<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>disquisicions &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://wordpress.com/tag/disquisicions/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "disquisicions"</description>
	<pubDate>Fri, 29 Aug 2008 18:54:45 +0000</pubDate>

	<generator>http://wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[PUNT DE VISTA O PUNT DEL BORNI ? ]]></title>
<link>http://ebmoragas.wordpress.com/?p=4</link>
<pubDate>Tue, 08 Apr 2008 08:23:30 +0000</pubDate>
<dc:creator>ebmoragas</dc:creator>
<guid>http://ebmoragas.wordpress.com/?p=4</guid>
<description><![CDATA[

La democràcia és, sens dubte, la millor –potser l’única– forma de convivència enmig de l]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><a title="eblancomor.jpg" href="http://ebmoragas.wordpress.com/files/2008/04/eblancomor.jpg"><img src="http://ebmoragas.wordpress.com/files/2008/04/eblancomor.thumbnail.jpg" alt="eblancomor.jpg" /></a></p>
<p><a href="http://ebmoragas.files.wordpress.com/2008/04/erc-locals2.gif"></a></p>
<p><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2"><!-- destacat article --><!-- s'ha de formatar els salts de linia -->La democràcia és, sens dubte, la millor –potser l’única– forma de convivència enmig de la pluralitat i la diversitat. Garanteix el respecte i la igualtat de tracte a totes les opcions socials per diferents que siguin. Aquest és el valor intrínsec de la democràcia. Tot i així, dissortadament, es va generalitzant la percepció que els partits polítics que ens representen a les institucions, en comptes de conviure, malviuen en la confrontació i l’afany de destruir-se. Es tracta d’una confrontació cruel, sense convicció ideològica. Només la lluita d’interessos i pel poder, gestionada des dels poders fàctics de l’especulació, en el cas d’aquest municipi, mou determinats partits a actuar sense escrúpols.<br />
En la mesura que els partits no alimenten la convivència, hem de concloure que no construeixen democràcia. I això és greu. La raó és ben simple per desgràcia. Molts polítics actuals serveixen interessos que no responen al bé col•lectiu o a l’interès general. Quantes vegades no hem cercat explicacions racionals al desgavell urbanístic de Corbera? Quants desastres urbanístics no s’han comès amb el coneixement de l’antic equip de govern del partit socialista i satèl•lit GIU? Quants enganys sobre projectes d’urbanitzacions on no s’ha explicat la veritat?</span></span><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2">A la vida política municipal en general, o als plens municipals en particular, s’escolten cada cop menys propostes i més desqualificacions entre l’aplaudiment i l’aclamació dels correligionaris. Ho hem pogut veure a molts plens. Tenen tant poder, que fins i tot, estant a l’oposició tenen la mateix capacitat per manipular alguns sectors de població.<br />
Aquests polítics que basen la seva activitat amagant-se en la mediocritat de la demagògia, semblen donar per fet que en aquesta societat “telecràtica” una mentida o un eslògan repetits fins a la sacietat, acaben per convertir-se en veritat. Així és com intenten, ara que han perdut el govern, manipular certes urbanitzacions i culpar l’actual equip de govern del desastre de gestió que van dur a terme. Són moltes altres les urbanitzacions que ja coneixen quina és la capacitat de gestió del PSC-GIU.</span></span></p>
<p><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2">Fa ben poc, el PSC ens va regalar el primer número d’una nova revista, que dissortadament respon molt bé a la descripció que faig: desqualificacions, mentides, demagògia, incapacitat i no saber perdre, són el còctel perfecte d’aquells que no han anat mai sobrats d’elegància i capacitat.</span></span></p>
<div><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2">Esperàvem més, tant del grup municipal socialista com de la Senyora Boladeras. Vam tenir la mateixa percepció d’ells de sempre. Supèrbia, prepotència i una estranya sensació que encara no entenien el nou paper que han de jugar. Em preocupa aquesta tendència barroera a la confrontació buida, sense arguments i només fonamentada en la fal•làcia constant de la senyora Boladeras, més pròpia dels amics a qui serveix, que d’ella mateixa.</span></span></div>
<div><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2">Durant el primer ple, vam ser molt benvolents, algú ens ho ha criticat. Aquest equip de govern, i en concret Esquerra, vol donar un nou aire, un nou tarannà a la manera de fer política. Ens creiem allò que, “un altra manera de fer política és possible”. Volem un altra tipus de relació entre l’ajuntament i la ciutadania.</span></span></div>
<div><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2">Els objectius d’Esquerra a l’hora de governar no han canviat:</span></span></div>
<div><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2"><strong>Gestió i servei.</strong> La política és, primer de tot, servei als ciutadans. Cal garantir una bona gestió d’aquest servei. No podem oblidar que més d’un terç dels recursos del nostre país són administrats pel sector públic i aquesta administració ha de ser eficient.</span></span></div>
<p><span class="textNegreJSA"><span class="textNots2"><strong>Lideratge social.</strong> L’àmbit polític no ha d’oblidar el seu paper d’educador del conjunt de la societat. Ha de promoure ciutadans amb capacitat crítica, capaços d’assumir el poder democràtic que els atribueixen les lleis i d’exercir-lo des de la solidaritat i al marge de la competitivitat. Només la difusió d’aquests valors permetrà al polític construir una societat en què el bé públic prevalgui sobre l’interès privat.</p>
