No puc assegurar amb certesa que no se m’escapi res respecte a aquest tema, atès que segurament és així; però després de l’estudi he arribat a la conclusió que en moltes ocasions és un benefici econòmic per a la mare treballadora donada d’alta al Règim Especial de la Seguretat Social fer-se el següent plantejament per tal de poder aconseguir beneficis més o menys rellevants, que sempre seran percebuts com a tals en funció de la capacitat econòmica de la persona beneficiada o del valor que aquesta assigni al diner.

Supòsit de fet:

Hem de suposar que partim de la base que hi ha una dona treballadora a punt de ser mare, o que li manquen un parell de mesos, màxim tres, per ser-ho. En primer lloc, Felicitats!! Tenint en compte que aquesta persona es trobi inclosa al Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors Autònoms (RETA), si prenem com a base per la qual cotitza la mínima de 785,70 € i en virtut de la qual s’abonen mensualment a la Tresoreria aproximadament 234,14 €, podria optar, segons el que desitgi fer amb l’activitat, entre les següents possibilitats:

PRIMERA:

En cas que la futura mare treballadora decideixi cessar en l’activitat, hauria de tramitar, entenc, la corresponent baixa en el RETA. D’aquesta manera s’estalviaria els 234,14 € de quota no només durant els quatre mesos de recepció de l’import de la prestació, la qual d’acord amb la sentència entenc que correspondria percebre, sinó també un cop finalitzada la prestació, ja que en cas de decidir reiniciar l’activitat dins el termini establert en la normativa disposaria d’una bonificació del 100 % en les contingències comunes durant un període de 12 mesos d’acord amb la D.A. 65ª de la Llei 30/2005. D’aquesta forma, els resultats aproximats serien:

Imports rebuts de prestació: 785,70€ * 4 = 3.142,80€ aprox.-

Imports no abonats de quota durant 4 mesos: 234,14 * 4 = 936,56€ aprox.

Bonificació 100 % de la quota durant 12 mesos = 234,14*12 = 2.809,68€ aprox.-

SEGONA:

En cas que no tramités la baixa al Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors Autònoms (RETA), aquesta mare treballadora percebria la quantitat aproximada de 785,70 € mensuals durant quatre mesos, però n’hauria d’abonar 234,14 € durant el mateix període. El pitjor però, seria que, un cop finalitzat el període esmentat, i atès que restaria donada d’alta en el Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors Autònoms, continuaria pagant les quotes mensualment els dotze mesos següents sense dret a bonificació. D’acord amb aquesta segona opció, els resultats aproximats serien:

Imports rebuts: 785,70 € * 4 = 3.142,80 € aprox.

Imports pagats de quota durant 16 mesos = - 234,14 * 16 = - 3.746,24 € aprox.

Una de les coses que es podrien objectar contra l’opció de tramitar la baixa al Règim Especial de Treballadors Autònoms és que es perdria la deducció fiscal per maternitat en l’IRPF; perjudici per altra banda menor, ja que només ascendiria a uns 400,00 € aproximadament; sempre en funció del temps que la mare ha estat de baixa per cessament de l’activitat. Un altre tema important a tenir en compte és que quan més import s’aboni en concepte de quota, i en ser la base de cotització més elevada, més alta serà no només la prestació a percebre, sinó també el guany o estalvi que correspongui en el primer cas.

Aquest article l’escric entenent que la D.A. 65ª de la Llei 30/2005 exposa com a element essencial per tal de gaudir la bonificació que la treballadora hagi “cessat en l’activitat per maternitat” per després “reincorporar-se”, fet que implicaria una baixa per cessament real en l’activitat, i amb posterioritat l’alta en idèntic règim. Francament, i com que en data d’avui no he tingut cap aplicació pràctica al respecte, ignoro com està aplicant l’administració el requisit del cessament per tal d’obtenir la bonificació, però el que és cert és que un cop escrit aquest article, i suposant que aquest fos el tractament, no deixa de ser una pena que en data d’avui s’hagin de realitzar martingales d’aquest tipus per tal de cobrar el que per natura entenc que correspondria, això és, i com a mínim, el dret a la prestació i la corresponent bonificació de forma automàtica per causa de maternitat.

Probablement la meva interpretació no sigui correcta segons els preceptes, però no és menys cert que de la dicció de la llei, així com de la sentència objecte d’unificació, se’n pot extreure aquest resultat: baixa per cessament en l’activitat per causa de maternitat, amb dret al cobrament de la prestació, i posterior alta amb dret a bonificació. No sé tampoc del cert si aquest seria un cas de frau de llei. Ho desconec, entre d’altres coses, i com ja he dit, perquè no he tingut un cas similar per meditar en profunditat.

