Jordi Garreta, el moderador de l’acte, proposava que l’educació intercultural hauria de ser una educació transversal per a tots els centres educatius i no només per aquells amb majors percentatges d’alumnat nouvingut.

L’impacte de la immigració a les escoles, tant pel volum d’alumnes nouvinguts i molt especialment, per la gran diversitat de procedències i orígens; o la baixa implicació generalitzada de les famílies, tant autòctones com immigrades, en el funcionament de l’escola i a les AMPAs, van ser els primers eixos de reflexió que va introduir el sociòleg de la Universitat de Lleida, Jordi Garreta, investigador en educació i immigració i que va moderar la taula rodona organitzada per l’Observatori de la Immigració a Sabadell (OIS) i l’SCAI.

La clara intervenció de Jordi Garreta va situar al públic assistent i va donar peu la part central de l’acte: les intervencions de pares i mares sabadellencs de diferents procedències com Equador, Marroc, Rússia i Guinea, sense oblidar la presència d’una mare autòctona. Al llarg de la sessió, aquests pares i mares varen exposar el seu punt de vista sobre l’actual situació a l’escola, tot repassant temes com els introduïts pel ponent però també d’altres qüestions com les similituds o les diferències culturals respecte a les escoles d’origen, la segregació escolar o la opinió sobre si els alumnes nouvinguts fan disminuir el nivell educatiu o estigmatitzen els centres escolars.

Entre les opinions recollides dels participants i també durant les aportacions finals del debat, varen aparèixer arguments i idees diverses. Es va constatar la poca, i en alguns casos, manca de relació de les famílies amb l’escola, no tant per manca d’interès de les famílies, sinó perquè la pròpia dinàmica de l’escola no ho permet ni ho facilita. Segons el parer dels pares i mares, aquest és una diferència clara amb les escoles dels països d’origen, on la relació de confiança amb l’escola i el professorat és molt més elevada i freqüent que aquí.

A Catalunya, aquesta absència de relació amb l’escola, que en Jordi Garreta anomenava barreres simbòliques amb la institució escolar, poden ser degudes per diverses raons. Pot donar-se el cas que el propi equip docent no promogui de manera suficient aquest contacte amb les famílies o no sàpiga com iniciar un primer contacte. Una altra causa pot ser per la manca d’espais físics que permetin aquesta comunicació. En aquesta línia, disposar d’una bona entrada a l’escola, tenir un parc o una plaça propera o no haver de deixar els infants de pressa i corrents a les aules i tornar a buscar el cotxe aparcat, són factors que incideixen en la possibilitat de començar a establir aquestes relacions entre família i escola. Sense mesures que contribueixin al diàleg entre escola i família, la relació esdevé dèbil, sorgeixen més problemàtiques, les famílies no saben què es treballa a les aules i per tant, pot disminuir el nivell d’implicació. En aquest sentit, Jordi Garreta va apuntar la importància d’establir relacions socials i afectives dins de la comunitat educativa i en qualsevol nivell, que poden ser la clau per tenir un centre on la comunicació flueix i es tracten i es solucionen els problemes.

Un altre tema destacat va ser el rol del professorat en l’educació dels infants. Si bé es reconeix que els coneixements bàsics són apresos en l’entorn familiar m és proper, és important dotar de més recursos als centres i més formació al professorat, de manera que l’acollida de l’alumnat nouvingut sigui el més completa i integral possible, abordant tant l’aprenentatge de l’idioma, la instrucció i els coneixements, com també oferir atenció en la seva vessant psicològica per superar el trencament que implica el procés migratori. Una altra crítica dirigida als docents era que davant de casos de discriminació, de tracte desigual o del tòpic que els alumnes immigrants fan davallar els nivells i rendiments acadèmics, una opinió molt estesa entre docents i famílies, es recomanava també més formació intercultural, no només a nivell teòric sinó també amb bons exemples i pràctiques, que pugin donar pistes sobre com treballar amb els infants tant els nouvinguts com els autòctons. En aquesta línia, els docents mostraven la seva preocupació per la manca de consens a l’hora d’atendre i treballar amb alumnat nouvingut a nivell de l’administració i a nivell professional. Tot i els avantatges que ofereix la llibertat i autonomia de centre, en l’atenció a la diversitat apareixen conflictes a resoldre, com pot ser el tema del signes religiosos o els àpats, en què la manca de normativa sobre el límit d’allò públic i allò provat a l’escola, fa que no existeixi una actuació unitària i els centris acabin actuant de manera improvisada.

