http://www.elmundo.es/elmundo/2008/08/20/valencia/1219229143.html

De la reventa a los descuentos:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008082000_46_484429__Formula-1--Valencia-reventa-descuentos

Entradas al circuito a mitad de precio:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Entradas/circuito/mitad/precio/elpepiespval/20080809elpval_4/Tes

Aquells dubtes que teníem i que no érem capaços de preguntar o de resoldre per vies estàndards quedaven arxivats a la nostra ment com un dubte pendent. Ara, amb Internet, podem resoldre eixos xicotets problemes o buits de coneixement amb l'omnipresent Google -beneït siga- amb un simple tecleig d'això que coneixem com a teclat d'ordinador.

Moltes vegades se'ns amaga aquesta informació mitjançant altres tipus d'informacions o d'events que centren la nostra atenció cap altres punts.  Sense anar més lluny, la gent ix a celebrar que després de més de 40 anys Espanya ha passat de quarts de final, però ningú ix per protestar per la llei de les 65 hores setmanals. Però aquesta vegada no és així.

El cercador sempre ens re dirigeix cap a una plana web que moltes vegades, ens guia cap una informació que no és la desitjada. Però esta vegada no. Jo tinc la resposta a una d'aquestes informacions que moltes vegades no encontrem i desitgem tenir a les nostres mans, només per a que les nostres neurones puguen tenir una informació que si ens poden salvar d'un moment socialment crític i aconseguir cotes de popularitat estratosfèriques, tant que poden sumir-te en un mareig, un mareig de plaer.

Finalment, després d'estos dos paràgrafs previs, vos adjunte la informació encontrada, aquella que vos servirà per emplenar alguna de les neurones del vostre i així eliminar informació que ja innecessària. Ací teniu doncs, un llistat de noms de pel·lícules porno basats en d'altres de més conegudes.

Com a avançament vos n'en dic algunes que m'han agradat:

La Delgada Raja Roja

Tócamela Otra Vez, Sam

Mujeres Al Borde De Un Ataque De Miembros

En Boca Cerrada No Entran Moscas, Pero Entran Pollas Como Roscas

20000 Lenguas De Viaje Intrauterino

Cabalgando A Miss Daisy

Sin faldas Y A Lo Loco

Follo Sobre Mi Madre

La Manolilla Del Capitán Corelli

I la que més m'agrade:

Un Pene Llamado Wanda

Per a conèixer més noms dirigiu-se a aquest link. Ja teniu un dubte més resolt. Espere que gracies a vosaltres em pugueu resoldre futurs dubtes personals. Compartiu. Com diu la cançó: "tot és de tots".

]]> http://jotambe.wordpress.com/?p=319 Fri, 13 Jun 2008 14:47:13 +0000 Marc http://jotambe.wordpress.com/?p=319 A la nostra infantesa hi ha dibuixos que ens marquen, per a bé o per a mal. Sempre. La meua generació és la de Bola del Drac, Doraemon, les Tortuges Ninja i bla bla bla...

Ara bé, n'hi ha uns que no recorde amb molta simpatia, aquests eren els de Erase una vez... Si, eixa serie de dibuixos que haurà influenciats a tantes persones a dedicar-se a la medicina o la història. No critique aquesta funció. Per que no els recorde amb estima? Doncs per que de xicotet hi havia una cosa que em feia que em picara el nas. I no eren els àcars de la catifa, no.

Era la marcada lletjor dels que serien els roïns. Val, en els dibuixos hi ha que diferenciar entre bons i roïns, però cony, li ficaven a aquells dos uns nassos de jueus francesos ( poca broma! ), unes ulleres als ulls i unes pintes, que feia mal a la vista. I el bons? Eren físicament perfectes -a falta de veure'ls els baixos- esquena recta, somriure elegant i cabellera d'anunci.

