Fa ja alguns mesos va arribar a Lola, gràcies a un article a la prensa, l’existència del nostre projecte d’ecomuseu.  Lola viu a València però, casualment, té una finca, junt amb la seua germana, al terme d’Almiserà, al Racó del Pi.  A la finca s'ha estat  conreant taronja, i també hi ha un bon trosset de pinada. 

Davant la situació de desús de la propietat durant els últims anys, Lola va pensar en la idea d’engegar un projecte per a l’elaboració de productes ecològics, dins el marc de l’Ecomuseu Vernissa Viu.

Aprofitant la relació d’amistat amb una colla de joves enginyers agrícoles, enginyers forestals i biòlegs, també de València i d’altres municipis de l’Horta, els va transmetre la idea del projecte.  No va costar convéncer-los, ja que ells feia temps tenien en ment poder desenvolupar un projecte d’aquestes característiques. De seguida, doncs, es van acomboiar i decidiren comprometre’s  a conformar el grup de treball que realitzarà les tasques de camp necessàries per dur endavant la iniciativa.

Així, es van posar en contacte amb nosaltres i, per suposat, desvanits vam iniciar les primeres reunions per posar-ho tot en marxa el més aviat possible.

Actualment la colla de joves enginyers estan constituint-se com a associació per poder així facilitar les qüestions burocràtiques, i signar properament un acord de col·laboració.

Els cultius que s’hi conrearan seran els tradicionals de la nostra regió: tarongers, oliveres, garrofers, vinya; també les nostres herbes: romer, timet, pebrella, etc. 

Així, alhora, podrem mostrar, mitjançant un itinerari didàctic, quina ha estat l’evolució dels conreus valencians, i en concret, els de la Vall de Vernissa.  Aquest itinerari és un altre dels projectes que havíem iniciat: una alumna becària de l’EPSG ha estat cercant documentació bibliogràfica sobre els nostres conreus, i properament conclourà l’estudi amb la cerca sobre el terreny de l’empremta dels cultius tradicionals.

 Aquest projecte s’anomena Itinerari pels conreus valencians, i ara finalment podrà esdevindre realitat, també gràcies a un ajut de 10.000 € que acabem de rebre per part de la CAM al projecte El voluntariat en l’itinerari pels conreus valencians.

Us mantindrem informats de totes les novetats al voltant d’aquesta nova iniciativa il·lusionant!

El termini per presentar la sol·licitud és el 15 de maig de 2008.

Bases del premi

Dr. Töpfer’s key message was that - in the near future - prosperity (and peace) will require economic development of the heavily populated and economically underdeveloped countries of Asia, Africa and Latin America, and that the huge scale of this goal will require much more energy- and material-efficient resourcing - i.e., “green” approaches. Therefore, he says, “Green IT” (and “green”, overall) is not just about the environment: “it is much more - it is economically necessary”.

Klaus Töpfer: Green IT - Fashion or Challenge?

Per exemple: Bcn

Para dar de alta nuestros trabajos y de paso publicitarlos, se debe enviar un par de capturas en 550x337 píxeles, del proyecto en el que hemos trabajado y en un plazo de 48 horas nuestros diseños estarán online a la espera de de atraer nuevos clientes potenciales.

Fuente: Foxedcss

También ha publicado un estudio comparativo con la versión actual, HTML 4. lo que facilitará en gran medida el aprendizaje.

Una vez más, toca reciclarse...

Fuente: The Inquirer

How do we create sites that inspire that feeling? Well, it starts with a site that solves a challenging problem and is complex enough to require a certain amount of learning by the user. The goal should not necessarily be to create a simple site. The goal should be to create a site that feels painless to use no matter how complex it really is...
Fuente: A List Apart

Acabem d’arribar de la V reunió de custòdia del territori que s’ha celebrat a Menorca. Era la V vegada que la Xarxa de Custodia del Territori de Catalunya i Balears organitzaven aquesta trobada on els capdavanters del món conservacionista debateixen al voltant d’aquesta nova forma de conservar el territori anomenada Custòdia.

