Although there were skirmishes in Limuru and Tigoni, they did not reach us, thanks be to God. The people in Maramba and Gatina are okay. There is no problem in the plantations now but in some of them the people who were not Kikuyus have been sent away to their ancestral homes.

In Kimlea we have not been affected at all but there are several students whose families were affected and some are living in the displacement camps in a miserable situation. We are studying ways of helping them even if only with food, clothing and medicine. We have been going with groups of our students to visit those in the displacement camp in Limuru (about 1000 families) and the situation is pathetic. It makes me cry and I feel helpless to solve a problem of such magnitude.

Kianda Foundation is currently working on a plan to train the young girls and mothers from these camps in Kimlea until they are settled elsewhere.

És moment d'aconseguir encara més recursos! Recordem a tothom que hi ha una festa divendres vinent amb aquesta finalitat...

Abans de marxar, com sembla lògic, havíem pensat que una de les necessitats bàsiques que podíem ajudar a cobrir era el dels medicaments pel dispensari. Sembla evident, oi?

Doncs no, no ho és. En el nostre cas, tot i endur-nos uns quants quilos, no ho va ser. Per tres motius:

(foto de la superjelenn)

Primer:

Molts dels medicaments que aquí ens van donar allà no serveixen. A vegades perquè són per malalties que allà no són rellevants. Però també perquè aquí tenim un nivell de sofisticació en els medicaments que a Àfrica no només és innecessari sinó que arriba a ser contraproduent, perquè els africans encara no han creat resistència. A l’OMS, que té un programa especial sobre la resistència als medicaments, preocupa especialment pel que fa als tractaments contra la malària, la tuberculosi i la SIDA.

El Health Ministry de Kenya ofereix, per exemple, a través del Kenya Malaria Information Service, aquesta informació per districtes en el cas de la malària.
Si algú s’hi vol entretenir, aquí pot buscar-hi els medicaments acceptats pel Pharmacy & Poisons Board del Ministeri de Salut kenyà.

En la mateixa línia, és interessant la web de la campanya que ha promogut Farmaceuticos Mundi amb altres organitzacions: Medicaments que no curen.

Podeu jugar a trobar medecines que es poden recollir per a altres països.

Segon:

Els medicaments que vam comprar aquí, tot i fer-ho a través de Farmamundi, eren més cars que els genèrics que es poden comprar a Kenya mateix. A més del paperam legal que cal fer per poder-los treure i entrar, un cop allà et trobes que els preus per genèrics, d’una qualitat similar, són més baixos.

A més, canvia la forma de dispensació: allà es fa servir molt la solució líquida, mentre aquí tenim majoritàriament comprimits o càpsules; allà el medicament se’t dóna en la quantitat ajustada al tractament, aquí els rebem en envasos tipificats. I si són d’allà, l’etiquetatge és més familiar i senzill. Per tant, una de les primeres conclusions va ser que valia més portar diners per medicaments que medicaments directament. Potser a altres països africans hi ha problemes d’existències o distribució, però a Kenya no sembla que sigui el cas.

Tercer:

I un tercer aspecte és que allà reben diners de fundacions i altres entitats per comprar medicaments, però sovint en unes condicions enverinades: per exemple, reben un donatiu que han de justificar en un marge de temps concret. Conseqüència: han de gastar TOTS els diners comprant les medecines que necessiten i més de les que necessiten, perquè, si no, es queden sense les que necessiten.

Quan vam arribar a Kimlea, ens va passar: hi havia caixes senceres de medicaments que caducaven aviat i sabien perfectament que no els gastarien. Els aprofiten, perquè quan s’acosta la data i ja veuen el que els sobrarà des de Kimlea els porten als hospitals propers, on tenen sortida.

Parlant amb elles, el que seria més útil seria tenir a la central de genèrics a la qual fan les comandes un compte per Kimlea. Així, carregant al compte, podrien anar fent les comandes per trimestres, adequades a les seves necessitats i sense el risc de la caducitat.