Els malos dels dibuixos eren sempre lletjos per naturalesa. Si, sinó mireu Tao pai pai o el el germà de Freezer...No sabeu qui és? Si és Cooler. I després com és va dir? Metal Cooler. Ai. Que a gust es quede un fent-se el sabut amb nimietats no interessants per a la resta del món. Però bueno, seguim amb lo que anavem.

El fet era que sempre eren els mateixos els roïns. Llejos i perdedors. No mola. És que després diuen que la societat està podrida pels anuncis. Tot es culpa dels dibuixos. Que la fixació que tenen els espanyols de la meua edat amb les rosses, les escandinaves en definitiva, no és per culpa de les pel·licules del règim. No. No nosaltres som una generació nova. A nosaltres ens van impactar amb els dibuixos. Ens van cambiar la forma de percebre. Si a mi m'agradaven abans les rosses era per la Senyoreta Yamabuki. I ja esta. I per que encara no hem vist a cap xica amb el peu blau com Bulma, per que sinó a la generació mascle de la meua edat estariem bojos.

O sho sho po tó ta mare!

Però això eren els anys de la pre adolescència. Ja quasi estic rehabilitat. Ara la rossa ja no levite per sobre de les morenes, castanyes, pelrojes o qualsevol altre color. No, no. Sois, sois normales!

El seu creador haurà influenciat a molts xiquets a ser metges o interessar-se per la història, però a canvi la societat ha retrocedit. Ha influenciat a generacions, que han acabat fixant-se amb els guapos com els herois i els llejos com a escòria humil llimpiafrenillos. Eixe home és el dimoni.

El sr. Albert Barillé ha fet una gran feina. Per que encara no hem aprés la lliçó. Tanquem els ulls i permetem que es venguen per fascicles o per teletienda. Som uns inconscients. Com es nota que l'home no ha arribat al final de la seva evolució. Encara estem en camí. El camí serà dur, ple de pedres i merdes de color de rosa.

Alguna vegada, i no se encara com, se m'obre una plana web que la considere un poc peculiar. I dic peculiar per que no se com adjectivar-la sense criticar-la. I sempre que em salta acabe mirant les planes de gent, que no és més que una foto, un apartat per votar i un altre apartat per firmar entre els registrats. Una espècie de fotolog amb puntuació i que s'utilitza per lligar. Un altre Vota mi cuerpo. Un altre que deixa-me'l estar. Entres i veus de cada cosa, i per cosa diem fotomontatge.

Esta plana web fa la funció que abans tenien els xats més primaris. Qui no recorde els xats de terra.es, secció Castelló o de Catalunya. Ficaves el teu interval d'edat, o almenys així ho recorde jo, i veies i llegies de tot. Al final t'acabaves enterant que parlaves en gent més gran i que et demanava el e-mail i tu dies "na-nai".

La plana en qüestió es dedique a ser una plataforma de contacte on et guies per la part física, és a dir, una foto. Et fiques la foto que a tu et pareix que et quede millor. Els comentaris són per a llegir, això si. Intimitat? Més bé poca. Estàs donant el correu a tota persona que llegisca eixe text que tu has escrit. Clar, després acabes ordenant tots els teus contactes per grupets de persones. Que si Amigos, No-hablo, Del pueblo, Universidad i tot eixe rotllo...en lo fàcil que és tenir-los ordenats per Conectado i No conectado! Criticaré el just i necessari, ja que jo també he sigut adolescent i no és qüestió de creure's que tinc la veritat absoluta, que això és molt avorrit, per que sempre tens raó. Mostra: Ací teniu els líders en votacions: Els guanyadors, per ara, en vots tenim, de les xiques esta, i dels xics, este.

