. Su estreno, no obstante, todavía no tiene una fecha concreta, aunque la productora ejecutiva de Televisió de Catalunya, Elisa Plaza, aseguró que podría darse entorno de finales de verano o principios de otoño de 2009. La productora también explicó que la intención es de realizar un pase especial en Sort para los habitantes del Pallars antes del estreno oficial. De cara a un futuro, los productores no descartan que la obra pueda ser comprada por agentes de Francia o Alemania. Por el momento, no obstante, la producción no ha recibido capital extranjero. Es por ello que una de las ideas es llevar el filme al festival internacional de Cannes.

Crònica de M. Bernaus des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 4 d'octubre del 2008 (enllaç)

Font: SEGRE, diumenge 7 de setembre del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, diumenge 7 de setembre del 2008 (enllaç)

El càsting per participar en la pel·lícula basada en la novel·la Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, va superar totes les expectatives, ja que unes 300 persones van participar en les proves de selecció a l'Oficina de Turisme del Pallars Sobirà durant la jornada d'ahir. Està previst que el film es comenci a gravar als paratges de la vall d'Àssua, on està inspirat, entre l'octubre i el novembre. L'antiga escola d'Enviny i el bosc de Virós són dos de les localitzacions on es gravaran escenes.
Pep Armengol, director del càsting, va explicar que durant tot el dia s'havien presentat i participat en les proves unes 300 persones. L'objectiu era, sobretot, buscar nens de diferents edats, que facin de figurants o fins i tot que tinguin un petit paper, ja que la trama està ambientada en una escola de la postguerra.
Està previst que la versió cinematogràfica d'aquesta novel·la de Jaume Cabré arribi a la pantalla com una minisèrie de 90 minuts cada capítol. El film dirigit per Lluís M. Güell, que compta amb una llarga experiència amb sèries com Ventdelplà o La señora, està produït per DIAGONAL TV i MALLERICH FILMS, amb la coproducció de TELEVISIÓ DE CATALUNYA i la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals. L'actor Joel Joan serà un dels protagonistes, mentre que Xesc Barceló i Eduard Cortés han fet l'adaptació i el guió.

Crònica de Mariona Canals i M. Mas des de Sort
Font: SEGRE, dissabte 6 de setembre del 2008 (enllaç)

Unas 300 personas, entre niños y adultos, pasaron ayer por la Oficina de Turisme de Sort, para participar en el càsting de la película Les veus del Pamano.
Este filme está previsto que se empiece a rodar durante el mes de octubre en el Pallars Sobirà dado que la novela que ha inspirado a la película está ambientada en el Valle de Àssua, una zona de esta comarca. Entre las localizaciones que se han escogido hay la antigua escuela d'Enviny o el bosque de Virós.
La novela Les veus del Pamano, original de Jaume Cabré, llegará a la pantalla mediante una miniserie de dos episodios de 90 minutos cada uno. Se trata de una iniciativa de DIAGONAL TV y MALLERICH FILMS con el apoyo del Programa Media de la Unión Europea.
El director de la cinta será Lluís M. Güell y uno de los protagonistas principales el actor catalán Joel Joan. Xesc Barceló y Eduard Cortés han hecho conjuntamente las adaptaciones y el guión.
Respecto a las tipologías de personas que buscan para hacer de extras de la película destacan los niños por encima de los adultos.

Font: LA MAÑANA, dissabte 6 de setembre del 2008 (enllaç)

Sense posar la mà al foc, els micòlegs pronostiquen una temporada de bolets anticipada i abundant. El temps d'aquest estiu, sec però de temperatures moderades, ha creat unes condicions de sòl que han mantingut la flora fúngica catalana en marxa. Segons els experts consultats per aquest diari, els seus fruits començaran a aparèixer abans del que és habitual, a principis de setembre, coincidint amb el pont de la Diada. Això sí, durant aquelles dates s'haurà d'anar a caçar-los als vessants ombrívols de les muntanyes, a cotes d'entre 1.600 i 1.800 metres.
«De moment, és la temporada més prometedora dels últims anys», assegura Enric Gràcia, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana de Micologia. La sequera i els canvis sobtats d'estació van impedir als bolets aparèixer amb abundància en les tardors precedents.
La primavera del 2008, en canvi, ha estat humida i aquest any les estacions s'han succeït sense sorpreses, i la calor s'ha anat incrementant lentament fins a arribar a una canícula gens extraordinària. Si les condicions reverteixen ara cap a l'hivern amb la mateixa parsimònia, els bolets lluiran els seus bonics barrets d'aquí a poques setmanes. Encara que Enric Gràcia aclareix que el pronòstic es complirà «sempre que el temps acompanyi», és a dir, si plou durant les pròximes setmanes i el vent no bufa amb força. «Llavors» - afegeix l'expert -, «podrem trobar les primeres espècies, com el rovelló, o en pinedes adultes i poc denses, els ceps».

