La democràcia és, sens dubte, la millor –potser l’única– forma de convivència enmig de la pluralitat i la diversitat. Garanteix el respecte i la igualtat de tracte a totes les opcions socials per diferents que siguin. Aquest és el valor intrínsec de la democràcia. Tot i així, dissortadament, es va generalitzant la percepció que els partits polítics que ens representen a les institucions, en comptes de conviure, malviuen en la confrontació i l’afany de destruir-se. Es tracta d’una confrontació cruel, sense convicció ideològica. Només la lluita d’interessos i pel poder, gestionada des dels poders fàctics de l’especulació, en el cas d’aquest municipi, mou determinats partits a actuar sense escrúpols.
En la mesura que els partits no alimenten la convivència, hem de concloure que no construeixen democràcia. I això és greu. La raó és ben simple per desgràcia. Molts polítics actuals serveixen interessos que no responen al bé col•lectiu o a l’interès general. Quantes vegades no hem cercat explicacions racionals al desgavell urbanístic de Corbera? Quants desastres urbanístics no s’han comès amb el coneixement de l’antic equip de govern del partit socialista i satèl•lit GIU? Quants enganys sobre projectes d’urbanitzacions on no s’ha explicat la veritat?A la vida política municipal en general, o als plens municipals en particular, s’escolten cada cop menys propostes i més desqualificacions entre l’aplaudiment i l’aclamació dels correligionaris. Ho hem pogut veure a molts plens. Tenen tant poder, que fins i tot, estant a l’oposició tenen la mateix capacitat per manipular alguns sectors de població.
Aquests polítics que basen la seva activitat amagant-se en la mediocritat de la demagògia, semblen donar per fet que en aquesta societat “telecràtica” una mentida o un eslògan repetits fins a la sacietat, acaben per convertir-se en veritat. Així és com intenten, ara que han perdut el govern, manipular certes urbanitzacions i culpar l’actual equip de govern del desastre de gestió que van dur a terme. Són moltes altres les urbanitzacions que ja coneixen quina és la capacitat de gestió del PSC-GIU.

Fa ben poc, el PSC ens va regalar el primer número d’una nova revista, que dissortadament respon molt bé a la descripció que faig: desqualificacions, mentides, demagògia, incapacitat i no saber perdre, són el còctel perfecte d’aquells que no han anat mai sobrats d’elegància i capacitat.

Lideratge social. L’àmbit polític no ha d’oblidar el seu paper d’educador del conjunt de la societat. Ha de promoure ciutadans amb capacitat crítica, capaços d’assumir el poder democràtic que els atribueixen les lleis i d’exercir-lo des de la solidaritat i al marge de la competitivitat. Només la difusió d’aquests valors permetrà al polític construir una societat en què el bé públic prevalgui sobre l’interès privat.

Transformadora de la societat. La política és la principal eina per a la transformació social, però no l’única. Els moviments socials han aconseguit èxits importants en l’àmbit internacional i han canviat l’agenda de partits i governs. L’àmbit polític ha de ser permeable a la seva influència, reconeixent el seu potencial transformador i aprenent de les seves formes de participació i funcionament.

Èric Blanco i Moragas

Utopia, utòpics. Aquests qualificatius són els que majoritàriament la gent d'Esquerra estem acostumats a sentir. Qualificatius sovint malintencionats, que ben poc respecte mostren al paper crucial del nostre partit a la història de Catalunya.Els nostres diccionaris defineixen la paraula utopia com la “Concepció d'un ideal irrealitzable” i també com la “Concepció imaginària d'un govern ideal”. A priori no tinc cap inconvenient amb aquestes definicions. El que sí que trobo perniciós és que el qualificatiu d'utòpic s'apliqui a qualsevol projecte que impliqui canvis per millorar. I ho trobo molt negatiu perquè actualment a la paraula utopia se li assigna una càrrega de desqualificació molt forta. Dir que un projecte és utòpic o que una proposta és utòpica equival a dir que sí, que està molt bé, però que no anirà enlloc, o que és impossible, o que és directament una estupidesa.