Total, done gràcies a aquells caps il·luminats que van crear el Fotolog, Ligamessenger, Votamicuerpo i tot eixes webs, per no haver-lo creat quan jo encara no tenia dos dits de front. Ara bé, no se si estarien creades quan jo era un iogurín i no em vaig donar compte, però igualment gràcies, gràcies a que eixe boom no em pillara quan l'acné governava el meu cos. Gracies sinceres.

http://ligamessenger.com/

]]> http://jotambe.wordpress.com/?p=290 Sat, 17 May 2008 11:33:13 +0000 Marc http://jotambe.wordpress.com/?p=290 Avui no he dormit en tota la nit -segona nit de la setmana que ho practique- he estat passant a net els resultats d'unes enquestes que per cert, encara no he acabat. Allà cap a les 8 he desdejunat i he decidit eixir a pegar una volta, a que me pegara l'aire. He anat al barri vell de Girona. I que passa per estos dies a Girona?

A Girona, cada any per estes dates, del 10 al 18 de maig, es celebre "Girona. Temps de flors". Es unaespècie de festa on el Barri Vell de la ciutat s'ompli amb flors. Els monuments, jardins i patis dels edificis del Barri Vell-antigues cases de jueus on ara viuen la gente-bien de Girona- obrin les portes per a que els visitants -que n'en venen- entren als patis dels edificis i veuen les decoracions, i la vegada els propietaris mostren, plens de goig, les cases que tenen.

Els banys àrabs i la Catedral

Els principals carrers del Barri Vell, com podria ser el Carrer de la Força o la pujada de Sant Martí, fins a les escales de la Catedral s'omplen d'estes estructures florals. Des de fa un temps, eixes decoracions han donat pas a estructures minimalistes, desitjant ser modernes, deixant de banda el barroquisme propi de la primavera-estiu, una llàstima tot plegat. Igualment hi ha que dir que algunes d'eixes estructures a les quals he fet una crítica tenen el seu encant.

Font prop dels banys àrabs i la Pujada de Sant Martí

Bé, encara seguisc sense dormir, no ho se quan ho faré. A les quatre de la tarda tenim reunió de treball per casa i no crec que tinga el privilegi de dormir. Ja ho faré esta nit ben prompte. Per ara ho porte prou bé.

Per favor, opineu sobre les estàtues.

• Aspardenyà: Quan alguna persona diu un castellanisme brutal.
• Tirar-se de cabussó: Llançar-se de cap a la piscina!
• Cagerà: Doncs, això...
• Oratge: El temps.
• Galtà: Una bufetada.
• Flid: Matamosques d'esprai.
• Torcar: Netejar algun liquid vesat.
• Llandero: Fontaner
• Abellir: Venir en gana.
• Cullerot: El renacuajo de tota la vida.
• Pissaví: Libelula.
• Soriero: Cotilla.
• Carlota: Pastanaga o safanoria.
• Aliacrà: Escorpí de camp, el arxiconegut Buthus occitanus.
• Noatros: Esta es una altra accepció del nosaltres, que s'hem va oblidar a l'anterior post. Diano i Carmen deien natros, però crec que el noatros es mes de la zona, com havia dit, el natros jo el considere mes lleidatà.

Be, ara, possiblement estiga un altre temps sense escriure mes post d'este tipus, tot i que no vull dir que es l'últim, per si de cas. Això de fer juraments de futur se't pot tornar en contra teua. Per cert, post nº 100!

Avise, no son res de l'altre món, van ser escrites el dia abans de 12h a 2 h de la nit entre cigarrets i partides al solitari de l'ordinador. Hi ha que es fot monguis, MDMA o simple THC, jo, per falta de liquidesa econòmica em toca tirar de solitaris de Windows i cigarrets. Ja prou, ací van:

...

1

D’amants, tu, jo i ningú mes,

No n’hi havia que com nosaltres amés.

Virtuosos del tacte,

l’amor sorgí a l’acte.

...

El dia passava i en volia més,

Queia desfet al filtrar els teus cabells,

Per que tornaries amb l’ home pervers.

...

Escriure tant, et rebaixa

Explicar tanta passió, per mi,

impossible missió.