A l'estiu

Malgrat que encara no es pot parlar de temporada, molts boletaires ja han recol·lectat bolets comestibles en alguns boscos i prats del Pirineu. «El que més s'ha trobat - explica Gràcia - han sigut ceps, rovellons i rossinyols, sobretot en zones del Pirineu ubicades a més de 2.000 metres d'altitud».
La setmana passada, els bolets ja van donar sorpreses. «En ple prat alpí vam trobar una gran taca de cama-secs», explica Judith Escales, excursionista que, a prop d'Enviny (Pallars Sobirà), va recol·lectar més d'un quilo d'aquesta espècie. De fet, el diari lleidatà La Mañana va informar fa uns dies que algunes parades del Pont de Suert (Alta Ribagorça) ja estan venent - a preus bastant abusius - els primers exemplars de rovelló, peu de rata i algun cep, que han estat recol·lectats a la Vall d'Aran.
No obstant, molts recol·lectors veuen la temporada que ve amb ulls escèptics. «Aquest estiu - comenta Joan Sanjuan, boletaire de la Vall d'Aran - n'han sortit alguns, però ara van de baixa; hauria de ploure més». Així mateix, alguns fòrums de meteorologia posen de manifest l'escassa pluja caiguda des del mes de juliol en algunes zones de Catalunya i qüestionen l'esplendor de la pròxima temporada de bolets.

Sòl més fred

A més d'humitat, els bolets requereixen una temperatura no gaire alta per poder desenvolupar-se. El temperat estiu ha mantingut el sòl fresc, de manera que els experts preveuen que la terra es refredi encara més fins a arribar abans a la temperatura òptima. És per això que creuen que la temporada que ve s'anticiparà en relació amb la de tardors passades.
Les condicions estiuenques també han beneficiat insectes com els micetofíl·lids, un tipus de mosca amb una larva que infesta rovellons i altres espècies - per als comensals, el punyeter cuc -. «Aquesta temporada, els bolets es picaran més», sentencia Enric Gràcia. Per evitar-ho, caldrà caçar-los al vol i cuinar-los com més aviat millor.

Crònica d'Octavi Planells des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, diumenge 24 d'agost del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dissabte 23 d'agost del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dilluns 18 d'agost del 2008 (enllaç)

Es comunica als senyors usuaris que, amb motiu dels treballs d'execució de l'obra de reforçament del ferm de la carretera LV-5222, de la N-260 a Enviny, tram: de Montardit de Dalt (PK 3+300) a Enviny (PK 7+300), aquesta romandrà tancada al trànsit rodat al tram comprès entre Montardit de Dalt i Enviny, del dilluns 18 d'agost al divendres 22 d'agost, entre les 9.00 i les 19.00 hores.

Itineraris alternatius:

LV-5223, direcció Llessui, fins a l'encreuament d'Olp-Enviny, per la carretera LV-5224 i la carretera municipal d'Olp a Pujalt.

Lleida, 17 d'agost de 2008

Font: SEGRE, diumenge 17 d'agost del 2008 (enllaç)

