My parents are coming to stay for a week from tomorrow, so it looks like good timing for a top weekend's entertainment for them. I'll be sure to take photos and show any decent ones here.

More top entertainment coming up is a visit to the church in Foussais of the Stevenage Male Voice choir. We saw this advertised in the local Chocolate shop (yes, we have a chocolate chop in our little village...strange but true. that is, a shop that sells chocolate, not one that is made off chocolate - that would be rather impractical given the temperatures that have suddenly arrived). Now we are a pretty musical family. All of us love singing - Lisa and I were both in various choirs and singing groups back in Grimsby, and we all play various instruments - so we though this would be a great opportunity to hear some great voices, whilst also mixing with the locals once again and doing our bit to support the community. I think the profits go towards sthe local church so its all in a good cause.

It was also interesting that it was the Stevenage choir who were visiting, as my sister lives not far away, so it is a place that we know quite well. So I decided to get in touch with the choir to find out why they chose to come to our neck of the woods.

I had a very nice reply from the conductor of the choir who seemed really chuffed that I had got in touch. Apparently an ex-choir member has moved out to a place near La Châtaigneraie (about 15 mins from us), hence the link to this area. After the concert in Foussais on 17th May, they then travel on to Chatelaillon-Plage, where they will perform a concert on the 21st May.

They are singing with a local choir called "Choraline", so we are looking forward to hearing them too, as at some point we would love to get into a choir over here and start doing some singing again. We both really miss it. Needless to say, I'll fill you in on how it went!

La monotonía es tan cotidiana, que parece que no le damos importancia, pero a lo largo, las consecuencias que nos trae pueden ser desastrosas para nosotros. Y durante la cuaresma intentamos buscar una alternativa para romper esa monotonía, pero si solo nos quedamos en eso, un cambio, un esfuerzo, un compromiso......,  resulta incompleto el esfuerzo.

Debemos saber que para que ese cambio sea un esfuerzo verdadero, lo tenemos que hacer desde el evangelio de Jesús. Él fue llevado al desierto, donde la soledad, y el silencio estan presente y donde nada distrae, donde no se puede evitar el encuentro consigo mismo.

Eso es necesario, buscar momentos de desierto durante este tiempo cuaresmal, donde las tentaciones son frecuentes, el afán de dominio, la sed de poder y muchas otras...... es un instinto  común a todos los seres.

La alternativa que Jesús propone es la de servicio, y Él mismo nos da un ejemplo "estoy entre vosotros como el que sirve" y nos lo deja bien claro en el lavatorio de pies, donde nos deja en testamento una forma alternativa de poder.

La alternativa sería no preguntar qué quiero, sino preguntar ¿qué quiere Dios de mí?, e intentar plantearse esta pregunta cada vez e ir haciendo paso a paso el camino por el que Dios va conmigo.

Pero se requiere decisión y corage para entrar en la Cuaresma con este talante. ¿El ejemplo de Jesús no es un estímulo?, ¿y el de tantos santos?. San Ignacio de Loyola dijo: "Éstos lo pudieron y aquéllos, ¿por qué yo no?

La Casa de la cultura de Crevillent plena de gom a gom, al fons: Jo mateixa

Divendres les JERPV de Crevillent van presentar la seua secció local. Feia dies que estaven preparant l'acte i que miravem a veure com ixiria. Divendres en arribar a Crevillent, em vaig dur una de les millors sorpreses des que un dia de fa més de dos anys em va donar per comprometre'm amb les JERC. La sala plena gom a gom, només feia justícia a l'esforç de la militància de Crevillent

Per començar mai està malament saber d'on venim per no perdre el rumb de cap on anem, i els companys van projecte als gairebé 100 assistents un video de la commemoració dels 75 anys de les JERC abans d'iniciar les intervencions. Després de la presentació de la militància en Josep Candela, obria foc explicant les propostes de les JERPV, en un nou projecte valent, compromés, seriós, i que actuarà contra l'especulació creixent del territori com és el cas del projecte del Pinar.