...

Et necessitava, et desitjava

Anhelava la teva mirada.

Ets tu de mi qui mana.

Saps que de mi, l’amor emana.

...

2

Encarnes l’ideal medieval.

Tu no ets llir entre cards.

Ets el far que il·lumina el mar.

...

Quin blau tens als ulls

que els mariners s’han quedat muts?

...

Quin or als cabells

que els miners s’han quedat quiets?

...

Qui s’haurà resignat

al no poder-te estimar?

Reis que sobre mars

hauran regnat.

...

Tot aquell ha estat derrocat

El seu temps a demorat.

Per que jo, sóc l’estimat.

...

Ara esmentaré informació addicional:

A la primera poesia representava que ella i jo som amants, que ens estimàvem a radiar però ella està casada a la poesia, i en realitat te xicot, i la relació es de ja fa temps, per això lo de l'home pervers.

A la segona poesia a dir que, la noia es rossa natural, de pell pàl·lida i te els ulls blaus i en certa manera encarne els ideals medievals. Utilitze una frase d'Ausiàs March, la mítica "llir entre cards", amb la qual es referia a una de les seues estimades. Jo encara ho exagere més, d'una manera més típica això si, per que el símil del mar i el far segurament deu estar molt resobat però be, no soc un virtuós de la paraula escrita ni parlada, així que això es que hi ha.

Finalment, com curiositat està inclòs el nom de cada una de les xiques en la poesia, podeu buscar que algun n'encontrareu. A una poesia el nom es present dins d'una paraula, a l'altra poesia, es veu gracies a la unió entre dos paraules. Artiste que soc.

I això es tot per hui, el pròxim post més, que en queden dos. Ai, poesia amateur, quants pseudopoetes en tu han confiat.

]]> http://jotambe.wordpress.com/?p=272 Tue, 01 Apr 2008 23:24:40 +0000 Marc http://jotambe.wordpress.com/?p=272

Somriure peculiar. De raça ària adulterada. Vestits estranys. Sempre envoltat de xiquets. Ja no se que pensar. El dubte m'oprimix el pit.

Les hamburgueses del McDonalds estan fetes de xiquets a trossets. És Sweeney Todd revesagüelo de Ronald McDonald? Va deduir una xica, i en part tenia raó. Peró no del tot, en lo dels xiquets tenia raó, eren xiquets d'orfenats, i eren aquells que ploraven mes, per que per una part, amb la plorera, les llàgrimes salades expulsaven tot el clorur sòdic de la carn tendra d'un xiquet, a la vegada erradicaven de la societat un nen que amb el temps, amargat per la seua situació acabaria per centrar-se amb els seus problemes i no acabaria consumint, consumint al mode normal, es a dir, sense pensar.

Ara analitzem la part incorrecta. Sweeney Todd va ser un antic soci al qual li van negar els beneficis dels primers McDonalds que produïa hamburgueses amb xiquets. Este, irat per la situació, va buscar un nou espai que ocupar el mercat. Volia retallar el target al McDonalds. Que va fer? Aliar-se amb Jack l'Esbudellador i muntar una cadena de keebabs amb carn de prostitutes i mes maleantes en general. Era per als beatniks del moment. No va tindre furor.

Declaracions del moment. Esta puta carn de vagabund no esta infectada per una rata francesa! Esta infectada d'una rata holandesa!...Par dieu!..Oihs, ni l'amanida esta adinyada amb orin de prostituta sifilítica! Amone d'aci!

Finalment, després d'este despago, estabornit per ser el segon negoci frustrat per una societat incomprensiva, ja que el primer va ser una carnisseria de pedres, Jack va morir abans de marxar i realitzar el seu ultim tercer i ultim desig personal : Coneixer la Melany.

...