Amb motiu del cinc-cents aniversari de la mort de l'últim comte del Pallars, Hug Roger III, l'Associació de Veïns d'Olp ha decidit organitzar un gran espectacle a la plaça del poble. L'acte es durà a terme el 15 d'agost en un escenari davant la torre de guaita.
Via Fora!!! Resistència!!! serà el títol de l'espectacle que estarà interpretat per sis veïns d'Olp i dirigit pel dramaturg Marcel·lí Borrell. L'obra estarà centrada en el setge de la població per les tropes del comte de Cardona, ordenat pel Rei Ferran el Catòlic i que va tenir com a objectiu conquerir els territoris d'Hug Roger III.
Hug Roger III, heroi de llegenda i darrer senyor feudal català, es va enfrontar amb Ferran el Catòlic en una guerra que va durar quatre anys, del 1484 al 1487. El 20 de juliol del 1485, un enviat del rei va anar a Olp, però els veïns no el van deixar passar. el dia 13 d'agost es va atacar el poble. Sis dies abans havia començat el setge a Enviny. L'atac va ser defensat per 200 homes armats amb artilleria i ballestes. El setge va durar 9 dies i va acabar amb molts presoners i execucions. La guerra va acabar amb la caiguda del Castell de València d'Àneu.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, núm. 726, 15/07/2008 (enllaç)

Un total de cinco municipios de la demarcación de Lleida han presentado sus solicitudes para optar a las ayudas que prevé la Ley de mejora de barrios, áreas urbanas y municipios que requieren una atención especial. Se trata de Sort, Tremp, Artesa de Segre, Juneda y Lleida. En total han sido 52 los ayuntamientos de toda Catalunya que han presentado las 53 solicitudes recibidas por el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Las solicitudes para poder optar a las ayudas que prevé la Ley de barrios provienen de ayuntamientos muy repartidos por todo el territorio. Así, dos expedientes provienen del ámbito del Alt Pirineu i Aran, tres más de Ponent, 21 desde el ámbito metropolitano, cinco más del Camp de Tarragona, diez ayuntamientos de les Comarques Centrals, y once más de las Comarques Gironines.
Concretamente, en cuanto al ámbito de l'Alt Pirineu i Aran, Sort ha presentado un proyecto para mejorar los barrios de Olp, Enviny, Sorre y Llessui, y Tremp el núcleo antiguo y l'Eixample. Con respecto a Ponent, Artesa de Segre ha presentado a la Ley de Barrios el proyecto para rehabilitar el núcleo antiguo, Juneda la calle Major y Lleida l'Eixample antiguo.

Inversión

El importe destinado a esta convocatoria es de 99 millones de euros, que permitirán un volumen de inversión de unos 200 millones de euros al conjunto de los barrios beneficiarios, contando las aportaciones de los ayuntamientos. Se prevé que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques resuelva la convocatoria el mes de junio. Las cinco primeras convocatorias del programa de barrios habrán generado una inversión global de unos 1.000 millones de euros y beneficiarán cerca de un millón de personas en unos 90 barrios.

Criterios de selección

Una vez recibidas las solicitudes de ayudas, la Comisión de Gestión del Fons de fomento del programa de barrios y áreas urbanas valorará ahora la lista de proyectos que se han presentado y que pueden ser financiados y según los criterios que fijan la Ley y el Reglamento, así como la cantidad concreta que en cada caso se propone. Posteriormente, éste hará una propuesta al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, para que dicte la resolución definitiva durante el mes de junio. En todo caso, la cuantía de la subvención otorgada por la Generalitat oscilará entre el 50 y el 55% del presupuesto total aprobado para cada intervención.
Los criterios de evaluación para determinar los barrios beneficiarios tendrán en cuenta la problemática urbanística y los déficits de equipamientos y servicios de la zona. También se valorarán las características demográficas, las problemáticas sociales y económicas más patentes, como la tasa de paro, el número de personas beneficiarias de pensiones asistenciales o el porcentaje de población en riesgo de exclusión. Hasta ahora, los proyectos beneficiarios de las ayudas abarcan un amplio abanico de actuaciones, desde la pavimentación de calles a la reparación de fachadas de edificios, la creación de centros cívicos o el cableado de los inmuebles para permitir a los residentes el acceso a Internet.

El Casc Antic de Ponts, beneficiado en la convocatoria anterior

En la anterior convocatoria del Pla de Barris, la cuarta, el único municipio de Lleida beneficiado fue Ponts después de que se aprobara una ayuda de 756.186,81 euros para la reforma del Casc Antic.
El proyecto aprobado en 2007 incluye como actuaciones más relevantes la nueva ordenación y urbanización general de la plaza del Portal Nou y la construcción de un museo local.