En aquesta especial trobada, on estaven tots els principals moviments ecologistes de l’estat espanyol, totes les fundacions que destinen diners a la conservació del medi ambient, els organismes públics relacionats amb la natura, els projectes mes avançats en torn a la protecció del territori, les empreses ambientals de gestió sostenible i responsable del territori..., ha estat tambe la nostra Safor. Entre els expositors de projectes pioners i pilots, estaven els de l’Ecomuseu Vernissa Viu, del Col·lectiu Vall de Vernissa, i els de Patrimoni Verd, de l’Ajuntament de Gandia, dos projectes de custodia del territori que han creat noves possibilitats per tal que els propietaris de terrenys que tenen patrimoni natural o cultural tinguen noves oportunitats per a conservar-lo i que no s’hagen de veure abocats a vendre’ls.

Vivim en un país on el model territorial ha imposat un ritme destructiu exponencial que no té fi, no hi ha limit ni cap ètica al voltant del territori, tot és destruïble, fins i tot els espais protegits; així que els qui mirem de protegir el territori hem hagut de dissenyar noves eines per defensar-lo i la custòdia és una d’elles. Hem ideat la custòdia per a implicar els sectors econòmics en la conservacio del territori, però només els qui demostren ètica en la seua activitat econòmica (no val destruir i després rentar-se la cara amb accions compensatories). Nosaltres entenem que, per a les empreses, el paisatge és un clar actiu -no, una despesa-; tota empresa ha d’invertir part del seu benefici en la pròpia empresa i això també és aplicable a l’entorn que els envolta, ja que el paisatge directament (tot el sector turistic p.ex) o indirecta (empreses de serveis, salut etc.), és un “factor de producció” sense el qual l’empresa no pot oferir res, o el que ofereixen minva. Ja hi ha empreses que han vist això clarament i han creat fundacions que inverteixen part dels seus beneficis en la natura o la cultura. La custòdia és el fet que una administració pública o privada (empresa o fundacio o associació) participe en la conservació del territori sense comprar res, només arribant a acords amb els propietaris involucrats; així es genera un nou escenari on ells tal volta no hagen de vendre.

Els amics catalans i balears estaven assombrats que dos dels projectes més emblemàtics de la V reunió foren dos representants valencians i els dos de la mateixa comarca, amb l’escenari de destruccio que tenim al Pais Valencia. Els companys d’Avinença (Associaco Valenciana de Custodia i Gestio Responsable del Territori) estaven orgullosos dels nostres treballs. A la Safor, estem obrint camí, però cal participar al màxim i que el món empresarial comarcal que té ètica s’anime a participar dels catàlegs de custòdia que ja funcionen. Tots ens hem d’involucrar en la conservació del territori i els empresaris, també. Si no, estaran anant en contra de les seues pròpies empreses. És una nova oportunitat, custodiem el territori, el paisatge el disfrutem tots i d’ell viu molta gent.

Títol de l’aportació: Ecomuseu Viu de la de Vall de Vernissa: una alternativa d’evolució des de la conservació, amb la custòdia com a ferramenta principal. 

Ponents: Xavier Ródenas i Rebeca Pascual.

Resum breu (10 línies): 

• La Vall de Vernissa, territori marc del projecte, és una subcomarca conformada per cinc municipis, situada a l’interior de la comarca de la Safor, al si del País Valencià.
• L’Ecomuseu Viu de la Vall de Vernissa va nàixer des del Col·lectiu Vall de Vernissa com a una proposta alternativa de model territorial per a la Vall de Vernissa.

•  L’Ecomuseu Viu de la Vall de Vernissa agrupa tot un conjunt d’iniciatives i de projectes basats en la protecció i la millora del patrimoni natural i cultural de la nostra vall, per a donar-lo a conéixer, fent ús de la custòdia del territori com a ferramenta principal de conservació, i amb l’objectiu de contribuir així a la creació d’un model econòmic alternatiu, sostenible, educatiu i respectuós, en el què el conjunt de la població local estiga activament implicat i se’n senta part.