Per últim també es reconeix que la tasca fonamental no és tant el treball amb els infants, ja que solen relacionar-se sense problemes, sinó cal un treball més profund amb els adults, ja siguin professionals del món educatiu com amb pares i mares de famílies autòctones i immigrades, ja que són els adults els que transmeten discursos negatius envers la immigració o neguen el potencial d’enriquiment social i cultural que pot generar. En aquesta línia, cal incidir en el coneixement, en l’apropament entre cultures i el contacte i la convivència intercultural. Aquesta és la manera de trencar amb tòpics i estereotips fundats pel desconeixement i la por al desconegut, i que genera idees com el descens del nivell educatiu als centres i la seva estigmatització o provoca la fugida de famílies, i també de professorat, a altres centre educatius amb percentatges menors d’immigració.

L'Observatori de la Immigració a Sabadell (OIS), conjuntament amb l'SCAI i el suport de la Fundació Jaume Bofill i Ajuntament de Sabadell, organitzen la Taula Rodona sobre Educació i Immigració, amb el títol l'Escola i la Família. Quins valors tenim i quins valors esperem de l'escola?

L'acte, se celebra el dimarts 8 de juliol a les 19h al Casal Pere Quart de Sabadell, i comptarà amb la participació de mares i pares de diversos orígens que aportaran la seva visió i seran moderats pel professor de sociologia de la Universitat de Lleida, Jordi Garreta.

Per afavorir el bon creixement i el desenvolupament dels nostres infants, la comunicació i la coordinació entre l’escola i la família hauria de ser un dels punts més sòlids del sistema educatiu. En l’actual context migratori, aquesta aliança entre l’escola i la família pren encara més rellevància pel repte afegit del canvi cultural. Els pares i mares transmeten aquells valors que consideren més importants pel desenvolupament dels seus fills i filles, ja siguin nascuts al país d’origen o bé nascuts en el país de d’arribada. Però en la situació de procés migratori, com es viu el canvi de context cultural i la presència de nous valors majoritaris? I en aquest cas, com s’articulen les demandes per poder educar els infants a cavall de dues cultures? Existeixen dificultats en aquest procés o és possible extreure el millor de cada una d’elles?

Amb la intenció de compartir la reflexió sobre el fet migratori, tractant la realitat del món educatiu, la Lliga dels Drets dels Pobles, el Fòrum IDEA de la UAB i l’SCAI, amb el suport de l’Oficina de Nova Ciutadania de l'Ajuntament de Sabadell i la Fundació Jaume Bofill, proposem el cicle Immigració i educació: l’escola i la família. L’objectiu ésdebatre sobre les expectatives de les famílies immigrades respecte les escoles i altres qüestions relatives als valors que transmet l’escola i el sistema educatiu català o les relacions amb l’entorn més proper, entre companys, professorat i pares i mares, segons les opinions de les famílies nouvingudes.

Amb les intervencions de:

Jordi Garreta, professor de sociologia de la Universitat de Lleida

Mariama Camara, Mohamed Chtaibat, Cati González, Irina Lebedeva i Marisa Zambrano, mares i pares d’origen estranger i autòcton

• Data: dimarts 8 de juliol de 2008
• Horari: a les 19.00 h
• Lloc: Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell) Fes clic aquí per saber com arribar-hi

Organitzen: SCAI, Lliga dels Drets dels Pobles i Fòrum IDEA de la UAB

Amb el suport de: Fundació Jaume Bofill i Oficina de Nova Ciutadania de l'Ajuntament de Sabadell

Seguidament, us exposem alguns punts de l'informe.