Font: LA MAÑANA, divendres 2 de maig del 2008 (enllaç)

El llistat d'obres incloses al Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat i el Pla Específic de la Diputació,
uns programes que subvencionen les infraestructures i equipaments bàsics als municipis, incrementa per al període 2008-2012 les aportaciones per a l'execució d'obres de proveïments en petits nuclis, especialment en un moment en què la sequera ha fet aflorar mancances en aquest aspecte en molts municipis en comarques com per exemple la Segarra, el Pallars Jussà o l'Alt Urgell. El llistat complet de les obres, que publica avui SEGRE, inclou cada vegada menys subvencions per a obres i equipaments d'oci (com ara piscines), que tradicionalment també formaven part de les prioritats dels diferents ajuntaments. Molts dels municipis lleidatans, que fa anys no tenien aquest tipus de serveis lúdics, ja en disposen majoritàriament, de manera que les seues prioritats van ara per altres bandes (un dels pocs municipis que demana ajuda per a les seues piscines recentment estrenades és Tiurana per al nou poble de Solers). Per la seua part, s'ha de destacar que el Solsonès, a la Catalunya central, rebrà un total de 9 milions per a la subvenció de projectes valorats en 15 (és l'única comarca que figura en la relació). En total, hi ha projectes per uns 300 milions i 135 de subvencions.

RELACIÓ D'AJUDES ATORGADES

Projecte: Construcció d'una piscina coberta
Pressupost: 4.768.768,17 EUR
Subvenció: 908.110,94 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Altron
Pressupost: 86.487,95 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Olp
Pressupost: 85.742,44 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llarvén
Pressupost: 85.837,97 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització i millores al local social de Montardit de Baix
Pressupost: 87.435,12 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llessui
Pressupost: 85.617,93 EUR
Subvenció: 59.932,55 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Pujalt
Pressupost: 85.802,75 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Montardit de Dalt
Pressupost: 85.818,29 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Sorre
Pressupost: 85.855,57 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització a Enviny
Pressupost: 85.772,47 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Zona d'aparcament a Bernui
Pressupost: 85.859,50 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Bressui
Pressupost: 85.866,00 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de Seurí
Pressupost: 88.160,49 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Total Pallars Sobirà
Pressupost: 21.579.682,11 EUR
Subvenció: 13.929.044,52 EUR

Crònica de L. Metaute i M. Cortina des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 10 d'abril del 2008 (enllaç)

La octava etapa de la edición de este año de la Vuelta a España pasará por la comarca del Pallars Sobirà. La salida será en Escaldes-Engordany, en Andorra, y la llegada en el Pla de Beret, y como dificultades de montaña en la web de la Vuelta a España, en la que señala los principales detalles del recorrido de las 21 etapas, apunta como complicaciones de la octava dos puertos. Concretament el Port del Cantó (1.730 metros) y l'Alt d'Enviny (1.220 metros). Los organizadores han clasificado a l'Alt d'Enviny como un puerto de segunda categoría que transcurre por una estrecha carretera, concretamente la LV-5224 y la LV-5222. Estas carreteras, de titularidad de la Diputació de Lleida, son las que llevan a las poblaciones de Olp, Pujalt, Enviny, Llarvent y Montardit de Dalt.
Se trata de vías muy estrechas, sin medidas de seguridad en algunos puntos y con tramos de pavimentación diferentes. Por todos estos motivos, el Alcalde de Sort, Agustí López, ha tramitado una carta al presidente de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, en la que se le reclama mejorar estas carreteras locales de manera urgente. López argumenta que hay determinados tramos que presentan un muy mal estado de la calzada con el asfalto levantado, aspecto que podría dificultar el desarrollo de la carrera, tanto para los ciclistas, como para los coches que acompañan a la Vuelta de España como para las personas que se sitúan al lado de la carretera para ver el paso de la carrera.
López dice que de no mejorarse estos tramos de la carretera la imagen del municipio y de la comarca podría verse perjudicada. El alcalde de Sort invita a los técnicos de la Diputació a desplazarse hasta la zona para comprobar in situ aquellos tramos de la carretera LV-5224 y LV-5222 que sería conveniente mejorar para que la carrera ciclista sea un éxito.
El Alcalde de Sort ha aprovechado el paso de la Vuelta a España para reclamar mejoras para estas carreteras. Agustí López dice que hace años que pide que se reparen ya que en algunos puntos el mal estado de la vía puede ser un peligro para el transporte escolar; carreteras muy estrechas con un solo carril, sin cunetas y con carencia de mecanismos de seguridad, como vallas.
Por el momento el Alcalde de Sort no ha obtenido respuesta satisfactoria a la petición de mejoras.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 8 d'abril del 2008 (enllaç)