• Granera: La escoba o escombra. Esta paraula mole mes.
• Escurar: Rentar els plants. Si pronunciem be seria "ascurarr"
• Bascollà: Clatellada
• Arrrmela: Atmella. Fruit sec.
• Llandero: El fontaner!
• Torna-li la trompa xic: Ja comencem una altra vegada, recollona...
• Mone, amone, monanem: Anem-se'n.
• Xap: estructura de metall que serveix per donar pas o tancar el pas a l'aigua. Lo tipic de les piscines.
• Gitar-se: Dicese d'anar-se'n a dormir i/o tombar-se.
• Fotre cullerà: Participar en alguna cosa.
• Esta nugolat: Fa núvol.
• Fer el mama: Fer el tonto
• Convinansiero: Aquell que fa el que li convé.
• Fadrí: Ma tu si ha creixcut!
• Templat o templà: Diem d'aquella persona que es simpàtic i guapo a a la vegada, no?
• Xa!: El típic mític i característic xe valencià, a la Plana es diu així. I si li adjuntem "ui" millor: "Ui xa!"
• A fer la mà!: Siee..aneu a fer punyetes!
• Aixolet: una aixà xicoteta
• Mare-meua!: Ostiiiaaa!
• Moatros, nosatros,mosatros, muatros: No-sal-tres. Per cert? Com pronuncieu vosaltres el nosaltres?

Acabarà açò convertint-se en un curset de valencià autòcton? Possiblement no. Ja hi ha prou. Avís per a navegants: No estic fent propaganda d'un valencianisme provincià i blavero que intente separar el valencià de les mes que coherents teories de la unitat de llengua. Res per l'estil. Simplement una classificació de paraules i frases valencianes que em resulten agradables a l'oïda. Ale, el pròxim post? Diferent.

Tot esta parrafada anterior per a que? Per a escriure certes paraules en valencià que me resulten agradable a l'oïda, també agregaré algunes paraules adquirides per part de la família materna, ja que tinc una iaia ( una uela ) que si l'escoltara Pompeu Fabra fliparia. Ací una mostra:

Primer les inventades i/o readaptacions per part de la iaia materna:

I hi han mes que no recorde ara mateix. Però seran incloses en posteriors posts, tranquils. I ara paraules o frases valencianes que escolte al poble, i que m'agraden:

Quan te'n vas a Catalunya, supose, que adaptes el teu valencià. Jo després ja explique quines paraules utilitze per a que mes o menys m'entenguen quan alguna vegada ( vegà diria normally ) se m'escape alguna. Supose que este canvi ens resulta fàcil gracies a que TV3, o mes concretament el Club Super 3 i especialment Bola del Drac, va estar alguna a les nostres infants vides. Ells -els catalans- no han tingut la sort de tenir ( tindre ) Canal 9. S'han perdut Monleón ( i el seu show ), La paella russa, les monleonetes, Paco Nadal, Telexut, Tela Marinera, Punt de Mira, el Babalà Club ( amb Xoni, Poti i Tiriti ) i totes eixes grans produccions valencianes.. Menudo remember when he cascat al blog.

Pròximament més. Corregido i aumentado. Açò no s'acabe ací. I vosaltres que? Quines paraules teniu per les quals arribeu al clímax sonor quan per algú son pronunciades? Va...

Borrissol o pelussa,

no se com esmentar-te.

Balles al son del vent,

salsa de xaloc

o un rock ponent.

...

Univers errant

d'àtoms exiliats

per la netedat.

Necessiteu estimar.

S'uniu per matar la soledat.

...

Esfera grisa

d'espessor dubtosa,

aspires a ser massissa

...

Ets ciutadana del mon,

bany, cuina o menjador.

Quan mes, millor.

...

De vida curta

pel qui netejar

es dogma preferent

La histèria d'aquests

es un acte pervers.

...

Ets sinònim de brutedat,

jo diria de vida,

doncs qui embrute,

respira.

...

Eres l'odiat de la granera,

de guanyar no hi ha manera.