Elevada segregació escolar a Catalunya

L’informe de la segregació escolar a Catalunya, realitzat per el síndic de greuges destaca la vital importància de lluitar contra la segregació escolar, realment molt elevada al nostre país. Les dades de l’estudi mostren que, tant a primària com a secundària, la segregació escolar a Catalunya és alta ja que segons les estimacions fetes, a nivell nacional, caldria que fins a 46% de l’alumnat estranger de primària, i fins el 35% secundària, canviessin de centre per tal que la distribució fos equitativa entre tots els centres educatius. d’alumnat estranger de

Raons i causes de la segregació escolar

La segregació escolar és un reflex de la segregació urbana, però en molts casos i en moltes ciutats i pobles de Catalunya, la segregació escolar resulta ser molt més elevada que la segregació urbana. És a dir, a l’interior d’alguns centres educatius, trobem percentatges de d’alumnat estranger molt més elevats que els percentatges de població estrangera que resideix en un barri concret. De fet, l’estudi demostra que el ritme de concentració d’alumnat d’origen estranger en les escoles, no correspon amb l’evolució i el ritme de l’arribada i l’assentament de la població immigrada en els municipis i barris. Per tant, ens trobem davant d’una manca de correlació entre la composició de la població del barri i la composició de l’alumnat dins l’escola.

Aquesta situació de sobrerrepresentació d’alumnat estranger a les aules pot tenir diverses raons. Les més destacades serien la pròpia dinàmica de molts centres, que ja eren segregats anteriorment a l’arribada de població i alumnat immigrant al barri, i eren també centres molt estigmatitzats socialment. De la mateixa manera que també existeix una segregació escolar en aquells centres que acullen principalment famílies benestants i adinerades. Per altra banda, també hi té molt de pes la dinàmica de “fugida” de moltes famílies, que opten per matricular els seus infants en altres centres menys estigmatitzats socialment i a vegades allunyats dels seus domicilis.

Així doncs, en aquests contextos, s’arriba a una forta estigmatització social, que anteriorment ja tenia el barri i ara, també arriba a les escoles.

La segregació escolar a Sabadell

Com apunta l’informe, la segregació escolar és ben diversa, no només a l’interior dels municipis, comportant que hi hagi centres amb elevada representació i per tant, que no corresponguin a la realitat social dels barris; sinó que també es presenten diferències considerable si comparem la realitat dels municipis catalans.

Les dades ofertes en l’estudi del Síndic de Greuges mostren com la segregació escolar no és més intensa en els municipis on hi ha més immigració, sinó que en moltes ocasions els municipis amb menys població immigrada poden presentar una major segregació escolar, com és el cas de Sabadell.

Entre tots els municipis analitzats, Salt a Girona, és el que compta amb el major percentatge de població immigrada a la primària, un 47,1%. Tot i així, té un índex de segregació escolar lleugerament inferior a Sabadell, amb un total de població escolar immigrant molt més inferior, un 8,3%. El mateix succeeix amb L’Hospitalet de Llobregat, que amb un 20,5% d’alumnat de primària immigrant, presenta menys segregació escolar que Sabadell.

Si comparem la realitat sabadellenca amb altres municipis que no es troben en la llista dels 20 amb majors índex de segregació escolar, veiem com Manlleu, Guissona, Canovelles, amb percentatges propers al 30% d’alumnat immigrant a primària, o Roses, Calonge o Banyoles, tots ells amb percentatges superiors al 25%, són tots ells municipis que presenten una millor situació. Sabadell ressalta, malauradament, per ser un dels vint municipis amb major segregació escolar, i alhora tenir poc alumnat immigrant. A Sabadell, caldria que un 26% de l’alumnat immigrant canviés d’escola per tenir centres amb composicions equitatives, en termes globals de tota la ciutat i estadísticament (tenint sempre present la problemàtica inicial de la segregació urbana).