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 1 d'abril del 2008 (enllaç)

L'Ajuntament de Sort en colaboración con el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat y la empresa FUSIC comenzarán en los próximos días el proyecto Tallers per a la festa. Se trata de unos talleres que quieren recuperar algunos bailes y canciones características de algunas poblaciones del municipio, como serían bailes originarios de Enviny o de Altron. La intención de Tallers per a la festa es que los jóvenes del municipio aprendan estos bailes y posteriormente se puedan exhibir en las fiestas y ferias de la zona. Potenciar el Grup de Rigodons, que baila el día de la Festa Major de Sort, es uno de los trabajos de estos talleres. En este campo pretenden consolidar el grupo y las exhibiciones y reconstruir esta típica danza.
Otra de las líneas de estos talleres en la consolidación del Grup de Joves Geganters con la construcción de nuevos gigantes y cabezudos, aprender bailes y rúas de gigantes y potenciar el grupo de grallers y de percusión para acompañar a los gigantes los días de fiesta. Una tercera línea de los Tallers per a la festa que se realizarán en Sort es la potenciación de los símbolos identitarios del municipio como son la oveja xisqueta o el marrà de raza, a través de la construcción de gigantes, para dar a conocer estos dos animales emblemáticos e incidir en su promoción como elementos gastronómicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)

Lleida, Juneda, Artesa de Segre, Tremp, Sort i la Coma son els únics municipis de la demarcació de Lleida que optaran aquest any a les ajudes de la llei de barris, que entrega la Generalitat per a la millora d'espais públics, construcció d'equipaments o adequació d'habitatges. Així es desprèn del llistat fet públic ahir pel departament de Política Territorial, en què també s'indica que aquest any compta amb un pressupost de 99 milions d'euros.
La capital del Segrià, que ja s'ha beneficiat de l'ajuda en dos convocatòries anteriors, presenta en aquesta ocasió un pla de millora del que s'ha anomenat Eixample Antic. Juneda, Artesa i Tremp han presentat projectes per a la millora dels seus respectius nuclis antics, en què es contempla des de la millora de serveis (clavegueram, llum, gas) fins a la renovació del paviment, passant per la creació de zones verdes i vianalització d'alguns carrers.
En el cas de Sort, s'han sol·licitat millores en quatre dels seus nuclis agregats: Enviny, Olp, Sorre i Llessui. Segons l'Alcalde, Agustí López, el centre històric d'aquests nuclis està «molt degradat», especialment el d'Enviny, on la part afectada és gairebé el trenta per cent del total del nucli.
Finalment, el municipi de la Coma ha sol·licitat una subvenció per col·locar un ascensor a l'Ajuntament.

Cinc municipis i sis barris

En les anteriors convocatòries, la Generalitat de Catalunya ha inclòs dins de la llei de barris els projectes de reforma del centre històric de Balaguer i del barri de la Mariola de Lleida (2004); el nucli antic de Solsona (2005); el nucli històric de Cervera i el barri antic de Lleida (2006) i el nucli antic de Ponts (2007). En tots els casos, l'ajuda del Govern representa el cinquanta per cent del pressupost total del projecte.

LES CLAUS - Sort

Pressupost: 901.518 euros
Durada: 4 anys
Obres: Millora dels nuclis antics dels agregats d'Olp, Enviny, Sorre i Llessui, que preveu obertura de vials i places
Sort proposa recuperar els nuclis antics dels agregats d'Enviny, Olp (a la imatge), Sorre i Llessui. En el cas d'Enviny, el 30% del nucli està enderrocat a causa del seu abandó des de fa mig segle, cosa que provoca que sigui inacessible. A la resta, les actuacions són més puntuals.

Font: SEGRE, divendres 2 de maig del 2008 (enllaç)