És sabut que una de les claus de l'èxit dels projectes digitals és la correcte gestió dels drets d'explotació de les obres. Les lleis de propietat intel·lectual no permeten la inclusió de documents en una biblioteca digital a excepció de què siguin obres de domini públic (això és que els drets d'explotació han expirat) o que tinguem l’autorització dels propietaris d’aquests drets. D’aquesta forma la majoria de biblioteques digitals “nacionals” comencen normalment per donar accés a obres bàsicament anteriors al segle XX. Certament és un fons interessant per a una part dels usuaris, però segurament no és un fons d’ús general.

La Biblioteca Nacional francesa a través de la seva biblioteca digital Gallica 2 ha encetat una experiència molt interessant: arribar a un acord amb editors de llibres electrònics “actuals” per posar-los a disposició de la ciutadania mitjançant una línia de subvencions específica. Aquest acord ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Biblioteca Nacional francesa, le Syndicat national de l'édition, la Direction du Livre et de la Lecture, le Centre National du Livre, els distribuïdors de llibres electrònics i els editors.

L’acord al qual han arribat el ministeri de cultura francès és de moment per un any i expira el 9 de març de 2009. Com s’indica a Gallica2: “selon le titre et le site partenaire, vous pourrez feuilleter le document gratuitement, le louer pour une durée déterminée, le télécharger sur votre ordinateur, votre PDA ou votre téléphone portable ou le commander en ligne. Le prix de chaque service est déterminé par l'e-distributeur et l'éditeur”.

Per fer possible aquest projecte Centre National du Livre ha creat una línia d’ajuts per a les editorials que vulguin participar en aquest projecte.

Hom podria observar, sorprenentment, que tot el debat que ha generat el cànon digital no s’ha traspassat també al cànon pel préstec, on bàsicament ens hem quedat sols els bibliotecaris i no sempre amb unanimitat interna. L’única diferència entre un i altre és que el cànon digital el nota la ciutadania quan compra un CD o un reproductor MP3 mentre que el cànon pel préstec l’acabaran pagant els ciutadans de forma indirecta a través dels impostos. La mateixa llei del llibre n’impedeix expressament que les biblioteques el repercuteixin als seus usuaris, no fos cas que els usuaris comencin a fer comptes com s’ha fet amb el cànon digital. On són tots els partits que, bàsicament per treure’n rèdits electorals, han defensat la supressió del cànon digital i després han aprovat la reforma de la llei de propietat intel·lectual que instaura el cànon pel préstec?.

Ja tenim la confirmació que el Ministeri de Cultura ha abonat a CEDRO el pagament corresponent a 2007, en total 1.300.000 euros. Ara ve la segona part, com es pagarà a partir d’ara? Pagaran els ajuntaments, els governs autònoms, el Ministeri?. Com es veurà complicada la feina de les biblioteques en allò que respecta a la gestió de les estadístiques? Quant acabaran cobrant els autors? I als que escriuen en català, gallec o euskera se’ls diluiran les seves dades de préstec en un còmput nacional espanyol?.

Són moltes les preguntes fetes i poques les respostes.

A més a més, sa senyoria hauria també de ser que no pot convidar a delinquir en aquest tema, perquè precisament no és un delicte a Espanya, ja que les reproduccions sense afany de lucre no són delicte (art. 31 LPI), potser com a molt un il·lícit civil, però en cap cas la fiscalia espanyola està per perseguir internautes per aquest tema, al contrari, el Fiscal General de l’Estat va dictar una circular als fiscal senyalant que no s’havia de perseguir per la via penal aquests actes.

Finalment el Partit Popular, en tota la campanya no ha dit com ho faria per eliminar el cànon; no ho diuen perquè només hi ha una solució, eliminant la possibilitat de fer còpies privades. Això és el que no ens diuen, per eliminar el cànon, i amb la directiva europea a la mà, si salta el cànon, salta la còpia privada, aleshores sí que seria il·legal copiar un CD, fer un fotocòpia, etc sense autorització.

I insisteixo, el mecanisme actual de cànon no és just, però una cosa és la reforma i l’altre la demagògia, almenys amb les lleis a la mà. I certament, les lleis es poden canviar, doncs que comencin, si s’atreveixen, que animin els seus col·legues del Parlament Europeu a derogar la directiva.

Avís de Confidencialitat
Aquest correu electrònic pot contenir informació estrictament confidencial i és de ús exclusiu del destinatari, queda prohibida a qualsevol altre persona la seva difusió, còpia, distribució, o l'exercici de qualsevol acció relacionada al seu contingut. Si ha rebut aquest correu electrònic per error, si us plau contesti al remitent, i posteriorment esborri'l del seu sistema. Qualsevol altre ús o acció podria ser contrària a la llei. Gràcies per la seva col·laboració.

És paregut a la situació que m'haig trobat amb una altra entitat que va decidir publicar los llibres que edita cada any en paper i en format electrònic. Perquè tot el que corria en format pdf, s'ho estauviava de pagar-ho ella impremtes. I per tant, quant més corregueren aquells llibres sense imprimir-los, millor. Però al pdf hi expressava clarament que

Són rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en base de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d'Internet. Les infraccions d'aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

Vaig preguntar a la mateixa institució que com podien penjar un docuement en pdf a la seua web, quan estava rigorosament prohibit de consultar-la a través d'Internet. La resposta va ser que era el text legal habitual. En fi... espero que la intel·ligència de l'usuari d'Internet fora superior a la bur(r)ocràcia i els amants de la papiroflèxia.