De fet, en l’estudi Sabadell, Informe de la Immigració 2006 de l’OIS, ja s'apuntava aquesta tendència. A nivell de matriculacions, si bé l’alumnat total, englobant a tota la població, presentava una distribució força similar entre els centres públics (59%) i els centres concertats (41%); el col·lectiu d’alumnat estranger es concentrava de manera clara en els centres públics, ja que hi assistia en un 88%. Així doncs, amb les primeres dades, podem veure com la composició de determinades escoles no és gens representativa de la realitat de molt dels barris de la ciutat.

Gràfiques: Distribució del total de l’alumnat i de l'alumnat estranger de Sabadell segons la tipologia del centre educatiu.

Font: Observatori de la Immigració a Sabadell (2006) Sabadell, Informe de la Immigració 2006. Edita Fundació Jaume Bofill i Ajuntament de Sabadell.

Algunes propostes

Així doncs, davant d’aquesta situació es fa imprescindible adoptar una política educativa que vetlli per l’equitat d’oportunitats en tots els municipis i especialment, en municipis com els nostres. Des dels Síndic de Greuges es proposen, entre moltes altres, mesures com:

Sobre la planificació educativa:

• Tenir molt més en compte els criteris sociodemogràfics, i no només els criteris urbanístics i la disposició d’espais lliures, a l’hora de decidir la ubicació de nous centres o obrir noves línies en una escola.
• Garantir la gratuïtat total als centres per tal que hi hagi real equitat en la demanda de places escolars independentment dels nivells socioeconòmics de les famílies, així com millores de les condicions materials, per afavorir la qualitat entre tots els centres, públics i concertats
• Implicar molt més els centres concertats en l’escolarització d’alumnat immigrant

Sobre la gestió de l’accés als centres educatius:

• Frenar la oferta de matrícula viva en aquells centres amb elevada segregació escolar.
• Usar les ampliacions de ràtios per afavorir l’accés en aquells centres amb menys demanda o bé, reduir-les per controlar l’accés en aquells centres amb major demanda.
• Establir un màxim d’alumnat amb necessitats educatives específiques per cada centre.
• Controlar amb fermesa les irregularitats de l’admissió, com els falsos empadronaments.

Sobre les polítiques d’informació a les famílies:

• Assegurar un accés igualitari en el coneixement i informació de l’oferta escolar, els processos d’admissió i també sobre els drets d’elecció de centre.

Mesures compensatòries:

• Incrementar la inversió en professionals i majors incentius per a professorat major qualificat pels centres segregats.
• Impulsar accions per relacionar centres escolars segregats i centres escolar no segregats a través d’accions com l’oferta conjunta d’activitats.
• Promoure els centres segregats amb polítiques d’atracció de demanda envers a famílies locals.

Per accedir a l’estudi complet, feu clic aquí

Per veure’n un resum, feu clic aquí

Vic i Reus seran els dos municipis que acolliran, a partir del proper curs 2008-2009 i com a prova pilot, la creació d’espais nous i independents de les escoles que serviran per acollir alumnat d’origen estranger sense coneixement dels dos idiomes majoritaris, i que arriba quan el curs ja s’ha iniciat.

Segons la Conselleria d’Educació, aquesta mesura, que desenvolupa l’estratègia de les aules d’acollida ja existents a molts centres, té per objectiu millorar la recepció i la integració dels alumnes nouvinguts, especialment en aquelles escoles en les que els processos de matrícula viva (la matricula oberta durant tot el curs escolar), suposa una forta pressió per al seu funcionament regular. I és que els processos de matrícula viva són cada cop més habituals ja que el nombre de sol·licituds de reagrupament familiars augmenta.

Així doncs, aquesta iniciativa vol facilitar i focalitzar la tasca d’atenció i recepció d’alumnat estranger que arriba durant el curs ja iniciat, i sense cap tipus de noció o coneixement de les llengües vehiculars, el català o el castellà.