Òscar Mondéjar Masó

Fa ara dos anys, els socialistes vam presentar a El Puig un document que ha inspirat els aspectes més substancials del Projecte d'Estatut que ara s'està tramitant a les Corts Generals.

Un document en què marcàvem la nostra ferma posició en la defensa dels drets dels ciutadans. Dos anys després de nombroses negociacions i d’un clar eixemple de responsabilitat per parts dels socialistes, ha començat el comte arrere per a que pugam gaudir del nou texte.

Un Estatut que garantix entre altres molts drets, una administració Pública equitativa, ràpida amb servicis púbics de qualitat; una administració de justícia ràpida; el dret a adreçar-se a l'administració en valencià; el compromís de les Corts d'elaborar una Carta de Drets Socials de la CV; la defensa integral de la família; d'altres situacions d'unió legalitzada; la igualtat d´oportunitats, per que homes i dones participen plenament en la vida laboral, social, familiar i política sense discriminacions de cap tipus; la protecció i defensa dels interessos del Poble Valencià : diversitat cultural, patrimoni històric, creativitat artística, científica i tècnica.

Però, més enllà de l'avanç que suposa per a la nostra Comunitat un nou Estatut, este 9 d'octubre es un bon moment per a reivindicar el paper dels municipis, com l'administració més pròxima al ciutadà, per a garantir el complet desenvolupament del País Valencià. És necessària la coordinació entre les administracions per a fer possible que tots els avanços de l'Estatut puguen ser perfectament perceptibles pel ciutadà.

No es podrà gaudir d'una millora dels drets i de les prestacions socials si no es compta amb els ajuntaments.

Per una banda, la reforma laboral havia de garantir la superació de la contractació temporal. A canvi, abaratia l'acomiadament, així com facilitava la contractació per ETT i disminuïa les despeses patronals a l'hora de contractar. D'aquesta manera, la filosofia vindria ser la de garantir contractes indefinits... en els que l'acomiadament sigui gairebé gratuït! I això tampoc funciona gaire bé, com s'ha demostrat abastament, ja que l'Estat espanyol ocupa el primer lloc entre els estats de l'OCDE quant a abaratiment de costos d'acomiadament, des de l'any 1988; però, igualment, en aquest període, la temporalitat ha augmentat del 23% al 34,4% (la mitjana europea és del 15,8%). El resultat: més precarietat a canvi d'una dubtosa estabilitat.

Per altra banda, la reforma del sistema de pensions allarga de 13 a 15 anys el període de cotització necessari per accedir a una pensió, fomenta la jubilació voluntària més enllà dels 65 anys i posa sobre la taula la necessitat d'utilitzar els sistemes privats de pensions i previsió social. De la mateixa manera, la reforma fiscal afavoreix les rendes altes, ja que redueix la quota a pagar de l'IRPF i de l'impost de patrimoni i també disminueix el tipus de l'impost de societats per a les grans empreses. D'aquesta manera, s'aprofundeix en la lògica de reduir els impostos directes (en els que els qui tenen més, paguen més), per tal de carregar la despesa de l'estat en els indirectes (que tots paguem per igual), una mesura amb molts qualificatius, però cap d'ells “progressista”.

Aquesta carta de presentació va dibuixar clarament la política social del PSOE fins al final de la legislatura i, en tots els àmbits, aprofundí en la lògica liberal per aplicar les seves polítiques. Així, es prioritzaren grans infraestructures, com el TGV, per davant dels trens de rodalies (molt més usats pels treballadors); s'intentà solucionar el problema de l'habitatge repartint xecs que anaven a parar a les butxaques dels especuladors (aportant quantitats molt inferiors a les de la Generalitat, però privant d'aconseguir aquestes); se seguí tractant la immigració com a mà d'obra i no com a persones (no garantint els seus drets com a ciutadania i acceptant només els que pogués assumir el món laboral, obviant el rerefons d'aquest drama); es donà suport a un procés de Bolonya que privatitza i elititza la Universitat; se seguí sense despenalitzar i garantir l'avortament lliure i gratuït; es mantingué el finançament públic preferent i generós de l'Església catòlica; s'acatà un decret Bolkenstein que avança en la privatització dels serveis socials; no es prengué cap mesura per frenar l'emissió de gasos i l'Estat espanyol es manté al capdavant d'Europa en el nefast rànquing de contaminadors (incomplint flagrantment el protocol de Kyoto); es mantingueren els privilegis de la família reial i la Monarquia com a forma d'Estat...

Vist tot això (i el que em deixo!), algú encara pot defensar el PSOE com un partit d'esquerres, quan pot aplicar polítiques sense estar pressionat per partits que es troben a la seva esquerra?