 Àmbit (indiqueu número): 3

1.      Eines i mecanismes per a la custòdia

2.      Iniciatives i xarxes per a la custòdia en funcionament

3.     La custòdia com a proposta de futur i d’estratègia

4.      Estratègies de treball en xarxa a la xct

5.      Custòdia del territori a les Balears

6.      Col·laboracions socials per la custòdia

7.      Altres (indiqueu quin).

 Aportació oral o pòster:

Amb l’objectiu de què les persones assistents a la V Reunió de la XCT coneguen bé i amb claredat el  projecte de l’Ecomuseu Viu de la Vall de Vernissa, la nostra intenció és fer ambdues aportacions: una presentació oral i un pòster per penjar-lo a la reunió.

(Publicat a Levante-EMV, 6-10-2007; i a Llibertat.cat) 

“Al principi dels temps” solament hi eren l’entorn del monestir de Sant Jeroni, el mateix cenobi, l’autovia que ens travessava pel mig, la planta de fem, etc. Aquests eren els motius de les nostres primeres reivindicacions com a ciutadans aïllats, simplement organitzats. Un primer salt important fou el de reunir forces i unir sinèrgies al voltant de cinc pobles que formen part d’una comarca molt més gran, la Safor. El trànsit de reivindicació puntual cap a quelcom de territorial era important, i venia condicionat, en certa manera, per actuacions de caire destructiu que també acceleraven el seu ritme (ací podeu llegir PAIs, macrourbanitzacions, etc.). La cada vegada més formada xàrcia d’entitats socioculturals del nostre país veu –o ha d’acabar de veure- el pas gegant que suposa anar més enllà de la reivindicació estricta; és el pas entre parlar i actuar; entre desitjar i involucrar-se en la pròpia realitat. Tots hem de ser crítics i consegüents amb les nostres idees. I crec que a la nostra comarca –una miqueta d’autocomplaença mai ve mal- estan donant-se aquests passos.

Des del Col·lectiu Vall de Vernissa vam redactar un projecte denominat “Ecomuseu Vernissa Viu”, per a l’interior de la Safor, i ens hi vam posar; i aviat vam tenir resultats positius en matèria de finançament (l’Obra Social la Caixa i diverses empreses ja ens donen recolzament), reunions amb els cinc ajuntaments, amb les universitats (UV i UPV), amb altres entitats de la comarca (CEIC Alfons el Vell, GEMAS, CER, etc.). L’ecomuseu és un museu obert, basat en un pacte en el que una comunitat es fa càrrec d’un territori (Maggi, 2002). Però és quelcom més, evidentment. L’ecomuseu es presenta com un model de gestió del territori, de control de l’acció pública, del rescat de la utilitat social i de reclam de la transparència en els processos de decisió. És, si fa no fa, una figura que contempla la governança, la participació de tot l’entramat social local en el desenvolupament.

La creativitat suposa un pas de qualitat en les actituds per fer-se càrrec de situacions complicades per al nostre territori. Però aquesta ha de ser una creativitat coral, duta a terme pels habitants sobre el seu paisatge. De nou, el pacte de la gent amb el seu paisatge. I amb les innovacions paisatgístiques; què en fem? És un interessant debat sobre si el poble pot ser creatiu o aquest tret és exclusiu de l’arquitecte; sobre l’existència de la “creativitat coral”. El que resulta evident és que si l’ecomuseu vol donar compte del que som també han de formar part d’aquest les noves aportacions al paisatge. Per a bé o per a mal, ens ajudaran a entendre el paisatge actual.

Acabem de participar en una trobada sobre ecomuseus a Casentino (Itàlia); aviat entrarem a formar part de la xarxa europea i hi ha programades activitats conjuntes, intercanvis de formació per als nostres joves, etc. Allà mateix nosaltres plantejàrem les dificultats amb què es troba una figura com l’ecomuseu en un espai de forta competitivitat econòmica, com és la nostra comarca. Evidentment, hi ha passos inajornables que cal assumir: la formació i el plantejament amb rigorositat d’alternatives de desenvolupament; la seua presentació de manera atractiva, sense dramatismes; la necessitat d’involucrar també agents externs al nostre territori; i la consecució d’una legitimitat, que hem de treballar entre els habitants i les autoritats locals. I la involucració de tots els ens del territori, on també entra el sector empresarial, que ha d’assumir tard o d’hora una certa responsabilitat social.