Prim dictador amb bigot

al.liat de l'aspirador.

...

Abanderes l'anarquia:

Autogestió i alegria.

Aspires a una societat

on ser brut siga digne

i no un resignat.

...

El romanticisme del perdedor

m'inclina a ser el teu seguidor.

Seguisc la teua norma

''Netejar ni en broma''.

I ja en tenim una altra intent de pseudo-poesia. Dedicada a la pols dels pisos d'estudiants, que tant lliure i feliç campe pels menjadors i llocs mes recondits, aliena a que qualsevol dia pot esdevenir en l'ultim. No es pot viure en la felicitat mes ignorant.

Agrair a tots les persones humanes que volíeu veure'm en calçotets, gracies a vostès m'he adonat que vaig ser durant bona part del dia el 2n blog escrit en català- valencià-balear-alguerès mes visitat durant el dia 12 de març. Gracies.

Pròximament mes poesies, mes roba interior i mes comentaris absurds. M'encanta fer-vos perdre el temps, i jo perdre'l amb vosaltres. I que dure.

Recomanació: El quadern gris, de Josep Pla, ara en blog.

La Federació Espanyola de Rugby ha volgut apuntar-se al carro de les felicitacions a Bardem per l'Oscar aconseguit recentment, i ha distribuït una imatge en la que es pot veure ell amb la cara encerclada. Diuen que va jugar a les categories inferiors de la selecció espanyola, que no es poc. Bardem es veu que ha estat vinculat a este mundillo, junt al seu germà, que també n'era de jugador, i va arribar a jugar en el CR Liceo Francès de Madrid.

Jugava de pilier (!), i qui son piliers en el rugbi? Son dos dels tres - el del mig es el talonador- que es ficarien a la melé en primera línia (de 3 línies), i fa força contra els altres davanters de l'equip contrari. Qui son els davanters? Per a resumir-ho, direm que son els ''grossos'' de l'equip. L'altra posició en la qual jugava era de 3era, que es la posició on el veig mes. Amb el tipo que te, podria fotre bones hòsties als contraris i passar la línia de defensa.

Es veu que al final, quan estava a les categories sènior de l'equip, es ho va tenir que deixar, molt al seu pesar pel que pareix, per dedicar-se a la interpretació a temps complet. I no li anat malament, a mes, ja sabeu una resposta mes de trivial que, pel que m'han dit, en una pregunta del trivial de no-se-sap quina versió preguntaven quina era la professió anterior a la d'actor. Tenim quesito taronja assegurat.

Oh, camiseta interior.

Que em dones calor quan fa fred

i m'empapes de frescor,

amb la meua pròpia suor.

...

L'ull de la moda et va perdonar.

Ets atemporal.

Tant grans com infants,

per tu son portats.

...

Partisà de tela natural,

en tu perdura la moral

d'utilitzar el mon vegetal

vers qui vol fer del sintètic

una constant universal.

No vull material inventat.

El pròxim que serà?

Camisetes de poliuretà?

...

La ''imperio'' es una variant,

tant digna com distant.

Les nits al ras m'han explicat

que en qualsevol moment

el constipat pot arribar,

per això la vull amb mànigues

i no amb tirants.

...

El Consell de sabies m'aconsellà

eliminar-te del meu vestir

i jo, estúpid de mi,

vaig dir que si.

...

Vaig claudicar quan tenia qui estimar,

I al gulag de la roba oblidada

et vaig deportar.

Vas quedar encaixonada.

Calçotets trencats,

calcetins separats.

No hi havia qui estimar.

...

Al final, redempció total.

Dels errors s'aprèn

i ara soc valent, et mostre mon.

Ahir, abans d'anar al sopar de rugbi em va venir la inspiració i vaig decidir escriure-la, llavors vaig veure un monstre literari en mi. La mètrica no es exacta, a mes, hi ha paraules que no compleixen, crec, les normes del català o valencià normatiu. No podíeu quedar-vos sense llegir-la. Per vosaltres.

