Be, de moment, avui en dia han augmentat el nombre de responsabilitats a acceptar que riscos a prendre. El risc principal es, tant treballes, tant guanyes; i això a la majoría de feines no passa, tu cobres t'escaquegis o curris al 100%. Lo fotut ve amb les responsabilitats.

Fa uns mesos vaig fotre una cagada, i no em costa gens acceptar-ho, ni ara ni quan va passar. Aquesta cagada em va suposar unes despeses econòmiques que, be, es van poder assumir. Les difícils d'assumir son les seqüeles que queden. Hi ha nits que te les passes pensant en si has fet la feina sense deixar-te cap pas o si no t'has equivocat en res, fa poc vaig arribar a l'extrem de llevar-me a mitja nit a repassar unes coses que havia d'enviar i no em deixàven dormir. I estàs esperant la trucada que et diu: "hi ha un problema".

Tot això es deu també a la meva naturalesa pessimista i complicada, però un accepta que es tracten dels riscos que s'assumeixen a l'estar tu sol devant la barrera, sense ningú que et cobreixi les espatlles. Tot i que sempre hi ha gent disposada a donar la cara per tu.

Ara ho rellegeixo i no se perquè coi escric això, em recorda a aquells posts de fa anys parlant de l'insomni. Però be, ja que ho he escrit, i feia temps que no actualitzava, ho penjo.

El paro y la situación económica son los dos problemas que más preocupan a los españoles, según el barómetro del CIS correspondiente al mes de enero, en el que el terrorismo baja desde la primera hasta la tercera posición.

Si a mi em preguntèssin, mai contestaria que l'atur, o el terrorisme son els problemes que més em preocupen. Em preocupa el terrorisme? Doncs no. Las possibilitats de que m'afecti un atemptat terrorista son més aviat poques. Tinc més opcions de que m'atropelli un cotxe. I l'atur? Doncs tampoc, tinc feina, així que potser em preocupa més la crisi econòmica que l'atur.

¿Llavors perquè surten aquests resultats? Quan et fan una enquesta et surt el representant de la humanitat que portes dins. Venen pel carrer i et pregunten "Quin es el problema que més el preocupa?" Llavors et pares, i el teu cervell comença a pensar com si tinguèssis la responsabilitat de representar els teus compatriotes i dius, "el terrorisme, l'atur, la fam al tercer mon...(?) Una merda! A mi em preocupa trobar clients, si la meva dòna m'és fidel, o que el meu fill aprovi les mates que m'ha suspés la segona avaluació. El que passa es que la gent pensa que contestar això, es ser un insolidari i no pensar amb la societat.

També podría ser que la pregunta estés mal formulada. Però es clar, si preguntèssin "Quin es el principal problema d'Espanya?" La gent diría "Pasar de cuartos".

Anem a repassar-los per què te tela.

No Contaminaràs: Be, no es que personalment contamini massa. No fumo, vaig poc amb cotxe... pero faig servir força electricitat, no se si la contaminació lumínica compta. El que està clar es que l'esglèsia haurà de deixar de fer fumatas per anunciar coses i posar un capellà amb banderes de senyals marins a la cúpula del Vaticà. I s'ha de reciclar. Fotuda, perquè reciclar, el que es diu reciclar bé, em sembla que no ho fa ningú.
La ingenyería genètica: Potser aquest, de tots, es el pecat que afecta a menys gent. A menys que les croquetes de pollastre es pugui considerar manipulació genètica.
Ser obscenament ric: Buff, aquest potser s'enganxa amb al de l'avaricia, però si ells ho diuen... Hauran de començar a vendre`s tot el que tenen tancat al Vaticà. Però es clar, si no complien els 7 de tota la vida, com volem que compleixin amb els nous.
La Drogadicció: Us sona Santa Teresa de Jesús? Doncs que prediquin amb l'exemple.
L'abortament: Suposo que aquest passa de pecat estàndar a pecat capital. No hi havia prou amb la quantitat de nens amb "tiets" capellans, que ara encara n'hi haurà d'haver més. Que deixin de follar o ho legalitzin també!
La Pedofília: Home! Això si! Amb nens es molt lleig. Però esclar, aquests... "A Dios rogando..."
La injusticia social i diferències entre rics i pobres: Be, també se l'hauràn d'aplicar ells els primers.

Es maco que la majoría de pecats capitals nous siguin aplicables majoritàriament dins el mon eclesiàstic. Això demostra que son gent amb un gran sentit de l'autocrítica.

Aaaaammeeeeeennnnn

Els estudis que s'han fet a unes 10.500 dones sobre les mides i tallatges han descobert que les mides que es fan servir no s'adapten a la dona actual. Si la conclusió única fos aquesta, es podríen haver gastat la pasta en nubes i pipes. No conec cap dona que digui que anar a comprar roba sigui fàcil. I esclar, si per ella no es fàcil, pels acompanyants es fa una tasca titànica. S'han acabat S, M, L i XL; a partir d'ara, hi haurà 4 tallatges a considerar, al menys en la roba de cintura en amunt. A partir d'ara les mides diferenciaràn pit, cintura, cuixa i alçada. Així que si tens una 4 de pit, una 3 de cintura, una 4 de cuixa i una 5 d'alçada, gastaràs una 4345. Si ja era difícil quan una L d'una marca era una S d'una altra, ara si van a Zara duràn una 4354, i al Brenschcka o com es digui, una 3443. Marededéusenyor.

Si això no fos ja prou complicat, hi haurà 3 estàndars antropomòrfics (?). Cilindre, Campana i Diábolo. Per distingir la gent que sigui cilindre, o "Cuerpobombonadebutano", Campana o "Cuerpopera" o Diábolo, que ve a ser la dona amb corves. Els noms no es que siguin els més apropiats, hi ha gent que diu que son vexatius. Be, més vexatius haguèssin estat Chewbbaca, Hipopòtam i Tiagüena.

Així que la meva recomanació, en cas de que totes les marques facin les talles igual; està per veure quina marca fa 90 patronatges diferents per cada peça; les dones portin una tarja com les que venen amb les impresores, on et diu quins cartutxos has de comprar. A l'entrar a la botiga, ensenyes la tarja "5555/Chewbbaca", i la depenenta t'indiqui on pots trobar la roba de la teva mida. Al fondo a la derecha.
Si cada marca segueix marcant les talles independentment de les altres, les dònes hauràn d'anar a comprar soles definitivament. No em veig sortint dels emprovadors per dir-li a la depenenta: "d'aquesta samarreta em dones una 4342/Cilindro i una 4234/Campana, que la 4332/Diábolo li ve una mica justa..."