Ara, sadolls de teoria i de veure bones pràctiques arreu d’Europa, ens toca intentar posar-ho en pràctica a nosaltres. De vegades, segons es va dir a la trobada, és més important dur a terme el projecte que aquest en si mateix; és més important el camí que el resultat i la seua longevitat. Decidir donar el pas d’iniciar un trajecte així suposa assumir també el repte d’impulsar una participació real que no es limite a votar cada quatre anys, per exemple. Estem segurs que no serà un camí fàcil; que no podrà ser fet si no el fem entre tots i totes. Però del que estem més segurs és que aquest és el millor model que podem elegir si volem viure de la manera més sostenible possible i en una democràcia d’avantguarda.

El desenvolupament humà es basa sobretot en el fet que les persones puguin portar una vida que apreciïn i es puguin realitzar com a éssers humans. Això significa un desenvolupament integral, de les persones i de les societats.

La jornada d’arqueoturisme a Llíria ens va semblar una cita molt interessant per a donar a conéixer el projecte Vistoria centrat en el Castellet de Bernabé entre els anomenats “stakeholders” i rebre alhora l’opinió d’aquests.

Des de l’Ecomuseu Vernissa Viu  pensem que el poblat ibèric del Castellet de Bernabé té moltes possibilitats com a atractiu o recurs turístic, ateses les seues condicions d’ésser un dels poblats ibers millor conservats del País Valencià, situat a un paratge natural molt bell, dins el terme municipal de Llíria, municipi que compta amb altres atractius turístics molt interessants i amb un equip de gent que està treballant de valent per a donar a conéixer turísticament el seu patrimoni.

No obstant això, pensem que el Castellet de Bernabé és molt més que un atractiu o recurs turístic. El Castellet de Bernabé és un bé cultural molt especial dins el patrimoni cultural valencià, la presència del qual  enriqueix la nostra cultura i a nosaltres mateix.

Creiem que és molt important que els gestors o tècnics encarregats del seu desenvolupament turístic tinguen sempre present l’essència de l’element que es vol mostrar, per a poder aconseguir així un veritable turisme sostenible.  Cal que  apreciem el Castellet de Bernabé  per si mateix i no en funció de les rendes que ens pot aportar.

Per això, segons el nostre parer, és d’especial importància que la població local conega i estime el seu patrimoni, que els llirians coneguen, estimen i s’identifiquen amb el Castellet de Bernabé  perquè sàpiguen apreciar-lo com es mereix; perquè no es convertisca en només un element que ens pot aportar benefici econòmic; i perquè no s’haja de tornar a soterrar si algun dia deixa d’aportar diners. 

Altres aspectes que creiem que mereixen especial atenció són:

·         El concepte de capacitat de càrrega: l’excés de visitants podria perjudicar greument l’atractiu del castellet. Podria alterar la percepció de tranquil·litat i pau del lloc; podria dificultar el correcte seguiment de les explicacions del guia; podria destorbar la feina del guia turístic en les seues tasques de control del comportament i de transmissió de coneixements, etc.

·         Manteniment de l’entorn natural: creiem que l’entorn natural del Castellet de Bernabé és el principal valor afegit que posseeix. Aleshores, cal tindre especial atenció amb la seua conservació.

Perquè només aconseguirem una sostenibilitat real si treballem amb el màxim respecte i estima cap al nostre patrimoni natural i cultural. De més a més, caldria un vertader compromís en la conservació “legal” del seu entorn; si ho hem entés bé, l’entorn d’afecció adquirit per l’Ajuntament és insuficient, ja que el paisatge protegit ha de tindre a veure més amb les característiques i necessitats del bé que no amb les possibilitats materials de qui ho ha de custodiar (en aquest cas, l’Ajuntament). Evidentment, cal la intervenció de la Conselleria de Cultura o la inversió a través de l’1 % ministerial.

·         Senyalització molt respectuosa amb l’entorn: Cal senyalitzar la ruta fins el castellet  de manera clara i senzilla, amb l’objectiu d’impactar el mínim possible en l’entorn natural (amb el màxim respecte cap a l’essència del lloc, doncs si no fós així, perdria el seu encís natural).

·         L’arqueologia com a atractiu turístic: Explicar-li a la gent com ha sigut el procés de descobriment del mode de vida del poblat ibèric del Castellet de Bernabé  pot ésser també un atractiu, aprofitant a més el fet de què l’arqueologia està “de moda”.