Lluny de ser alguna cosa semblant a la nostra cultura, un obelisc va ser protagonista involuntari de tot plegat. L'actual consistori ha invertit 600.000 euros dels crevillentins en alçar un monolit de 20 metres d'alt i d'un color blau claret i groc, que ben poca cosa té a veure amb qualsevol vestigi històric. Una obra faraònica (mai millor dit) com farònica és la seua ceguesa respecte als problemes que comporta cimentar una rambla, sense habilitat un sol desaigüe.

Entre el Josep, i l'Uriel vaig fer la meua intervenció davant dels crevillentins presents. Era un dia molt important, i per fi les JERC havien arribat més al sud que mai, un sud que amb el ritme que porta i l'activitat de la seua militància ben aviat esdevindrà un dels motors per al canvi profund que necessita el País Valencià, però també la resta dels Països Catalans per assolir la majoria social que necessitem per alliberar-nos. Ja hi ha prou de no poder decidir per nosaltres mateixos allò que volem per a la nostra terra, i el futur que volem com a poble.

D'aquesta dependència no-desitjada, que ens ataca constantment (una mena d'SPAM molest, remés des de l'Estat) ens va parlar l'Uriel Bertran, que va ser portaveu nacional de les JERC durant uns quants anys i ara continua treballant des del Parlament de Catalunya. En resum, 300 anys després tots els mals continuen venint des de Madrid. Un espoli fiscal que ens roba milers de milions d'euros i que ens impedeix tenir cura de la qualitat de vida dels nostres ciutadans, atacs constants contra els Països catalans, amb l'emissió de documentals que fomenten l'odi, i tancaments de televisions pel simple fet de no ser afectes al règim.

Divendres a Crevillent vam fer una gran passa endavant per abandonar aquesta dependència espanyola, per ser motor d'un canvi d'arrel (o radical com vulgueu) de tot plegat. Per tancar l'acte, dos militants de les JERPV van esboçar les primeres propostes per al primer gran repte, les municipals. Finalment la Muixeranga, una tonada que aborrona al més valent però que aquell dia tenia el plus del compromís pel país d'un nou col.lectiu. Cada dia està més clar, que els independentistes valencians no estem disposats a deixar passar 300 anys més.

Uns kilòmetres més enllà, obres de l'AVE, i canalitzacions on abans hi havia tarongers. En un racó solitari, un llaurador, mirant com el seu veí de camp ja no hi és perquè li han pres el seu tros de terra pel bé del progrés, i encara busca a casa, el perquè de tot plegat. El paral.lelisme del títol del post amb una cançó de Feliu Ventura és evident amb Alacant (per interior), una gran cançó per a un gran disc que des d'ací recomane. De fet vaig resseguir el camí fins a més enllà.

Una vegada a Crevillent em trobe amb els nous companys. Em sorprén trobar-me un grup tant nombrós en una societat que viu més pendent de l'últim model de mòbil que del terra que trepitja. Però hi ha una cosa que encara em fa més il.lusió i és l'empenta i les ganes de treballar del que avui ja és la nova secció local de les JERPV. Em comenten el descavell de 600.000 euros en forma d'obelisc romà que vol plantar l'alcalde al bell mig del poble. Per sort el jovent independentista i l'esquerra independentista de Crevillent ja es mouen i ubiquen una pancarta a la vista del veïns.

De tornada a bus, i amb més de dues hores de camí, encara tinc temps de veure la destrossa urbanística per excel.lència (digue'm-li Benidorm) i creure que, perquè no, aviat ens podem trobar treballant per la independència allà. Abans que m'acabe per vèncer la son, només em queda pensar, que ahir vam fer una passet més cap a la independència.

ps: Des d'aquest bloc, m'agradaria felicitar a la Georgina Oliva, companya de les JERC, nova diputada del grup parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats, i que acompanyarà al grup a l'altra diputada de les JERC, Laia Cañigueral, Molta sort a Madrid a les dues !