Una altra manera que vèiem de superar aquesta dificultat habitual en què es troben per la manera com està plantejada la cooperació als països en desenvolupament és dedicar part dels diners no directament a medicaments, sinó a altres productes sanitaris. De cara a l’any vinent, el nostre projecte és aconseguir tests de malària, febre tifoidea i SIDA, que són els mals endèmics a la zona; tot i que a Tigoni tenen força sort amb la malària, com podeu veure a aquest mapa en PDF de distribució de la malària a Kenya, perquè són a 2.000 metres i lluny de llacs i costa.

Hem estat alguns dies escrivint sobre la situació a Kenya perquè semblava una mica incoherent parlar de les condicions de vida d'un raconet d'aquell país mentre el país sencer se n'anava en orris.

Però ara ja toca, independentment del que passi allà, tornar a parlar de Kimlea perquè ja comencem a buscar recursos pels projectes d'enguany, dels quals parlarem als propers posts.

La primera iniciativa és una festa. Copiem la convocatòria que a molta gent li haurà arribat per mail:

La fiesta es el viernes 15 de febrero en la discoteca SOL Club (Villarroel 216), a partir de las 24:00 h y estará genial. Esperamos mucha gente y os animo a que vengáis, hagáis correr la voz y nos enviéis a un montón más. El dinero de la entrada (15,-€ por persona) va destinado íntegramente a un proyecto en la localidad de Limuru, cerca de Nairobi y es para mejorar la asistencia médica y social de toda esa gente. Está respaldado por la Fundació Montblanc.
Las entradas las podéis comprar en la tienda Aïta de la calle Calvet nº 17 (horario de 10h a 14:30h y 15:30h a 20:30h. Los sábados de 10h a 14h y de 17h a 20:30h), o en la tienda Aïta de la calle Manila nº 45 (horario de 10h a 14:00h y de 17:00h a 20:30h. Los sábados de 10h a 14:00h).
En caso de que alguien quiera hacer un donativo, puede ingresarlo en el número de cuenta 0075-1335-01-0600033607, indicando como concepto "Kimlea 2008".
Cualquier cosa podéis poneros en contacto conmigo (Ana: 696084380) o con Mª Alba (639056838).

O sigui que ja ho sabeu!

En una propera entrada us parlarem de l'altra obra, Les Concòrdies de Barcelona del segle XVI, editada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

AOAC International. Official Methods of Analysis of AOAC International (18th ed., current through revision 1, 2006). Gaithersburg (Md.) : AOAC International, cop. 2006.

Podeu consultar el contingut d'aquesta edició i de la Revisió 1.

Aquesta obra està considerada per experts de tot el món com a un recurs indispensable en laboratoris científics analítics. Aquesta edició és la recollida més extensa de mètodes analítics validats i disponibles. Entre d'altres, en trobareu relatius a suplements dietètics, aliments, begudes, productes agrícoles, en el camp microbiològic, farmacèutic, i mediambiental. La present edició actualitza abastament les informacions incloses a la darrera edició impresa, del 2000. Incorpora un nou capítol dedicat als suplements dietètics (51. Dietary Suplements. 50.1 Ephedra Alkaloids); i un subcapítol nou (Capítol 17, subcapítol 14).

Esteva de Sagrera, Juan, ed.; Pilar Martín Barea, coord. Función social de las oficinas de farmacia: dispensación y cuidado de la salud. Madrid : Elsevier, cop. 2007.

En aquesta obra es fa una reflexió profunda sobre quin és i quina ha de ser la funció de les oficines de farmàcia en la societat actual, de continus canvis i demandes específiques. El llibre s'estructura en tres parts. En la primera s'aborda la temàtica de la formació del farmacèutic i la intervenció de l'administració (dos capítols), en la segona es tracta la dispensació farmacèutica, la qual constitueix un dels eixos de l'activitat a les oficines de farmàcia (nou capítols). A través d'aquests nou capítols s'analitzen les funcions del farmacèutic comunitari, aspectes d'interès com els psicotropos, estupefaents i també aspectes referents a les plantes medicinals 0 a la cosmètica. Igualment és d'especial interès tot el referent a l'atenció a immigrants. La tercera part que consta de dos capítols aborda dos temes amb gran visió de futur: l'ús de la recepta electrònica i els medicaments d'abús. L'obra inclou la nova llei del Medicament, la Llei de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris publicada en el BOE del 26 de juliol del 2006. Més informació.