·         Cal una major participació en la creació del producte públic que se’n derive. I en ell haurien de poder participar les associacions conservacionistes, inclús en la creació d’un consell assessor.

·         Cal crear, a més, alguna mena d’associació que promoga la seua difusió en els àmbits universitaris i científic a nivell mundial. Creiem que el mateix Pierre Guerin en podria donar les raons pertinents perquè açò es duguera a terme.

Finalment us agraïm de nou l’oportunitat que ens vau oferir de poder participar d’aquesta jornada d’arqueoturisme. Per a nosaltres ha sigut molt enriquidor conéixer el Castellet de Bernabé, així com el projecte Vistoria i tota la gent que esteu duent-lo endavant.

El projecte d'Ecomuseu Viu és una experiència pionera al País Valencià que compta amb l'ajuda de La Caixa.

Hui divendres dia 8 de juny, Rebeca Pascual, Xavier Ródenas i Jordi Puig, membres de l'Ecomuseu Vernissa Viu, participaran en una Jornada Arqueoturística en el poblat iber del Castellet de Bernabé. La jornada està emmarcada en el projecte “Vistoria. Paisatges històrics d’Europa” i en ell participaran nou socis de la Unió Europea.

VISTORIA, Paisajes históricos de Europa és un projecte INTERREG de la Unió Europea liderat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana en el qual participen nou socios de la UE. L’acció pilot al País Valencià tracta de convertir el poblat iber del Castellet de Bernabé (Llíria) en un atractiu cultural, d’oci i turisme per a que ajude al desenvolupament sostenible del seu entorn. Un equip de la Universitat de València, UV, ha estat contractat per a assessorar sobre què es pot fer al voltant d’aquest (metodologies i procediments).

Després de 18 mesos d'investigació, ha arribat a la conclusió que hi ha determinades persones i organitzacions interessants i potencialment interessades (stakelders) per a pensar i fins i tot participar en les opcions existents en el Castellet de Bernabé.

Un dossier exposa els motius pels quals l'equip de la UV ha triat a aquestes persones i organitzacions per a estar presents en les jornades del dimecres 6 i divendres 8 de juny del 2007. El propòsit de l'activitat és promoure una tempesta d'idees sobre el Castellet de Bernabé però més important encara és l'objectiu d'engegar una xarxa de professionals coneixedors i potencialment interesseus en els usos culturals, d'oci i turisme del poblat ibèric. (networking). De la mà de l'arqueòleg Dr. Pierre Guerin, director tècnic de VISTORIA i principal expert en el poblat ibèric, i del Dr. José Nácher, director del projecte d'investigació i assessoria de la UV, es durà a terme aquesta jornada tècnica alhora que pràctica.

Però res més lluny de la realitat. Quan vaig intentar accedir-hi amb el firefox sobre GNU/Linux hem vaig trobar que la pagineta en qüestió no es veu be en aquest navegador, Oh wait! Pero si en la part superior de la finestra hi posa: "Premio EPPY al diario digital mejor diseñado", ho sera del sisseny antic per que el que esaquest. Per tant, com de tant en tant hi faig quatre bovades en XHTML i CSS hi tinc diversos navegadors instalats en linux i Windows per provar com interpreten cadascun els dissenys. Hem vaig possar a veure els resultats.

En primer lloc tenim el que se suposa que es el disseny al que hi volen arribar, o siga el de l'explorer per això d'ésser el "navegador" més utilitzat i tal i tal:

Despres tenim les interpretacions que hi fa firefox en les seves versions (la de windows, la primera i la de linux la segona):

Es pot veure que en la versió de linux la barra de navegació superior, esta desplaçada i no es per res útil ja que no pots veure les seccions a les que pots entrar.

En el opera ocorre mes o menys el mateix:

La barra de navegació superior no es util per a res del mon

Però el cas més extrem és el del navegador Konqueror, suposadament el navegador dintre de linux que més respecta els estàndards web:

On a ames del la barra de navegació superior, hi trobem que les noticies breus que hi apareixen en la part dreta de la plana el text i les imatges apareixen solapades.