Ja fa temps que vaig veure este home pel You Tube, i vaig voler recuperar-lo per que tenia certa gràcia. No se on el vaig veure per primera vegada i mira que he buscat. Estos dies he estat escoltant alguna de les cançons d'este bon home d'Almassora ( això diu ell ) i com el senyor té certa gràcia -per a mi- i com este blog té propietari i casualment soc jo, aci el penje.

Es veu que es prou conegut al món internauta valencià, ja que a la Valenciclopedia li han dedicat una entrada: Tio Fredo. El cantautor fins i tot té un videoblog d'allò més xulo, ale ací el teniu: http://eltiofredo.pan.videos.starmedia.com

Fox de la rajola:

Trailariroriroreiro trailarirorirora tirurirurà

No se si l'acusaran de boig per les tendències sexuals vers les rajoles, per ara no hi han noticies contra ell.

1 1 m. i f. [LC] [AR] [PR] Persona que practica un art, especialment una de les belles arts. Mozart fou un gran artista.
1 2 m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que té per professió de cantar, tocar, dansar o representar obres de teatre, etc.
1 3 m. i f. [LC] Persona molt hàbil, llesta o eixerida. Ets un artista! Com has aconseguit que et convidin?
1 4 adj. [LC] Dotat per a les arts.
2 1 m. [HIH] [PR] Des de l’edat mitjana, persona que professava o estudiava les arts liberals.
2 2 m. [HIH] [PR] En l’Antic Règim, persona que es dedicava a una art o una professió no mecànica.

Després de veure açò a la galeria Cànem de Castelló, ara més que mai:

Mamá quiero ser artista!

Tot açò escrit anteriorment només ha sigut un xicotet comentari per arribar a parlar de Dios y el Estado, de Bakunin, el qual vaig abandonar la lectura per no seguir amb l' auto flagel.lació mental. Es un llibre realment interessant a la par que pesat. Es espès i embafa, no es pot digerir, es necessita d'un almax per prestar-li atenció. Hi ha que dir que s'agafa amb interès, arremet contra tot: L'església, l' estat, capitalisme...no deixa ningú viu, però el vaig deixar a la pàgina 99, després d'estar llegint sense llegir. Passant la vista sobre les línies de paraules i tenint la ment a un altre lloc.

Després de llegir Dios y el Estado he pogut llimar alguns aspectes sobre l'anarquisme. Tot hi ha que dir que això del pensament únic a mi no m'emocione. Sabem que a l'anarquisme prima l'autoorganització i exalta la igualtat social i la presa de decisions per acord i amb gestió directa. Avala l'acràcia, un sistema completament vàlid però que en la nostra societat no funcionaria: Treballar per voluntat pròpia això no va amb molta gent. D'altra banda critica tota forma de dominació política, econòmica i religiosa. Vol abolir tota llei i imposició i les eïnes que l'avalen: la violència i pressió. També dir que l'anarquisme professa la descentralització.

El moment de la gestació i naixement d'aquest sistema d'organització va venir amb la revolució industria i l'explotació dels obrers. L'anarquisme "demanava" un retorn a la ruralització de la societat. I hi havia molta gent que perdia amb aquest retorn. No hi ha que dir que son els adinerats.Realment no tinc molta cosa en contra l'anarquisme de Bakunin. Simplement dir, que l'anarquisme està relacionada, segons jo crec, amb la bondat extrema, rosant la innocència extrema. Podria creure un sistema d'organització però vist com som els humans no hi puc creure. Som animals amb interessos personals egoistes i amb un punt de vista subjectiu.

A dir dels autors anarquistes que eren uns avançats als seus temps, professaven teories que ara comencen a ser ben vistes, però esperaven massa d'una societat realment individualista.

PD: Bakunin, ho he intentat.