<p><strong>Transformadora de la societat.</strong> La política és la principal eina per a la transformació social, però no l’única. Els moviments socials han aconseguit èxits importants en l’àmbit internacional i han canviat l’agenda de partits i governs. L’àmbit polític ha de ser permeable a la seva influència, reconeixent el seu potencial transformador i aprenent de les seves formes de participació i funcionament.</p>
<p>Èric Blanco i Moragas</p>
<p> </p>
<p> </p>
<p> </p>
<p> </p>
<p> </p>
<p></span></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Esquerra, un partit utòpic?]]></title>
<link>http://ebmoragas.wordpress.com/2008/04/02/esquerra-un-partit-utopic/</link>
<pubDate>Wed, 02 Apr 2008 15:01:00 +0000</pubDate>
<dc:creator>ebmoragas</dc:creator>
<guid>http://ebmoragas.wordpress.com/2008/04/02/esquerra-un-partit-utopic/</guid>
<description><![CDATA[
Utopia, utòpics. Aquests qualificatius són els que majoritàriament la gent d&#8217;Esquerra este]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><font size="2" face="Verdana"><a href="http://ebmoragas.wordpress.com/files/2008/04/image001.jpg" title="image001.jpg"><img src="http://ebmoragas.wordpress.com/files/2008/04/image001.thumbnail.jpg" alt="image001.jpg" /></a></font></p>
<p><font size="2" face="Verdana">Utopia, utòpics. Aquests qualificatius són els que majoritàriament la gent d'Esquerra estem acostumats a sentir. Qualificatius sovint malintencionats, que ben poc respecte mostren al paper crucial del nostre partit a la història de Catalunya.</font><font size="2" face="Verdana">Els nostres diccionaris defineixen la paraula utopia com la “Concepció d'un ideal irrealitzable” i també com la “Concepció imaginària d'un govern ideal”.</font><font size="2" face="Verdana"> </font><font size="2" face="Verdana">A priori no tinc cap inconvenient amb aquestes definicions. El que sí que trobo perniciós és que el qualificatiu d'utòpic s'apliqui a qualsevol projecte que impliqui canvis per millorar. I ho trobo molt negatiu perquè actualment a la paraula utopia se li assigna una càrrega de desqualificació molt forta. Dir que un projecte és utòpic o que una proposta és utòpica equival a dir que sí, que està molt bé, però que no anirà enlloc, o que és impossible, o que és directament una estupidesa.</p>
<p>Malgrat tot, però, si ens aturem a reflexionar ens adonem que contínuament prenem decisions i duem a terme accions per a convertir en realitat allò que en el passat no foren sinó utopies. Moltes de les coses que fem, dels projectes pels quals treballem a la nostra vida, s'encaminen a superar els límits del que es considera possible en cada moment. I som nosaltres els que trenquem aquests límits amb l'intent, alhora noble i ambiciós, de millorar el nostre entorn, és a dir, de lluitar per un món millor. Nosaltres ho fem amb “les armes” de les quals disposem: la política. D'una política innocent per a uns, i radical per a d'altres. Una política que va a contracorrent, com s'esdevé sempre amb allò que és més pur. L'altra única opció seria deixar-nos portar pel corrent i fondre'ns-hi. Esdevenir un element passiu més.</p>
<p>A la política convergent d'abaixar el cap, nosaltres oposem un cor enlairat amb orgull. A la política especulativa i poc transparent del nostre equip de govern municipal, nosaltres oposem l'oferta d'obrir l'ajuntament a les persones. I a la postura feixistoide, autoritària i demagoga del Partit Popular, nosaltres oposem la recepta provada del diàleg. Diàleg, un concepte tan simple i tan i tan barat que no és tingut mai en compte pels nostres governants, gent seriosa i gent d'ordre, diuen ells. Potser el problema és que és encara més barat, si més no a l'hora d'estalviar neurones —prou útil sobretot si no en vas sobrat—, encetar guerres preventives en nom de la pau —la pau del cementiri, se sobreentén.</p>
<p>Però encara hi ha una raó més important, crec, per reivindicar les utopies. La utopia apel·la a uns dels aspectes inherents i més importants a la naturalesa humana: la capacitat de somiar. Representa la capacitat de cadascun de nosaltres de superar les barreres que ens trobem al llarg de la vida, de superar les presons imaginàries que ens imposem, alimentades tant pels poders fàctics com pel liberalisme salvatge al qual estem condemnats. Negar la utopia, doncs, representa en darrera instància negar la possibilitat de millorar les coses i a nosaltres. La reacció correcta davant d'una utopia no és qualificar-la com a molt bonica però irrealitzable, sinó pensar que precisament per la seva bellesa caldria esbrinar què s'ha de fer perquè es pugui assolir.</p>
<p>Sovint fem servir el concepte utopia com a sinònim d'una certa inexperiència, d'un cert infantilisme, fins i tot d'una certa follia. Però hom es pot preguntar què és més infantil, que és més foll: abaixar el cap i acceptar tots els aspectes de la vida que no ens agraden, formar part del gran ramat d'una societat conformista o, per contra, tractar de continuar els canvis que van encetar els nostres avantpassats, lluitar, com va lluitar el meu avi, per un món millor, més just, més solidari, més pròsper i més lliure. Jo ja he triat.</p>
<p></font></p>
]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