En un nivell més pedagògic, aquests centres cercaran l’assoliment de competències lingüístiques de català i castellà bàsiques per aquests alumnes i també la introducció i el coneixement dels costums socials. Les classes podran ser impartides durant tot l’any i per tant també, durant el període estival, i els centres acolliran els alumnes estrangers de manera temporal i directa, és a dir, sense passar primer per l’escola ordinària.

Però més enllà d’aquests bons propòsits inicials, la proposta de diferenciar l’alumnat segons la seva procedència és criticada per diversos sectors per implicar una clara segregació social. Vegem alguns arguments:

Si bé hi ha partidaris d'aquesta mesura, nombrosos col·lectius de docents, el sindicat majoritari de professors/es, USTEC, i també entitats socials i cíviques com SOS Racisme, manifesten que una mesura d’aquest tipus en cap cas afavoreix la integració social de l’alumnat estranger, sinó tot el contrari.

En primer lloc, aquest tipus de mesures en les que se separen comunitats i ciutadanies, reforcen encara més les diferències entre col·lectius i persones. Per tant, es dificulten les relacions interculturals normalitzades entre alumnes i futurs ciutadans, alhora que es reforça la imatge de escoles “normals” i escoles “pels altres, pels diferents”.

En segon lloc, i seguint el fil del primer argument, apareix la crítica de la separació física. Construir espais o escoles dirigides específicament per a alumnat estranger, tot i que aquestes siguin d’estada temporal , pot contribuir a la creació de marginalitat i a l’augment de creació i establiment de guetos, ja que no es tracta per de manera igualitària la població nouvinguda, sinó que s’aïlla i s’aparta.

En tercer lloc, i pel que fa a l’argumentació lingüística, malgrat pugui semblar una mesura que treballa en favor d’un aprenentatge de la llengua més ràpid i senzill, el fet d’aïllar i concentrar aquells infants i joves d’una o altra procedència i d’un o altre idioma, no facilitarà el seu aprenentatge de la llengua catalana o castellana, ja que no se’ls facilita el contacte amb altres infants i joves que sí tenen el català o el castellà com a llengua materna i per tant, se’ls priva d’aprendre la llengua en el seu entorn habitual entre iguals. És sabut que el contacte, l’intercanvi cultural i la immersió lingüística són les vies més òptimes per aprendre un nou idioma. I no hem d’oblidar que també en aquest context és on també s’aprenen les pautes i codis de conducta de les societats de destí.

En quart lloc, la segregació escolar és una mesura diametralment oposada a les polítiques d’integració actuals i al Pla de Ciutadania i Immigració de la mateixa Generalitat de Catalunya, ja que per una banda no afavoreix ni permet el contacte entre alumnes de procedències diverses des del primer moment per aprendre la llengua catalana. I per altra banda, aquesta mesura implica entendre i veure l’arribada de persones d’altres orígens a la nostra societat com un problema, i no com la oportunitat que la interculturalitat ofereix als nostres joves i infants, i a tota la societat, per poder conèixer altres realitats, tradicions, costums, concepcions vitals i universos simbòlics.

I en últim lloc, la obligació d’escolaritzar els infants de famílies d’origen estranger limita i condiciona el dret a l’escolarització de les famílies, ja que seran les oficines municipals d'escolarització les que decidiran qui i quant temps cal estar en aquest centres educatius específics.

Com a contraproposta a aquesta mesura segregadora i com a possible resposta a la necessitat de millorar el servei d’atenció i acollida de la població escolar estrangera i al mateix temps, poder alleugerir les pressions i l’esforç que la matrícula viva genera envers als centres i als docents educatius, seria convenient aplicar mesures com ara: dotar de més recursos per enfortir l’escola pública i les seves eines, com les ja consolidades aules d’acollida, o bé amb més recursos per a la formació dels professionals i docents educatius.