Escriuen mes o menos com faix jo ara mateis. Es curiós poder vore les diferens formes de subdialectes. Actualmen' he partisipat en alguna q'atra entrà d'informasió, com per exemple Joan Monleón. Només he dit animalaes però bueno.

Tammé he ficat algo sobre Ximo Bayo. Ara me falte crear un apartat sobre el Tort i Sanchis Guarner, ja ficaré, segur. Per lo demés, podeu 'ntrar i aubrir un conte ( compte ) i comensar a dir barbaritats. Este format de Uiquipedia es prou normal en atres llengues, per exemple per ahi m'encontrar amb el castenallo, l'asturianu, l' andalú i el portugalego.

PD: Açò d'estar malalt i treballar rebenta bastant. No ho proveu mai. Pare d'escriure que me cau la moquita.

A la meua tauleta de nit el pròxim llibre a llegir era Dios y el Estado, de Bakunin. Un bon canvi de temàtica. Fa uns mesos vaig encontrar per casa aquesta edició de 1978, concretament l'1 de juny de 1978, quan ma mare deuria tenir 22 anys. Este home va ser un dels precursors de l'anarquisme a tot Europa i com a tal m'interesava saber la seva postura-i la de l'anarquisme- vers a diferents temes que no tenia prou informació.

El primer dia que vaig començar a llegir-lo vaig avisar al meus pares i al meu germà que si en algun moment veien que començava a traure bromera per la boca cridaren a l'ambulància. Aquest avís el vaig fer preveient la densitat del tema i amb la força i passió amb la qual l'escriptor m'abrumaria.

Per ara ho està fent. Hi ha que dir que aquest llibre no està fet d'un sol cop, sinó que son diferents escrits que fa com a cartes per a enviar a destinataris i com avisa amb el pròleg, no hi ha el final per que va desaparèixer. Hi ha que dir que per ara -al principi del llibre- està començant per criticar a l'esglèsia, després als governs. Ja faré un comentari mes extens quan m'he l'acabe.

PD: Que llegiu?

Mes concretament aquest casos es diuen que apareix la partenogènesi. El tenir els dos organs reproductors un mateix animal es l'evolució màxima al que es pot aspirar dins del món animal. Ja s'han donat diversos entre diferents especies d'animals ( ex.: Cargols ) i de plantes, però si nosaltres ( els humans ) acabem per evolucionar així, com els animals, que seria de nosaltres i les relacions? Hauriem aconseguit fer evolucionar al home a l'expressió màxima i deixar els nostres origens animals? ( origens animas en quant a la reproducció, per que sempre serem animals, George Orwell ja m'ho ha dit varies vegades.

Per altra banda totes les costums de les relacions interpersonals acabarien per esfondrar-se i la relació entre home i dona variarien de tal forma que no hi hauria interessos per aconseguir l'atenció del sexe opost. No se si ens acostaríem a la versió del superhome Nietzschià o a un egoisme i un tancament hermètic vers l'altre sexe. L'hermafroditisme es avorrit.

I les motivacions sexuals que ens arrastren a fer besties per amor ( o sexe ), ara només tindriem converses amb l'altre sexe pel gust de part? ( S'acabaría la hipocresia en aquest camp !? ). Seria tot relacions sanes sense rerefons sexuals?!

Tècnicament el nostre primer cas de partenogènesi seria la Verge Maria ?! Quina es l'opinió dels de la teoria del Creacionisme?!

( Comentar que hi ha moments que extremat la meua posició, ho dic pel possible linxament que podria tenir via posts. El que avisa no es traïdor. He dit )

Finalment vos posaré una cançó de Mendetz, bon grup que expressa amb una cançó aquest possible futur problea i solucions para esta nuestra especie. Ací està:

I qui vulga el videoclip:

Mendetz - FuturSex

PD: Punset, on estàs ?! Necessite que m'informes!.