Penso que el tema ha quedat prou clar. En Puigcercós no ho tindrà fàcil, perquè en Carod vol ser candidat -no es rendeix- i hi ha un sector, prou important del partit, el silenci del qual no es compra amb càrrecs ni quotes. El nou President d'ERC ha de tenir clar que, si vol tenir alguna possibilitat de no estimbar-se com a cap de llista en unes hipotètiques eleccions catalanes, ha d'incorporar gran part de les idees de Carretero al full de ruta del partit. Si no, la caiguda pot ser majúscula, perquè bona part de l'electorat -no qui milita, qui vota- fa la mateixa lectura que el doctor de Puigcerdà.

Estic d'acord amb aquells que diuen que ERC ha de deixar de banda la cridòria i ser un partit seriós (Benach, Carod, Puigcercós,...). Però això no crec que passi per la tesi que proposen tots ells: consolidar la governabilitat del país amb un pacte sense condicions. Ells són els que no han estat prou seriosos. Si ho haguessin estat, Esquerra hauria sortit del govern Maragall en el moment en què no podia recolzar el nou Estatut, i molts d'ells haurien presentat la dimissió després d'uns resultats com els registrats en les dues últimes comteses electorals. Ser seriós és ser coherent i ferm, com ho van ser molts dels exvotants i exmilitants quan van decidir abandonar el vaixell. Cal tornar a les drassanes, reparar les fuites i tornar a salpar. I això passa per preguntar-se: "Què hem fet malament per trobar-nos en aquest naufragi?"... Després, Carretero.

1.- Els resultats del PSC: Són el gran motiu pel qual els socialistes espanyols tenen una majoria una mica més amplia al Congrés. Si el PSC no hagués tret 25 diputats i hagués repetit la representació del 2004 (també considerada formidable aleshores), els resultats del PSOE haguessin estat pràcticament els de fa quatre anys (només 1 escó més). I recordem que el PP ha pujat 5 diputats, fins els 153; una diferència de 12 escons (165-153) seria pírrica. 

2.- Transvasament de vots: Ha existit, però crec que sobretot ha provingut de CiU i ICV, i no tant d'ERC. Tot i pujar un escó, la Federació ha perdut suports respecte a les eleccions espanyoles anteriors (prop de 61.200 vots). De la seva banda, ICV ha tingut una fuita tant d'escons (-1) com de sufragis (-53.000), i ERC ha perdut 348.975 vots. A aquestes xifres cal afegir el creixement de vot en blanc (1,54%; +0,65% respecte al 2004; 57.186 vots), del vot nul (0,54%; +0,22% respecte al 2004; 20.096 vots) i de l'abstenció (28,81%; +4,77% respecte al 2004; 1.501.288 vots). Això sense tenir en compte l'aposta d'algunes persones -menor, però aposta al cap i a la fí- per opcions de caire independentista allunyades d'ERC.

Amb aquest panorama, el PSC només ha pujat prop de 89.000 vots! Em podeu dir que estic equivocat, però sospito que la majoria dels suports perduts per part dels republicans són gent descontenta amb el paper d'ERC tant als Tripartits com al Congrés de Madrid (de submissió als socialistes, vull dir). El comportament del votant sovint és imprevisible, però les matemàtiques són força útils per entreveure que una hemorràgia com la d'ERC no ha servit per alimentar la transfusió del PSC.

3.- La mort del sobiranisme: Això és directament una fal·làcia; és com dir, després d'unes catalanes, que els catalans que se senten espanyols són una minoria clara (ni una cosa ni l'altra, com va apuntar molt bé en Vicent Sanchis a l'Àgora ahir). Qui analitzi amb una mica de rigor els resultats -pot llegir el punt número 2 d'aquest post per accedir a les dades clau amb facilitat- podrà arribar a la mateixa conclusió que jo -també inclosa en l'esmentat punt número 2-.

4.- La dimissió de Rajoy: És inevitable, crec jo, perquè hi ha persones en el partit que porten temps esmolant les eines. Els resultats del PP a Espanya, ja sense Catalunya a l'anàlisi, han estat força bons. I a Catalunya, el PP ha tornat a entrar al podi sense Piqué i amb els Sirera, Garcia Albiol, Albertito, Montserrat,... Tot això sembla reforçar la línia dura del partit, dinàmica en què en Rajoy sembla ser que s'ha vist obligat a entrar -pel que diu molta gent propera; jo no el conec ni conec a ningú que el conegui, i per tant no puc assegurar que sigui un paio moderat-. L'Acebes va fer ahir una roda de premsa en què, amb un somriure esplendorós, deia que al seu partit no hi ha personalismes. Així, la figura del líder comença a ser diluïda pels seus propis pretorians: i només un dia després dels comicis. És el primer pas per a l'homicidi polític.

PS: Potser no m'heu sentit abans.... Ciutadans?.... Hola?.... No ho entenc... No hi ha ningú...